Les mentides de la Memòria del projecte del Decret de Toponímia (133/2020)

La Direcció General de Política Lingüística va emetre una “Memòria d’avaluació d’impacte del Projecte del Decret de Toponímia” el 22/02/2019. Era la memòria d’afectació del que acabaria essent el Decret 133/2020, de 17 de novembre, sobre l’establiment i l’ús de la toponímia i sobre la Comissió de Toponímia. Aquest Decret -ho hem explicat altres vegades– genera frau de llei espontàniament, ja que obliga a usar la forma oficial dels topònims de Catalunya, fins i tot aquelles formes que són oficials contra l’article 18.1 de la Llei 1/1998, de política lingüística, i que per tant són il·legals.

La memòria obvia expressament el problema que suposen els topònims oficials no normatius, és a dir, els que són oficials tot i no poder-ho ser perquè no respecten les normes de la llengua catalana, com exigeix la Llei de Política Lingüística que faci qualsevol topònim per a poder ser oficial. La qüestió és tan ridícula que ha calgut crear aquest oxímoron de “toponímia oficial no normativa” per a definir-la. El cas és que aquell document diu que “no hi ha hagut problemes rellevants en l’ús de les formes oficials dels topònims de Catalunya” quan fins i tot Optimot té una fitxa que parla de la toponímia oficial deturpada. L’informe encara menteix més i afirma això:

Les qüestions que en aquest àmbit onomàstic han comportat alguna dificultat i fins controvèrsia mediàtica, s’han produït per l’ús d’exònims i l’ús d’altres formes oficials de localitats de l’àrea
lingüística catalana, quan aquesta no coincideix amb la forma pròpia del corpus toponímic en
llengua catalana. Aquesta situació afecta noms de localitats d’altres parts del domini lingüístic,
fora de Catalunya.

Aquest Govern nostre de fireta ja ho té això: quan una cosa és un problema fa un informe i diu que no existeix, i així no cal fer res per a solucoinar-ho. És obvi que la situació que descriu el paràgraf citat afecta noms –i no pocs– de localitats del Principat de Catalunya, del territori sota administració de la Generalitat de Catalunya, que té totes les competències sobre toponímia reconegudes estatutàriament.

Negar el problema no el farà desaparèixer. Al contrari, l’ha fet més gran, i la controvèrsia mediàtica ha crescut fins a un nivell que el 2019, quan van elaborar aquella memòria, no es podien ni imaginar. I que s’esperin el que creixerà encara si el Govern continua fent la vista grossa davant dels llunàtics que imposen les seves cacicades a la toponímia oficial.