Resum del problema jurídic per a la premsa:

1- L’art. 18.1 de la Llei 1/1998, de 7 de gener, de Política Lingüística, estableix que “els topònims de Catalunya tenen com a única forma oficial la catalana, d’acord amb la normativa lingüística de l’Institut d’Estudis Catalans”. Això no es compleix en tots els casos, i el “Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya” recull topònims oficials no normatius, que contravenen la Llei 1/1998, marcant-los amb un asterisc (*), incloent els que són oficials amb grafies que no segueixen la normativa lingüística. Entre ells, hi ha els noms de vuit municipis amb grafies oficials que no respecten l’art. 18.1 de la Llei 1/1998: Cabacés, Capmany, Castell-Platja d’Aro, Figaró-Montmany, Lladó, Massanes, Navàs i Rialp. El manual “Ortografia catalana”, de l’Institut d’Estudis Catalans, edició del 2017, recull fins i tot, com a exemples de faltes ortogràfiques, les grafies Cabacés (p. 54) i Figaró (p. 76).

2- El Decret 133/2020, de 17 de novembre, sobre l’establiment i l’ús de la toponímia i sobre la Comissió de Toponímia fa obligatori l’ús dels topònims oficials a Catalunya (arts. 4, 5, 6 i 8), amb el supòsit que tots “tenen com a única forma oficial la catalana” (art. 2). Tanmateix, els topònims que són oficials amb formes no normatives generen frau de llei, ja que el Decret 133/2020 fa obligatori l’ús de les seves formes oficials, tot i no complir l’art. 18.1 de la Llei 1/1998.

3- L’existència de topònims oficials que no respecten l’art. 18.1 de la Llei 1/1998:

a) Vulnera les disposicions de l’ONU i la UNESCO per a la protecció de la toponímia com a bé cultural immaterial de la humanitat, esmentades al preàmbul del Decret 133/2020, i sobre les quals es fonamenta el mateix decret.

b) Vulnera la supremacia de la llei, ja que algunes administracions locals incompleixen el que disposa l’art. 18.1 de la Llei 1/1998 en toponímia oficial.

c) Vulnera l’art. 20 de la Carta de Drets Fonamentals de la Unió Europea, que estableix que totes les persones són iguals davant la llei. Els qui estem empadronats en municipis i nuclis de població amb formes toponímiques que no respecten l’art. 18.1 de la Llei 1/1998 veiem que pel Decret 133/2020 hem d’utilitzar topònims incorrectes perquè són oficials (tot i ser-ho en contra de la Llei 1/1998). Així doncs, legislació pensada per a un ús homogeni de la toponímia acaba causant efectes diferents segons si les persones estan empadronades en municipis amb topònims oficials que respecten l’art. 18.1 de la Llei 1/1998 o no: mentre que la legislació garanteix a tothom un ús dels topònims sense incorreccions, als empadronats als municipis i nuclis amb formes oficials no normatives ens garanteix el contrari.

d) Vulnera l’art. 15 de la Constitució espanyola, que reconeix el dret a la integritat moral de les persones. Forçar els ciutadans a escriure incorrectament topònims en les seves relacions amb l’administració constitueix una humiliació i un tracte degradant, ja que es força els individus a escriure com si fossin ignorants, havent d’utilitzar topònims amb formes oficials que, fins i tot en dos casos, estan assenyalades al manual d’ortografia de la llengua catalana com a exemples de faltes ortogràfiques: Cabacés i Figaró.

e) Vulnera el principi de legalitat de l’Administració pública, ja que tot acte jurídic dels òrgans de l’Estat ha d’estar sotmès a l’ordenament jurídic vigent, per a evitar l’arbitrarietat de la voluntat de les persones. Mantenir inscrits al Registre del sector públic local de Catalunya, i a qualsevol altre registre que n’estableixi l’oficialitat, topònims de municipis i nuclis de població amb grafies oficials que no compleixen l’art. 18.1 de la Llei 1/1998 vulnera aquest principi de legalitat. Per tant, les inscripcions de formes toponímiques que no compleixen l’art. 18.1 de la Llei 1/1998 al Registre del sector públic local de Catalunya, i a qualsevol altre registre que n’estableixi l’oficialitat, són nul·les de ple dret, pel que disposa l’art. 47 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del Procediment Administratiu Comú de les Administracions Públiques.

4- El Decret 139/2007, de 26 de juny, pel qual es regulen la denominació, els símbols i els registres d’ens locals de Catalunya, regula el procediment pel qual els ajuntaments poden canviar el nom oficial de municipis i nuclis, però en cap cas no els dóna potestat per a determinar la grafia dels topònims, funció que queda exclusivament reservada a l’Institut d’Estudis Catalans segons l’art. 18.1 de la Llei 1/1998. L’art. 5.1 i el 15 del Decret 139/2007 preveuen que el Govern pot proposar una rectificació de nom d’un municipi o nucli al seu ajuntament, si aquest nom “no s’adiu amb la toponímia catalana o si hi ha incorreccions lingüístiques”, i el mecanisme de l’art. 6 i 15.2 permet que l’ajuntament interpel·lat desestimi la proposta per silenci administratiu o acord desfavorable. Això implicaria la facultat de vulnerar l’art. 18.1 de la Llei 1/1998 per part dels ajuntaments, cosa que resulta impossible, com queda clar pel Decret 397/2004 i l’Acord GOV/72/2016, de denegació de canvi de nom oficial als municipis de Josa i Tuixén i la Torre de Cabdella, justament perquè les grafies que proposaven contradeien l’art. 18 de la Llei 1/1998. Pel principi de jerarquia normativa, els articles del Decret 139/2007 que contradiuen el que estableix l’art. 18.1 de la Llei 1/1998 són nuls. Correspon, doncs, al Govern de la Generalitat de Catalunya dur a terme les correccions a la toponímia oficial a què obliga l’art. 18.1 de la Llei 1/1998.

Forma de resolució del problema:

1) Que el Govern de la Generalitat de Catalunya, per tal de preservar els drets fonamentals que ara es vulneren, fer cessar el frau de llei que es produeix i respectar els principis de l’Estat de Dret, compleixi el que disposa l’art. 18.1 de la Llei 1/1998, i oficialitzi les grafies que determina l’Institut d’Estudis Catalans com a normatives per als topònims que encara tenen formes oficials que contenen incorreccions lingüístiques, en els casos en què aquesta acció no implica un canvi de denominació, sinó l’adaptació de la forma del topònim a la normativa lingüística de l’Institut d’Estudis Catalans, com estableix l’art. 18.1 de la Llei 1/1998. Que acte seguit procedeixi segons determinen els arts. 16 i 17 del Decret 139/2007, i a comunicar als ajuntaments afectats les correccions efectuades per tal que utilitzin les grafies corregides com a oficials, en compliment del que disposa el Decret 133/2020. Això és així per a les formes oficials dels topònims dels següents municipis (entre parèntesi la forma avalada per l’IEC): Cabacés (Cabassers), Capmany (Campmany), Castell-Platja d’Aro (Castell i Platja d’Aro), Figaró-Montmany (el Figueró i Montmany), Lladó (Lledó), Massanes (Maçanes), Navàs (Navars) i Rialp (Rialb). I també per als topònims de nuclis de població i disseminats amb incorreccions lingüístiques a les seves formes oficials, significats amb un asterisc al “Nomenclàtor oficial de la toponímia major de Catalunya” i, en tot cas, els que determini l’Institut d’Estudis Catalans.

2) Que per als casos en què el compliment de l’art. 18.1 de la Llei 1/1998 impliqui canvis de denominació (per exemple, per als municipis de Forallac i Torrelavit, o per als topònims de nuclis i disseminats escrits en llengües diferents de la catalana, com per exemple Tourist Club -a Caldes de Malavella- o Royal Park -a Gualba-), el Govern cerqui la manera de complir aquell article, ja que, en tractar-se realment de canvis de denominació i no de correccions lingüístiques, la potestat de dur a terme el canvi de nom pertany als ajuntaments dels municipis afectats, segons estableix el Decret 139/2007. Tanmateix, tenir la potestat per a canviar la denominació no implica poder vulnerar l’art. 18.1 de la Llei 1/1998.

Si necessiteu més aclariments: info@cabassers.org