El Salt de la Reina Mora és una sortida al precipici que cau des del castell de Siurana a la vall del riu del mateix nom, i apareix recollit al Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya. Rep aquest nom perquè, segons una llegenda, la reina Abdel Assia (personatge llegendari, no històric) es llençà al buit amb el seu cavall en aquest punt per evitar caure presonera dels exèrcits cristians que prengueren la fortalesa de Siurana, al segle XII. Joan Amades recull així la llegenda a Les cent millors llegendes populars (1953, p. 79):
El salt de la reina mora
Un rei moro s’havia fet fort a l’inexpugnable castell de Siurana i no parava de fer guerra contra els cristians, que ja eren amos de tota la rodalia. La seva muller, anomenada Abdel Assia, era d’una bellesa sense parió, ornada amb totes les gràcies i tots els encants. En certa ocasió en què les forces mores estaven lluitant amb les del cristià Amat de Claramunt, senyor de Tarragona, la reina mora, que estava seguríssima que el seu castell era inexpugnable, donava un esplèndid banquet als seus cortesans i gent notable. La lluita era tan propera al castell, que des de la taula se sentia perfectament la fressa. En començar a trincar, una fletxa cristiana va caure enmig de la taula i produí un pànic terrible, puix que es van adonar que els cristians havien pres el castell. Tots van prendre les armes, però ja era tard, car els cristians ja eren al pati.
La reina fou prou llesta per a muntar al seu cavall. Enmig de la confusió va escapar-se i es dirigí cap a la timba, seguida dels soldats cristians, els quals, en veure que la reina els fugia, corregueren per prendre-la. La reina, veient-se perduda i que anava a caure presonera, encarà el cavall devers l’abisme i es llançà daltabaix. Fou tal l’embranzida presa per la bèstia en escometre l’abisme, que deixà marcada a la roca viva de la vora la seva potada, que encara avui la gent del país ensenya.
No hi ha cap dubte, doncs, de la genuïnitat del topònim sencer, “el Salt de la Reina Mora”. Tanmateix, apareix retallat com a “Salt de la Reina” a l’agenda escolar 2023-2024 que ha editat el Parc Natural de la Serra de Montsant. Això contravé el que disposa el Decret 133/2020, de 17 de novembre, sobre l’establiment i l’ús de la toponímia i sobre la Comissió de Toponímia, que a l’article 8.1 diu que les publicacions destinades a l’ensenyament han de fer constar els topònims de Catalunya en la forma oficial. I la forma oficial d’aquest topònim, ja ho hem vist abans, és “el Salt de la Reina Mora”, no “el Salt de la Reina”. Els editors no dubten a ignorar la disposició legal per a promoure un topònim mutilat, no oficial, que tampoc no aconsegueix amagar que la reina era mora, ja que l’explicació que el text d’acompanyament fa de la llegenda ho diu ben clar. En canvi, els mateixos editors segur que deuen remetre al mateix decret que contravenen per a justificar l’ús a la mateixa agenda de la forma deturpada “Cabacés” per a referir-se al municipi de Cabassers (també dintre del parc natural), sota el pretext que la forma castellana és l’oficial. Aquesta forma “Cabacés” fou imposada per la dictadura franquista per a substituir i amagar la grafia catalana del topònim, Cabassers. I aquesta imposició continua encara avui en dia, amb el seu ajuntament negant-se a eliminar la rèmora perquè “tota la vida ha sigut així” (tota la vida = de 1939 ençà). I tot fet amb la passivitat d’un Govern de la Generalitat que li permet la cacicada a l’ajuntament reaccionari i, pel que es veu, també tolera la mutilació de la Reina, que potser fa nosa que sigui Mora.
La paraula “moro” prové del llatí “mauri” i era el gentilici dels habitants de la província romana de Mauritània. A l’edat mitjana es conegué amb aquesta denominació els berebers i altres pobles procedents del Nord d’Àfrica. Amagar aquest adjectiu per a la reina que la llegenda diu que va saltar al buit a Siurana és fer malbé la toponímia, la tradició i les arrels andalusines de la nostra terra.
Que tot això passi en una agenda escolar per als més menuts ho fa encara més greu: fer malbé el topònim del Salt de la Reina Mora és fer malbé la tradició de la terra on es fan grans. I acostumar-los a veure la grafia “Cabacés” és inculcar-los una mania acientífica, simplement perquè un ajuntament reaccionari es nega a complir la Llei de Política Lingüística i imposa a la nació sencera una forma absurda d’escriure un topònim, heretada de la repressió franquista. Tot fet amb la passivitat del Govern de la Generalitat, incapaç de portar als tribunals els ajuntaments que, com el de Cabassers, desacaten la legislació lingüística del Parlament de Catalunya.
Tot plegat és un circ on diferents àmbits de l’Administració Pública incompleixen la seva pròpia legislació i ningú no hi posa ordre
[05/10/2023]
