El portaveu de Cabassers.org, a títol individual i com a veí de Cabassers, ha interposat davant de l’Oficina de Protecció de Drets Lingüístics la denúncia que reproduïm tot seguit:

A L’OFICINA DE PROTECCIÓ DE DRETS LINGÜÍSTICS DEL DEPARTAMENT DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA

Poso en coneixement d’aquesta Oficina els següents fets:

El municipi de Cabassers, on visc i on estic empadronat des del mateix dia que vaig néixer, encara té com a nom oficial la forma castellana «Cabacés», imposada pel programa de repressió lingüística del franquisme en substitució de la grafia normativa Cabassers, oficialitzada per la Generalitat el 1933 (BOGC 119, 14/11/1933).

Que «Cabacés» és l’exònim castellà de Cabassers és una evidència que ningú qüestiona, reconeguda obertament per l’acadèmia i la premsa. En alguns exemples:

– Jesús Burgueño, a l’article «Castellanización y afrancesamiento de los nombres de los municipios catalanes» (Estudios geográficos, Vol LXXVIII, pàg.s 633-656, juliol-desembre 2017) conclou que «una castellanización ortográfica más evidente es la pérdida de ss, pasando a s (Llusanés, Mollerusa) o a c (Cabacés)» (pàg. 644).

– La Wikipedia en Español, a l’entrada «Cabacés», aclareix tot just al principi de l’article: «Cabacés (en catalán: Cabassers)»

– Hi ha nomrbosíssims articles a la premsa que expliquen que «Cabacés» té el nom oficial en castellà. A tall d’exemple:

El Confidencial: El único pueblo de Cataluña que se escribe en castellano: se decidió en la Transición (11/05/2025)

El Mundo: El único pueblo de Cataluña que conserva su nombre en castellano: pocos conocen su historia (02/07/2025)

El Periódico: Este es el único municipio de Catalunya que mantiene el nombre en castellano (03/07/2025)

La Razón: Este pueblo de Cataluña rechazó cambiar su nombre al catalán y sigue usando el del franquismo (05/08/2025)

ABC: El único pueblo de Cataluña que mantiene su nombre en castellano: cuál es el motivo y dónde está (25/08/2025)

20 Minutos: Este se el único municipio de Cataluña que conserva su nombre en español: sus vecinos no quisieron traducirlo al catalán (10/02/2025)

AS: Este es el único municipio de Cataluña que votó para conservar su nombre en castellano heredado del franquismo (19/01/2025)

La Vanguardia: Este es el único pueblo de Catalunya que conserva su nombre en castellano y está en Tarragona (25/07/2024)

Aquesta situació és contrària a l’article 18.1 de la Llei 1/1998, de 7 de gener, de Política Lingüística, que diu literalment: «Els topònims de Catalunya tenen com a única forma oficial la catalana, d’acord amb la normativa lingüística de l’Institut d’Estudis Catalans, excepte els de la Vall d’Aran, que tenen l’aranesa». Fins i tot el Manual d’Ortografia de l’Institut d’Estudis Catalans, a la pàgina 54, cita la forma «Cabacés» com a exemple de falta ortogràfica, en parlar de la grafia ss. Diu que «el so [s] es representa pel dígraf ss en els casos següents: a) Entre vocals: […] Cabassers (no *Cabacés)»

No pot al·legar-se l’excusa de l’autonomia municipal per emparar la vulneració de drets lingüístics que suposa la imposició del topònim castellà «Cabacés» contra la legislació lingüística, perquè si bé la legislació de règim local permet als municipis determinar el seu nom, en cap cas els permet determinar quina ha de ser l’ortografia del topònim, funció reservada per llei a l’IEC, ni fixar-lo en un idioma diferent del català. En aquest sentit, la STS 6918/2001 (ECLI:ES:TS:2001:6918) estableix clarament els límits d’aquesta autonomia municipal a la toponímia, i declara al seu tercer fonament de dret: «la normalización lingüística de una lengua o idioma cooficial entra en el ámbito o esfera de intereses de la comunidad local, pero excede de ella para afectar, de modo prioritario a los de la Comunidad Autónoma que tiene atribuida la específica competencia lingüística. Así pues, el cumplimiento y ejecución in génere de la normativa lingüística de la Comunidad Autónoma vincula también a los entes locales».

Fins i tot el propi ajuntament infractor, en un comunicat de 5 de juliol de 2024, feia un reconeixement de deure i deute públic, en afirmar que «l’Ajuntament sencer reconeix que l’única forma correcta del topònim és la de l’ortografia estrictament catalana: Cabassers, i que s’ha d’oficialitzar en compliment de la Llei 1/1998 de Política Lingüística i la de Memòria Democràtica, i per això assumeix l’obligació i la urgència d’iniciar l’expedient per a fer oficial la forma legal del topònim Cabassers» (document número 1). Aquest anunci va tenir una àmplia repercussió a la premsa:

-CCMA: De Cabacés a Cabassers: l’Ajuntament accepta catalanitzar el nom imposat pel franquisme (10/07/2024)

-El Nacional: Cabassers recupera el topònim en català: quins municipis queden amb nom no normatiu? (10/07/2024)

-El Punt Avui: Cabacés accepta catalanitzar el nom i deixar enrere el topònim franquista (11/07/2024)

Tanmateix, poc després d’aquest anunci l’Ajuntament es va negar a complir l’obligació que havia reconegut, i a data d’avui continua imposant la forma il·legal «Cabacés» com a nom oficial del municipi.

Amb la interposició d’aquest escrit vull denunciar la vulneració flagrant i continuada dels meus drets lingüístics per part de l’Ajuntament de Cabassers i, subsidiàriament, la Generalitat de Catalunya, que no actua per fer complir la Llei de Política Lingüística a aquest ajuntament infractor. La Generalitat no es pot inhibir i ha de garantir que els topònims inscrits al Registre del sector públic local de Catalunya siguin en català i d’acord amb la normativa lingüística de l’IEC, com disposa la legislació sectorial vigent. Aquest registre no és declaratiu, sinó que és constitutiu, com deixa clar l’art. 1 del Decret 139/2007: «El nom oficial dels municipis de Catalunya és el que figura inscrit en el Registre d’ens locals de Catalunya». Per tant la Generalitat, com a responsable d’aquest registre mitjançant la Direcció General d’Administració Local, ha de garantir la legalitat de les formes toponímiques que hi consten inscrites.

No atendre i resoldre aquesta reclamació seria persistir no només en la vulneració dels meus drets lingüístics, sinó també la vulneració els principis protegits per la Ley 15/2022, de 12 de julio, integral para la igualdad de trato y la no discriminación, que desenvolupa els articles 9.2, 10 i 14 de la Constitució: no pot ser que em vegi forçat a identificar-me amb un topònim oficial il·legal mentre a la majoria de la població se li garanteix poder usar oficialment la forma legal i lingüísticament correcta del nom del lloc on viu.

Per tot això exigeixo que inicieu a partir de la meva denúncia els procediments que calgui per respectar i fer respectar els meus drets lingüístics, vulnerats per les Administracions que tenen el deure de protegir-los: no se’m pot imposar l’ús d’una forma toponímica il·legal i lingüísticament incorrecta.