La Gaceta de Madrid del 28 de febrer de 1860 publicava una Real Orden per la que el ministeri de la Governació donava instruccions als governadors de les províncies perquè els ajuntaments regularitzessin la retolació dels carrers i la numeració de les cases. Es donava difusió a la Real Orden, reproduint-la literalment, al núm. 27 del Boletín Oficial de la Provincia de Tarragona (BOPT) de 27 de març de 1860. L’article 17 deia que “se procurará que en las capitales y poblaciones donde se conserve todavía el uso de algunos ‘dialectos, se reduzcan todos los nombres de las calles á lengua castellana.”
A la Vilella Baixa no devien trobar la traducció per a la paraula freginals (herreñal, herrenal o herrén). Aquest mon no és al DIEC però si que el recull l’Alcover Moll amb aquesta definició: “Tros de terra situat prop d’una casa o d’una era, i destinat a sembrar-hi farratge (Pla d’Urgell, Segarra, Sta. Col. de Q., Muntanya de Prades, Gandesa)”. El fet, però, és que la placa amb el nom del carrer que feia posar aquella instrucció de 1860 encara es conserva i diu “Calle Freixinál”:
Aquesta forma prenormativa de “freginal” s’ha traslladat a l’hodonímia actual del municipi amb la forma “Carrer Freixinals”, i apareix així a la placa i a tota la cartografia.
Hi ha dos topònims més que oficialment tenen la forma “Freixinals”: una partida del Lloar (el Priorat) i una altra de Vinebre (la Ribera d’Ebre). A molts municipis del sud de Catalunya hi ha carrers i partides anomenades Freginals o Freginal; les partides més septentrionals anomenades Freginals es troben a Foradada (Noguera) i a Lliminiana (Pallars Jussà). Al Montsià hi ha també un municipi amb el nom de Freginals.
[19/06/2024]