Carles Prats
Un dels arguments del lobby que vol mantenir el topònim deturpat “Cabacés” és que “canviar el nom del poble” (sempre diuen canviar, quan en realitat és corregir faltes ortogràfiques) costaria molts diners. I és just el contrari: el que costarà molts diners serà no corregir-lo a temps. De moment l’Ajuntament ja ha malbaratat 3.267€ contractant un advocat perquè defensi als tribunals l’incompliment de la Llei de Política Lingüística davant el contenciós-administratiu interposat per Junts. Perquè el que voldria continuar fent l’Ajuntament de “Cabacés” és precisament això: incomplir eternament la Llei de Política Lingüística, com si Catalunya fos quelcom abstracte i llunyà que no els vincula més enllà de demanar-li subvencions. I això, evidentment, és impossible, perquè la jurisprudència del Tribunal Suprem diu dues coses:
a) Que “no hi ha un interès general superior, a l’ordre constitucional, que la llei es compleixi” (STS 1206/2021).
b) Que “la normativa lingüística autonòmica vincula in genere els ens locals” (STS 6918/2001).
Per tant és clar que una sentència judicial obligarà l’Ajuntament de “Cabacés” a complir la llei i a dir-se Ajuntament de Cabassers, com fa 40 anys que ja hauria d’haver fet en lloc de resistir-se rebecament a la correcció. El que no està clar és si aquesta sentència serà en primera instància, en apel·lació al TSJC o en cassació al Suprem. Perquè, que es desenganyin; si la jurisprudència del Suprem diu que els ajuntaments han de complir les lleis de política lingüística autonòmiques, les han de complir i punt, sense discussió possible. I això afecta de ple els topònims, perquè aquesta normativa lingüística autonòmica els regula explícitament.
Si el cas va escalant a causa dels recursos, els costos també pujaran per a les dues parts, i finalment els pagarà qui perdi. I una cosa està clara: la jurisprudència del Suprem ja marca el camí.
La temeritat de no voler corregir a temps el nom oficial de Cabassers pot acabar costant molts milers d’euros. I ja van tard, perquè el 2024 van anunciar que ho farien i tot seguit s’hi van negar en rodó. Tot per la tossuderia d’un ajuntament influït per un lobby de nostàlgics que volen intentar mantenir les faltes ortogràfiques al nom del poble al preu que sigui. Preu i caprici que paguem tots.
