L’Ortografia catalana, de l’Institut d’Estudis Catalans, edició del 2017, ISBN: 978-84-9965-360-0 (vegeu ací l’edició digital) cita els deu topònims de municipis i els dos de capitals de municipi que actualment encara tenen formes oficials no normatives. En la majoria dels casos cita només les formes normatives, però en dos remarca les no normatives, i oficials, com a exemples de faltes ortogràfiques. Això passa, només, per a Cabassers (Cabacés) i el Figueró i Montmany (Figaró-Montmany).
És a dir, la màxima institució científica catalana i autoritat lingüística, l’IEC, va dur a terme una mena de protesta al manual d’ortografia del nostre idioma, perquè el poder polític no havia volgut fer complir la llei que protegeix la toponímia, i uns pocs noms de lloc van ser deixats a la voluntat i al desig acientífic d’uns pocs locals, que es pensaren que poden continuar mantenint formes errònies dels noms de lloc només perquè eren del seu gust.
Cabassers (oficialment, Cabacés). La forma “Cabacés”, citada com a exemple de falta ortogràfica. Pàg. 54:
Cabdella (per La Torre de Cabdella, usada a tort pel seu ajuntament la forma Capdella). Pàg. 69:
Campmany (oficialment, Capmany). Pàg. 69:
Castell i Platja d’Aro (oficialment, Castell-Platja d’Aro). Pàg. 119:
El Figueró i Montmany (oficialment, Figaró-Montmany, remarcant la incorrecció). Pàg. 76:
Lledó (oficialment, Lladó). Pàg. 34:
Maçanes (oficialment, Massanes). Pàg. 56:
Navars (oficialment, Navàs). Pàg. 43:
Rialb (oficialment, Rialp). Pàg. 67:
Tuixén (oficialment el nucli del municipi de la Josa i Tuixén té la forma “Tuixent”, tot i que al nom del municipi manté la forma normativa). Pàgs. 47, 63, 92, 94 i 119:
