L’Ajuntament de Calvià ha eliminat el català com a llengua vehicular, després de derogar un reglament de normalització lingüística aprovat el 1988. L’efecte de la bilingüització (és a dir, de la minorització del català) s’ha fet notar de seguida a la toponímia, com era de preveure. De moment, el compte de Twitter de l’ens ja té aquest nom: “Ajuntament de Calvià – Ayuntamiento de Calviá”. Han traduït el topònim i tot, simplement canviant-li l’accent obert per un de tancat.
A les Illes els municipis no tenen cap competència sobre la seva toponímia, i els canvis els ha d’aprovar el Govern amb l’assessorament de la Universitat de les Illes Balears. Així, l’article 14.1 de la Llei 3/1986, de 29 d’abril, de normalització lingüística a les Illes Balears (modificat per la Llei 1/2016, de 3 de febrer) diu que “Els topònims de les Illes Balears tenen com a única forma oficial la catalana”. Tanmateix l’Ajuntament de Calvià vulnera la norma i utilitza el topònim castellanitzat “Calviá” per dos motius: el primer per a provocar, i els segon perquè la normativa lingüística dels Països Catalans no té capítol coercitiu ni sancionador, la qual cosa promou que davant de les infraccions l’únic que es pugui fer sigui acudir al contenciós administratiu.
A Catalunya la situació és encara més greu, amb la infàmia de la “toponímia oficial no normativa”, és a dir, la complaença feta a alguns ajuntaments perquè puguin mantenir contra la Llei de Política Lingüística, com a forma oficial dels noms dels seus municipis, disbarats ortogràfics, impossibles etimològics, noms en castellà i fins i tot imposicions franquistes. La legislació toponímica més avançada dels Països Catalans és la de les Illes, i tot i així els partits que governen Calvià (PP i VOX) ja la desafien.
Al País Valencià la denominació bilingüe està reconeguda per la seva legislació. La llista de topònims valencians expressats en català i castellà encara és llarga i tremendament ridícula: Alcoi / Alcoy, Alboraia / Alboraya, Alacant / Alicante, etc, i així fins a 33 municipis. El conflicte també està servit, amb astracanades com l’estrafolària (i inútil) consulta popular d’Alfarb, perquè la gent voti si se sent identificada amb la forma correcta del nom, Alfarb, o amb la falta “Alfarp”. El resultat de la consulta no farà canviar el nom oficial, que és el correcte, Alfarb, perquè per a fer qualsevol canvi cal l’informe de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i aquesta ja va dictaminar que la forma correcta és Alfarb i no cap altra.
A Catalunya les dobles denominacions no són legals ni oficials, però n’hi ha de facto, a base de prevaricació i nul·litat de ple dret que cal portar als tribunals perquè es corregeixin: al municipi de la Torre de Cabdella el nom oficial és el correcte, però amb el trilerisme d’haver oficialitzat la deturpació “la Torre de Capdella” per al nom del nucli, per a complaure la cacicada local. Així, als mapes de l’ICGC hi apareixen dos topònims: la Torre de Cabdella (municipi) / la Torre de Capdella (nucli). A Josa i Tuixén hi passa quelcom similar: el nom del municipi, compost, és correcte, Josa i Tuixén. Però també amb trilerisme i prevaricació s’oficialitzà “Tuixent” per al nucli, i es troba així als mapes i a la senyalització de les carreteres. El cas de Cabassers és un dels més vergonyosos. El nom oficial encara és el castellà, Cabacés, imposat pel franquisme el 1939. La Generalitat, alguna vegada, n’ha usat una versió bilingüe: Cabacés/Cabassers. El seu ajuntament, el 18 de març de 2024, va votar en contra de complir la Llei de Política Lingüística i no va voler iniciar els tràmits per a oficialitzar el nom català. De nou -i més enllà del probable delicte de prevaricació comès pels regidors que van rebutjar acatar la llei- cal recórrer al contenciós administratiu perquè la Llei de Política Lingüística no sanciona els infractors.
El que ha fet l’Ajuntament de Calvià obre la porta a moltes més vulneracions a les Illes. Qualsevol ajuntament, si al de Calvià no se’l sanciona, pot començar a usar oficiosament dobles denominacions toponímiques. A Catalunya podem acabar veient el mateix; si el Govern tolera que “Cabacés” tingui el nom oficial en castellà i aquí no passa res, no hi ha cap motiu perquè qualsevol dia la Paeria de Lleida decideixi que és adequat anomenar-se, també, Ayuntamiento de Lérida, com ha fet Calvià a finals de març de 2024 i com fa “Cabacés” des de 1939.
[29/03/2024]