Un cafarnaüm a la toponímia oficial

Els topònims de Catalunya tenen com a única forma oficial la catalana d’acord amb la normativa lingüística de l’IEC. Així de clar ho fixa l’article 18.1 de la Llei de Política Lingüística. Però tot i això n’hi ha uns quants que són oficials tot i no poder-ho ser perquè no són normatius. Per a definir la situació ha calgut crear un oxímoron (que a la vegada és un eufemisme per a no dir-ne directament cacicada): topònims oficials no normatius. I tornem al principi: si aquesta toponímia no és normativa com mana la llei que ha de ser, no pot ser oficial. És un disbarat sense cap sentit que al Figueró li haguem de dir Figaró per la voluntat arbitrària d’un ajuntament indocumentat, o que encara ens haguem de referir a Cabassers amb l’exònim castellà que li imposà el franquisme, Cabacés.

El cafarnaüm a la toponímia oficial és immens: s’obliga a fer anar formes il·legals perquè són oficials tot i que per llei no poden ser-ho. Aquest desori s’ha d’acabar, cal no riure més les gràcies de la cacicada i posar ordre en aquests ajuntaments infractors. La responsabilitat de rectificar el disbarat és seva i cal exigir-los-ho, i si s’hi neguen ja s’entendran amb la Fiscalia per delicte de prevaricació. Però mentre això no s’arregla convé que tota l’altra administració sigui seriosa i que faci anar les formes legals. Fer anar topònims plens de faltes és ridícul i l’administració no pot semblar analfabeta pel caprici de nou ajuntaments. Al cap i a la fi escriure Cabassers i no Cabacés no és res més que complir la llei, ja que el fet que la forma oficial sigui Cabacés és una nul·litat de ple dret. I passa el mateix amb tots els altres.

image_pdfPDFimage_printImpressió

Les denominacions toponímiques bilingües a la legislació valenciana

Els casos de València i Castelló, on els governs de PP i Vox volen recuperar les denominacions oficials bilingües, són una bona ocasió per a repassar la legislació valenciana que fa possible aquesta circumstància. El canvi de denominació oficial dels municipis del País Valencià es regeix pel DECRET 69/2017, de 2 de juny, del Consell, de regulació dels criteris i procediment per al canvi de denominació dels municipis i altres entitats locals de la Comunitat Valenciana. L’article 4 disposa que els noms oficials dels municipis “podrà ser en valencià, o en castellà, segons la zona de predomini lingüístic on estiguen ubicats, o en les dues llengües”. Si s’aprova la doble denominació, en el cas dels municipis amb predomini lingüístic valencià primer s’escriurà la denominació valenciana i després la castellana, i a la inversa pels municipis de predomini castellanoparlant. En canvi, l’article 5 del mateix Decret no permet les denominacions bilingües per a les entitats locals menors ni les mancomunitats de municipis, que tindran el nom en valencià o en castellà segons la zona de predomini lingüístic on es trobin.

Bé doncs, els únics municipis que tenen denominació bilingüe estan ubicats a la zona de predomini lingüístic valencià. No n’hi ha ni un de sol de la zona de predomini lingüístic castellà que tingui denominació bilingüe també en valencià. De fet, la pròpia llista oficial dels noms dels municipis del País Valencià ja fa constar que “en el cas que els municipis tinguen consignada oficialment una doble denominació, en valencià i en castellà, es fa constar en primer lloc el nom valencià, i a continuació, separat per una barra, el castellà”, deixant clar que la denominació bilingüe només es produeix en municipis de predomini lingüístic valencià. A banda hi ha, encara, els municipis valencianoparlants amb topònims deturpats: Alfarp (Alfarb), Cervera del Maestre (Cervera del Maestrat), Forcall (el Forcall), Santa Magdalena de Pulpis (Santa Magdalena de Polpís), Todolella (la Todolella), Turís (Torís) i Vall d’Alba (la Vall d’Alba). Les deturpacions, novament, afecten només a topònims valencians; als castellans no hi ha mai cap falta ortogràfica. Un símptoma més de minorització lingüística. I encara hi ha els municipis de predomini lingüístic valencià amb topònims només en castellà: Algueña (l’Alguenya), Cañada (la Canyada), Hondón de los Frailes (el Fondó dels Frares), Muro de Alcoy (Muro d’Alcoi), Palma de Gandía (Palma de Gandia), Ráfol de Salem (el Ràfol de Salem), Sanet y Negrals (Sanet i els Negrals), San Rafael del Río (Sant Rafel del Riu), Sierra Engarcerán (la Serra d’en Galceran) i Zorita del Maestrazgo (Sorita).

La denominació bilingüe, en tant que només afecta topònims de tradició històrica exclusivament valenciana, no pot ser considerada res més que una mostra més de sotmetiment de la llengua minoritzada, avalat per la pròpia legislació, emparada en un estatut d’autonomia que dona totes les competències sobre la toponímia al govern de la Generalitat Valenciana i que tècnicament permet evitar que es produeixi aquesta situació. Convindria una reforma de la norma, que suprimeixi el disbarat de les denominacions bilingües i, a més, que estableixi d’ofici via l’AVL l’ortografia correcta dels topònims per a aquells municipis que encara mantenen deturpacions com a denominacions oficials. Un ajuntament no pot determinar com s’escriu res, perquè no és l’autoritat lingüística.

En els casos de València i Castelló, tanmateix, l’AVL, si és valenta, pot aturar el despropòsit de la doble denominació. En el cas de València ho té fàcil: es pretén oficialitzar la forma “Valéncia”, que no respecta la norma, i per tant això no compleix la legislació lingüística vigent i no es pot aprovar. I pels dos casos, es pot invocar l’article 2.2 del Decret 69/2017, que diu que “la nova denominació del municipi s’adequarà a la seua tradició històrica i lingüística”. Això d’acord amb l’art. 3.1, que diu que “l’Acadèmia Valenciana de la Llengua és la institució que té la competència per a fixar les formes lingüísticament correctes de la toponímia valenciana” fa que si aquesta no aprova la denominació bilingüe no es pugui oficialitzar. L’art. 4.2 deixa clar que la doble denominació no es concedeix automàticament, sinó que cal que s’aprovi mitjançant el procediment anterior. La tradició històrica i lingüística a què remet l’art. 2.2 fa que pels municipis del predomini lingüístic valencià no es pugui justificar de cap manera un topònim que no sigui valencià.

Insistim que l’AVL té la capacitat, amb la legislació actual, de no permetre l’aprovació de cap denominació bilingüe per a València i Castelló.

image_pdfPDFimage_printImpressió

Optimot escurça la llista de topònims oficials il·legals

Després de l’eliminació de la forma Castell-Platja d’Aro com a nom oficial del municipi que ha passat a anomenar-se Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró, Optimot l’ha retirat de la llista de la vergonya, ja que ara compleix la Llei de Política Lingüística a la seva denominació. També ha actualitzat el primer paràgraf de la fitxa, afegint-hi el ressaltat en negreta respecte la versió anterior:

“A Catalunya hi ha nou noms de municipis que presenten una denominació que no segueix la normativa lingüística de l’Institut d’Estudis Catalans o la tradició toponomàstica, però, en canvi, té caràcter oficial.”

La fitxa 6625, que recull els topònims que són oficials il·legalment en no complir la Llei de Política Lingüística, va ser actualitzada el 20/11/2023 i ja només hi queden nou municipis. D’aquests nou, quatre tenen com a nom oficial topònims amb formes prenormatives imposades pel franquisme (Cabacés, Capmany, Lladó i Rialp), i els altres cinc tenen noms amb faltes ortogràfiques (Figaró-Montmany) o construïts impròpiament per ser acrònims (Forallac, Torrelavit) o no reflectir correctament la seva etimologia (Massanes, Navàs).

Aquesta llista ha d’acabar desapareixent, ja que és impropi de cap país civilitzat que els seus noms de lloc estiguin escrits de forma bàrbara, sense respectar les normes de l’idioma. A Catalunya no hi ha d’haver cap nom de lloc que presenti una denominació oficial que no segueixi la normativa lingüística de l’Institut d’Estudis Catalans.

image_pdfPDFimage_printImpressió

La Ponència de la llei de memòria democràtica de la Comissió de Justícia del Parlament reconeix la necessitat d’eliminar la toponímia deturpada pel franquisme

El 17/11/2023 vam comparèixer a la Comissió de Justícia del Parlament de Catalunya, Ponència de la proposició de llei de memòria democràtica de Catalunya, per explicar la necessitat que la nova norma faci retirar la toponímia franquista. Vam exposar els fets històrics que van portar la Generalitat republicana el 1933 a oficialitzar els noms dels municipis de Catalunya fixats per l’Institut d’Estudis Catalans, seguin la normativa lingüística. Vam repassar com el franquisme, a partir de 1939 i havent derogat il·legalment la legislació republicana va imposar com a nom oficial dels municipis les grafies anteriors a la normalització de 1933. I vam veure també com la Llei 20/2022, de Memòria Democràtica, aprovada pel Congreso espanyol reconeix la llengua i la cultura catalanes com a víctimes del franquisme i n’ordena la reparació, per explicar que la futura llei catalana ha de fer el mateix, i també que ha d’evitar que les deturpacions imposades el 1939 als topònims catalans puguin ser la denominació oficial de cap municipi. Podreu veure la nostra intervenció en aquest enllaç, a partir del minut 18:38.

Feta la compareixença, tots els grups presents a la comissió (PSC, Junts, CUP, ECP i ERC) van coincidir a considerar que la nova llei ha de fer retirar les formes prefabrianes que encara són la denominació oficial de quatre municipis: Cabacés, Capmany, Lladó i Rialp. El diputat del PSC, Ferran Pedret, va manifestar que és pertinent que la llei que faci el Parlament de Catalunya “vegi quines són les millors fórmules per a les reparacions en allò que és possible i sens dubte en allò que és menester, com pugui ser en aquest cas relatiu a la toponímia”. Per la seva part, la diputada de Junts, Aurora Madaula, va afirmar que “mantenir aquests topònims significa una manera, una forma d’enaltiment del franquisme i del feixisme que hauria de ser esborrada dels nostres carrers d’una vegada per totes, i que no ens vinguin a dir alcaldes o ajuntaments que hi ha hagut una votació popular i que això ho ha tombat o ho ha tirat enrere la població; el franquisme no pot ser consultat i no pot ser votat”. La diputada de la CUP Montserrat Vinyets va afirmar que “també, com no, ha de tenir la condició de víctima la llengua i la cultura, i seria molt greu que la llei de memòria democràtica aprovada l’octubre de 2022 per part del govern espanyol precisament reconegués aquesta condició i la llei que estem tramitant en aquest Parlament s’oblidés d’una circumstància tan greu; per tant crec que tots els que estem aquí, des dels diferents grups parlamentaris, ens encarregarem que tot això també s’introdueixi al text”. La diputada d’ECP, Núria Lozano, va dir que “pensem que és molt rellevant tot el que té a veure amb la toponímia i efectivament guarda relació amb les problemàtiques de la retirada de la simbologia dels espais públics, que potser no hauria de ser una qüestió de reflexió veïnal sinó d’aplicació de la normativa, que està per ser aplicada igual com succeeix amb qualsevol altra matèria, i per tant en prenem nota”. Maria Jesús Viña, diputada d’ERC i presidenta de la ponència, va afirmar que “en quant a la toponímia certament això ho podem vincular també, com deien els companys, amb tota la simbologia franquista que encara s’ha de retirar dels nostres espais”.

Si els ajuntaments de “Cabacés”, “Capmany, “Lladó” i “Rialp” continuen insistint a mantenir aquestes deturpacions com a nom oficial dels seus municipis no només faran el ridícul, sinó que estaran mantenint conscientment una imposició de la dictadura franquista i un instrument de repressió d’aquell règim contra la llengua i la cultura catalanes. És urgent que corregeixin la seva actitud deplorable i antidemocràtica immediatament.

Vídeo de la sessió amb les intervencions relacionades compactades:

image_pdfPDFimage_printImpressió

El Ple de l’Ajuntament de Torrelavit aprovà canviar el topònim oficial per Terrassola i Lavit el 1981

La sessió del Ple del 9 de juliol de 1981 del llavors encara Ajuntament de “Torrelavid” aprovà per cinc vots a favor i quatre en contra aquest acord:

“No formular reparo ni objeción alguna al nombre de TERRASSOLA I LAVIT que, para este Municipio, figura en la propuesta del Parlament de Catalunya”.

En canvi, la llista dels noms oficials dels municipis de Catalunya, publicada el 1983 al DOGC 303, d’11/02/1983, el municipi hi apareixia com “Torrelavit”.

image_pdfPDFimage_printImpressió