El 17/11/2023 vam comparèixer a la Comissió de Justícia del Parlament de Catalunya, Ponència de la proposició de llei de memòria democràtica de Catalunya, per explicar la necessitat que la nova norma faci retirar la toponímia franquista. Vam exposar els fets històrics que van portar la Generalitat republicana el 1933 a oficialitzar els noms dels municipis de Catalunya fixats per l’Institut d’Estudis Catalans, seguin la normativa lingüística. Vam repassar com el franquisme, a partir de 1939 i havent derogat il·legalment la legislació republicana va imposar com a nom oficial dels municipis les grafies anteriors a la normalització de 1933. I vam veure també com la Llei 20/2022, de Memòria Democràtica, aprovada pel Congreso espanyol reconeix la llengua i la cultura catalanes com a víctimes del franquisme i n’ordena la reparació, per explicar que la futura llei catalana ha de fer el mateix, i també que ha d’evitar que les deturpacions imposades el 1939 als topònims catalans puguin ser la denominació oficial de cap municipi. Podreu veure la nostra intervenció en aquest enllaç, a partir del minut 18:38.
Feta la compareixença, tots els grups presents a la comissió (PSC, Junts, CUP, ECP i ERC) van coincidir a considerar que la nova llei ha de fer retirar les formes prefabrianes que encara són la denominació oficial de quatre municipis: Cabacés, Capmany, Lladó i Rialp. El diputat del PSC, Ferran Pedret, va manifestar que és pertinent que la llei que faci el Parlament de Catalunya “vegi quines són les millors fórmules per a les reparacions en allò que és possible i sens dubte en allò que és menester, com pugui ser en aquest cas relatiu a la toponímia”. Per la seva part, la diputada de Junts, Aurora Madaula, va afirmar que “mantenir aquests topònims significa una manera, una forma d’enaltiment del franquisme i del feixisme que hauria de ser esborrada dels nostres carrers d’una vegada per totes, i que no ens vinguin a dir alcaldes o ajuntaments que hi ha hagut una votació popular i que això ho ha tombat o ho ha tirat enrere la població; el franquisme no pot ser consultat i no pot ser votat”. La diputada de la CUP Montserrat Vinyets va afirmar que “també, com no, ha de tenir la condició de víctima la llengua i la cultura, i seria molt greu que la llei de memòria democràtica aprovada l’octubre de 2022 per part del govern espanyol precisament reconegués aquesta condició i la llei que estem tramitant en aquest Parlament s’oblidés d’una circumstància tan greu; per tant crec que tots els que estem aquí, des dels diferents grups parlamentaris, ens encarregarem que tot això també s’introdueixi al text”. La diputada d’ECP, Núria Lozano, va dir que “pensem que és molt rellevant tot el que té a veure amb la toponímia i efectivament guarda relació amb les problemàtiques de la retirada de la simbologia dels espais públics, que potser no hauria de ser una qüestió de reflexió veïnal sinó d’aplicació de la normativa, que està per ser aplicada igual com succeeix amb qualsevol altra matèria, i per tant en prenem nota”. Maria Jesús Viña, diputada d’ERC i presidenta de la ponència, va afirmar que “en quant a la toponímia certament això ho podem vincular també, com deien els companys, amb tota la simbologia franquista que encara s’ha de retirar dels nostres espais”.
Si els ajuntaments de “Cabacés”, “Capmany, “Lladó” i “Rialp” continuen insistint a mantenir aquestes deturpacions com a nom oficial dels seus municipis no només faran el ridícul, sinó que estaran mantenint conscientment una imposició de la dictadura franquista i un instrument de repressió d’aquell règim contra la llengua i la cultura catalanes. És urgent que corregeixin la seva actitud deplorable i antidemocràtica immediatament.
Vídeo de la sessió amb les intervencions relacionades compactades:
