El 24 de gener de 2026 vam demanar a la Direcció General de Memòria Democràtica que inclogués al Cens de Simbologia Franquista unes tapes de claveguera de Cabassers amb la toponímia franquista del municipi, «Cabacés». Al Cens ja hi són, justament per contenir inscripcions amb els topònims franquistes, tapes de Marçà (Marsá), el Molar (Molá) i la Vilella Baixa (Vilella Baja). El Memorial Democràtic ni tan sols no va respondre, i per tant vam presentar una SAIP demanant l’expedient de tramitació de la sol·licitud i la identificació dels responsables de no haver resolt la petició. També vam presentar una queixa davant del Síndic de Greuges per l’arbitrarietat que suposa no incloure al Cens de Simbologia Franquista elements anàlegs a altres ja incorporats.

La resposta del Síndic va ser molt decebedora. Afirmava que «de la documentació tramesa es desprèn que el Departament de Justícia i Qualitat Democràtica us ha informat del procediment de canvi de nom del municipi», quan demanàvem la inclusió d’unes tapes de clavegura amb la toponímia franquista al cens de simbologia franquista, no que es canviés el nom de cap municipi. El Síndic continuava insistint que «la qüestió relativa a la consideració oficial de la forma Cabassers no es pot resoldre indirectament mitjançant la inclusió d’un element en el Cens de simbologia franquista. El cens té per objecte identificar, documentar i difondre elements vinculats a la simbologia franquista presents a l’espai públic. En cap cas és l’instrument jurídic per modificar la denominació oficial d’un municipi, ni per deixar sense efecte la toponímia vigent».

Encara hi afegia que «el fet que en el Cens hi constin altres elements situats en municipis com Marçà, el Molar o la Vilella Baixa no determina automàticament l’obligació d’incloure qualsevol altre element que presenti alguna característica aparentment semblant. Cada incorporació al Cens requereix una valoració específica de l’element, del seu context històric, de la seva vinculació amb la simbologia franquista i de la informació disponible». I justament això és el que havíem enviat al Memorial Democràtic, un informe posant l’element al seu context històric i demostrant la mateixa vinculació amb la simbologia franquista que les altres tapes de claveguera que ja són al cens per tenir toponímia franquista.

El Síndic reblava el seu escrit amb un cinisme pràcticament insultant: «És important tenir present que l’objectiu del Cens de simbologia franquista és inventariar els símbols franquistes situats a l’espai públic. En el cas que ens heu plantejat, no sembla que les tapes del clavegueram tinguin -avui-, encaix en el cens, perquè duen el nom actual del poble». La historiografia demostra de manera contundent que «Cabacés» és una castellanització imposada per la dictadura franquista al topònim Cabassers, dintre del seu programa de repressió contra la llengua i la cultura catalanes, però pel Sïndic és prou excusa que aquesta imposició franquista encara sigui «el nom actual del poble».

Tanmateix el Síndic ha revelat quin és el problema, afirmant que l’Administració «us ha informat sobre com procedir al canvi de nom del municipi, pas previ a qualsevol anàlisi sobre la possible incorporació de les tapes de clavegueram en el Cens de simbologia franquista». És a dir, el Memorial Democràtic no considerarà simbologia franquista unes tapes de claveguera amb toponímia franquista mentre aquesta toponímia sigui tnguda -i a més, il·legalment- per oficial. Com si no hagués volgut incorporar les tapes de la Vilella Baja si aquesta població encara hagués tingut el nom oficial en espanyol com li imposà el franquisme. Tot plegat, una infàmia que només mostra la covardia de no voler confrontar un ajuntament que, toponímicament, es comporta com en plena dictadura.

Hem recorregut l’arxiu de la queixa i hem demanat que es reobri l’expedient, que el Síndic l’atengui de forma imparcial i rigorosa i que la resolgui, instant el Memorial Democràtic a incloure al Cens de Simbologia Franquista les tapes de claveguera denunciades. No fer-ho per intentar evitar una desautorització a un ajuntament que es nega de forma sistemàtica, conscient, contumaç i voluntària a complir la legislació lingüística catalana a la toponímia oficial, com es pot comprovar amb una simple cerca a l’hemeroteca, seria una arbitrarietat manifesta.