El ple ordinari del Consell Comarcal del Priorat del 18 de març de 2024 va aprovar una moció presentada per ERC Priorat, al govern amb majoria absoluta a l’ens comarcal, demanant a la Generalitat, llavors governada en solitari per ERC, que fes complir la Llei de Política Lingüística a «ERC Cabacés», que governa amb majoria absoluta l’Ajuntament de Cabassers. Aquell ajuntament es negava -i es nega- a oficialitzar el topònim català del municipi, Cabassers, i manté il·legalment la forma castellanitzada imposada pel franquisme, «Cabacés». El mateix dia el govern municipal d’ERC «Cabacés» votava en contra d’una proposta de resolució presentada per l’oposició (Junts i una regidora no adscrita) demanant el compliment de la Llei i l’oficialització de la forma catalana del topònim.

Tornem a la moció del Consell Comarcal on ERC demanava a ERC que fes complir la Llei a ERC: es va aprovar, es va traslladar a la Delegació del Govern a Tarragona i no es va moure d’allí, segons hem sabut per una sol·licitud d’accés a la informació pública. En aquell moment ERC governava també la Generalitat. En lloc de moure la petició promoguda pel seu grup cpmarcal i aprovada pel Consell la va tancar en un calaix. I tot per blanquejar «ERC Cabacés» i la imposició que fa d’una forma deturpada pel franquisme, castellanitzada, com a nom oficial del municipi.

La intenció d’ERC de complir i fer complir la Llei de Política Lingüística sempre ha estat nul·la.

El portaveu de Cabassers.org, a títol individual i com a veí de Cabassers, ha interposat davant de l’Oficina de Protecció de Drets Lingüístics la denúncia que reproduïm tot seguit:

A L’OFICINA DE PROTECCIÓ DE DRETS LINGÜÍSTICS DEL DEPARTAMENT DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA

Poso en coneixement d’aquesta Oficina els següents fets:

El municipi de Cabassers, on visc i on estic empadronat des del mateix dia que vaig néixer, encara té com a nom oficial la forma castellana «Cabacés», imposada pel programa de repressió lingüística del franquisme en substitució de la grafia normativa Cabassers, oficialitzada per la Generalitat el 1933 (BOGC 119, 14/11/1933).

Que «Cabacés» és l’exònim castellà de Cabassers és una evidència que ningú qüestiona, reconeguda obertament per l’acadèmia i la premsa. En alguns exemples:

– Jesús Burgueño, a l’article «Castellanización y afrancesamiento de los nombres de los municipios catalanes» (Estudios geográficos, Vol LXXVIII, pàg.s 633-656, juliol-desembre 2017) conclou que «una castellanización ortográfica más evidente es la pérdida de ss, pasando a s (Llusanés, Mollerusa) o a c (Cabacés)» (pàg. 644).

– La Wikipedia en Español, a l’entrada «Cabacés», aclareix tot just al principi de l’article: «Cabacés (en catalán: Cabassers)»

– Hi ha nombrosíssims articles a la premsa que expliquen que «Cabacés» té el nom oficial en castellà. A tall d’exemple:

El Confidencial: El único pueblo de Cataluña que se escribe en castellano: se decidió en la Transición (11/05/2025)

El Mundo: El único pueblo de Cataluña que conserva su nombre en castellano: pocos conocen su historia (02/07/2025)

El Periódico: Este es el único municipio de Catalunya que mantiene el nombre en castellano (03/07/2025)

La Razón: Este pueblo de Cataluña rechazó cambiar su nombre al catalán y sigue usando el del franquismo (05/08/2025)

ABC: El único pueblo de Cataluña que mantiene su nombre en castellano: cuál es el motivo y dónde está (25/08/2025)

20 Minutos: Este se el único municipio de Cataluña que conserva su nombre en español: sus vecinos no quisieron traducirlo al catalán (10/02/2025)

AS: Este es el único municipio de Cataluña que votó para conservar su nombre en castellano heredado del franquismo (19/01/2025)

La Vanguardia: Este es el único pueblo de Catalunya que conserva su nombre en castellano y está en Tarragona (25/07/2024)

Aquesta situació és contrària a l’article 18.1 de la Llei 1/1998, de 7 de gener, de Política Lingüística, que diu literalment: «Els topònims de Catalunya tenen com a única forma oficial la catalana, d’acord amb la normativa lingüística de l’Institut d’Estudis Catalans, excepte els de la Vall d’Aran, que tenen l’aranesa». Fins i tot el Manual d’Ortografia de l’Institut d’Estudis Catalans, a la pàgina 54, cita la forma «Cabacés» com a exemple de falta ortogràfica, en parlar de la grafia ss. Diu que «el so [s] es representa pel dígraf ss en els casos següents: a) Entre vocals: […] Cabassers (no *Cabacés)»

No pot al·legar-se l’excusa de l’autonomia municipal per emparar la vulneració de drets lingüístics que suposa la imposició del topònim castellà «Cabacés» contra la legislació lingüística, perquè si bé la legislació de règim local permet als municipis determinar el seu nom, en cap cas els permet determinar quina ha de ser l’ortografia del topònim, funció reservada per llei a l’IEC, ni fixar-lo en un idioma diferent del català. En aquest sentit, la STS 6918/2001 (ECLI:ES:TS:2001:6918) estableix clarament els límits d’aquesta autonomia municipal a la toponímia, i declara al seu tercer fonament de dret: «la normalización lingüística de una lengua o idioma cooficial entra en el ámbito o esfera de intereses de la comunidad local, pero excede de ella para afectar, de modo prioritario a los de la Comunidad Autónoma que tiene atribuida la específica competencia lingüística. Así pues, el cumplimiento y ejecución in génere de la normativa lingüística de la Comunidad Autónoma vincula también a los entes locales».

Fins i tot el propi ajuntament infractor, en un comunicat de 5 de juliol de 2024, feia un reconeixement de deure i deute públic, en afirmar que «l’Ajuntament sencer reconeix que l’única forma correcta del topònim és la de l’ortografia estrictament catalana: Cabassers, i que s’ha d’oficialitzar en compliment de la Llei 1/1998 de Política Lingüística i la de Memòria Democràtica, i per això assumeix l’obligació i la urgència d’iniciar l’expedient per a fer oficial la forma legal del topònim Cabassers» (document número 1). Aquest anunci va tenir una àmplia repercussió a la premsa:

-CCMA: De Cabacés a Cabassers: l’Ajuntament accepta catalanitzar el nom imposat pel franquisme (10/07/2024)

-El Nacional: Cabassers recupera el topònim en català: quins municipis queden amb nom no normatiu? (10/07/2024)

-El Punt Avui: Cabacés accepta catalanitzar el nom i deixar enrere el topònim franquista (11/07/2024)

Tanmateix, poc després d’aquest anunci l’Ajuntament es va negar a complir l’obligació que havia reconegut, i a data d’avui continua imposant la forma il·legal «Cabacés» com a nom oficial del municipi.

Amb la interposició d’aquest escrit vull denunciar la vulneració flagrant i continuada dels meus drets lingüístics per part de l’Ajuntament de Cabassers i, subsidiàriament, la Generalitat de Catalunya, que no actua per fer complir la Llei de Política Lingüística a aquest ajuntament infractor. La Generalitat no es pot inhibir i ha de garantir que els topònims inscrits al Registre del sector públic local de Catalunya siguin en català i d’acord amb la normativa lingüística de l’IEC, com disposa la legislació sectorial vigent. Aquest registre no és declaratiu, sinó que és constitutiu, com deixa clar l’art. 1 del Decret 139/2007: «El nom oficial dels municipis de Catalunya és el que figura inscrit en el Registre d’ens locals de Catalunya». Per tant la Generalitat, com a responsable d’aquest registre mitjançant la Direcció General d’Administració Local, ha de garantir la legalitat de les formes toponímiques que hi consten inscrites.

No atendre i resoldre aquesta reclamació seria persistir no només en la vulneració dels meus drets lingüístics, sinó també la vulneració els principis protegits per la Ley 15/2022, de 12 de julio, integral para la igualdad de trato y la no discriminación, que desenvolupa els articles 9.2, 10 i 14 de la Constitució: no pot ser que em vegi forçat a identificar-me amb un topònim oficial il·legal mentre a la majoria de la població se li garanteix poder usar oficialment la forma legal i lingüísticament correcta del nom del lloc on viu.

Per tot això exigeixo que inicieu a partir de la meva denúncia els procediments que calgui per respectar i fer respectar els meus drets lingüístics, vulnerats per les Administracions que tenen el deure de protegir-los: no se’m pot imposar l’ús d’una forma toponímica il·legal i lingüísticament incorrecta.

Quan el 1933 la Generalitat va aprovar els noms dels municipis de Catalunya escrits d’acord amb l’ortografia de la llengua i l’etimologia, a Cabassers es va acceptar sense cap oposició. Ho hem vist als llibres d’actes de l’Ajuntament de l’època, a la premsa, als registres de la Generalitat conservats a l’Arxiu Nacional de Catalunya, a les emissions de paper moneda provisional de l’Ajuntament, i ara també ho veiem en aquest exemple, una cèdula personal:

La cèdula personal era un impost anual sobre les persones, que feia també les funcions de document d’identificació.

La implantació de la nova grafia, en substitució de la castellanitzada, fou progressiva. Si bé la Generalitat l’aprovà al Butlletí Oficial de la Generalitat de Catalunya del 14 de novembre de 1933, no fou fins el 29 d’abril de 1934 quan l’Ajuntament l’usà per primer cop en una acta d’un ple. La premsa va trigar una mica més. Així, el quinzenal comarcal Priorat, avisava a la seva edició del 6 d’octubre de 1935: «CABASSERS. D’ací endavant, el nom d’aquesta vila apareixerà a les nostres planes d’acord a l’adopció de la Generalitat de Catalunya. Així en lloc de Cabacés, vindrà escrit Cabassers.»

Tot això s’acabà abruptament el dia 1 de gener de 1939, amb l’ocupació franquista del municipi. Si el franquisme no hagués existit i la Generalitat republicana no hagués estat dissolta ni derogada la legalitat democràtica, avui en dia la discussió de si Cabacés o Cabassers no existiria; Cabacés es veuria només com un arcaïsme prenormatiu i prou. Però quaranta anys de dictadura van fer molt mal, i el franquisme sociològic va fer un paperot vergonyós la dècada de 1980, quan la Generalitat restablí temporalment la forma catalana un altre cop i l’Ajuntament s’hi oposà aferrissadament, simulant una votació «popular» i aconseguint que el 1989 la Generalitat, amb una deixadesa imperdonable, acceptés sense cap decret que li donés solidesa la forma imposada per la dictadura, «Cabacés».

«Cabacés» és la continuïtat de la il·legitimitat franquista, l’efecte directe de la repressió lingüística de la dictadura, mantingut per ajuntaments que s’han situat fora de la llei sostenint una arbitrarietat il·legal, contrària a l’article 18.1 de la Llei 1/1998, de Política Lingüística. I el Govern de la Generalitat tampoc no està exempt de responsabilitat, perquè la seva obligació, davant el desacatament de la llei per part de l’ajuntament, és actuar d’ofici per imposar el restabliment de l’ordre democràtic, oficialitzar la forma legal i forçar l’Ajuntament a oberir o portar a la via penal la prevaricació i la desobediència.

El 4 d’abril de 2026 publicàvem un article explicant que Jaume Aguilar Bru, nascut a Cabassers el 1918 i deportat a Mauthausen el 1941, havia fet escriure el nom del seu poble en català als nazis, i que a la seva fitxa del camp hi constava com a «Cabesars». Dèiem, llavors, que el més probable és que l’oficial a càrrec de la màquina d’escriure hagués transcrit el nom que Aguilar li hauria manuscrit sobre un paper o lletrejat, ja que la grafia degenerada «Cabesars» incorpora la r etimològica, muda, que només es pot transcriure si primer s’ha vist escrit. En el cas dels altres dos deportats de Cabassers (Miquel Serres i Victorià Vellver) els documents de Mauthausen transcrivien «Cabaces» per referir-se al seu lloc de naixement. Però Aguilar va fer que escrivissin el nom del seu poble correctament.

Ara, l’accés a més documentació dels Arolsen Archives confirma el que ja apuntàvem. A la llista de deportats a Mauthausen del 26 d’abril de 1941, a la línia 6, hi apareix Jaume Aguilar Bru i com a lloc d’origen s’hi llegeix «Cabasers». Tot i la omissió d’una s la prova és clara, contundent i irrefutable: Jaume Aguilar va fer escriure Cabassers a les SS.

Entre els documents dels Arolsen Archives hi ha la fitxa d’ingrés al camp de Mauthausen de Jaume Aguilar Bru, un ciutadà de Cabassers exiliat després de la guerra d’Espanya i deportat al camp pel nacional-socialisme. A la fitxa s’hi llegeix «geb. 8.9.18 zu Cabesars», és a dir, «nascut el 8 de setembre de 1918 a Cabesars». Aquest «Cabesars» és la transcripció de Cabassers. Potser Jaume Aguilar va manuscriure el nom del seu poble en algun imprès, o potser els ho va lletrejar, i el funcionari nazi que va mecanografiar la fitxa hi va escriure el que li va semblar entendre. Així ho indica el fet que el topònim incorpori la R muda. Aguilar va sobreviure a l’internament i fou alliberat del camp el 5 de maig de 1945 per l’11a Divisió Cuirassada de l’exèrcit dels Estats Units d’Amèrica.

Aquesta és la seva fitxa d’ingrés a Mauthausen:

També es coneixen els expedients de dos altres deportats cabasserols (que van morir al subcamp de Gusen) on, als seus certificats de defunció, hi consta el nom del municipi en castellà, Cabacés. Però el cas d’Aguilar és únic, perquè es va endur a l’exili el topònim de Cabassers normalitzat i així el va intentar fer constar fins i tot al seu ingrés a Mauthausen.

En Jaume Aguilar Bru va defensar el nom de Cabassers davant dels nazis. En canvi, l’Ajuntament de «Cabacés», governat per, ERC, el veta el 2026 i prefereix mantenir la grafia imposada per la dictadura. I per acabar-ho d’adobar el govern municipal ha votat en contra d’homenatjar aquests deportats pel nazisme instal·lant llambordes Stolpersteine.

Vergonya li hauria de fer al Govern de la Generalitat continuar tolerant que quatre ajuntaments indignes encara mantinguin la toponímia deturpada pel totalitarisme.