A Tiurana hi ha un altre cas d’un nucli amb un topònim deturpat, quan al voltant hi ha el mateix topònim ben escrit. Mentre que dos topònims de la mateixa zona s’escriuen “Mare de Déu de Solers” i “Turó de Solers”, la grafia oficial del nucli que els acull és “Solés de Tiurana”. Està clar que el “Solers” del turó i de l’ermita indiquen pertinença de l’edifici i l’accident geogràfic a l’indret de Solers. Per ser tan clar i haver-hi una evidència tan obvia sobta que la forma oficial del topònim del nucli sigui “Solés”, quan està envoltat de “Solers”. El cas encara és més gros, perquè l’Ajuntament de Tiurana està adossat literalment a l’ermita de la Mare de Déu de Solers, oficialment denominada així, sense errors. Amb tot, la pàgina web de l’Ajuntament de Tiurana corromp també la denominació de l’ermita, i s’hi refereix com a “Mare de Déu de Solés“, quan aquesta denominació no s’empra en cap font bibliogràfica seriosa (OnCat V. VII, p. 153, col. b, lín. 37; GEC, etc).
El nucli a Solers (oficiament, Solés*) ha crescut a causa del desallotjament de Tiurana per la construcció del pantà de Rialb. L’Ajuntament d’aquest municipi de poc més de seixanta habitants empadronats hi traslladà la seu, i al voltant de l’ermita hi ha anat creixent aquesta entitat de població amb topònim corromput en la seva forma oficial.