Complaint Filed with the UN and European Parliament Over Persistent Francoist Toponymy in Catalonia

Jan. 22, 2026. A formal complaint has been filed with the United Nations High Commissioner for Human Rights against the Spanish and Catalan governments, as well as several local councils, for their continued use of Francoist place names. This legal move, led by Cabassers.org, argues that the preservation of toponymy imposed during the dictatorship of Francisco Franco constitutes a violation of international human rights standards and democratic memory. Despite various laws passed in Spain and Catalonia aimed at removing symbols of the regime, several municipalities continue to use official names that were altered by the dictatorship to suppress local identity and enforce Spanish nationalist ideology.

The submission to the UN highlights that maintaining these names serves as a persistent tribute to a regime responsible for systemic human rights abuses. The complainants argue that the refusal of administrative bodies to revert to original, historical names is not merely a bureaucratic oversight but a breach of the right to truth, justice, and reparation for victims of the dictatorship. By bringing the case to the High Commissioner, advocates seek to exert international pressure on Spanish authorities to comply with their own democratic legislation and international treaties regarding the eradication of fascist symbols from the public sphere.

In a simultaneous effort to internationalize the conflict, a detailed report has also been sent to every member of the European Parliament. This communication informs European legislators of the specific case of Cabassers and other Catalan towns where Francoist linguistic impositions remain officially sanctioned. The report warns that the survival of these names within the European Union contradicts the fundamental democratic values that the bloc represents. By targeting the European Parliament, the organizers aim to spark a debate on how member states handle the legacy of totalitarianism and to ensure that the preservation of Francoist vestiges is recognized as a contemporary democratic deficit that requires urgent European attention.


Restoring Catalonia’s Map: Correcting Francoist Toponymy as a Matter of Transitional Justice

The platform Cabassers.org is leading a legal and historical advocacy campaign to restore the normative Catalan spellings of municipal names that remain “distorted” due to Francoist-era impositions. Central to this movement is the case of Cabassers, a village whose official name is still legally recorded using the non-normative Spanish-style spelling (Cabacés), defying both linguistic standards and Transitional Justice.

Despite the 1/1998 Law on Language Policy stating that Catalan place names must follow the standards of the Institut d’Estudis Catalans (IEC), four municipalities in Catalonia -Cabassers, Capmany, Lladó, and Rialp- continue to use official forms that represent a legacy of linguistic repression.

“The survival of these distorted spellings is not a matter of local preference, but a remnant of the dictatorship’s attempt to de-Catalanize our geography,” states the platform. “Restoring the genuine placenames is an essential act of Transitional Justice: it repairs a cultural harm and aligns our institutions with democratic legitimacy.”

With the new Catalan Law on Democratic Memory currently under debate, the platform urges the Parliament of Catalonia to treat toponymic correction not just as a linguistic issue, but as a mandatory reparation for the victims of cultural erasure.

FACT SHEET: The Toponymy Conflict

  • The Issue: Four Catalan municipalities still hold “official” names that were forcibly misspelled as an act of repression against Catalan language and culutre by the Francoist dictatorship.
  • The Third Reich did the same to the French toponymy of Alsace-Lorraine after 1940, where Strasbourg was changed to Straßburg or Mulhouse to Mülhausen; in Luxembourg, where the Nazis changed Esch-sur-Alzette for Esch-alzig; or in Poland, where dozens of placenames were changed by the Nazi campaign of Germanisation of toponymy. The Francoist regime did exactly the same in Catalonia in 1939 to Hispanicize Catalan placenames.
  • Legal Framework: * Law 1/1998: Establishes that the only official form of place names in Catalonia is the Catalan one, according to Institute for Catalan Studies standards.
    • Democratic Memory Law: Current initiatives aim to classify these distorted names as “francoist symbols” or “acts of aggression against Catalan culture,” requiring their removal/correction.
  • The Goal: To ensure that the administrative “officiality” of a name inherited of the dictatorship cannot override its linguistic, democratic and historical legitimacy.

Frequently Asked Questions

Why is this considered “Transitional Justice”? Transitional justice involves judicial and non-judicial measures implemented to redress legacies of human rights abuses. The systematic alteration of Catalan place names was part of a broader strategy of cultural genocide. Correcting the name to Cabassers is a symbolic and legal reparation for that systemic abuse.

Isn’t this a matter of local autonomy? While local governments have autonomy, the law establishes that they cannot choose to ignore linguistic norms. Toponymy is a collective cultural heritage of the entire country. Using a distorted name is a violation of the Law on Language Policy.

About Cabassers.org

Cabassers.org is a civic platform and registered lobby in the Parliament of Catalonia. It specializes in the legal and historical fiscalization of official toponymy. The platform advocates for the strict application of linguistic laws and the restoration of dignity to the Catalan map through the elimination of all administrative remnants of Francoism.


This issue in the Spanish press

25/08/2025 | ABC. El único pueblo de Cataluña que mantiene su nombre en castellano: cuál es el motivo y dónde está
02/07/2025 | El Mundo. El único pueblo de Cataluña que conserva su nombre en castellano: pocos conocen su historia
19/01/2025 | As. Este es el único municipio de Cataluña que votó para conservar su nombre en castellano heredado del franquismo
21/02/2023 | La Razón. Los cuatro pueblos catalanes que se resisten a perder su nomenclatura franquista
06/11/2022 | EFE. Los últimos pueblos de España con nombres franquistas
04/10/2022 | La Sexta. Estos son los pueblos de España que aún conservan su nombre franquista
04/10/2022 | Telecinco. Los últimos pubelos con nombres franquistas que aún quedan en España


Resources

You can find a detailed report on this issue in transitional.cabassers.org

You can use public domain images offered by cabassers.org to the media to illustrate this story.

You can contact us here: info@cabassers.org

image_pdfPDFimage_printImpressió

Denunciem els governs espanyol i català i els ajuntametns que mantenen topònims franquistes a l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Drets Humans

Hem presentat una denúncia al Relator Especial de les Nacions Unides per la Promoció de la Veritat, la Justícial la Reparació i les Garanties de No-Repetició contra els governs espanyol i català, i contra els ajuntaments de Cabacés, Campany, Lladó i Rialp pel manteniment de toponímia deturpada per la repressió de la dictadura franquista com a eina d’humiliació.

L’escrit enviat a l’ONU recorda que l’any 1933 la Generalitat de Catalunya va oficialitzar les formes normatives basades en els criteris de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC). En aquell moment, Cabassers, Campmany, Lledó d’Empordà i Rialb es van oficialitzar amb la seva grafia correcta.

Aquesta legalitat democràtica, però, va ser esclafada per la Llei de 5 d’abril de 1938 del règim franquista. La dictadura no només va ocupar el territori, sinó que va imposar una castellanització sistemàtica dels noms de lloc per desmantellar la identitat catalana. Aquest procés és equiparable a les campanyes de germanització toponímica dutes a terme pel Tercer Reich. Tot i que després de la dictadura la immensa majoria de municipis de Catalunya van recuperar la grafia normativa aprovada ja el 1933, Cabacés, Capmany, Lladó i Rialp s’hi van negar rotundament i continuen tenint com a grafia oficial dels seus noms les deturpacions imposades pel franquisme.

La denúncia argumenta que la persistència d’aquests noms no és una qüestió menor d’ortografia, sinó una violació de la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea i dels principis de la Justícia Transicional. Mantenir oficialment un nom imposat per humiliar els derrotats d’una guerra és un atac a la integritat moral de les víctimes de la repressió.

Acusem d’inacció i inaplicació dels principis de Justícia Transicional tant als governs espanyol i català com als ajuntaments de Cabacés, Capmany, Lladó i Rialp, davant la inaplicació/desacatament de la Llei 1/1998 de Política Lingüística i la Llei 20/2022 de Memòria Democràtica.

La petició sol·licita al Relator Especial que insti els governs espanyol i català a:

  1. Eliminar immediatament els topònims imposats (Cabacés, Capmany, Lladó i Rialp).
  2. Restaurar l’oficialitat de les formes correctes: Cabassers, Campmany, Lledó d’Empordà i Rialb.
  3. Incloure el concepte de “repressió cultural” en els futurs informes sobre memòria i garanties de no repetició a l’Estat espanyol.

Podeu consultar l’informe jurídic complet a la secció especial a transitional.cabassers.org i podeu llegir la denúncia presentada a l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Drets Humans aquí:

UNComplaint
image_pdfPDFimage_printImpressió

Informem a tots els membres del Parlament Europeu del manteniment de toponímia franquista a Catalunya

Hem enviat una carta a tots els membres del Parlament Europeu informant-los de la situació anòmala que permeten els governs espanyol i català amb la toponímia de Catalunya, on les denominacions de quatre municipis encara tenen com a grafia oficial les detupracions imposades pel franquisme el 1939, en el seu programa de repressió contra la llengua i al cultura catalanes.

Aquesta situació s’hauria hagut de resoldre el 1998, amb la promulgació al Parlament de Catalunya de la Llei de Politica Lingüística. En canvi, l’anomalia va continuar, i el Decret 139/2007 va introduir un frau de llei per evitar al Govern enfrontar-se directament als ajuntaments infractors. Aquest Decret 139/2007 contradiu frontalment l’article 18.1 de la Llei 1/1998 de Política Lingüística, genera inseguretat jurídica i és el que usen tant el Govern com els ajuntaments rebels per mantenir les imposicions de la dictadura a la toponímia.

La promulgació al Congrés espanyol de la Llei de Memòria Democràtica el 2022, que reconeix la llengua i la cultura catalanes com a víctimes del franquisme i n’ordena la reparació, també hauria hagut de fer acabar aquesta injustícia, però l’Administració de l’Estat ni la de la Generalitat no han fet cap pas per obligar els ajuntaments infractors a acatar la norma i oficialitzar els seus topònims amb la correcta ortografia i sense les deturpacions imposades pel feixisme.

Hem posat tots aquests fets en coneixement dels membres del Parlament Europeu, i els hem instat que demanin a la Comissió Europea que es posicioni sobre la violació de la Carta de Drets Fonamentals de la UE, de la Carta Europea per les Llengües Regionals o Minoritàries i per la vulneració de l’Estat de Dret a Catalunya i Espanya que suposa aquesta situació de persistència de la repressió franquista sobre la toponímia.

MEPS
image_pdfPDFimage_printImpressió

La contradicció de l’Ajuntament de Cabassers: reconeix que la grafia Cabacés és il·legal però contracta un advocat per defensar-la als tribunals

El 5 de juliol de 2024 l’Ajuntament de Cabassers va emetre un comunicat on afirmava que «l’Ajuntament sencer reconeix que l’única forma correcta del topònim és la de l’ortografia estrictament catalana: Cabassers, i que s’ha d’oficialitzar en compliment de la Llei 1/1998 de Política Lingüística i la de Memòria Democràtica, i per això assumei l’obligació i la urgència d’iniciar l’expedient per a fer oficial la forma legal del topònim Cabassers».

Tanmateix, al cap de pocs dies, el govern municipal es va negar a complir aquest compromís, i Junts per Catalunya en va reclamar l’execució mitjançant una sol·licitud registrada el 31 de juliol del mateix any. Quan aquesta petició va entrar en silenci administratiu, Junts va presentar un recurs al contenciós administratiu el desembre de 2024 per tal de forçar l’Ajuntament a executar el compromís de legalitat que havia manifestat sobre el topònim mesos abans.

Quan l’Ajuntament de Cabassers va rebre la notificació de la demanda, en lloc d’aplanar-se i complir immediatament allò que havia reconegut públicament que tenia l’obligació de fer, va contractar per 3.267€ un advocat per tal de defensar la grafia “Cabacés” als tribunals.

Aquí hi veiem, com a mínim, una gestió negligent dels diners dels contribuents.

image_pdfPDFimage_printImpressió

Demanem la inclusió al Cens de simbologia franquista de l’Avinguda de l’Exèrcit de Lleida

Hem demanat a la Direcció General de Memòria Democràtica que inclogui el nom de l’Avinguda de l’Exèrcit de Lleida al cens de simbologia franquista. El fonament per a la sol·licitud és l’article 35.2 de la Ley 20/2022, de 19 de octubre, de Memoria Democrática, que considera contràries a la memòria democràtica les referències a les unitats militars que van participar al cop d’estat del 18 de juliol de 1936 realtizades al nomenclàtor de carrers. Aquesta avinguda, segons es desprèn de la documentació de la Comisión de Estadística de la Paeria de Lleida, fou anomenada el 1958 així per honorar “al Ejército que nos trajo la victoria”; és a dir, a l’exèrcit colpista que protagonitzà el cop d’estat contra la República.

També hem demanat a la Dirección General de Promoción de la Memoria Democrática del Ministerio de Política Territorial y Memoria Democrática la inclusió del nom de l’avinguda al Catálogo de elementos y símbolos contarios a la Memoria Democrática.

Aquesta sol·licitud la fem després de comprovar que la Paeria de Lleida encara no ha retirat aquesta denominació del seu viari, com vam demanar-li el 2023.

image_pdfPDFimage_printImpressió

Demanem a Memorial Democràtic que inclogui els topònims Cabacés, Capmany, Lladó i Rialp al Cens de simbologia franquista

Hem demanat formalment al Memorial Democràtic del Departament de Justícia i Qualitat Democràtica de la Generalitat de Catalunya que inclogui els topònims Cabacés, Capmany, Lladó i Rialp al Cens de simbologia franquista.

Aquest cens ja incorpora tres topònims franquistes inscrits sobre tapes de claveguera: Marsá, Molá (tapa 1, tapa 2, tapa 3 i tapa 4) i Vilella Baja. La descripció d’aquestes peces, segons consta al Cens, és taxativa: «Tapa metàl·lica circular del clavegueram, amb una inscripció en relleu amb la toponímia franquista del municipi». És a dir, Memorial Democàtic ja reconeix com a símbols franquistes les deturpacions toponímiques imposades per la dictadura el 1939, i per tant li demanem que incorpori al cens les que encara tenen caràcter oficial i es troben en ús a l’Administració. No incloure-les seria una arbitrarietat.

El 1933 la Generalitat de Catalunya va oficialitzar els topònims del país correctament ortografiats en llengua catalana. El 1939 el franquisme va tornar a modificar l’ortografia dels topònims per raons ideològiques, tornant a les formes castellanitzades que havien estat oficials abans de 1933. Actualment encara queden quatre d’aquelles deturpacions imposades que són considerades oficials: Cabacés, Capmany, Lladó i Rialp.

Resum a Twitter

image_pdfPDFimage_printImpressió