La «toponímia oficial no normativa» és un oxímoron: la Llei de Política Lingüística diu a l’article 18.1 que els topònims de Catalunya tenen com a única forma oficial la Catalana d’acord amb la normativa lingüística de l’Institut d’Estudis Catalans. Per tant només els topònims normatius poden ser oficials. Tot i així encara hi ha topònims no normatius tinguts per oficials, la qual cosa és una il·legalitat fruit de la corrupció que afecta tots els àmbits de l’administració, també la regulació dels topònims.
Un ciutadà va registrar una petició al Parlament de Catalunya perquè s’acabi aquesta situació. Es troba en tràmit, i fins el 19 de juliol de 2025 pot rebre adhesions de qui li vulgui donar suport. La podeu veure en aquest enllaç i us demanem si us plau que us hi adheriu.
