Hem rebut una carta de la Direcció General d’Administració Local en referència a la sol·licitud que vam formular al Conseller de la Presidència perquè es corregeixin els topònims que incompleixen la Llei de Política Lingüística. La carta (que no és la resolució a aquella sol·licitud) respon en els termes clàssics: “la toponímia oficial no normativa no és il·legal” i corregir-la és cosa dels ajuntaments. Heus ací l’escrit:
Benvolgut senyor Belver,
En primer lloc, agrair-vos la carta d’11 de juliol on acuseu la recepció de la sol·licitud que vaig formular al Conseller de la Presidència el passat dia 3 del mateix mes en nom de la plataforma Cabassers.org. Entenc que el vostre escrit no és la resolució d’aquella sol·licitud, en tant que no especifica si exhaureix o no la via administrativa ni fa constar les vies d’impugnació. Per tant, continuo esperant per part del Conseller la resolució a aquell escrit meu del 3 de juliol en temps i forma.
Tanmateix us voldria fer unes consideracions al respecte sobre el contingut de la vostra carta:
L’article 18.1 de la Llei de Política Lingüística és meridianament clar establint que «els topònims de Catalunya tenen com a única forma oficial la catalana, d’acord amb la normativa lingüística de l’Institut d’Estudis Catalans». És evident, doncs, que l’anomenada «toponímia oficial no normativa» és un oxímoron, en tant que la toponímia només és oficial si és normativa, segons fixa la mateixa llei. Així doncs, aquest tipus de topònims amb incorreccions lingüístiques són il·legals en tant que es troben inscrits al Registre del sector públic local de Catalunya amb una forma contrària al que disposa la legislació vigent.
Certament, com dieu, el nom oficial dels municipis de Catalunya és el que figura inscrit en aquest Registre, com estableix el Decret 139/2007, de 26 de juny, pel qual es regulen la denominació i els símbols dels ens locals de Catalunya. Per tant és de tota rectitud jurídica el que plantejo a la meva sol·licitud: al Registre només hi pot haver inscrits els topònims que compleixen allò que disposa l’art. 18.1 de la Llei de Política Lingüística, justament pel seu caràcter oficial.
El Govern, a proposta del Conseller de la Presidència, pot tramitar un procediment de correcció dels topònims que relaciono a l’escrit del 3 de juliol, tenint en compte la nul·litat pel principi de jerarquia normativa dels articles del Decret 139/2007 que contradiuen el que disposa la Llei de Política Lingüística. Així es compliria el supòsit que especifiqueu a la vostra carta, on afirmeu que «la Direcció General d’Administració Local només pot inscriture directament en l’esmentat Registre les dades relatives als ens locals […] que derivin d’un procediment tramitat per la Direcció General que afecti a alguna de les dades inscriptibles.»
El desitjable seria que abans d’iniciar el procediment de correcció el Govern modifiqués o derogués els articles antijurídics d’aquest Decret 139/2007 per eliminar la inseguretat que causa aquesta contradicció del reglament, que diu quelcom tan impossible com que els ajuntaments poden incomplir el que estableix la Llei de Política Lingüística sobre la toponímia. Tanmateix, en cas que haguem de presentar un recurs contenciós administratiu per la denegació per silenci administratiu negatiu o per la desestimació de la sol·licitud presentada el 3 de juliol, hi plantejarem un recurs indirecte contra els articles 5, 6 i 15 del Decret 139/2007 perquè siguin anul·lats per sentència judicial, utilitzant aquest mecanisme que permet purificar les normes contràries a l’ordenament jurídic. La correcció de topònims que no compleixen la llei no pot ser mai potestativa, ja que el compliment de la llei és una obligació. En aquest sentit, l’Ajuntament de «Cabacés» ja té obert des del gener de 2025 un procediment al Jutjat Contenciós Administratiu número 1 de Tarragona per negar-se a complir la Llei de Política Lingüística a la toponímia oficial, el qual encara està pendent de resolució.
Permeteu-me acabar amb una reflexió de caire sociològic. Fa massa anys que cap Govern de la Generalitat no vol abordar aquesta injustícia de la toponímia «oficial no normativa» perquè cap d’ells no ha volgut enfrontar-se als cacics que imposen des d’aquells municipis el disbarat de forçar a ciutadans i administracions al ridícul d’escriure topònims amb faltes d’ortografia. És simple i pur caciquisme; una forma de dominar el grup social local mitjançant la humiliació, fent-lo combregar amb rodes de molí, fent-li escriure el nom del lloc no com diu la ciència sinó com agrada al cacic analfabet funcional de torn, sovint per herència del franquisme, que usà aquesta forma de repressió, humiliació i dominació contra els vençuts, desnormativitzant la toponímia que el 1933 ja havia regularitzat la Generalitat. Aquest tribalisme primitiu, Director, s’ha d’acabar. Cap Administració democràtica i civilitzada no pot tolerar cacicades ni herències imposades per dictadures. No tenim per què aguantar el jou d’un caciquisme d’arrel franquista que tot i que agonitza encara fa escriure de manera ridícula el nom d’un lloc contra la legislació vigent, com a símbol i bandera del seu poder decadent. Això suposa una clara discriminació respecte la resta de ciutadans de Catalunya, a qui ningú no força a fer el ridícul ni a semblar analfabets fent-los usar oficialment formes toponímiques plagades de faltes ortogràfiques. El Govern de la Generalitat té l’obligació de protegir i defensar la dignitat de tots els ciutadans. Us demano que feu arribar aquesta reflexió al Conseller de la Presidència i al President de la Generalitat de Catalunya i que tinguin a bé atendre i resoldre favorablement la justa sol·licitud que vaig formular el 3 de juliol.
Des de la plataforma Cabassers.org ens hem proposat fer acabar aquesta aberració humiliant que fa massa anys que patim i suportem. Arriba un punt que s’ha de dir prou davant de ridiculeses absurdes que tothom veu que són un disbarat i una injustícia.
Carles Prats
Cabassers, 12 de juliol de 2025
Al. Director General d’Administració Local, Sr. Francisco José Belver Vallès.
