ERC Cabacés va arribar el 5 de juliol a un consens amb Junts Cabassers per a corregir el topònim oficial de “Cabacés”, imposat pel franquisme el 1939 en la seva forma castellana després que el 1933 s’oficialitzés la Catalana. L’Ajuntament va distribuir un comunicat amb els termes de l’acord, on s’afirmava que “l’Ajuntament sencer reconeix que l’única forma correcta del topònim és la de l’ortografia estrictament catalana: Cabassers, i que s’ha d’oficialitzar en compliment de la Llei 1/1998 de Política Lingüística i de la de Memòria Democràtica, i per això assumeix l’obligació i la urgència d’iniciar l’expedient per a fer oficial la forma legal del topònim Cabassers, amb l’objectiu de preservar la nostra identitat i la seva rica herència cultural catalana.”

En una reunió informativa celebrada el 12 de juliol, amb la participació de l’Institut d’Estudis Catalans i la Direcció General d’Administració Local (DGAL), alguns assistents van demanar votar la qüestió. Es va informar reiteradament que no es pot votar ni l’ortografia ni si l’Ajuntament ha de complir o no la llei, però al final l’alcalde va recollir la idea i va assegurar que “com a administració ens toca seguir la llei i defensar la llengua catalana” concloent que els membres de l’Ajuntament havien de fer una jornada de reflexió “i això també ens ho hem de parlar”, en referència a la idea de votar que havia estat descartada a la sala pel representant de la DGAL.

El mitjà Reus Digital publicava el 15/07/2024 una notícia que recollia unes declaracions de l’alcalde, posteriors a la reunió, on afirma que “la intenció de l’Ajuntament de Cabacés és fer una consulta popular no vinculant per si l’ens municipal ha de tramitar l’expedient de correcció del nom del poble i nomenar-se Cabassers”. Junts Cabassers va emetre un comunicat l’endemà mateix, 16 de juliol, on assegura que la decisió de l’alcalde de convocar una consulta és unilateral, no forma part del consens a què van arribar el 5 de juliol i que ERC ha trencat el pacte per a corregir el topònim.

Durant la reunió el representant de la DGAL va afirmar que la Llei de Política Lingüística que fa corregir el topònim és d’obligat compliment, i el mateix comunicat de l’Ajuntament del dia 5 de juliol reconeixia “l’obligació i la urgència d’iniciar l’expedient per a fer oficial la forma legal del topònim Cabassers“. Si el mateix ajuntament reconeix que iniciar l’expedient és una obligació, això exclou que es convoqui cap consulta popular per a decidir quelcom que l’Ajuntament està obligat a fer. A banda, Cabacés és oficial perquè el franquisme va imposar aquesta grafia el 1939 i tots els ajuntaments de 1979 ençà han rebutjat recuperar la grafia catalana aprovada el 1933 per la Generalitat. Per tant Cabacés és fruit d’una imposició del franquisme, i no es pot fer votar si s’ha de mantenir o no un efecte de la dictadura, com tampoc no es pot fer votar l’ortografia. Junts Cabassers ha exigit a ERC Cabacés que “respecti l’acord a què vam arribar el 5 de juliol i que no faci accions que ridiculitzin l’Ajuntament i el municipi, com voler fer votar disbarats“.

PDFImpressió

L’Ajuntament de “Cabacés” va anunciar ahir, per carta als veïns del municipi, que inicia el procediment per a oficialitzar el topònim català, Cabassers, per a complir la Llei de Política Lingüística i la de Memòria Democràtica.

Això passa després que el 18 de març el govern d’ERC es negués a acatar la Llei de Política Lingüística en un ple extraordinari convocat per l’oposició (Junts i una regidora no adscrita), on demanaven l’oficialització de la forma Cabassers per al topònim.

Aquesta és la transcripció del comunicat difós per l’Ajuntament anunciant l’inici del procediment de canvi de denominació oficial del municipi:

Benvolguts veïns , benvolgudes veïnes,

Us informem que, després de diverses reunions i deliberacions, internes i amb agents externs, els grups polítics Independents per Cabacés i Junts per Cabassers hem decidit, de manera conjunta, emprendre el procediment per a la correcció ortogràfica del topònim del nostre municipi.

Som conscients que els grups polítics, en el passat, no vam saber actuar de manera adequada en la gestió d’aquest tema, i el fet de no donar una solució a la situació ha provocat allargar el malestar en el temps. És per això que, ara, l’Ajuntament sencer reconeix que l’única forma correcta del topònim és la de l’ortografia estrictament catalana: Cabassers, i que s’ha d’oficialitzar en compliment de la Llei 1/1998 de Política Lingüística i de la de Memòria Democràtica, i per això assumeix l’obligació i la urgència d’iniciar l’expedient per a fer oficial la forma legal del topònim Cabassers, amb l’objectiu de preservar la nostra identitat i la seva rica herència cultural catalana.

Tal i com vam proposar als nostres programes electorals, cal resoldre aquesta situació i estem compromesos a treballar de manera transparent i col·laborativa per assegurar que aquest procés es porti a terme de la millor manera possible.

Amb l’objectiu d’explicar aquest procediment que s’engegarà a partir d’ara i de i fer partícips els veïns del poble, l’Ajuntament proposarà una reunió informativa i participativa amb especialistes en la matèria, on s’abordarà el tema des d’una perspectiva històrica, lingüística i jurídica.

Agraïm per endavant la vostra comprensió i suport en aquesta tasca que emprendrem plegats.

Cordialment,

Els regidors i les regidores

PDFImpressió

La Direcció General de Política Lingüística va emetre una “Memòria d’avaluació d’impacte del Projecte del Decret de Toponímia” el 22/02/2019. Era la memòria d’afectació del que acabaria essent el Decret 133/2020, de 17 de novembre, sobre l’establiment i l’ús de la toponímia i sobre la Comissió de Toponímia. Aquest Decret -ho hem explicat altres vegades– genera frau de llei espontàniament, ja que obliga a usar la forma oficial dels topònims de Catalunya, fins i tot aquelles formes que són oficials contra l’article 18.1 de la Llei 1/1998, de política lingüística, i que per tant són il·legals.

La memòria obvia expressament el problema que suposen els topònims oficials no normatius, és a dir, els que són oficials tot i no poder-ho ser perquè no respecten les normes de la llengua catalana, com exigeix la Llei de Política Lingüística que faci qualsevol topònim per a poder ser oficial. La qüestió és tan ridícula que ha calgut crear aquest oxímoron de “toponímia oficial no normativa” per a definir-la. El cas és que aquell document diu que “no hi ha hagut problemes rellevants en l’ús de les formes oficials dels topònims de Catalunya” quan fins i tot Optimot té una fitxa que parla de la toponímia oficial deturpada. L’informe encara menteix més i afirma això:

Les qüestions que en aquest àmbit onomàstic han comportat alguna dificultat i fins controvèrsia mediàtica, s’han produït per l’ús d’exònims i l’ús d’altres formes oficials de localitats de l’àrea
lingüística catalana, quan aquesta no coincideix amb la forma pròpia del corpus toponímic en
llengua catalana. Aquesta situació afecta noms de localitats d’altres parts del domini lingüístic,
fora de Catalunya.

Aquest Govern nostre de fireta ja ho té això: quan una cosa és un problema fa un informe i diu que no existeix, i així no cal fer res per a solucoinar-ho. És obvi que la situació que descriu el paràgraf citat afecta noms –i no pocs– de localitats del Principat de Catalunya, del territori sota administració de la Generalitat de Catalunya, que té totes les competències sobre toponímia reconegudes estatutàriament.

Negar el problema no el farà desaparèixer. Al contrari, l’ha fet més gran, i la controvèrsia mediàtica ha crescut fins a un nivell que el 2019, quan van elaborar aquella memòria, no es podien ni imaginar. I que s’esperin el que creixerà encara si el Govern continua fent la vista grossa davant dels llunàtics que imposen les seves cacicades a la toponímia oficial.

PDFImpressió

El nom del barri barceloní de la Teixonera prové de l’industrial Joaquim Taxonera i Cassà (Arenys de Mar, 1858 – Barcelona, 1934), fabricant de calçat i propietari de les terres de Can Grau d’aquest indret, de les quals sol·licità la urbanització segons un projecte aprovat el 31 de desembre de 1902. Quan un antropònim (en aquest cas, un cognom) esdevé topònim passa a ser un referent geogràfic públic i per tant resta sotmès al que determina l’article 18.1 de la Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística. Per això cal normativitzar-lo en cas que presenti una forma no normativa, perquè, com diu la Llei 1/1998, els topònims de Catalunya tenen com a única forma oficial la catalana d’acord amb la normativa lingüística de l’Institut d’Estudis Catalans.

A banda, el Decret 133/2020, de 17 de novembre, sobre l’establiment i l’ús de la toponímia i sobre la Comissió de Toponímia diu a l’article 4.1 que “els topònims de Catalunya s’utilitzen en la seva forma oficial”. L’article 5.2 encara és més exhaustiu i estableix que “els topònims de Catalunya han de constar en la forma oficial en tots els sistemes d’informació i de comunicació interns o externs, seus i portals d’administració electrònica, recursos i aplicacions informàtiques i altres elements anàlegs, així com també en impresos, capçaleres de tota classe de papers, segells i mata-segells, premsa, publicitat, en qualsevol suport físic o digital, per al seu ús i difusió a Catalunya.”

Tot i això el Districte d’Horta-Guinardó usa extensament a la seva web la forma “Taxonera” i fins i tot la utilitza a la documentació oficial (per exemple, a les convocatòries del Consell de barri de la Teixonera). Per aquest motiu hem demanat formalment a l’Ajuntament de Barcelona i al Discticte d’Horta-Guinardó, mitjançant escrit presentat al registre el 20/06/2024, que s’abstinguin d’usar la forma no reconeguda oficialment “Taxonera” i que facin anar només la denominació oficial del barri, la Teixonera:

PDFImpressió

La Gaceta de Madrid del 28 de febrer de 1860 publicava una Real Orden per la que el ministeri de la Governació donava instruccions als governadors de les províncies perquè els ajuntaments regularitzessin la retolació dels carrers i la numeració de les cases. Es donava difusió a la Real Orden, reproduint-la literalment, al núm. 27 del Boletín Oficial de la Provincia de Tarragona (BOPT) de 27 de març de 1860. L’article 17 deia que “se procurará que en las capitales y poblaciones donde se conserve todavía el uso de algunos ‘dialectos, se reduzcan todos los nombres de las calles á lengua castellana.” 

A la Vilella Baixa no devien trobar la traducció per a la paraula freginals (herreñal, herrenal o herrén). Aquest mon no és al DIEC però si que el recull l’Alcover Moll amb aquesta definició: “Tros de terra situat prop d’una casa o d’una era, i destinat a sembrar-hi farratge (Pla d’Urgell, Segarra, Sta. Col. de Q., Muntanya de Prades, Gandesa)”. El fet, però, és que la placa amb el nom del carrer que feia posar aquella instrucció de 1860 encara es conserva i diu “Calle Freixinál”:

Aquesta forma prenormativa de “freginal” s’ha traslladat a l’hodonímia actual del municipi amb la forma “Carrer Freixinals”, i apareix així a la placa i a tota la cartografia.

Hi ha dos topònims més que oficialment tenen la forma “Freixinals”: una partida del Lloar (el Priorat) i una altra de Vinebre (la Ribera d’Ebre). A molts municipis del sud de Catalunya hi ha carrers i partides anomenades Freginals o Freginal; les partides més septentrionals anomenades Freginals es troben a Foradada (Noguera) i a Lliminiana (Pallars Jussà). Al Montsià hi ha també un municipi amb el nom de Freginals.

PDFImpressió