Biblioteca
Altres índexs:
TOPÒNIMS PER ORDRE ALFABÈTIC – OBRES GENERALS
AUTORS PER ORDRE ALFABÈTIC
Acadèmia Valenciana de la Llengua. Corpus toponímic valencià. 2009.
Acadèmia Valenciana de la Llengua. Criteris per a la fixació de la toponímia valenciana. 2022.
Acadèmia Valenciana de la Llengua. Noms dels municipis valencians. Actualització continuada.
Actes del XXXIII Col·loqui de la Societat d’Onomàstica. 2012.
Actes de la I Jornada d’Onomàstica. Sant Mateu. 2006.
Actes de la II Jornada d’Onomàstica. Oriola. 2007.
Actes de la III Jornada d’Onomàstica. Xàtiva. 2008.
Actes de la IV Jornada d’Onomàstica. Vila-real 2010
Actes de la V Jornada d’Onomàstica. Dénia. 2011.
Actes de la VI Jornada d’Onomàstica. Alzira. 2012.
Actes de la VII Jornada d’Onomàstica. Xèrica. 2013.
Actes de la VIII Jornada d’Onomàstica. Vinaròs. 2014.
Actes de la IX Jornada d’Onomàstica. Mislata. 2015.
Actes de la X Jornada d’Onomàstica. Gandia. 2016.
Actes de l’XI Jornada d’Onomàstica / III Congrés de la Societat d’Onomàstica. Elda i Petrer. 2017.
Actes de la XII Jornada d’Onomàstica. Onomàstica Hispànica. Normalització i investigació. València. 2018.
Actes de la XIII Jornada d’Onomàstica. Toponímia urbana. Castelló de la Plana. 2021.
Adellach,, B. Ganyet, R. Geografia i diccionari geogràfic de les Valls d’Andorra. 1977.
Aebischer, P. Estudis de toponímia catalana. 1926, 2a, 2006.
Ajuntament de Terrassa, Els carrers de Terrassa. 1995.
Alanyà, J. Batea i el seu terme municipal: Partides, accidents geogràfics, topònims i camins (vol. II). 1994.
Alcover, A.M. Per què serveix la toponímia. L’article es i sa dins la toponímia catalana. Dintre de Bolletí de Dialectologia Catalana. Mallorca. N. 2, p. 347-360. 1904-1905.
Alcover, A.M. Escorcolls toponímics i gentilicis. Els articles es, s’, sa dins la toponímia actual del Principat. Dintre de Bolletí de Dialectologia Catalana. Mallorca. N. 9, p. 349-352. 1916-1917.
Alcover, A. M., Moll, F. de B. Diccionari català-valencià-balear. 1962.
Almerich, Ll. Història dels carrers de la Barcelona vella. 3 vols. 1949-1950.
Alsina, J. Índex de topònims de Sabadell i el seu terme fins a darreries del segle XVIII. 1987.
Alsius, P. Nomenclátor geográfico histórico de la provincia de Gerona desde la más remota antigüedad hasta el siglo XV. 1883.
Alturo, Jesús. De Sant Pere de Rodes a Sant Pere de Roda? Serra d’Or, febrer de 2019, pàgs. 4-5.
Alturo, J. Terraça mala raça. Núvol. 10/04/2024.
Amigó, R. Els topònims de la ciutat i del terme de Reus. 1957.
Amigó, R. Els topònims del terme municipal i el poble de Constantí. 1968. Segona edició 2008.
Amigó, R. Els topònims del terme municipal i del poble de la Mussara. 1963.
Amigó, R. Introducció a la recerca en toponímia i antroponímia. 1999.
Amigó, R. Llenguatge endins: un recorregut històric pels noms de lloc. 2000.
Amigó, R. Materials per a l’estudi dels noms de lloc i de persona de Reus. 1988.
Amigó, R. Més de 60 anys de contribucions a l’onomàstica. Dintre de Plecs d’història local. Núm. 75. Pàgs. 36-38. Juny 1998.
Amigó, R. Nomenclàtor dels noms de lloc de Catalunya. El Punt, 17/02/2004.
Amigó, R. Noms de lloc i de persona del terme de Prades. 1985.
Amigó, R. Onomàstica del terme municipal de Porrera. 1998.
Amigó, R. Siurana de Prades: enllà de la història i de la llegenda. 1995.
Amigó, R. Sobre inventaris de nom de lloc: introducció metodològica. 1989.
Amigó, R. Toponímia dels termes municipals i nuclis de població de Castellvell del Camp i d’Almoster. 1968.
Amigó, R. Toponímia de Vila-seca de Solcina i del seu terme municipal. 1978.
Amigó, R. Espasa, B. Noms actuals i pretèrits del terme antic de Cornudella de Montsant. 1990.
Amigó, R., Mallorquí, E. (coord.), Rabella, J.A. Roma, F., Tort, J. Toponímia, paisatge i cultura. Els noms de lloc des de la lingüística, la geografia i la història. 2006.
Amigó, R. Pasqual, J. Toponímia del terme municipal de Vilallonga de Ter. 1979.
Amigó, R. Pere, R. Onomàstica del terme municipal d’Ulldemolins. 1997. Edició digital: 2009.
Amigó, R., Pere, R. L’Albi i els seus noms. 2001.
Anglada, E. Els noms propis del Voltreganès. 2008.
Anglada, E. Noms propis del Volt
Arbós, S. Onomàstica de Fulleda (Garrigues). 2004. Edició digital 2007.
Arnall, M.J. Toponímia medieval de l’Alt Empordà (municipis i agregats). Dintre de Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, Vol. 15, p. 41-123. 1981.
Artiza, G. Noticies historiques del territori i poble de Capmany. Amb algunes altres conexionades, que ha recollit i publica son fill en Gregori Artiza. Figueres. Imp. “La Veu de l’Empordà”. 1918.
Associació Cultural Picorandan. Noms de lloc del poble de Capafonts i de la capçalera del riu Brugent. Quaderns de Capafonts, 2008.
Aubet, A., Burgueño, J. Les reformes de la toponímia municipal impulsades per la Real Sociedad Geográfica (1916) i a Generalitat de Catalunya (1933). Crònica d’una errada ortogràfica: el Pinell… de Brai?. 2016.
Badia, A.M. Toponimia regional bilingüe en Cataluña. Dintre de Coloquio sobre toponimia celebrado en Madrid los días 21, 22 y 23 de 1969. 1972.
Balañà, P. Toponímia aràbigo-catalana: Lleida Tortosa i Tarragona segons un manuscrit àrab inèdit de la Biblioteca Reial de Rabat. A Treballs de la Secció de Filologia i Història Literària. Vol. II. 1981.
Balañà, P. Garcia, J. Cabassers, un topònim controvertit. Estudi documental, dins Homenatge a la memòria del Prof. Dr. Emilio Sáez: aplec d’estudis del[s] seus deixebles i col·laboradors [Diversos autors], Barcelona, Universitat de Barcelona, Centre d’Estudis Medievals de Catalunya, Institució Milà i Fontanals (C.S.I.C.), 1989, pp. 243-254.
Balañà, P. Vestigis de la dominació islàmica a la Conca de Barberà: la toponímia del municipi de Llorac. A Treballs de la Secció de Filologia i Història Literària. Vol. VIII. 1996.
Ballesteros, X. La lluita pel nomenclàtor a la Barcelona democràtica. A Revista Barcelona Metròpolis.
Barceló, C. Noms aràbics de lloc. Ed. Bromera. 2010.
Barella., A. La corrupció de la toponimia catalana en els mapes de finals del segle XVIII. Dintre de Treballs de la Societat Catalana de Geografia, núm. 41. Març 1996.
Barreda, P.E. Antropònims medievals a la toponímia de la Tinença de Culla, Ares i Catí. Dintre de Actes de la I Jornada d’Onomàstica. Sant Miateu. p. 11-20. 2006.
Bassa, R i Planisi, H. (coord.) Seminari de metodologia en toponímia i normalització lingüística. Palma, 27 i 28 d’octubre de 2005.
Bastardas, M.R. La Formació dels col·lectius botànics en la toponímia catalana. Tesi doctoral, Universitat de Barcelona. 1992.
Batet, E. Els noms de les partides, els hidrònims i les vies de comunicació del terme de Puigpelat. 2019.
Batlle, M. Cent anys de l’Oficina d’Onomàstica (1921-2021). A Estudis Romànics, IEC, vol. 44, p. 295-304. 2022.
Batlle, M; Bagur, O; Navarro, P. Manual per a l’elaboració de reculls onomàstics. 2021.
Batlle, M; Moran, J; Rabella, J. A. Topònims catalans: etimologia i pronúncia. 2002.
Berengué, I., Selfa, M. Topònims i renoms de Bell-lloc d’Urgell. 2003.
Bibiloni, G. Algunes consideracions sobre toponímia «franquista». Bibiloni.cat. 2008.
Bibiloni, G. La normalització de l’antropotoponímia. Bibiloni.cat. Sense data.
Biete, Vicenç. Acotacions, de Cabacers estant, a “Toponímia del terme de la Plana d’Ebre” (Ricard Serrano i Ciuraneta. Onomàstica B. I., núm. VIIII). A Butlletí interior, 1983, Núm. 11, p. 10-11.
Biete, V. El nom del poble. A Cabacés, documents i escrits, p. 91-98. Cabassers, 1985.
Biete, V. Capítol 62. El nom del poble. A Cabacés un poble al peu de Montsant, p. 341-347. Cabassers, 1991.
Biete, V. El perquè de Cabacers. Dintre de El Sitjar, núm. 6, p. 4-5, octubre de 1983.
Biete, V. «Relacions entre la toponímia i la geografia: l’exemple de Cabacés», dins Treballs de la Societat Catalana de Geografia, núm. 24. Barcelona, desembre 1990.
Biete, V. Toponímia de Cabacers i el seu terme. 1979. Part A – Part B.
Bladé, A. Toponímia de la vila de Benissanet i del seu terme municipal (amb una notícia de la pròpia comarca). A Treballs de la Secció de Filologia i Història Literària. Vol. I. 1980.
Bofarull, M. Noms de lloc del terme d’Albinyana. 1992.
Borbonet, A., Santlas, J. Tavertet, el seu terme i els seus noms de lloc. 1999.
Bordas, A. Municipio de Montanuy. 2002.
Bramon, D. Topònims transformats per homofonia: alguns casos procedents de l’àrab andalusí i un de nou al Pla de l’Estany. [PDF] SVMMA. Revista de Cultures Medievals. Núm. 1, p. 1-11. 2013.
Brotons, X. Pineda, A. Vidal, J. Els carrers de Cubelles. 1994.
Burgueño, J. Castellanización y afrancesamiento de los nombres de los municipios catalanes. 2017.
Burgueño, J. Conflicte toponímic a Catalunya, encara ara. La reforma ortogràfica del català (1913) i els noms dels municipis. A Recerques: història, economia, cultura. Núm. 76, p. 153-171. 2020.
Cabré, D., Veciana, J. Onomàstica del terme municipal dels Garidells. 2003.
Cantavella, R. Nova hipòtesi sobre l’origen del topònim Penyagolosa. 2022.
Carbonell, V. Noms de lloc d’Olivella. 2001
Carbonell, V. Noms de lloc de Vilanova i la Geltrú. 2001. 2a ed. 2020.
Barrull, J; Barrull, J; Sabata, M. Les promocions d’habitatges d’Adigsa i la seva nomenclatura d’origen franquista. Estudi històric i sociològic. 2006.
Baselga, J; Boronat, J; Carot, J; Duran, J; Garcia, J; Nogués, P. ¿Con ‘h’ o sin ‘h’? Varias poblaciones conviven con diferentes denominaciones. A Diari de Tarragona, Bloc, Suplement dominical, p. 1-3, 21 de juny de 1998.
Caixàs, J. El nom de “Lladó”. A El Cornetí, la revista de Lladó. Núm. 4, p. 33, desembre 2010. [comentaris a Notes al marge a l’article de Josep Caixàs «El nom de “Lladó”»]
Cardús, C. Circumstàncies en que s’originà el Recull de noms de Sant Pere de Riudebitlles. A Treballs de la Societat Catalana de Geografia, Vol. 28, p. 147-148. 1991.
Cardús, C. Els noms de lloc de les terres catalanes. II. Sant Pere de Riudebitlles. 1956.
Caria, R. Toponomastica algherese. 1993.
Carreté, R. Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny. 2010.
Casademont, E. Lladó, el poble que no vol dir-se Lledó. Diari de Girona. 12/07/2009.
Casellas, M. La toponímia d’ Albinyana del segle XVI segons el capbreu de 1562. 1a part a Miscel·lània Penedesenca 1995, 23/42. 2a part a Miscel·lània Penedesenca 1996-II, pàg. 559/584.
Casellas, M. El Penedès durant la dominació sarraïna: toponímia i història. Miscel·lània penedesenca, 1995, Vol. 20, p. 249-270.
Castel, L. Los pueblos del Matarraña hacen oficiales topónimos bilingües. 2018.
Castellvell, V. Toponímia de Garcia en el segle XVII. Dintre de Miscel·lània del Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre, Núm. 28, p. 13-34, 2018.
Castellvell, V. Toponímia dels límits de la batalla de Miravet (Rasquera, Miravet, el Pinell i Prat de Comte) amb l’antic terme general de Tortosa en el segle XIII. 2005.
Casulleras, M. Terraça, una nova oportunitat de marca? Terrassa Digital, 10/04/2024.
Cavallé, J. Bitllet toponímic. Defensar una erra. A Tarragona Municipal, Butlletí d’Informació de l’Ajuntament, p. 15, 01/11/1988.
Clopas, I. Toponímia històrica de Martorell. 1991.
Clua, J. Les vil·les romanes a Catalunya i la seva localització a l’Empordà i altres sectors propers. Dintre de Treballs de la Societat Catalana de Geografia. N. 7-8, p. 61-66, juny-setembre 1986.
Comisión de Estadística General del Reino. Nomenclátor de los pueblos de España, formado por la Comisión de Estadística General del Reino. Publícase por orden de S.M. (No están comprendidas las provincias de América y Asia). Madrid, Imprenta Nacional. 1858
Comissió de Toponímia. Criteris de traducció de noms, denominacions i topònims. 1999.
Comissió de Toponímia. Criteris lingüístics per a la senyalització viària. 2005.
Comissió de Toponímia. Criteris per a la toponímia d’àmbit municipal. 2006.
Comisión Asesora de Toponimia de Aragón. Topónimos recuperados a propuesta de la Comisión Asesora de Toponimia de Aragón. 2021.
Coromines, J. Els noms dels municipis de la Catalunya aragonesa. 1959.
Coromines, J. Onomasticon Cataloniae. 1989-1997.
Coromines, J. Toponímia catalana: Mètodes i resultats. Dintre de Mai Enrera, Butlletí del Centre Excursionista de Gràcia. [Barcelona]. N. 129, febrer-març 1936, p. 17-20.
Corredor. A.M. Pals. Recull onomàstic. 2008. Edició digital: 2009.
Corredor A.M. Recull de noms de Portbou (i un repertori d’altres de la rodalia). 2014.
Crespo, M. La ‘guerra’ toponímica del 1936-1939. Vilaweb. 2017.
Cruanyes, E. Noms, renoms i malnoms. L’Arboç – 1930. Radiografia d’una vila. 1999.
de la Torre, R. Els noms de lloc de les Valls de Boí. 2020.
Departament d’Assessorament Lingüístic del Parlament de Catalunya. Guia de topònims i gentilicis. 2018.
Diversos Autors: Els carrers de Vilanova i la Geltrú. 9 volums.
Volum 1
Volum 2
Volum 3
Volum 4
Volum 5
Volum 6
Volum 7
Volum 8
Volum 9
Domingo, C. Els noms de les formes de relleu. 1997.
Duran, A.M. Noms i renoms de les cases: Can Benet de la Prua–Monistrol d’Anoia. Programa Fires i Festes, 2007. Sant Sadurní d’Anoia.
Duran, J.M; Prats, E. Noms de lloc, llinatges i renoms del Pradell de la Teixeta. 2009.
E.M. Fu(ss)imanya o Fu(c)imanya? A El 9 Nou, p. 4, 2 de febrer de 1998.
Egea, A; Roig, M. Capmany o Campmany? A Quaderns de la Revista de Girona. Campmany, Núm. 61, p. 82-83. 1995.
Egea, A; Roig, M. Un document sobre Capmany anterior a l’any 1000. A Quaderns de la Revista de Girona. Campmany, Núm. 61, p. 97-98. 1995.
Els noms en la vida quotidiana. Actes del XXIV Congrés Internacional d’ICOS sobre Ciències Onomàstiques. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. 2014.
Enseñat, A; Vázquez, J; Tarragó, J. Toponimia de Ribagorza. Municipio de Lascuarre. 2002.
Estrem i Fa, S. Falcet. A Priorat, periòdic quinzenal portaveu de la comarca, núm. 159, 4 d’ agost de 1935.
Fabra, P. Diccionari ortogràfic. Inclou, a partir de la pàg. 442, una “Breu llista de noms geogràfics”. 1923.
Farell, J. Castellfollit de Riubregós: resum històric, folklore, llegendes, tradicions. 1994. Vol. 1 i Vol. 2.
Farré Salvatella, R. La toponímia nord-catalana. L’Independant, 24 d’abril 8 de maig i 26 de juny de 2022.
Farré Salvatella, R. Apunts i reflexions toponímiques. L’Independant, 13 de novembre de 2022.
Farré Salvatella, R. Propostes per a una normaltizació toponímica. L’Independant, 6 d’abril de 2023.
Ferrer Alcover, M.V. L’evolució toponímica dels carrers de Lloseta. Eina per crear una Comissió d’Història al centre CEIP es Puig. Universitat de les Illes Balears, Facultat d’Educació. 2022.
Francino, G. Toponimia de Ribagorza. Municipio de Sopeira. 2002.
Fucho Pascual, Felip. «Possibles orígens d’alguns topònims asconencs». Miscel·lània del Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre, 2021, Núm. 31, p. 191-212.
García, E. El nomenclátor del franquismo. A Passeig de Gràcia. 11/11/2016.
Garcia-Pey. E. Aiguafreda. Els noms tradicionals. (Recull onomàstic). 1997.
Garcia-Pey, E. Castellcir. Recull onomàstic. 2005. Edició digital: 2009.
Garcia-Pey, E. Els noms de lloc i de persona de Mollet del Vallès. 2001.
Garcia-Pey, E. Els noms de lloc i de persona de Santa Eulàlia de Ronçana. 2003.
Garcia-Pey, E. Figaró-Montmany. Recull onomàstic. 2017.
Garcia-Pey, E. Granera: recull toponomàstic. 2004.
Garcia-Pey, E. Gualba. Recull onomàstic i tradicional. 1996.
Garcia-Pey, E. Inventari General d’Onomàstica del Vallès Oriental.
Volum. 1, A – Baix
Volum 2, Baix – Bruguerar
Volum 3, Brugueres – Casserres
Volum 4, Cassi – Crestalló
Volum 5, Creu – Feliuà
Volum 6, Feliuada – Giravolts
Volum 7, Girbau – Josip
Volum 8, Jou – Martinets
Volum 9, Martínez – Muda
Volum 10, Mudes – Pecats
Volum 11, Peces – Pomera
Volum 12, Pomerar – Renau
Volum 13, Rencapins – Sant Cebrià
Volum 14, Sant Celoni – Sous
Volum 15, Soviètic – Vagot
Volum 16, Vailet – Zist
Consulta en línia de totes les entrades de l’Inventari a l’Arxiu Digital de Granollers
Garcia-Pey, E. La Llagosta: recull onomàstic. 1996.
Garcia-Pey, E. Lliçà d’Avall/de Vall: recull onomàstic. 1999.
Garcia-Pey, E. Recull toponomàstic Granera. 2004. Edició digital: 2009.
Garia-Pey, E. Recull onomàstic de Granollers: motius, topònims, nomenclatura. 1990.
Garcia-Pey, E. Recull onomàstic de les Franqueses del Vallès. Noms de casa i de lloc. 2015.
Garcia-Pey, E. Recull onomàstic de Sant Quirze Safaja. 2007. Edició digital: 2009.
Garcia-Pey, E. Recull toponomàstic de Martorelles (Vallès Oriental). 1997.
Garcia-Pey, E. Sant Fost: els noms tradicionals. Recull onomàstic. 1997.
Garcia-Pey, E. Tagamanent: recull de noms de casa i de lloc. 1998.
Garcia-Pey, E. Vallgorguina: recull de noms antics i moderns. 1999.
Garcia-Pey, E. Vallromanes: noms de lloc i de casa. 2003.
Garcia-Pey, E. Vilalba Sasserra: recull onomàstic. 2003.
Garcia-Pey, E, Salvador, M. Recull onomàstic de Parets del Vallès. 2001.
Garcia Quera, N. Informe justificatiu de canvi de nomenclatura oficial. De Saurí a Seurí. Pallars Sobirà. 2023.
Garolera, N. En defensa de Sant Pere de Roda. Dintre de Els Marges. Revista de llengua i literatura. Núm. 111, p. 78-98. 2017.
Generalitat de Catalunya. Llista dels Municipis de Catalunya els noms dels quals han estat canviats amb l’autorització del Govern de la Generalitat, en el període comprès entre el 19 de juliol del 1936 i el 31 de desembre del 1937. 1938.
Gispert-Saüch, P. Toponímia del terme municipal de Vilablareix. 1986.
Godori, J. Entorn a algunes qüestions sobre toponímia i megalitisme al Ripollès. Dintre de Quaderns de les Assemblees d’Estudis, Núm. 8, p. 177-180, 1996.
Gomila, X., Miralles, J., Montserrat, E. Nomenclàtor toponímic de les Illes Balears.
González, M.J. Barri de la Taxonera: “antrotopónimo” imposible. A La Botiga del Barri, n. 36, p. 22 i 24, 19 de maig de 2021.
Gordón, M.D. (coord.). Toponimia de España. Estado actual y pespectivas de la investigación. 2010.
Govern d’Andorra. Nomenclàtor d’Andorra. A Butlletí Oficial del Principat d’Andorra. N-um. 60. Any 22. 20/10/2010.
Grau, A. Noms de lloc i de persona i renoms del poble i terme de Vallmoll. 2000. Edició digital: 2009.
Grau, J.M., Selfa, M. Onomàstica de Vilaverd. Els noms de lloc i de persona del terme municipal. 2015.
Grupo de Expertos de las Naciones Unidas en Nombres Geográficos. Manual para la normalización nacional de los nombres geográficos. 2007.
Gullera, G. Cancionari de Sant Sadurní. Inventari dels renoms de la vila. 2007.
Hidalgo, M, Martín de las Pueblas, J. Municipio de Castejón de Sos. 2002.
Hidalgo, M, Martín de las Pueblas, J. Municipio de Chía. 2003.
Hidalgo, M, Martín de las Pueblas, J. Municipio de Sesué. 2004.
Hidalgo, M, Martín de las Pueblas, J. Municipio de Villanova. 2003.
IEC. Addicions i esmenes a la “Llista dels noms dels municipis del Principat” dreçada el 6 de novembre de 1980. Dintre de Documents de la Secció Filològica II. 1 de febrer de 1991.
IEC. Llista actualitzada dels noms dels països aprovada per la Secció Filològica. Dintre de Documents de la Secció Filològica V. 26 de novembre de 2010.
IEC. Llista de noms de les províncies de l’Estat espanyol aprovats per la Secció Filològica. Dintre de Documents de la Secció Filològica, V. 13 de maig de 2011.
IEC. Llista dels noms dels municipis del Principat. Dintre de Documents de la Secció Filològica I. 2 d’octubre de 1980.
IEC. Llista de noms de territoris sense estat aprovada per la Secció Filològica. Dintre de Documents de la Secció Filològica, V. 13 de maig de 2011.
IEC. L’ús de l’article en els noms de les comarques del Principat. Dintre de Documents de la Secció Filològica, I. 8 d’abril de 1988.
IEC. Nomenclàtor mundial. 2022.
IEC. Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya. 2009.
IEC. Nomènclator toponímic de la Catalunya del Nord. 2007.
IEC. Sobre toponímia. Dintre de Documents de la Secció Filològica, III. 15 de setembre i 20 d’octubre de 1995.
IEC. Topònims de les Illes Balears. Dintre de Documents de la Secció Filològica, I. 21 de desembre de 1989.
IEC. Transcripció i normativització toponímica. Nomenclàtor toponímic de les Illes Balears. Text aprovat per la Secció Filològica. Dintre de Documents de la Secció Filològica, V. 2016.
Iglésies, J. Els noms de lloc de les terres catalanes. I, La Riba: terme municipal i parroquial. 1953.
Iranzo, E., Membrado, J.C. Anàlisi toponímica de l’Horta de València. Integració dels enfocaments clàssic i crític per a la reconstitució i revaloració del seu paisatge. 2018.
Jassans, M. S. Noms de lloc i de persona d’Alforja i Cortiella. 1991.
Jassans, M.S. Onomàstica de Colldejou. 2003.
Jassans, M.S. Onomàstica de Duesaigües i el seu terme. 2008.
Jassans, M.S. Onomàstica de Poboleda. 1998.
Jassans, M.S. Toponímia de Rasquera. 1988.
Jové, F. A la recerca de l’origen d’Ulldemolins. Dintre de Plecs d’història local. Núm. 75. Pàg. 44. Juny 1998.
Jové, F. Estudi onomàstic de la vila i terme de Mont-roig del Camp. 1999.
Jové, F. Història i onomàstica de Riudecols i dels seus agregats, Les Irles i Les Voltes. 1990-1991.
Jové, F. Toponímia de les Borges del Camp i del seu terme municipal. 1981.
Latorre, J. Els noms de lloc i de persona de Santa Oliva. 2017.
Llauradó, M. Miravet: uns topònims del segle XVII. 1995.
Llobera, J. Toponímia de Cornellà de Llobregat. 1998.
Llopis, I. Inventari i estudi dels noms de lloc i persona de l’antic terme d’Albarca (Priorat). 1994. Edició digital: 2009.
Lombarte, D. 600 anys de toponímia a la vila de Pena-roja (Matarranya). 1990.
López, J. Campins; indrets, masos i records. 2000.
Maduell, A. Topònims, onomàstics i renoms de Tornabous. 2010.
Mallorquí, E. Paisatge i història de Sant Mateu de Montnegre. Els noms de lloc d’una parròquia de les Gavarres. 2003.
Manent, A. Els noms de lloc del terme i del poble de Capafonts. A Treballs de la Secció de Filologia i Història Literària. Vol. II. 1981.
Manent, A. Els noms de lloc del terme i poble de la Masó. A Treballs de la Secció de Filologia i Història Literària. Vol. IV. 1983.
Manent, A. Masos, llogarrets i cases de l’Albiol al segle XX. Un procés de despoblació. A Butlletí del Centre d’Estudis Alcoverencs, Núm. 91, p. 19-34. 2000.
Manent, A. Toponímia de Maspujols i el seu terme. A Boletín Arqueológico [Tarragona], vol. 56, p. 229-246. 1966.
Manent, A. Toponímia de Vilaplana i el seu terme. A Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, n. 33, p. 77-106, 1969-1970.
Manent, A. Toponímia de l’Aleixar i del seu terme. 1962.
Manent, A. Toponímia del terme municipal de La Febró. A Boletín Arqueológico [Tarragona], n. 121-124, p. 163-192, 1973.1974.
Maristany, C. Toponímia de Vilanova d’Ecornalbou i el seu terme municipal. A Treballs de la Secció de Filologia i Història Literària. Vol. III. 1982.
Martorell, D. El Pouet, un topònim medieval a l’Arenal. Estudi historicotoponímic. A I Jornades d’Estudis Locals de Llucmajor, Volum II: 617-651. Llucmajor, 10 i 11 de novembre de 2017.
Martorell, D. Platja de Palma: topònim franquista. La toponímia major dels barris i pobles de s’Arenal. 2017.
Masip, A. No és qüestió de noms. Dintre de El Sitjar núm. 18, p. 4, primavera de 1985.
Masip, A. Per què Cabassers, i no d’una altra manera. Dintre de El Sitjar núm. 4, p. 5, juliol-agost 1983.
Massegur, A. Pallejà: toponímia i quelcom més. 1991.
Mateu, F. Topónimos monetales en el dominio catalán: griegos, ibéricos, púnicos, romanos, godos, francos, árabes. Dintre de Actas del VII Congreso Internacional de Lingüística Románica. Tom II, p. 781-795. 1953.
Membrado, J.C. El lligam essencial entre paisatge i toponímia: els noms de municipi al nord del País Valencià. 2015.
Membrado, J.C. L’Horta a través dels seus noms. 2017.
Ministerio de Administraciones Públicas. Variaciones de los Municipios de España desde 1842. 2008.
Miquel, C, Pere, R. Onomàstica del terme municipal de Torredembarra. IEC i Societat d’Onomàstica. 2022.
Mir, J. Els noms de lloc del terme de Tremp i del seu agregat Claret. 1983.
Miret, X. Els noms de lloc del terme de Cubelles. 1990.
Miró, J; Sans, J. Belltall. 1991.
Monner, A. Toponímia de Gandesa i el seu terme municipal. 1976.
Monner. A. Toponímia de Vilalba dels Arcs. 1985.
Montaña, M.T. Els noms de lloc sotaiguats de la mar sitgetana a la rapitenca. 1991.
Montaña, M. T. Toponímia de l’antic terme de la Canonja. A Treballs de la Secció de Filologia i Història Literària. Vol. I. 1980.
Montoliu. M. de. Dos estudios de toponimia de la provincia de Tarragona. 1953.
Moran, J. Toponímia antiga de l’Hospitalet de Llobtegat. Dintre de Jornades de la Secció Filològica de l’Institut d’Estdudis Catalans a l’Hospitalet de Llobregat (21 i 22 d’octubre de 2016).
Moreu-Rey, E. Grafia correcta de “Cabacers”. A Butlletí Interior, Societat d’Onomàstica, XIV, Barcelona 1983, 37-38.
Moreu-Rey, E. La rodalia de Caldes de Montbui: repertori històric de noms de lloc i noms de persona. 1962.
Moreu-Rey, E. Toponímia catalana. Assaig de bibliografia. 1975.
Moreu-Rey, E. Toponímia de l’antic terme de Belltall. A Treballs de la Societat Catalana de Geografia, n. 12, p. 69-75. 1987.
Moreu-Rey, E. Toponímia del poble i del terme de Passanant. A Revista Catalana de Geografia n. 4, p. 549-576. 1978.
Moreu-Rey, E. Toponímia del terme, actual i pretèrit, de l’Albiol. A Anuario de Filología [Barcelona], n. 2, p.447-530. 1976.
Muntaner, I.M. Els noms de lloc del terme de Sitges i de les terres veïnes. 1986.
Muntaner, I.M., El terme de Sitges i la seva rodalia. Els noms de lloc. 2016.
Navàs, D. Descripció histórica, física y política de Cabacés, 1918.
Nin, X. Els renoms de les cases d’ Albinyana i de les Peces. 2002.
Oller, J.M. Sabeu que al món hi ha un altre municipi que es diu Terrassa? A Món Terrassa, 28/12/2022.
Paulo, J. Guia topogràfica i toponímica del terme d’Esparreguera. 1989.
Pelegrí, I. 2017: l’any del centenari de les festes d’Alcalfar. 2016.
Pere, R. Onomàstica de la Pobla de Cérvoles. 2013.
Pere, R. Onomàstica de Vallclara. 2017.
Pere, R. Recull de noms de lloc i de persona de Vilanova de Prades. 2004.
Perea, E. El fil de l’onomàstica en el laberint de la història. Dintre de Plecs d’història local. Núm. 75. Pàgs. 41-43. Juny 1998.
Perea, E. La geografia i la història de Mont-ral a través de la seva onomàstica. 1994. Edició digital: 2009.
Perea, E. La Morera de Montsant i el seu terme municipal: toponímia. 1984.
Perea, E. Onomàstica de Riudoms. 2006.
Perea, E. Toponímia del terme i de la vila de Riudoms. Dintre de Revista Catalana de Geografia. Vol. 1. Núm. 2. 1978. Part A – Part B.
Piergigli, V. Toponomastica e pluralismo linguistico nella Spagna autonómica. A Revista de llengua i dret, núm. 72, desembre de 2019.
Pineda, A., Vidal, J. Carrers de Cubelles dedicats a cubellencs i personatges vinculats a la vila. 2014.
Piquer, J.J. Recopilación onomástica relativa al municipio de Vallbona de les Monges. Dintre de Ilerda, N. 29, p. 195-235. 1969.
Plataforma per la Llengua. La castellanització i la francesització dels topònims de la Catalunya Nord, la Franja de Ponent i el País Valencià en la retolació i senyalització de les carreteres del Principat de Catalunya. Sense data.
Plaza, C. Història de Barberà a través dels noms. 1989.
Porras, E; Terrado, J. Toponimia de Ribagorza. Municipio de Perarrúa. 2003
Porras, E; Terrado, J. Toponimia de Ribagorza. Municipio de Santaliestra y San Quílez. 2001.
Prat, L. El priorat agustinià de Santa Maria de Lladó i els seus priors. Dintre de Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, vol. 24, p. 207-226. 1991. [La secció dedicada al topònim “Lladó: el nom” (p. 212) conté falsedats, desmentides en aquest article].
Prats, C. “Cabacerol” (sic). A El Punt, p. 26, 25 de juliol de 2003.
Prats, C. “Cabacés” com a exemple del que no s’ha de fer. Cabassers.org, 18/07/2024.
Prats, C. Cabacés és l’únic municipi de Catalunya que té el seu nom oficial en castellà Cabassers.org, 18/08/2022.
Prats, C. Cabacés o Cabassers? Quin embolic! A El Punt, p. 21, 13 de juny de 2002.
Prats, C. Campmany, Cabassers.org, 31/03/2022.
Prats, C. Castell i Platja d’Aro. Cabassers.org, 05/08/2022.
Prats, C. D’Avicabescer a Cabassers: l’evolució d’un topònim. 2022.
Prats, C. De Castelladral a Navàs sense passar per Navars. Cabassers.org. 27/01/2022.
Prats, C. El cas del Figueró. Cabassers.org. 16/11/2022.
Prats, C. El Figueró i Montmany. Cabassers.org, 04/08/2022.
Prats, C. El franquisme sociològic a la toponímia: el cas de “Cabacés”. Cabassers.org, 19/11/2022.
Prats, C. El gentilici “cabacerol”. Cabassers.org, 23/09/2022.
Prats, C. El Ple de l’Ajuntament de Torrelavit aprovà canviar el topònim oficial per Terrassola i Lavit el 1981. Cabassers.org, 11/11/2023.
Prats, C. ERC Cabacés trenca l’acord amb Junts Cabassers per a corregir el topònim i ara vol fer votar si s’ha de mantenir la imposició franquista. Cabassers.org, 18/07/2024
Prats, C. Forallac, un acrònim toponímic. Cabassers.org, 04/08/2022.
Prats, C. Franquisme persistent a la toponímia: Cabacés, Capmany, Lladó i Rialp. 2023.
Prats, C. Intromissió a la toponímia dels altres. Cabassers.org, 20/08/2023.
Prats, C. La grafia “Cabacers”. Cabassers.org, 20/09/2022.
Prats, C. La grafia Cabacés no es va oficialitzar legalment. Cabassers.org, 15/10/2022.
Prats. C. La grafia toponímica com a camp de batalla ideològic: Cabacés contra Cabassers. Cabassers.org, 15/02/2024.
Prats, C. L’Ajuntament de Cabassers acceptà el topònim normalitzat el 1934. Cabassers.org, 11/11/2023.
Prats, C. L’Ajuntament de Cabassers es va negar a usar la grafia normativa del topònim mentre va ser oficial. Cabassers.org, 16/07/2022.
Prats, C. L’Ajuntament de Cabassers usava el topònim català el 1979. Cabassers.org, 05/11/2023.
Prats, C. La poca tradició de la grafia “Cabacés”. Cabassers.org, 29/01/2022.
Prats, C. Lledó d’Empordà. Cabassers.org, 15/01/2022.
Prats, C. Maçanet Massanes. Cabassers.org, 22/01/2022.
Prats, C. Notes al marge a l’article de Josep Caixàs «El nom de “Lladó”». Cabassers.org, 19/02/2023.
Prats, C. Per llei atàvica, capmanyenc de Capmany. Cabassers.org, 18/03/2023.
Prats, C. Rialb, un cas de rebuig des de l’origen. Cabassers.org, 18/07/2022.
Prats, C. Terrassola i Lavit. Cabassers.org, 05/08/2022.
Prats, C. Topònims franquistes. Cabassers.org, 19/01/2022.
Prats, C. Transcripció de la jornada del 8 de setembre de 2022 a Cabassers. Cabassers.org, 27/10/2022.
Prats, C. Transcripció de la reunió del 12 de juliol de 2024 a Cabassers. Cabassers.org, 19/07/2024.
Prats, C. Un intent fallit de corregir el nom de Rialb el 1960. Cabassers.org, 30/03/2023.
Prats, E. Noms de lloc, llinatges i renoms de l’Argentera. 2003. Edició digital: 2009.
Prats, E. Noms de lloc, llinatges i renoms de la Torre de Fontaubella. 2006. Edició digital: 2009.
Prats, J. Toponímia del terme i del poble d’Arbolí. A Revista Catalana de Geografia, Vol. 1, Núm. 3, p. 447-528. Part A, Part B. 1978.
Prieto, A. Tarrasa encara existeix. A Nació Digital. 12/10/2012.
Puch, E. Toponímia i antroponímia de Vall-de-roures. 2000.
Puchades, J.M. Toponímia del plantejament territorial a Catalunya. A Revista Catalana de Geografia. Part A, Part B, Part C, Part D. 1978.
Puig, P i Vives, «“Terrassa” versus “Terraça”». Terme, 1987, Núm. 2, p. 15-22
Pujadó, Ll. Els carrers de Sant Martí Sarroca. 1984.
Quintana, J. La toponímia de la Selva de Mar. Dintre de Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos. Vol. 16. p. 289-358. 1983.
Rabella, J. A. La segona edició del Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya. Dintre de Llengua i ús: revista tècnica de política lingüística. Núm. 47, p. 45-51, 2010.
Rafanell, A. « Breu relació de la destrucció del català sota el franquisme », Lengas, 66 | 2009, 7-30.
Rebolledo, F. La repressió franquista al Pla d’Urgell. A Quaderns de El Pregoner d’Urgell, Núm. 35, p. 49-78, 2021.
Recasens, Ll. Blancafort, a partir dels noms passats i presents. 2000.
Redacció. Cabacés o Cabassers. A Revista Nord, núm 8, p. 7, setembre 2000.
Redacció. Editorial. A Revista Nord, núm. 2, p. 3, març de 1999.
Riba, J. Addicions toponímiques de la Pobla de Claramunt i del seu terme. Dintre de Miscellanea Aqualatensia. Núm. 8. p. 413-452. 1997.
Riba, J. Toponímia de la Pobla de Claramunt i del seu terme. 1960.
Ribes, E. El mestre Fabra i la toponímia. Dintre de Eivissa, Núm. 64, p. 57-61. 2018.
Riera, P. Noms de lloc, cognoms i renom de Vilallonga del Camp. 2005. Edició digital: 2009.
Rizos, C. Toponimia de Ribagorza. Municipio de Graus: Jusseu, Aguilanius y Torres del Obispo. 2004.
Rizos, C. Toponimia de Ribagorza. Municipio de la Puebla de Castro. 2001.
Rizos, C. Toponimia de Ribagorza. Municipio de Secastilla. 2002.
Rodriguez, J. L. Gent i llocs de l’Estany. 1988.
Roigé, D. Els noms de lloc i de persona de Riudecanyes. Dintre de Revista del Centre de Lectura de Reus. Núm. 19. p. 10-11. 1989.
Romà, A. La Societat d’Onomàstica. Dintre de Plecs d’història local. Núm. 75. Pàgs. 39-40. Juny 1998.
Romeu, X. Evolució d’alguns topònims del rodal de Sant Pere de Riudebitlles. Publicat al Butlletí de Societat d’Onomàstica, núm. XXXI, pàg. 19 – 25, març 1988.
Rosselló, J.J. Perquè Porto Cristo és Portocristo. A Diario de Mallorca. 17/07/2009.
Rull, X. Baix Ebre. Toponímia major de les Terres de l’Ebre i del Maestrat: divergència i adequació entre fores oficials i formes populars. 2008.
Rull, X. Els límits en la fixació gràfica dels topònims en català. 2021.
Sabaté, J. Antroponímia i toponímia del poble i terme municipal del Lloar. 1988.
Sabaté, J. Noms actuals i pretèrits del poble i terme municipal de Gratallops. 1994.
Sabaté, J. Noms actuals i pretèrits del poble i terme de Torroja del Priorat. 1995. Edició digital: 2009.
Sabaté, J. Onomàstica del poble i terme de la Figuera. 2013.
Sabaté, J. Onomàstica del poble i terme la Vilella Alta. 2000.
Salvador, M. Hauríem de canviar el nom de la ciutat per Terraça? A Diari de Terrassa, 05/04/2024
Sancho, C. Toponímia de la Vall del Tormo. Dintre de Butlletí Interior de la Societat d’Onomàstica. [Barcelona] n. 57. p. 1-134. 1994.
San Nicolás, M. de. Troben un document oficial que vincula el nom del barri del Turó de la Peira a una dona del s. XVIII. Beteve.cat, 11/01/2023.
Sanpere, S. Un estudi de toponomástica catalana. 1880.
Sastre, M. Cabacés en castellà, o Cabassers en català?. CCMA, 29/11/2021.
Satorra, J. Toponímia borgenca del segle XV segons textos de l’arxiu parroquial de les Borges. Trobades d’estudiosos de les Garrigues, p. 247-257. 2012.
Selfa, M. Onomàstica d’Alcover. 2008. Edició digital: 2009.
Selfa, M. Toponímia del terme municipal de Torroella de Montgrí, l´Estartit i les Illes Medes, Sobrestany i La Bolleria. Dintre de Beques de recerca Joan Torró i Cabratosa, VI edició, p. 113-310, desembre 2009.
Selfa, M. Toponimia del Valle Medio del Ésera (Huesca). 2003.
Selfa, M. Toponimia de Ribagorza. Municipio de Campo. 2001.
Selfa, M. Toponimia de Ribagorza. Municipio de Capella. 2003.
Selfa, M. Toponimia de Ribagorza. Municipio de Foradada de Toscar. 2005.
Selfa, M. Toponimia de Ribagorza. Municipio de Seira. 2004.
Selfa, M. Toponimia de Ribagorza. Municipio del Valle de Bardaxín. 2002.
Selfa, M; Vázquez, J. Toponimia de Ribagorza. Municipio de Valle de Lierp. 2003.
Seminari de Metodologia en Toponímia i Normalització Lingüística. 2005.
Sense signatura. Cabdella o Capdella? A Segre, 15 de gener de 2010.
Sense signatura. Capdella s’escriu amb P. Web de l’Ajuntament de la Torre de Cabdella. 9 de juny de 2015 (còpia a Archive.org).
Sense signatura. Caldes d’Estrac o Caldetes? La Veu de Catalunya, 7 de maig de 1933, pàg. 16.
Sense signatura. De la comarca. Cabassers. A Priorat, 6 d’octubre de 1935, pàg. 10.
Sense signatura. El Figaró mantindrà la grafia actual després de consultar-ho en referèndum als veïns. ccma.cat, 17/10/2004.
Sense signatura. El franquisme imperceptible als carrers de Barcelona. Mirall. 27/08/2016.
Sense signatura. Els veïns del Figaró decidiran en un referèndum el canvi de nom del municipi pel del Figueró i Montmany. Vilaweb, 06/09/2004.
Sense signatura. Figaró-Montmany convoca un referèndum popular per escollir el nom del municipi. ccma.cat, 15/10/2004.
Sense signatura. La Generalitat de Catalunya accepta Capdella amb P i Obeix amb B. A Butlletí Informatiu. Ajuntament de la Torre de Cabdella, núm. 22, estiu 2015, pàg. 1.
Sense signatura. La veu del carrer. Una ensopegada que no té disculpa [sobre el canvi de Caldes d’Estrac per Caldetes], La Veu de Catalunya, 12 de maig de 1933, pàg. 4.
Sense signatura. Refusem denominar-nos “El Vendrell”. Dintre de El Baix Penedès, núm. 1433, p. 1, 23 de setembre de 1933.
Soberanas, A. El topònim Llentisclell. A Treballs de la Secció de Filologia i Història Literària. Vol. I. 1980.
Societat d’Onomàstic. Anuari. 2014-actualitat.
Societat d’Onomàstica. Butlletí Interior. 1980-2012.
Societat d’Onomàstica. Noms. Revista de divulgació. 2014-actualitat.
Solà, Joan. Nomenclàtor major de Catalunya. A Avui, Cultura VI, 27 novembre 2003.
Solé Ingla, A. La Bisbal de Falset, al Priorat, vol un canvi de nom: quina opció proposa? El Nacional, 10/04/2024.
Soriano, F.J. (coord); Bernat, J; Guardiola, F; Mateu, C; Rosselló, V.M. Toponímia d’Almassora. Patrimoni, paisatge i territori. 2022.
Tedó, X. L’expedient Cabassers. A Nació Digital, 17 de desembre de 2010. [Enllaç trencat, disponible a archive.org i en fitxer PDF]
Terrado, J. Toponimia de Ribagorza. Municipio de Arén. 2001.
Terrado, J. Toponimia de Ribagorza. Municipio de Betesa. 1992.
Terrado, X. Els noms de lloc de la Vall de Boí. 2002.
Tetas, Ll. Els carrers de Calafell. Un model de creixement urbanístic i d’establiment de toponímia urbana. 1997.
Tetas, Ll. Noms de lloc del terme de Vilafranca del Penedès. 2015.
Torallas, R.M. Toponímia de la vall de Camprodon. 1980.
Tort, J. Consideracions sobre la vigència pretèrita i actual del topònim Segarra. Dintre de Treballs de la Societat Catalana de Geografia. N, 9, p 121-131. Desembre 1986.
Tort, J. Els nom de lloc i el territori. Una interpretació geogràfica de la toponímia del Baix Camp (Tarragona). 2011.
Turull, A. (dir.). De Marimanya al Cargol. Inventari toponímic de les Valls d’Àneu. 2004.
Turull, A. De per què Horta no ha de ser Orta. Dintre de Noms, Revista de la Societat d’Onomàstica, núm. 4, p. 42-44. 2016.
Turull, A. Una caracterización de la toponimia pirenaica catalana. Dintre de Pirinioetako hizkuntzak: oraina eta lehena: Euskaltzaindiaren XVI. P. 1073-1106. Biltzarra, 2011.
Vall, J. Cabacés el meu poble. “El nom del poble”. Ed. de l’autor, p. 7-9.1999.
Vall, J. Lingüística de Cabacés. “El gentilici”. Ed. de l’autor, p. 11. 2004.
Vayreda i Olivas, P. “Etimologia” (p. 16) i “El nom de Lladó apareix en els diplomes” (p. 24-25), a El Priorat de Lladó i les seves filials, p. 16. 1930.
Vázquez, J. Toponimia de Ribagorza. Municipio de Estadilla. 2003.
Veà, S. Anàlisi semàntica dels topònims rurals actuals del terme municipal de Vinebre (Ribera d’Ebre). Dintre de Onomàstica. Anuari de la Societat d’Onomàstica, Núm. 2, p. 107-146. 2016.
Veà, S. L’onomàstica de Vinebre. Tesi. 2015.
Veà, S. Onomàstica de la Torre de l’Espanyol. 2020.
Veciana, J. Guia de Renau. 1990.
Veciana, J. Recull de topònims i antropònims del terme municipal de Renau. A Treballs de la Secció de Filologia i Història Literària. Vol. V. 1984.
Veciana, J. Toponímia de la Pobla de Mafumet. Dins de Cortiella, J. Història de la Pobla de Mafumet. p. 235-274. 1986.
Veciana, J. Topònims i antropònims de Perafort i Puigdelfí. A Treballs de la Secció de Filologia i Història Literària. Vol. VII. 1994.
Veny, J. Onomàstica i dialectologia. 1996.
Verdaguer, J. Ball de noms dels carrers de Terrassa durant la República i el franquisme. 2013.
Viader, N. Sant Sadurní de Noya? Toponímia. Contribució al seu estudi. 1979.
Vidiella, M. Onomàstica de Cambrils i del seu terme municipal. 2000.
Vila, P. Qüestions de toponomàstica. De Caldetes a Caldes d’Estrac. La Publicitat, 21 de novembre de 1933, pàg. 2.
Vila, P. Qüestions de toponomàstica. De Caldes d’Estrac a Caldetes. La Publicitat, 24 de maig de 1933, pàg. 3.
Viquipèdia. Llista dels decrets que oficialitzen els topònims en valencià.
Xiva i Molina, Ismael. «Toponímia dels corrals del terme d’Onda en el segle XVIII a través del llibre d’assegadors de 1779». Onomàstica. Anuari de la Societat d’Onomàstica, 2022, Núm. 8, p. 125-161.