Entre els documents dels Arolsen Archives hi ha la fitxa d’ingrés al camp de Mauthausen de Jaume Aguilar Bru, un ciutadà de Cabassers exiliat després de la guerra d’Espanya i deportat al camp pel nacional-socialisme. A la fitxa s’hi llegeix “geb. 8.9.18 zu Cabesars”, és a dir, “nascut el 8 de setembre de 1918 a Cabesars”. Aquest “Cabesars” és la transcripció de Cabassers. Potser Jaume Aguilar va manuscriure el nom del seu poble en algun imprès, o potser els ho va lletrejar, i el funcionari nazi que va mecanografiar la fitxa hi va escriure el que li va semblar entendre. Així ho indica el fet que el topònim incorpori la R muda. Aguilar va sobreviure a l’internament i fou alliberat del camp el 5 de maig de 1945 per l’11a Divisió Cuirassada de l’exèrcit dels Estats Units d’Amèrica.
Aquesta és la seva fitxa d’ingrés a Mauthausen:
També es coneixen els expedients de dos altres deportats cabasserols (que van morir al subcamp de Gusen) on, als seus certificats de defunció, hi consta el nom del municipi en castellà, Cabacés. Però el cas d’Aguilar és únic, perquè es va endur a l’exili el topònim de Cabassers normalitzat i així el va intentar fer constar fins i tot al seu ingrés a Mauthausen.
En Jaume Aguilar Bru va defensar el nom de Cabassers davant dels nazis. En canvi, l’Ajuntament de “Cabacés”, governat per, ERC, el veta el 2026 i prefereix mantenir la grafia imposada per la dictadura. I per acabar-ho d’adobar el govern municipal ha votat en contra d’homenatjar aquests deportats pel nazisme instal·lant llambordes Stolpersteine.
Vergonya li hauria de fer al Govern de la Generalitat continuar tolerant que quatre ajuntaments indignes encara mantinguin la toponímia deturpada pel totalitarisme.
