«El 22 d’octubre de 2026 vam demanar a l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya que corregís l’exònim castellà «Cabacés» de la cartografia que edita, atès que la pròpia Administració de la Generalitat admet la naturalesa castellana d’aquest nom de lloc. L’organisme ha respost el 28 d’octubre amb una rapidesa inusual, descarregant tota la responsabilitat sobre l’ajuntament, i afegint el que tota l’Administració de la Generalitat reconeix en privat: «Sigui com sigui, som coneixedors dels informes, recent i històrics, emesos per l’IEC a propòsit d’aquest nom, que compartim». És a dir, la direcció de l’ICGC admet per escrit que sap perfectament que «Cabacés» tècnicament i lingüística és incorrectei que avalen la grafia Cabassers de l’IEC. Tanmateix, s’escuden en el fet que reprodueixen el nom castellà al Nomenclàtor oficial mentre l’Ajuntament no mogui fitxa.
L’ICGC utilitza l’article 18.3 de la Llei 1/1998 per justificar la seva inacció, recordant que la determinació del nom dels nuclis de població correspon legalment als ajuntaments. Utilitzen l’autonomia local (art. 18.3) per esquivar el mandat imperatiu de l’article 18.1 («els topònims de Catalunya tenen com a única forma oficial la catalana»). No obstant això, obliden convenientment la doctrina del Tribunal Suprem (STS 6918/2001) que estableix que l’autonomia municipal no pot servir d’excusa per mantenir una il·legalitat o vulnerar la normativa lingüística. Els ajuntaments poden determinar el nom dels seus municipis, però no decidir en quina llengua s’han d’expressar ni sota quina ortografia, com deixa taxativament clar l’art. 18.1 de la Llei 1/1998.
Aquesta resposta confirma la cadena d’omissions: demostra que tots els organismes de la Generalitat saben perfectament que es manté un exònim il·legal, però s’encobreixen els uns als altres passant-se la pilota, culpant l’ajuntament de la situació. També evidencia la degradació institucional, ja que l’ICGC admet que edita i difon cartografia oficial amb un error reconegut per ells mateixos, simplement per una qüestió de subordinació mecànica a l’arbitrarietat de l’Administració, sense exercir cap mena de filtre de legalitat.
L’article 18.1 de la Llei 1/1998, de 7 de gener, de Política Lingüística, estableix de manera imperativa i no discrecional que els topònims de Catalunya tenen com a única forma oficial la catalana, d’acord amb la normativa lingüística de l’Institut d’Estudis Catalans. Aquest mandat no admet excepció ni cap mena d’arbitrarietat burocràtica. Així mateix, el Decret 133/2020, de 17 de novembre, atribueix a la Comissió de Toponímia el deure legal de vetllar per la fixació, l’ús i l’adequació de la toponímia de Catalunya a la legalitat i a la normativa lingüística.
En aquest context, s’ha produït un fet d’una gravetat i rellevància jurídica extraordinària: el mateix Departament de Justícia i Qualitat Democràtica de la Generalitat de Catalunya ha admès explícitament i per escrit, en un informe de data 1 d’octubre de 2026, que el topònim mantingut al Registre del sector públic local de Catalunya, «Cabacés», és «una denominació municipal en castellà». Aquesta confessió documental deixa l’Administració en una posició totalment indefensable davant la llei.
Atès que la Llei de Política Lingüística ordena que la forma oficial ha de ser única i en català, i atès que l’Institut d’Estudis Catalans ha fixat la forma Cabassers com l’única normativa -qualificant expressament la grafia «Cabacés»» com una falta d’ortografia a la pàgina 54 del Manual d’Ortografia Catalana-, el manteniment d’aquesta denominació castellana als registres oficials incompleix de manera flagrant el marc legal vigent.
Davant d’aquesta evidència irrefutable, s’ha adreçat una instància formal a la Comissió de Toponímia de Catalunya, acompanyada de la prova documental del reconeixement de Justícia i dels informes de l’IEC, per tal de forçar aquest òrgan a exercir les competències que li atorga l’article 10 del Decret 133/2020. Concretament, s’ha sol·licitat a la Comissió que emeti un dictamen formal sobre si mantenir un nom en castellà com a oficial s’ajusta a la Llei 1/1998, que elabori la corresponent proposta de fixació del topònim municipal de Cabassers i que exerceixi la seva funció de coordinació entre les administracions per harmonitzar criteris i eliminar definitivament aquest exònim dels registres públics.
El conflicte per la restitució de la toponímia oficial i normativa de Cabassers ha fet un pas més i ha assolit dimensió internacional. Aquest 23 d’octubre de 2026 s’ha registrat formalment una denúncia adreçada al Comitè d’Experts de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries (CELRM), òrgan del Consell d’Europa amb seu a Estrasburg (França), per la vulneració continuada i sistemàtica del patrimoni toponímic català a Cabassers.
Un incompliment flagrant dels compromisos internacionals
El Regne d’Espanya va ratificar la Carta Europea l’any 2001, quedant obligat a complir els seus preceptes de protecció lingüística. En concret, l’article 10.2.g) de la Carta imposa als Estats i a les seves Administracions el deure clar de «garantir l’ús o l’adopció de les formes correctes i tradicionals de la toponímia en les llengües regionals o minoritàries».
Malgrat aquest mandat internacional -i en contravenció directa de l’article 18.1 de la Llei 1/1998 de Política Lingüística de Catalunya, que fixa que l’única forma oficial dels topònims és la catalana segons les normes de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC)-, tant l’Ajuntament com la Generalitat de Catalunya mantenen com si fos oficial la grafia castellanitzada i deturpada «Cabacés».
Totes les proves aportades a Estrasburg
La denúncia presentada davant el Secretariat de la Carta compta amb una prova documental incontestable de l’anomalia institucional que es viu a Cabassers:
La falta d’ortografia acadèmica: S’aporta la pàgina 54 del Manual d’Ortografia Catalana de l’IEC, on l’autoritat acadèmica cita explícitament la grafia «Cabacés» com a exemple de falta d’ortografia (Cabassers, no *Cabacés).
La confessió de la pròpia Administració: S’annexa l’informe oficial del Departament de Justícia i Qualitat Democràtica de la Generalitat de Catalunya (de data 01/10/2026), on l’Administració admet per escrit que la forma «Cabacés» mantinguda al Registre és una «denominació municipal en castellà».
El bloqueig i silenci administratiu: Es documenta la passivitat de les autoritats competents que, davant els requeriments legals per corregir aquesta imposició de l’època franquista, s’acullen sistemàticament a la inactivitat o al silenci.
Notificació directa als Departaments de la Generalitat
Perquè la Generalitat de Catalunya no pugui al·legar desconeixement sobre l’escalada internacional del cas, s’ha registrat paral·lelament una còpia d’aquesta denúncia europea davant el Departament de la Presidència i el Departament de Política Lingüística.
En aquests escrits se sol·licita formalment que la notificació d’Estrasburg s’incorpori a l’expedient de l’Oficina de Protecció dels Drets Lingüístics i es traslladi a tots els departaments implicats en la discordança (Cultura, Justícia, i Territori, amb Carreteres i l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya).
Què es demana al Comitè d’Experts?
La sol·licitud registrada al Consell d’Europa requereix al Comitè d’Experts:
Que admeti la denúncia per la vulneració de l’art. 10.2.g de la Carta a Cabassers.
Que inclogui aquesta violació de drets lingüístics en el proper informe periòdic d’avaluació i seguiment sobre el compliment de la Carta per part de l’Estat espanyol.
Que adreci una recomanació formal a les autoritats (Estat i Generalitat) perquè s’adoptin immediatament les mesures legals per corregir la denominació oficial i s’estableixi de manera exclusiva la forma normativa: Cabassers.
L’Administració ja no pot al·legar inèrcia ni distracció burocràtica. El manteniment d’una falta d’ortografia i d’un exònim castellà com a denominació oficial d’un poble català ja és, formalment, un assumpte sota fiscalització internacional.
El 24 de gener de 2026 vam demanar a la Direcció General de Memòria Democràtica que inclogués al Cens de Simbologia Franquista unes tapes de claveguera de Cabassers amb la toponímia franquista del municipi, «Cabacés». Al Cens ja hi són, justament per contenir inscripcions amb els topònims franquistes, tapes de Marçà (Marsá), el Molar (Molá) i la Vilella Baixa (Vilella Baja). El Memorial Democràtic ni tan sols no va respondre, i per tant vam presentar una SAIP demanant l’expedient de tramitació de la sol·licitud i la identificació dels responsables de no haver resolt la petició. També vam presentar una queixa davant del Síndic de Greuges per l’arbitrarietat que suposa no incloure al Cens de Simbologia Franquista elements anàlegs a altres ja incorporats.
La resposta del Síndic va ser molt decebedora. Afirmava que «de la documentació tramesa es desprèn que el Departament de Justícia i Qualitat Democràtica us ha informat del procediment de canvi de nom del municipi», quan demanàvem la inclusió d’unes tapes de clavegura amb la toponímia franquista al cens de simbologia franquista, no que es canviés el nom de cap municipi. El Síndic continuava insistint que «la qüestió relativa a la consideració oficial de la forma Cabassers no es pot resoldre indirectament mitjançant la inclusió d’un element en el Cens de simbologia franquista. El cens té per objecte identificar, documentar i difondre elements vinculats a la simbologia franquista presents a l’espai públic. En cap cas és l’instrument jurídic per modificar la denominació oficial d’un municipi, ni per deixar sense efecte la toponímia vigent».
Encara hi afegia que «el fet que en el Cens hi constin altres elements situats en municipis com Marçà, el Molar o la Vilella Baixa no determina automàticament l’obligació d’incloure qualsevol altre element que presenti alguna característica aparentment semblant. Cada incorporació al Cens requereix una valoració específica de l’element, del seu context històric, de la seva vinculació amb la simbologia franquista i de la informació disponible». I justament això és el que havíem enviat al Memorial Democràtic, un informe posant l’element al seu context històric i demostrant la mateixa vinculació amb la simbologia franquista que les altres tapes de claveguera que ja són al cens per tenir toponímia franquista.
El Síndic reblava el seu escrit amb un cinisme pràcticament insultant: «És important tenir present que l’objectiu del Cens de simbologia franquista és inventariar els símbols franquistes situats a l’espai públic. En el cas que ens heu plantejat, no sembla que les tapes del clavegueram tinguin -avui-, encaix en el cens, perquè duen el nom actual del poble». La historiografia demostra de manera contundent que «Cabacés» és una castellanització imposada per la dictadura franquista al topònim Cabassers, dintre del seu programa de repressió contra la llengua i la cultura catalanes, però pel Sïndic és prou excusa que aquesta imposició franquista encara sigui «el nom actual del poble».
Tanmateix el Síndic ha revelat quin és el problema, afirmant que l’Administració «us ha informat sobre com procedir al canvi de nom del municipi, pas previ a qualsevol anàlisi sobre la possible incorporació de les tapes de clavegueram en el Cens de simbologia franquista». És a dir, el Memorial Democràtic no considerarà simbologia franquista unes tapes de claveguera amb toponímia franquista mentre aquesta toponímia sigui tnguda -i a més, il·legalment- per oficial. Com si no hagués volgut incorporar les tapes de la Vilella Baja si aquesta població encara hagués tingut el nom oficial en espanyol com li imposà el franquisme. Tot plegat, una infàmia que només mostra la covardia de no voler confrontar un ajuntament que, toponímicament, es comporta com en plena dictadura.
Hem recorregut l’arxiu de la queixa i hem demanat que es reobri l’expedient, que el Síndic l’atengui de forma imparcial i rigorosa i que la resolgui, instant el Memorial Democràtic a incloure al Cens de Simbologia Franquista les tapes de claveguera denunciades. No fer-ho per intentar evitar una desautorització a un ajuntament que es nega de forma sistemàtica, conscient, contumaç i voluntària a complir la legislació lingüística catalana a la toponímia oficial, com es pot comprovar amb una simple cerca a l’hemeroteca, seria una arbitrarietat manifesta. També hem presentat una queixa al Defensor del Pueblo per l’actuació tant del Síndic com de Memorial Democràtic.
El Jutjat Contenciós Administratiu número 1 de Tarragona ha inadmès la demanda de Junts per Catalunya contra l’Ajuntament de Cabassers per mantenir il·legalment el topònim deturpat «Cabacés», una forma castellanitzada, plena de faltes ortogràfiques i imposada per la dictadura franquisa.
L’ajuntament, governat per ERC, va admetre públicament per escrit el juliol de 2024 que incompleix la Llei de Política Lingüística i es va comprometre a oficialitzar la forma legal del topònim, Cabassers. Davant de la inacció posterior, el grup municipal de Junts per Catalunya va reclamar l’execució d’aquell compromís i, en no obtenir resposta, va portar el cas al jutjat.
La jutgessa ha inadmès el recurs de Junts per una qüestió procedimental: la defensa de l’ajuntament havia al·legat que el recurs s’havia presentat fora de termini perquè el regidor que el signava ja havia sol·licitat el 2022 el compliment de la Llei de Política Lingüística al consistori, i llavors se li va respondre amb una resolució desestimatòria. El demandant al·legava que aquell decret d’alcaldia de 2022 no podia consolidar cap termini perquè estava afectat de nul·litat radical, ja que l’alcalde, unilateralment, usurpant funcions i amb clara incompetència, havia decidit sobre el nom oficial del municipi, matèria que la legislació municipal reserva exclusivament al ple. Tanmateix la jutgessa ha esquivat entrar al fons de l’assumpte sense voler valorar la nul·litat del decret d’alcaldia i ha inadmès el recurs.
Aquesta resolució judicial pot ser recorreguda davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Com que no es pronuncia sobre el fons de l’assumpte l’únic que fa és allargar l’agonia i el ridícul del cas de «Cabacés». A banda de recurs al TSJC, l’altra manera de forçar el jutjat a entrar al fons és tan senzilla com que qualsevol altre actor legitimat que no ho hagi demanat mai abans (perquè no se li pugui oposar extemporaneïtat) reclami un altre cop a l’ajuntament el compliment de la Llei de Política Lingüística (cosa que ja està feta) i, davant una nova desestimació o silenci, presenti una nova demanda als tribunals.
L’actitud que està tenint el govern municipal d’ERC en aquest afer és lamentable, ja que està forçant els ciutadans a acudir als tribunals perquè no fa el que es va comprometre públicament a fer, i en lloc de complir encara busca excuses davant de la justícia per continuar incomplint la Llei de Política Lingüística. També és intolerable la inacció de la direcció nacional d’ERC, incapaç d’imposar-se per obligar la seva llista a Cabassers a respectar la llengua catalana.
El ple ordinari del Consell Comarcal del Priorat del 18 de març de 2024 va aprovar una moció presentada per ERC Priorat, al govern amb majoria absoluta a l’ens comarcal, demanant a la Generalitat, llavors governada en solitari per ERC, que fes complir la Llei de Política Lingüística a «ERC Cabacés», que governa amb majoria absoluta l’Ajuntament de Cabassers. Aquell ajuntament es negava -i es nega- a oficialitzar el topònim català del municipi, Cabassers, i manté il·legalment la forma castellanitzada imposada pel franquisme, «Cabacés». El mateix dia el govern municipal d’ERC «Cabacés» votava en contra d’una proposta de resolució presentada per l’oposició (Junts i una regidora no adscrita) demanant el compliment de la Llei i l’oficialització de la forma catalana del topònim.
Tornem a la moció del Consell Comarcal on ERC demanava a ERC que fes complir la Llei a ERC: es va aprovar, es va traslladar a la Delegació del Govern a Tarragona i no es va moure d’allí, segons hem sabut per una sol·licitud d’accés a la informació pública. En aquell moment ERC governava també la Generalitat. En lloc de moure la petició promoguda pel seu grup comarcal i aprovada pel Consell la va tancar en un calaix. I tot per blanquejar «ERC Cabacés» i la imposició que fa d’una forma deturpada pel franquisme, castellanitzada, com a nom oficial del municipi.
La intenció d’ERC de complir i fer complir la Llei de Política Lingüística sempre ha estat nul·la.
Tots els drets reservats. Copyright 2021 - 2026 Cabassers.org
