Hem demanat al Govern de la Generalitat que compleixi el que disposa l’art. 18.1 de la Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística. Si no compleix la seva obligació, o si la sol·licitud és desestimada per silenci administratiu negatiu, presentarem una demanda a la jurisdicció contenciosa administrativa contra el Govern. Tota la legalitat vigent, així com la jurisprudència del Tribunal Suprem i del Tribunal Constitucional avalen que el Govern corregeixi d’ofici qualsevol topònim que contingui faltes ortogràfiques, i de fet és la seva obligació fer-ho, per complir la llei, cosa que li exigim. El compliment i execució “in genere” de la normativa lingüística autonòmica també vincula els ens locals.

La grafia dels topònims es fixa segons la normativa lingüística de l’Institut d’Estudis Catalans i de cap altra manera, i cap topònim que no compleixi aquest requisit legalment establert no és oficial. Queden fora d’aquesta sol·licitud els topònims que no s’adapten a la tradició toponomàstica catalana per haver estat creats amb la fusió de dos o més noms: Torrelavit (Terrassola i Lavit) i Forallac (Vulpellac, Fonteta i Peratallada. Corregir-los, aquí sí, implica un canvi, no una adaptació ortogràfica i prou, i això sí que s’escapa del que disposa la Llei de Política Lingüística. En els altres casos demanem l’aplicació rigorosa d’aquesta llei: topònims escrits segons la normativa lingüística de l’Institut d’Estudis Catalans.

Aquest és el document que hem presentat avui al registre, demanant el compliment de la llei a la toponímia inscrita al Registre del sector públic local de Catalunya:

Carles Prats, amb DNI XXXXXXXXX i domicili al carrer XXXXXXX, 43373 Cabassers, telèfon XXXXXX i correu electrònic info@cabassers.org, en compliment de l’article 18.2c del Decret 171/2015, de 28 de juliol, sobre el Registre de grups d’interès de l’Administració de la Generalitat i del seu sector públic, informo que estic actuant en nom i representació de la plataforma Cabassers.org, grup d’interès inscrit al registre el 18/01/2023 amb l’identificador únic 4949, que té la finalitat de fiscalitzar la toponímia oficial catalana, amb l’objectiu de l’eliminació de la mal anomenada toponímia oficial no normativa i l’oficialització de les formes normatives dels topònims, com obliga l’article 18.1 de la Llei 1/1998, de 7 de gener, de Política Lingüística, i

EXPOSO

PRIMER. Que el Registre del sector públic local de Catalunya conté denominacions de municipis i nuclis de població amb incorreccions lingüístiques, la qual cosa vulnera l’article 18.1 de la Llei 1/1998, de 7 de gener, de Política Lingüística (d’ara endavant, Llei 1/1998).

SEGON. Que el Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya marca amb un asterisc aquests topònims per fer constar que són lingüísticament incorrectes, i per tant il·legals en contradir l’art. 18.1 de la Llei 1/1998. Aquesta circumstància s’explica a la pàgina XXI del Nomenclàtor.

TERCER. Que el Govern de la Generalitat de Catalunya té l’obligació de mantenir el Registre del sector públic local de Catalunya actualtzat amb la nomenclatura legal dels municipis i nuclis de població, és a dir, la que compleix el que determina l’art. 18.1 de la Llei 1/1998, segons aquests

FONAMENTS DE DRET

PRIMER. L’article 3.2 de la Constitució disposa, sobre les llengües diferents al castellà, que “serán también oficiales en las respectivas Comunidades Autónomas de acuerdo con sus Estatutos”.

SEGON. L’article 143.1 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya diu que “correspon a la Generalitat de Catalunya la competència exclusiva en matèria de llengua pròpia, que inclou, en tot cas, la determinació de l’abast, els usos i els efectes jurídics de la seva oficialitat, i també la normalització lingüística del català.”

TERCER. Els topònims de Catalunya són competència exclusiva de la Generalitat per l’art. 151 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya.

QUART. La Llei 8/1991, de 3 de maig, sobre l’autoritat lingüística de l’Institut d’Estudis Catalans diu a l’article 1 que “Es reconeix que l’Institut d’Estudis Catalans és la institució encarregada d’establir i actualitzar la normativa lingüística del català”. A l’article 2 també diu que “L’ús lingüístic dels òrgans de l’Administració de la Generalitat, de les corporacions locals, de l’Administració de l’Estat a Catalunya i de les entitats autònomes, les empreses i les altres entitats i institucions que depenen de les esmentades administracions ha de respectar la normativa establerta per l’Institut d’Estudis Catalans.”

CINQUÈ. L’article 18.1 de la Llei 1/1998 de Política Lingüística diu que “els topònims de Catalunya tenen com a única forma oficial la catalana d’acord amb la normativa lingüística de l’Institut d’Estudis Catalans”.

SISÈ. L’atribució de modificar el nom oficial del municipi correspon al Ple de l’Ajuntament per l’art. 123.1e de la Ley 7/1985, de 2 de abril, Reguladora de las Bases del Régimen Local i per l’art. 31.1 del DECRET LEGISLATIU 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya (d’aquí endavant, TRLMC). Tanmateix, no és competència del ple establir l’ortografia dels topònims, que per l’art. 18.1 de la Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística, han de seguir la normativa lingüística de l’IEC.

SETÈ. La jurisprudència del Tribunal Suprem (STS 5250/1998, STS 5847/1998, STS 6723/2000, STS 6918/2001) és clara determinant que la correcció ortogràfica d’ofici dels topònims per part de l’administració autonòmica no és cap vulneració de l’autonomia municipal, ja que “el cumplimiento y ejecución in génere de la normativa lingüística de la Comunidad Autónoma vincula también a los entes locales”, i això no planteja cap dubte d’inconstitucionalitat, com avala la Sentència del Tribunal Constitucional 214/1989, de 21 de desembre de 1989.

VUITÈ. La legislació catalana preveu, a l ‘art. 31.3 del TRLMC, un procediment pel qual el Govern es reserva el dret a resoldre definitivament qualsevol procediment de canvi de nom iniciat per un ajuntament si conté incorreccions lingüístiques.

NOVÈ. Aquest procediment referit al punt anterior es desenvolupa reglamentàriament a l’art. 4 del DECRET 139/2007, de 26 de juny, pel qual es regulen la denominació, els símbols i el registre d’ens locals de Catalunya. Segons el mateix reglament el Govern també pot proposar als ajuntaments amb topònims que no compleixin la Llei de Política Lingüística que els corregeixin. Tanmateix aquest procediment, regulat als articles 5, 6 i 15 del mencionat Decret 139/2007, disposa que l’ajuntament requerit pot ignorar el requeriment, la qual cosa, de facto, implica que el decret permet vulnerar l’art. 18.1 de la Llei 1/1998, de Política Lingüística. Això és una contradicció interna de la norma que causa inseguretat jurídica, i pel principi de jerarquia normativa (art. 9.3 de la Constitució) aquests articles del Decet 139/2007 són nuls en contradir el que disposa una norma de rang superior (l’art. 18.1 de la Llei 1/1998).

DESÈ. En dues ocasions el Govern ha usat la potestat que li confereix l’art. 31.1 del TRLMC, per evitar la inscripció al Registre del sector públic local de Catalunya de formes toponímiques amb faltes ortogràfiques. Es tracta del DECRET 397/2004, de 5 d’octubre, pel qual es denega el canvi de nom del municipi de Josa i Tuixén pel de Josa i Tuixent i de l’ACORD GOV/72/2016, de 7 de juny, pel qual es denega el canvi de nom del municipi de la Torre de Cabdella pel de la Torre de Capdella. Per tant, atenent al principi “Qui potest plus, potest minus”, i veient la jurisprudència citada, és obvi que el Govern, si per l’art. 31.1 del TRLRLMC pot resoldre definitivament qualsevol procediment de canvi de nom iniciat per un ajuntament si conté incorreccions lingüístiques, també ha de resoldre la situació dels topònims que ja estiguin inscrits al Registre del sector públic local de Catalunya amb faltes ortogràfiques o en llengües diferents de la catalana. Perquè l’objectiu d’aquest art. 31.1 és evitar que arribin al registre topònims que no compleixin la Llei de Política Lingüística, i per tant els que ja hi són sense complir-la s’han de corregir.

En conclusió, el Govern ha de garantir que els topònims inscrits al Registre del sector públic local de Catalunya compleixin la Llei 1/1998, i per tant ha de dur a terme d’ofici les correccions necessàries als que hi són inscrits sense respectar-la.

Per tot això

SOL·LICITO

PRIMER. Que corregiu segons la normativa lingüística de l’Institut d’Estudis Catalans, previ informe de la seva Oficina d’Onomàstica que manifesti quina és la seva forma lingüisticament correcta, al Registre del sector públic local de Catalunya, els següents topònims municipals, que el Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya especifica que contenen incorreccions lingüístiques i, per tant, que vulneren en la seva forma actualment inscrita l’article 18.1 de la Llei 1/1998:

Cabacés

Capmany

Figaró-Montmany

Lladó

Massanes

Navàs

Rialp

SEGON. Que corregiu segons la normativa lingüística de l’Institut d’Estudis Catalans, previ informe de la seva Oficina d’Onomàstica que manifesti quina és la seva forma lingüisticament correcta, al Registre del sector públic local de Catalunya, els següents topònims corresponents a nuclis de població, que el Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya especifica que contenen incorreccions lingüístiques i, per tant, que vulneren en la seva forma actualment inscrita l’article 18.1 de la Llei 1/1998:

Nucli del municipi dels Alamús:

Vencilló

Nucli del municipi de la Baronia de Rialb:

Politg

Nucli del municipi de Campdevànol:

Sant Quintí de Puigrodon

Nucli del municipi del Figueró i Montmany:

Figaró

Nucli del municipi de Flaçà:

Farreres

Nucli del municipi de Josa i Tuixén:

Tuixent

Nucli del municipi de Lladurs:

Montpol

Nucli del municipi d’Olost:

Santa Creu de Jutglar

Nucli de Sant Feliu de Pallerols:

La Torra

Nucli del municipi de Tiurana:

Solés de Tiurana

Nuclis del municipi de la Torre de Cabdella:

Capdella

Central de Capdella

Aguiró

Obeix

la Torre de Capdella

Nucli del municipi de Vilabella:

el Padrós

A l’Hble. Sr. Albert Dalmau Miranda, Conseller de la Presidència del Govern de la Generalitat de Catalunya, i al Molt Hble. Sr. Salvador Illa Roca, President de la Generalitat de Catalunya.