Es comet l’error, encara, per part d’alguns ajuntaments, de considerar la toponímia oficial no normativa un problema polític. I no ho és: és un problema administratiu i legal. I com que no és un problema polític, no pot tenir la solució política per excel·lència, que és votar o aconseguir algun tipus de consens. Perquè el compliment de la llei no es pot votar, ni cal cap consens per a dur a terme una obligació legal.
Un dels punts del comunicat emès per l’Ajuntament de “Cabacés” el 17 de juny de 2022 sobre el problema que té amb el seu topònim oficial diu que “com a representants polítics del poble, i mantenint una posició neutral des de l’inici, creiem fermament que caldria un consens majoritari amb entitats i veïns i veïnes del municipi sobre aquest tema”. Sembla que parafrasegi la documentació que l’ajuntament del 1985 va utilitzar per a demanar l’oficialització de la grafia deturpada i encara vigent, que deia que es va fer “una assemblea de veïns i de les entitats locals per a conseguir un criteri definitiu amb el nom del municipi”. No es pot respondre a un problema legal del 2022 amb arguments del 1985. Insistim: no es tracta de què creguin o no creguin els representants polítics municipals, sinó del compliment d’una obligació legal, com tantes altres en té l’administració local.
Les entitats, ni els veïns, no tenen l’encàrrec d’establir les normes d’ortografia de l’idioma, tasca que està reconeguda per la Llei 8/1991 a l’Institut d’Estudis Catalans. I la Llei 1/1998 li encomana, també, la fixació gràfica dels topònims oficials de Catalunya. El “consens majoritari” de què parla el comunicat de l’ajuntament és mostra que no entenen la naturalesa del problema, exclusivament legal i de procediment. No hi ha res a consensuar ni sobre l’ortografia, ni sobre la manera d’escriure un topònim, ni sobre el compliment de la llei. S’ha de fer perquè està regulat per regles de dues naturaleses: científica (la norma ortogràfica) i jurídica (la llei). El consens, que seria imprescindible si es tractés d”un canvi de nom (per exemple, passar de Cabassers a Vallclara) és irrellevant per adequar les grafies a les normes de l’idioma, de manera que la pronúncia del topònim no varia: de Cabacés a Cabassers, de Lladó a Lledó, de Capmany a Campmany, de Figaró a Figueró, de Rialp a Rialb, etc.
Tot i que hi ha dos precedents lamentables, a Cabassers (el 1980 i el 1985) i al Figueró i Montmany (el 2004), on es dugueren a terme consultes populars vinculants per a decidir l’ortografia dels seus topònims, això avui en dia també està regulat per la Llei 10/2014, que deixa clar al seu primer article que els ajuntaments poden dur a terme consultes no refrendàries només sobre les matèries en què tinguin competències. I no tenen competències ni sobre les normes de l’idioma, ni sobre la fixació gràfica dels topònims, i molt menys poden sotmetre a consulta si han de complir la llei o no fer-ho.
No és possible fer excepcions de cap classe, ja que no es poden trencar els principis generals del dret, que estableixen la igualtat davant la llei (garantida per l’art. 14 de la Constitució espanyola i per l’art. 20 de la Carta de Drets Fonamentals de la Unió Europea). Permetre a uns municipis que votin la grafia que ha de tenir el seu topònim oficial i no permetre-ho a la resta, o fins i tot permetre que aquests mateixos municipis puguin tenir formes toponímiques oficials que no respecten la Llei 1/1998 mentre la resta sí que la respecten, és un trencament manifest d’aquells principis d’igualtat i de la legislació que regula la toponímia oficial. La llei està al servei de les persones per a evitar l’arbitrarietat, i insistir a voler escriure topònims segons el gust d’alguns i no segons la norma ortogràfica és una arbitrarietat que la llei no permet.
Els ajuntaments que estan en aquesta situació l’únic que poden fer és complir la legislació vigent i oficialitzar les formes toponímiques a què obliga l’art. 18.1 de la Llei 1/1998. I fer-ho ràpid, perquè no es pot escollir quan s’ha de complir la llei: s’ha de complir de manera immediata. El precedent de Roda de Berà mosta que el Decret 139/2007, tot i que regula el canvi de nom dels municipis i nuclis, pot ser utilitzat per dur a terme una correcció de grafia per adequar-la a la Llei 1/1998. I l’altra via és que el Govern ho faci d’ofici, i de fet, amb una correcta interpretació de la legislació vigent, és la més adequada.
