El castell de cartes que va muntar la Generalitat per tolerar topònims il·legals sota l’eufemisme de «toponímia oficial no normativa» s’ensorra. El 12 de juny de 2026 el Departament de Política Lingüística va reconèixer que l’expressió «toponímia oficial no normativa» no és una categoria jurídica i que aquest concepte no està avalat per cap informe ni cap dictàmen. D’aquesta manera, rectificaven el Director General d’Administració Local, que en un escrit de l’11 de juliol de 2025 es referia als «topònims oficials no normatius» i els definia com noms de lloc que «malgrat no seguir la normativa lingüística de l’Institut d’Estudis Catalans o la tradició toponomàstica tenen caràcter oficial». En realitat es tracta de topònims il·legals, ja que només poden ser oficials els topònims que segueixen la normativa lingüística de l’IEC, com disposa l’article 18.1 de la Llei 1/1998, de 7 de gener, de Política Lingüística. La invenció conceptual de «topònim oficial no normatiu» ha estat un mecanisme emprat per l’Administració per descriure situacions de fet, però no constitueix cap categoria jurídica formal creada per llei.

En un escrit de l’1 d’octubre de 2026 el mateix Departament de Política Lingüística reconeixia que la imposició del topònim «Cabacés» i l’omissió de l’article 18.1 de la Llei 1/1998 en un informe jurídic usat per la Generalitat per no corregir els topònims il·legals d’ofici plantejava «una situació que podria resultar contrària a la legalitat». Deia, també, que analitzarien el cas i, respecte a la possibilitat d’iniciar una actuació d’ofici, comunicarien la decisió adoptada.

Mentrestant, en escrit d’1 d’octubre de 2026, el Departament de Justícia reconeixia que Cabacés és «una denominació municipal en castellà». És un reconeixement explícit de vulneració del tantes vegades citat article 18.1 de la Llei de Política Lingüística, que diu que «els topònims de Catalunya tenen com a única forma oficial la catalana d’acord amb la normativa lingüística de l’Institut d’Estudis Catalans».

A la seva reunió del 18 de febrer de 2026 la Comissió de Toponímia encara feia giragonses per intentar salvar els mobles de la toponímia il·legal, afirmant, respecte a una sol·licitud de correció de nom pels túnels del Figuero (encara expressats incorrectament com túnels del Figaró), que «en cas de discrepància entre la forma lingüísticament normativa i la forma oficial d’un topònim, la Comissió de Toponímia considera que cal emprar la primera, llevat dels casos en què sigui preceptiu emprar la segona.» Aquest criteri el coneixíem per sol·licitud d’accés a la informació pública el 20 d’octubre de 2026. I el dia 21 del mateix mes fomulàvem una nova sol·licitud d’informació a la Comissió de Toponímia perquè ens faciliti còpia dels informes, dictàmens, instruccions o qualsevol altre document en què es basi per determinar en quins casos és o pot ser «preceptiu» emprar una forma oficial que no segueixi la normativa lingúística de l’IEC. També li vam demanar els informes jurídics que avalin la compatibilitat d’aquest criteri amb el que disposa l’article 18.1 de la Llei de Política Lingüśitica. La resposta haurà de ser un malabarisme amb triple salt mortal per no reconèixer que els topònims que no segueixen la normativa de l’IEC no són preceptius, sinó il·legals.

La Generalitat està absolutament acorralada i no té cap sortida que no sigui la correcció d’ofici dels topònims il·legals, si vol continuar semblant una Administració democràtica i homologable amb les del seu entorn a la UE. De fet, ja hi ha una primera sol·licitud, del 19 de setembre de 2026, perquè, d’acord amb l’article 151 del Decret Legislatiu 2/2003, executi subsidiàriament la competència municipal de prestació obligatòria de l’Ajuntament de Cabassers d’oficialitzar el seu topònim legal en català, atès que es nega a fer-ho pel procediment ordinari.

Quan caigui el disbarat de «Cabacés», arrossegarà tots els altres topònims il·legals. Per això estan intentant mantenir aquest últim mur de contenció com poden, i sacrificant la seva credibilitat i honorabilitat per fer-ho. És lamentable que la Generalitat s’hagi corromput per defensar que determinats topònims tinguin faltes d’ortografia perquè alguns cacics són incapaços d’acceptar les regles de la democràcia.

L’Ajuntament de Roda de Berà, el 2012, acatà l’article 18.1 de la Llei 1/1998, de Política Lingüística, i va corregir les faltes d’ortografia que hi havia al topònim oficial, fins llavors mal escrit com «Roda de Barà». En canvi els mapes del Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya continuen mostrant la deturpació «Roda de Barà» a les fitxes dels municipis limítrofs i propers.

Això passa a les fitxes d’Albinyana (pàg. 23), Bonastre (pàg. 166), Creixell (pàg. 305), la Pobla de Montornès (pàg. 672), Torredembarra (pàg. 990) i el Vendrell (pàg. 1065).

Hem demanat a la Comissió de Toponímia de Catalunya que rectifiqui aquesta deficiència.

A la carretera C-17 hi ha uns túnels anomenats «El Figaró», al límit dels termes municipals del Figueró i Montmany i la Garriga. La denominació «El Figaró» conté una incorrecció lingüística, com manifesta el manual d’Ortografia Catalana editat per l’Institut d’Estudis Catalans el 2017, amb ISBN 9788499653563: a la pàgina 76, que menciona la grafia «Figaró» com a exemple de falta d’ortografia i especifica que s’escriu «Figueró». La titularitat de la carretera C-17 és de la Generalitat de Catalunya.

L’article 18.1 de la Llei 1/1998 de Política Lingüística, diu que «els topònims de Catalunya tenen com a única forma oficial la catalana d’acord amb la normativa lingüística de l’Institut d’Estudis Catalans.
Per l’art. 1.2 del Decret 133/2020 sobre l’establiment i l’ús de la toponímia i sobre la Comissió de Toponímia (d’aquí endavant, Decret 133/2020), la denominació de les vies interurbanes és competència de la Generalitat de Catalunya. Per l’art. 9.1 del Decret 133/2020 el procediment per a modificar els topònims que són competència de la Generalitat l’inicia d’ofici la Comissió de Toponímia.

Per tant hem sol·licitat formalment a la Comissió de Toponímia que iniciï d’ofici el procediment per a modificar el nom dels túnels anomenats «El Figaró» per substituir-lo per la forma normativa catalana «El Figueró», i complir així el que disposa l’article 18.1 de la Llei 1/1998, de Política Lingüística.

Resposta de la Comissió de Toponímia del 19 de novembre de 2025.

El portal lingüístic de 3Cat, «és a dir», en referir-se a l’ús dels mal anomenats topònims «oficials no normatius» diu que s’usa «la forma oficial, que divergeix de la fixada per l’IEC». Aquesta situació afecta els topònims Cabassers, Campmany, el Figueró i Montmany, Lledó d’Empordà, Maçanes, Navars, Rialb, Terrassola i Lavit i Vulpellac, Fonteta i Peratallada. D’aquests topònims se’n fan anar deturpacions que són tingudes per oficials il·legalment, ja que l’article 18.1 de la Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística, estableix que «els topònims de Catalunya tenen com a única forma oficial la catalana, d’acord amb la normativa lingüística de l’Institut d’Estudis Catalans». Així doncs, és obvi que només les formes fixades per l’IEC poden ser les oficials. Respecte els municipis mencionats, que tenen deturpacions tingudes per oficials il·legalment, reclamem que 3Cat usi exclusivament les formes legals, és a dir, les formes normatives que ha fixat l’IEC, i no les deturpacions (quatre de les quals són, a més, imposicions del franquisme) de Cabacés, Capmany, Figaró-Montmany, Lladó, Massanes, Navàs, Rialp, Torrelavit i Vulpellac.

Aquesta situació contrasta amb els topònims de la Catalunya Nord, de les que «és a dir» deixa clar que s’usen les formes normatives i no les deturpacions afrancesades que, tanmateix, són les oficials (per exemple, s’usa Morellàs i no Maureillàs-las Illas; Perpinyà i no Perpignan; Prada i no Prades; Elna i no Elne, etc).

Reclamem la unificació del criteri d’ús dels topònims de Catalunya per part del 3Cat, que per al Principat s’apliqui el mateix criteri que s’aplica per a la Catalunya Nord i que s’utilitzi en tots els casos a la toponímia del Principat, sense excepcions, la forma normativa fixada per l’IEC i no les deturpacions que són tingudes per oficials il·legalment, contràries a qualsevol criteri científic, lingüístic i jurídic.

Continuar usant als mitjans públics de Catalunya les deturpacions toponímiques il·legals suposa un clar cas de discriminació, ja que mentre la immensa majoria de municipis de Catalunya hi apareixen amb les seves denominacions correctes, tal com mana la Llei de Política Lingüística, nou ho fan amb formes estrafetes, il·legals i ridícules, pel criteri d’uns ajuntaments que, com tothom sap, no tenen competències en matèria lingüística, reservades per la llei exclusivament a l’IEC.

Podeu consultar els fonaments de dret exhaustius d’aquesta petició a lex.cabassers.org