Després de més d’una setmana de la jornada de toponímia a Cabassers, l’ajuntament encara no s’ha posat en contacte amb nosaltres ni ha anunciat quines accions ha decidit dur a terme per a solucionar el problema del topònim oficial del municipi, que actualment té una grafia contrària a la llei de Política Lingüística, «Cabacés».

Com hem dit manta vegades, no és possible sotmetre a consulta popular l’ortografia d’un topònim, perquè no hi ha fonaments de dret per a poder-ho fer. Ho hem explicat sempre que n’hem tingut ocasió, però l’Ajuntament insistí, un cop més, en aquest impossible. Ja va manifestar aquesta intenció el desembre de 2021, i ja llavors li vam argumentar jurídicament, mitjançant un document presentat al seu registre, que no és possible fer votar la grafia d’un topònim.

Les altres formes de participació ciutadana previstes a la Llei 10/2014 (enquestes, audiències o fòrums) no poden servir per a orientar la resolució d’un afer regulat per la llei i la normativa lingüística, circumstàncies que defineixen clarament el procediment que cal seguir. Dur a terme accions que no poden influir de cap manera en la resolució del problema seria ajornar aquesta resolució de manera injustificada, amb finalitats que no tindrien res a veure amb el procediment administratiu. Per això proposem que la participació ciutadana es basi en les al·legacions a l’expedient de canvi de nom oficial del municipi: com estableix el Decret 139/2007 a l’art. 2.3, l’acord de canvi de nom oficial ha d’estar sotmès a un període d’informació pública de 30 dies. Durant aquest termini els ciutadans poden presentar les al·legacions que considerin adients, i proposem que s’utilitzi aquesta via per a facilitar la participació ciutadana en aquest afer. Les al·legacions s’han de resoldre conforme a dret, de manera que la imparcialitat i la legalitat d’aquest procediment queden garantides.

Valorem molt positivament l’acte del 08/09/2022 [transcripció de l’enregistrament] que sota el títol «Cabacés o Cabassers» va oferir informació de primera mà a la població cabasserola sobre la qüestió de la grafia del topònim oficial. Celebrem que parlar de la manera d’escriure el topònim oficial ja no sigui un tabú, i que es pugui tractar amb normalitat al debat públic. Estem molt satisfets del to educat i respectuós de totes les intervencions que el públic va dur a terme durant el transcurs de l’acte, i ens congratulem del fet que tothom pogués parlar lliurement. És un èxit compartit de tota la població que aquest esdeveniment generés diàleg. Agraïm l’esforç que van realitzar les parts intervinents: l’Ajuntament de Cabacés, la Delegació del Govern de la Generalitat a Tarragona, i l’Institut d’Estudis Catalans.

Tanmateix, no creiem que sigui possible organitzar una consulta, com l’alcalde va anunciar que es faria, per tal que la població triï quina grafia oficial del topònim prefereix. Entenem que les urnes sempre són el millor mètode per a decidir qualsevol qüestió opinable, però les normes d’ortografia s’escapen de l’opinió. Una consulta que permetés posar a votació si un topònim oficial s’ha de regir per les normes de l’idioma, com determina la llei de política lingüística, o no, no tindria fonaments de dret per a ser convocada. Per tant, tampoc no disposaria de les garanties democràtiques suficients: no es podria usar el padró per a determinar la població cridada a participar, no comptaria amb un sistema de garanties ni comissió de seguiment i control, ni amb convocatòria formal publicada al DOGC especificant-ne el reglament. Per això, fos quin fos el resultat d’una consulta no convocada conforme a dret, ningú no podria sentir-se vinculat al seu resultat, que podria ser qüestionat fos quin fos. S’assemblaria, en tot cas, a la votació que tingué lloc el 1985 i que serví per a justificar l’oficialització de la grafia «Cabacés», feta sense cap mena de control. Creiem que si cal un consens, s’ha de cercar amb mecanismes que s’ajustin a dret i que garanteixin la qualitat democràtica del procés. Si és que calgui cercar un consens per a respectar les normes d’ortografia i complir el que disposa la llei de política lingüística.

L’Ajuntament, el Govern de la Generalitat i l’Institut d’Estudis Catalans han organitzat una jornada informativa a Cabassers per a explicar la qüestió del topònim oficial del municipi. La jornada es titula «Cabacés o Cabassers? Una aproximació etimològica i ortogràfica, normativa i administrativa a la qüestió del topònim». Per la megafonia municipal l’han anunciat amb aquest pregó, on el títol es llegeix així: «[kaβa’ses o kaβa’ses]». Com és obvi, el que s’ha de fer no és un canvi de nom, sinó una simple correcció de faltes ortogràfiques de la grafia oficial.

L’article 18 de la Llei 1/1998, de Política Lingüística, diu al punt 1 que els topònims de Catalunya tenen com a única forma oficial la catalana, d’acord amb la normativa lingüística de l’Institut d’Estudis Catalans. Els topònims oficials no normatius no compleixen aquest requisit, ja que són noms escrits sense respectar les normes, o en llengües diferents del català. Tanmateix, el punt 2 del mateix article diu que la determinació de la denominació dels municipis i les comarques es regeix per la legislació de règim local.

El Decret Legislatiu 2/2003, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, diu a l’article 30.1 que la denominació d’un municipi només es pot canviar si així ho acorda el seu ajuntament, i estableix el procediment a seguir a l’article 31: el ple ha d’adoptar l’acord del canvi de denominació per majoria absoluta, després d’haver exposat l’expedient al públic durant un mínim de trenta dies, i el Govern haurà de resoldre l’assumpte si el nom proposat és susceptible de ser confós amb un altre, conté incorreccions lingüístiques o no s’adiu amb la toponímia catalana.

Finalment, el Decret 139/2007 desenvolupa el procediment de canvi de nom de municipis i nuclis que estableix l’art. 30 del Decret Legislatiu 2/2003 «per tal que la regulació en la matèria s’adapti al cos jurídic vigent i sigui més entenedora i de fàcil consulta».

El Govern de la Generalitat de Catalunya ha fet, fins ara, la següent lectura de l’assumpte, en relació amb la toponímia oficial no normativa: tot i que contradiu l’article 18.1 de la Llei 1/1998 (els topònims de Catalunya tenen com a única forma oficial la catalana, d’acord amb la normativa lingüística de l’IEC), com que només es pot canviar pel 31 del Decret Legislatiu 2/2003 desenvolupat pel Decret 139/2007, això fa que si un ajuntament no vol fer cap canvi, estigui legalment emparat. I no hi ha res més lluny de la veritat que això. En realitat, el Decret 139/2007 l’únic que fa és oferir el mecanisme per a complir l’art. 18.1 de la Llei 1/1998, de manera que els ajuntaments que incompleixen l’art. 18.1 de la Llei 1/1998, forçosament han d’activar el mecanisme que determina el Decret 139/2007 per tal d’adequar el seu topònim oficial a l’ordenament jurídic vigent. Explicat amb un exemple absurd, perquè s’entengui amb facilitat:

Si una llei té dos articles, i el primer diu que els ajuntaments han d’imprimir tots els documents que generin i per a fer-ho només poden usar paper reciclat comprat al mateix municipi, i el segon estableix que aquest paper només es podrà vendre al municipi si l’Ajuntament ho acorda, és obvi que l’Ajuntament té l’obligació d’acordar la venda del paper reciclat, com diu l’article segon, per tal que es compleixi l’article primer, que diu que no en pot usar altre.

Doncs l’enquistament de la toponímia oficial no normativa, que no compleix la llei de política lingüística, provoca exactament una situació així d’absurda, però real. Per això mateix, com hem vist amb l’exemple figurat, no és pas cert que si un ajuntament té un topònim oficial que no s’adiu al que disposa l’art. 18.1 de la Llei 1/1998 no estigui en situació d’il·legalitat, ja que no compleix el que determina aquella llei. I tampoc no és cert que no tingui l’obligació de fer els canvis necessaris per tal de complir la legislació vigent en matèria de toponímia oficial, pel procediment que li ofereix la legislació de règim municipal per a fer-ho.

L’Ajuntament de Cabacés, el Govern de la Generalitat i l’Institut d’Estudis Catalans organitzen una jornada informativa amb el títol “Cabacés o Cabassers? Una aproximació etimològica i ortogràfica, normativa i administrativa a la qüestió del topònim”, amb l’objectiu d’informar la població del municipi, de forma objectiva i rigorosa, sobre la situació de cada una de les formes del topònim, Cabacés (oficial, no normativa) i Cabassers (no oficial, normativa).

Hi participaran les figures competents per a parlar de la matèria: el Dr. Joan Anton Rabella, director de l’Oficina Onomàstica de l’Institut d’Estudis Catalans; el Sr. Joan Plana, cap del Servei Territorial d’Administració Local de Tarragona; i el Sr. Àngel Cortadelles, director dels Serveis Territorials de Presidència a Tarragona.

L’acte tindrà lloc a la Societat la Unió de Cabassers, al carrer del Mig número 45, a les 19.30h del 8 de setembre de 2022. Es podrà seguir en directe, retransmès per nord.cab via Facebook. Els mitjans de comunicació que segueixin l’acte a distància podran formular preguntes enviant-les a aquest grup de Telegram.

Cartell distribuït per l’Ajuntament de Cabacés:

L’Institut d’Estudis Catalans va suprimir la majoria d’accents diacrítics en una reforma feta el 2016, i l’Ortografia catalana editada el 2017 ja recollia aquesta modificació. Tanmateix, el propi manual d’ortografia especifica això en referir-se a l’afectació de la mesura sobre la toponímia:

«Excepcionalment, i ateses les implicacions extralingüístiques de naturalesa legal que pot tenir la reducció de la llista de mots amb accent diacrític, en els topònims es manté l’accent diacrític en alguns mots no inclosos en el quadre 32, com ara Cóll, Jóc o Móra. Igualment, en la microtoponímia i en la toponímia urbana: el Camp de la Bóta, carrer del Cós, clot de l’Ós (terme de Queralbs).» (pàg. 99).

Aquestes «implicacions extralingüístiques de naturalesa legal» a què es refereix el text és l’obligació que tindrien els ajuntaments amb topònims amb diacrítics d’oficialitzar la noves formes, amb els diacrítics suprimits, per tal de complir la Llei 1/1998 de Política Lingüística, que regula la toponímia oficial de Catalunya a l’article 18. Per això no es van suprimir els diacrítics de la toponímia. Això prova un cop més l’obligació dels ajuntaments de complir l’article 18.1 de la Llei 1/1998 de Política Lingüística, que diu: «Els topònims de Catalunya tenen com a única forma oficial la catalana, d’acord amb la normativa lingüística de l’Institut d’Estudis Catalans, excepte els de la Vall d’Aran, que tenen l’aranesa». Si s’haguessin suprimit els diacrítics, els ajuntaments afectats haguessin hagut de prendre acords municipals per a oficialitzar les noves grafies, com estableix el mateix article 18 al punt 2, que indica el mecanisme per a donar compliment al punt 1: «La determinació de la denominació dels municipis i les comarques es regeix per la legislació de règim local». Aquesta legislació, referida a toponímia, són els articles 30 i 31 del Decret Legislatiu 2/2003, i els articles 2 i 14 del Decret 139/2007. Queda clar, doncs, que la legislació de règim local ofereix als ajuntaments el mecanisme per a complir el que estableix l’art. 18.1. Dit d’altra manera: tots els ajuntaments tenen l’obligació d’adequar la seva toponímia al que determina l’art. 18.1 de la Llei 1/1998, i per a fer-ho el punt 2 del mateix article indica el mecanisme i el procediment, que són els fixats per la legislació de règim local. I si entenem que no es van suprimir els diacrítics per no generar l’obligació de canvi de grafia oficial als ajuntaments afectats, és fàcil d’entendre que els que actualment encara no compleixen la llei de política lingüística a la seva toponímia oficial tenen l’obligació de fer-ho.

Tanmateix, si algun ajuntament es nega a complir la legislació vigent en matèria de toponímia oficial, el Govern de la Generalitat pot dur a terme, d’ofici, les correccions toponímiques necessàries, com s’especifica al punt 3.1 de l’estudi jurídic que podeu consultar a lex.cabassers.org.