Els mitjans públics de Catalunya han decidit referir-se a la capital d’Ucraïna per la transliteració del seu nom en ucraïnes, Київ (Kíiv), i no per la transliteració del seu nom en rus, Киев (Kíev), com acostumaven a fer habitualment. Ucraïna adoptà com a nom oficial de la ciutat la forma Kíiv el 1995, i l’ONU la va reconèixer, però segons explica el portal 324 de la Corporació Catalana de Mitjans Audionvisuals, “la tradició, que pesa tant en la toponímia, ens va portar a continuar fent servir la forma que havíem fet servir sempre.”
Així doncs, els mitjans públics catalans han decidit, amb bon criteri, respectar per fi les Resolucions IX/4 i IX/5 de la IX United Nations Conference on the Standardization of Geographical Names, que declaren els topònims patrimoni immaterial de la humanitat, i insten a la protecció i salvaguarda d’aquest patrimoni, registrant-los i utilitzant-los amb les formes originals dels seus idiomes. La Convenció de la UNESCO per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial, de 17 d’octubre de 2003, també protegeix la toponímia en les seves formes genuïnes.
L’únic que cal lamentar és que els mitjans (no només els catalans) hagin decidit tenir aquesta sensibilitat toponímica a causa de circumstàncies tan horribles com una invasió i una guerra, i que no ho haguessin fet fa anys, com a mostra de respecte a la diversitat cultural i lingüística de la humanitat.
A Catalunya hi tenim encara una bona llista de topònims que tenen, com a formes oficials, grafies incorrectes, que no s’ajusten a les normes lingüístiques de l’Institut d’Estudis Catalans, i que par tant no respecten ni la legislació catalana de política lingúística, ni les resolucions de l’ONU i la UNESCO sobre toponímia. Entre el centenar llarg de topònims majors oficials lingüísticament incorrectes hi ha, fins i tot, els noms de deu municipis: Cabacés (Cabassers), Capmany (Campmany), Castell-Platja d’Aro (Castell i Platja d’Aro), Figaró-Montmany (el Figueró i Montmany), Forallac (Vulpellac, Fonteta i Peratallada), Lladó (Lledó), Massanes (Maçanes), Navàs (Navars), Rialp (Rialb) i Torrelavit (Terrassola i Lavit). A banda, hi ha dos altres municipis que, tot i tenir com a oficials les formes correctes dels seus noms, utilitzen il·legalment formes incorrectes: la Torre de Cabdella (fa anar “la Torre de Capdella”) i Josa i Tuixén (utilitza “Josa i Tuixent). Hi ha altres topònims de nuclis de població i disseminats que també tenen com a oficials formes incorrectes.
Des de Cabassers.org, fem una crida als mitjans de comunicació a utilitzar les formes lingüisticament correctes dels topònims catalans que encara tenen formes oficials incorrectes. Demanem que vulguin tenir aquesta coherència, respectant també, per a la toponímia catalana, allò que estableixe l’ONU i la UNESCO. I al Govern de la Generalitat li demanem que, en compliment del que estableix l’article 18.1 de la Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística, oficialitzi per a tota la toponímia catalana la forma correcta de cada nom de lloc, per acabar amb l’arbitrarietat que suposa que alguns municipis encara tinguin formes oficials dels seus noms que no respecten ni la llei ni les disposicions d’organitzacions internacionals, mentre la majoria sí que ho fan.
