L’existència de topònims no normatius com a formes oficials de diversos municipis catalans té una derivada a l’odonímia (els noms de les vies públiques). De la llista de topònims no normatius, n’hem trobat vuit al nomenclàtor de diversos municipis:
Carrer de Cabacés (hauria de ser Cabassers), a Reus i a la Torre de l’Espanyol.
Carrer de Lladó (hauria de ser Lledó), a Badalona, a Manresa i a Vilafant.
Carrer de Capmany (hauria de ser Campmany), a Figueres i a Sabadell.
Carrer del Figaró (hauria de ser el Figueró o el Figueró i Montmany), a l’Ametlla del Vallès i a Canovelles. En canvi, a la Garriga el carrer està ben expressat, “el Figueró”.
Carrer de Forallac (hauria de ser Vulpellac, Fonteta i Peratallada), a Calonge.
Carrer de Massanes (hauria de ser Maçanes), a Celrà i Camí de Massanes a Hostalric.
Carrer Rialp (hauria de ser Rialb), a Castellbisbal. En canvi, és carrer Rialb, ben escrit, a Sabadell i a Vacarisses.
Carrer Torrelavit (hauria de ser Terrassola i Lavit), a Sant Pere de Riudebitlles.
Es pot obrir el debat sobre la legalitat d’aquesta nomenclatura oficial de les vies indicades. Per un costat, incompleix l’article 18.1 de la Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística, que estableix que els topònims de Catalunya tenen com a única forma oficial la catalana d’acord amb la normativa lingüística de l’Institut d’Estudis Catalans. Per altra banda, l’article 6.1 del Decret 133/2020, estableix: “La retolació a totes les vies urbanes i interurbanes dins el territori de Catalunya ha de fer constar els topònims de Catalunya exclusivament en la seva forma oficial”. Per tant, les denominacions d’aquests carrers compleixen el que disposa un decret, i contradiuen el que ordena una llei. Així doncs, pel principi de jerarquia normativa, s’ha de considerar invàlida la disposició del decret, ja que en aquests casos concrets contradiu el que mana una llei, i per tant, els noms dels carrers s’haurien d’expressar amb la forma normativa dels topònims que contenen. La responsabilitat de complir la normativa adequadament és dels ajuntaments afectats, com deixa clar l’art. 1.2 deñ Decret 13372020. Cal, però, regir-se pel principi de jerarquia normativa, com s’ha explicat més amunt, per tal de complir correctament la legislació en matèria de toponímia oficial, i la presència de topònims no normatius a l’odonímia evidencia, un cop més, la necessitat de refer tota la legislació que afecta la toponímia oficial, per tal de dotar-la de claredat de compliment i suprimir les arbitrarietats i les contradiccions (que acaben generant frau de llei) que conté, com s’explica a bastament aquí.
