27 d’abril de 2026 | Hem presentat una denúncia a l’Oficina Antifrau de Catalunya (OAC) contra el Departament de la Presidència de la Generalitat per presumptes irregularitats en la gestió de la toponímia oficial. L’escrit posa el focus en l’ús arbitrari del Registre del sector públic local de Catalunya i la inaplicació sistemàtica de la Llei 1/1998 de Política Lingüística.
La denúncia aporta una prova documental clau: un informe intern del Departament de Cultura obtingut mitjançant peticions de transparència. En aquest document, els serveis jurídics de la Generalitat eviten citar l’article 18.1 de la Llei 1/1998, que estableix que els topònims tenen com a única forma oficial la catalana d’acord amb la normativa lingüística de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC). Segons la denúncia, aquesta omissió no és un error, sinó una instrucció deliberada que prova la doctrina interna d’obstrucció de la Generalitat per mantenir l’oficialitat de formes il·legals, com el cas de “Cabacés” (en lloc de Cabassers) o “Capmany” (en lloc de Campmany).
L’estratègia de la Generalitat fins ara s’havia basat a afirmar que el Registre del sector públic local de Catalunya és purament “declaratiu” i que el Govern no té potestat per corregir les faltes d’ortografia d’un topònim si l’ajuntament no ho demana. No obstant això, la denúncia recorda que l’article 1 del Decret 139/2007 estipula clarament el caràcter constitutiu del Registre: és la inscripció en aquest òrgan el que atorga l’oficialitat al nom. Per tant, la Generalitat és la responsable legal d’inscriure grafies que vulneren la legislació lingüística vigent.
La denúncia es fonamenta en la robusta jurisprudència de la Sentència del Tribunal Suprem 6918/2001. Aquesta sentència, que va resoldre el conflicte sobre el nom de la Corunya, estableix que determinar l’ortografia dels topònims no és una competència municipal i que l’autonomia dels ajuntaments no empara mantenir formes toponímiques amb faltes ortogràfiques. Aquesta sentència obliga a l’Administració autonòmica a corregir d’ofici els topònims per garantir el compliment de la legislació lingüística, que és el que la Generalitat s’està negant a fer.
L’ofensiva jurídica no es limita a un sol municipi, sinó que demana la depuració de tot el Registre del sector públic local de Catalunya. Si Antifrau determina que el Govern ha actuat amb falta d’integritat en permetre l’existència de l’anomenada “toponímia oficial no normativa“, la Generalitat es podria veure forçada a corregir d’ofici tots els topònims il·legals de Catalunya de forma simultània. La “toponíma oficial no normativa” és un concepte inexistent en l’ordenament jurídic, i no és més que la corrupció del llenguatge administratiu per no aplicar la llei: l’art. 18.1 de la Llei de Política Lingüística determina que “els topònims de Catalunya tenen com a única forma oficial la catalana d’acord amb la normativa lingüística de l’Institut d’Estudis Catalans”. És a dir, per llei, només els topònims normatius són oficials. Per tant, pretendre que un topònim sigui “oficial no normatiu” és un oxímoron que provoca inseguretat jurídica i que compromet la integritat de l’Administració pública.
Aquesta denúncia a Antifrau podria acabar amb dècades d’arbitrarietat a la toponímia catalana. Històricament, el Departament de la Presidència ha evitat fer complir la Llei de Política Lingüística a la toponímia i ha preferit mantenir una situació d’il·legalitat abans que obrir un conflicte amb alcaldes que defensen grafies no normatives per motius sentimentals, identitaris o ideològics. Fins ara, la Generalitat operava sota el supòsit que ningú portaria aquest assumpte fins a les darreres conseqüències jurídiques i pensava que davant del silenci administratiu o les respostes evasives el ciutadà es cansaria, com porta fent des del mateix moment en què s’aprovà la Llei de Política Lingüística el 1998.
La fi d’aquesta arbitrarietat, però, és el motiu de ser de la plataforma Cabassers.org, creada específicament per combatre la corrupció a la toponímia oficial de Catalunya amb argumentació jurídica pura: no discutim gustos ni manies, sinó si l’Administració compleix o no la llei.
Si Catalunya és una democràcia aquesta denúncia serà el final de la “toponímia oficial no normativa”. El Govern no pot apel·lar a un concepte inexistent a l’ordenament jurídic per continuar imposant topònims il·legals com a oficials.
DOCUMENTS ADJUNTS
- Nota relativa a la consulta plantejada per la Secretaria de Política Lingüística en
relació amb la denominació de 10 topònims que no segueixen la normativa
lingüística de l’IEC, que amaga l’article 18.1 de la Llei de Política Lingüística, que és justament el que fa corregir els topònims il·legals - Document de la Direcció General d’Administració Local de 11/07/2025 que reconeix l’existència de “topònims oficials no normatius” i nega que siguin il·legals tot i incomplir la Llei de Política Lingüística
- Sentència del Tribunal Suprem 6918/2001, que obliga l’Administració autonòmica a corregir la toponímia que incomleix la legislació lingüśitica
