Fins ara estàvem acostumats a veure com la toponímia es judicialitzava a Galícia i al País Valencià, territoris amb moltes tensions pels noms oficials dels municipis i la llengua en què estan expressats. En el cas de Galícia la Justícia obligà l’ajuntament de A Coruña a usar el topònim gallec i no l’espanyol, “La Coruña”. Al País Valencià recórrer als jutjats per qüestions de toponímia és fins i tot habitual. El cas més recent és el de Castelló (la Ribera), on una sentència del TSJCV ha anul·lat el canvi de denominaicó d’aquest municipi i, per tant, torna automàticament a l’anterior, Villanueva de Castellón. Això ha passat perquè aquell ajuntament, amb un conflicte de quaranta anys a l’esquena i diverses resolucions judicials, va voler buscar un consens amb la denominació Castelló per acabar la polèmica entre Villanueva de Castellón, Vilanova de Castelló i Castelló de la Ribera.
A Catalunya el primer cas de judicialització d’un topònim és el de Cabassers, oficialment encara conegut amb la denominació en espanyol “Cabacés”, imposada pel franquisme el 1939. L’ajuntament, governat per Esquerra Republicana, va votar en un ple el 18 de març de 2024 en contra d’acatar la Llei de Política Lingüística i va negar-se a oficialitzar el nom català del municipi, Cabassers, aprovat ja per la Generalitat el 1933. Al juliol de 2024, però, el mateix ajuntament va emetre un comunicat on reconeixia “l’obligació i la urgència d’iniciar l’expedient per a fer oficial la forma legal del topònim Cabassers”, però va ser tot una comèdia que va acabar en no res, per intentar convocar una consulta ridícula on la població decidís si volia el topònim ben escrit o amb faltes ortogràfiques. La consulta, com era d’esperar, ni s’ha fet ni es farà perquè no és legal preguntar a la població si vol que es compleixi la llei.
La negativa rotunda i absurda d’aquest ajuntament governat per ERC a oficialitzar el nom català del municipi va provocar que el grup municipal de Junts el portés, el gener passat, al jutjat contenciós administratiu demanant a la Justícia que el forci a complir la Llei de Política Lingüística.
L’Ajuntament de “Cabacés”, doncs, ja té dues fites vergonyants: és l’últim de Catalunya que encara té el seu nom oficial en espanyol i el primer de Catalunya en ser portat a un jutjat perquè no vol oficialitzar el nom català del poble. El Govern de la Generalitat tampoc no s’escapa de la vergonya, ja que és el primer a tenir un Departament de Política Lingüística i, tot i així, desisteix de les seves funcions i es mira l’espectacle sense fer absolutament res per resoldre’l.
