El govern espanyol ho té més clar que el de la Generalitat: l’única forma oficial dels topònims de Catalunya és la catalana

El diputat del BNG Néstor Rego va adreçar el setembre de 2023 una pregunta al govern espanyol sobre l’ús de topònims deturpats a Galícia. Aquesta va ser la resposta que va rebre de l’executiu:

La riqueza de las distintas modalidades lingüísticas de España es un patrimonio cultural que será objeto de especial respeto y protección. Así lo establece la Constitución, proclamando que junto con el castellano serán también lenguas cooficiales aquellas que determinen los Estatutos de Autonomía en relación a su territorio (art. 3). De acuerdo con esta previsión constitucional, los Estatutos de diversas Comunidades Autónomas han proclamado como cooficiales sus lenguas propias. Todo ello implica una serie de derechos lingüísticos en favor de la ciudadanía, con su correspondiente obligación jurídica de cara a los poderes públicos.

La toponimia aparece contemplada en varios Estatutos de Autonomía y la definen como una materia de competencia exclusiva de cada Comunidad Autónoma. En el caso de Galicia, el desarrollo de esta materia se concreta en el artículo 10 de la Ley 3/1983 de normalización lingüística, que establece que los topónimos tendrán cómo única forma oficial la gallega. Ésta será, en consecuencia, la única denominación oficial válida y, por tanto, la que debe ser empleada.

Vegeu aquí els documents a la web del Congreso

L’article 18.1 de la Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística, estableix que “els topònims de Catalunya tenen com a única forma oficial la catalana” i afegeix que “segons la normativa lingüística de l’Institut d’Estudis Catalans”. Així doncs, la resposta donada al diputat del BNG per part de la Moncloa és perfectament extrapolable a Catalunya, i la interpretació que fa de la legislació autonòmica gallega sobre toponímia el govern de l’estat és la mateixa que es pot fer per a la de Catalunya, amb una llei de política lingüística redactada en termes idèntics pel que fa a l’oficialitat dels topònims només en la llengua pròpia del país. El manteniment de la toponímia “oficial no normativa” a Catalunya és, doncs, una aberració sense cap fonament jurídic, com hem dit des del principi. La Generalitat, no actuant per resoldre aquesta tara, està fent un paperot ben galdós.

image_pdfPDFimage_printImpressió