Un usuari de Twitter, conscienciat amb el problema que suposa la toponímia oficial no normativa, ens ha fet arribar una captura de pantalla de Common Voice amb la frase “Magradaria anar a Cabacés amb autobús”:
El programa utilitza, com es pot comprovar, la forma no normativa (i encara oficial) de Cabacés per a referir-se al municipi de Cabassers. La campanya s’inscriu en el projecte Aina, impulsat pel Departament de la Vicepresidència i de Polítiques Digitals i Territori en col·laboració amb el Barcelona Supercomputing Center (BSC). No dubtem que no hi ha cap intencionalitat de cap tipus en l’ús de la toponímia no normativa en aquest projecte tan lloable, i que si s’usa al programa és perquè és oficial (i és oficial, cal recordar-ho, de manera il·legal). Els programadors no tenen ni per què sospitar que les llistes oficials de topònims de Catalunya contenen incorreccions lingüístiques, però això passa, i per tant usen les formes dels topònims que contenen aquestes llistes per a programar les frases, confiant que totes són correctes. Però totes no ho són, i aquestes, en lloc de ser corregides d’ofici, es mantenen a les llistes a tort, i encara assenyalades amb un asterisc per a indicar que no són correctes.
La ciutadania en general hauria de poder confiar que les llistes oficials, del que sigui, no tenen errors premeditats. Però això en la toponímia és encara lluny de ser una realitat, i com que les grafies oficials d’alguns topònims encara contenen incorreccions lingüístiques per motius polítics, s’inclouen així en aquelles llistes, en lloc de complir la llei de política lingüística del 1998, que al seu article 18.1 deixa ben clar que això no ha de passar.
Passa, doncs, que quan hom utilitza qualsevol d’aquests topònims oficials incorrectes ajuda, sense saber-ho, a difondre l’error, que es basa en la mania d’alguns ajuntaments de voler fer escriure el nom del municipi o dels nuclis que administren segons el gust d’alguns, i no segons la norma general. I per això van fer mans i mànegues, sobretot la dècada de 1980, per a poder mantenir com a oficials noms de lloc escrits segons manies i ideologies, i no segons norma i etimologia. I avui en dia, qui veu el nom d’aquests municipis i nuclis de població en llistes oficials, confiant que les formes estan ben escrites si són en aquestes llistes, les reprodueix.
Cal que el nostre país deixi de fer el ridícul d’aquesta manera a causa de la toponímia oficial incorrecta, i cal que el Govern corregeixi la grafia oficial d’aquests topònims que encara mantenen formes errònies per a evitar que les correctes desapareguin de l’àmbit públic, com s’observa que passa amb l’exemple de “Cabacés” (en lloc d’haver-hi la forma correcta, Cabassers) en un projecte de la importància de Common Voice. Per a fer més vergonyosa la situació, la grafia que apareix al Common Voice , “Cabacés”, és citada com a exemple de falta ortogràfica al manual d’Ortografia Catalana de l’Institut d’Estudis Catalans, pàgina 54, on s’hi llegeix ben clarament, en parlar dels usos de la grafia ss: “Cabassers (no *Cabacés)”.
Si ensenyem a parlar a les màquines, fem-ho correctament i sense faltes ortogràfiques. En el cas concret de “Cabacés”, a més, en tractar-se de la forma castellana del topònim “Cabassers”, la pronúncia també varia:
Cabacés: [kaβa’θes]
Cabassers: [kaβa’ses]
Passa el mateix que amb Lérida/Lleida o Gerona/Girona: es pronuncien de forma diferent, segons si s’escriuen en una llengua o una altra. En paraules d’algunes persones de Cabassers, la definició de la situació és ben clara: “ho diem en català i ho escrivim en castellà”.
Com es pot veure, mantenir com a oficials grafies impròpies de topònims catalans només causa perjudicis, i cal corregir aquesta situació immediatament. Permetre la caciacada de fer escriure malament noms de lloc fa quaranta anys va ser responsabilitat de la gent que hi havia fa quaranta anys; en canvi, evitar que aquesta cacicada continuï avui en dia, i que embruti la digitalització, ja és responsabilitat de la gent que hi ha avui en dia. I la nostra generació això ho ha de corregir.
