El carrer Freixinals de la Vilella Baixa

La Gaceta de Madrid del 28 de febrer de 1860 publicava una Real Orden per la que el ministeri de la Governació donava instruccions als governadors de les províncies perquè els ajuntaments regularitzessin la retolació dels carrers i la numeració de les cases. Es donava difusió a la Real Orden, reproduint-la literalment, al núm. 27 del Boletín Oficial de la Provincia de Tarragona (BOPT) de 27 de març de 1860. L’article 17 deia que “se procurará que en las capitales y poblaciones donde se conserve todavía el uso de algunos ‘dialectos, se reduzcan todos los nombres de las calles á lengua castellana.” 

A la Vilella Baixa no devien trobar la traducció per a la paraula freginals (herreñal, herrenal o herrén). Aquest mon no és al DIEC però si que el recull l’Alcover Moll amb aquesta definició: “Tros de terra situat prop d’una casa o d’una era, i destinat a sembrar-hi farratge (Pla d’Urgell, Segarra, Sta. Col. de Q., Muntanya de Prades, Gandesa)”. El fet, però, és que la placa amb el nom del carrer que feia posar aquella instrucció de 1860 encara es conserva i diu “Calle Freixinál”:

Aquesta forma prenormativa de “freginal” s’ha traslladat a l’hodonímia actual del municipi amb la forma “Carrer Freixinals”, i apareix així a la placa i a tota la cartografia.

Hi ha dos topònims més que oficialment tenen la forma “Freixinals”: una partida del Lloar (el Priorat) i una altra de Vinebre (la Ribera d’Ebre). A molts municipis del sud de Catalunya hi ha carrers i partides anomenades Freginals o Freginal; les partides més septentrionals anomenades Freginals es troben a Foradada (Noguera) i a Lliminiana (Pallars Jussà). Al Montsià hi ha també un municipi amb el nom de Freginals.

[19/06/2024]

Aconseguim que l’Ajuntament de Tarragona retiri el nom del passatge Soler Morey

L’Ajuntament de Tarragona ens ha comunicat que la Comissió del Nomenclàtor va acordar el 15 de maig de 2024, a sol·licitud nostra i en compliment de la Llei 20/2022 de Memòria Democràtica, retirar el nom del passatge Soler Morey. Antonio Soler Morey fou president de la Diputació de Tarragona de 1962 a 1965 i l’impulsor del monument franquista que encara avui és al riu Ebre, a Tortosa. També va ser procurador a Corts franquistes de 1961 a 1965.

El 31 de març de 2023 vam demanar a l’Ajuntament de Tarragona que retirés el seu nom del vialer de la ciutat, i finalment el ple ho acordarà a la sessió d’aquest mes de juny.

[17/06/2024]

Els detrassos

Aquests dies, i segons s’ha fet saber per Instagram, a la Vilella Alta l’Ajuntament desbrossa “els detrassos”, és a dir, la part posterior de les cases de diversos carrers que limiten amb la part de fora del nucli urbà, i per tant que toquen a camps i camins. “Detràs” no apareix al diccionari de l’IEC (però sí a l’Alcover Moll) i és la manera com a molts pobles de la comarca del Priorat s’anomena allí on s’acaben les cases i comencen els camps. L’Alcover Moll recull aquesta accepció substantivada per a l’adverbi “detràs” i indica entre parèntesi que l’ús fou recollit a Falset: “Els detrassos: els afores del poble (Falset)”. Cal fer notar, encara, que a Falset anomenen “defora” al terreny del terme municipal, especialment als camps de conreu, i “anar al defora” significa el que a altres pobles de la comarca es coneix com “anar al tros” (anar a feinejar al camp).

Els detrassos és, doncs, una referència geogràfica genèrica pròpia del Priorat, que fins i tot a Cornudella de Montsant s’ha convertit en hodònim oficialitzat al nomenclàtor municipal per a donar nom al carrer dels Detrassos. En una banda del carrer hi ha la part posterior de les cases i, a l’altra, hi comença un camp d’ametllers.

[22/05/2024]

31
març, 2023

Demanem a l’Ajuntament de Tarragona que canviï el nom del passatge Soler Morey

La ciutat de Tarragona té un passatge anomenat Soler Morey, marcat amb el codi 3020 al vialer. Antonio Soler Morey va ser una figura prominent del franquisme a les comarques tarragonines: fou president de la Diputació de Tarragona de 1962 a 19651 i procurador a les Cortes Españolas de 1961 a 19642 i de 1964 a 19653. Sota la seva presidència, la Diputació de Tarragona va promoure la construcció del monument d’exaltació feixista que encara es troba al riu Ebre, a la ciutat de Tortosa4.

Això contravé els següents fonaments de dret:

L’art. 35.2 de la Llei 20/2022, de 19 d’octubre, de Memòria Democràtica diu que es consideren elements contraris a la memòria democràtica les referències realitzades al nomenclàtor de carrers a dirigents de la dictadura. L’art. 35.3 de la mateixa Llei estableix que les administracions públiques, en l’exercici de les seves competències, adoptaran les mesures pertinents per a la retirada d’aquests elements.

Per tot això, hem demanat a l’Ajuntament de Tarragona que canviï el nom del passatge Soler Morey per una altra denominació que no vulneri el que disposa l’art. 35 de la Llei 20/2022, de 19 d’octubre, de Memòria Democràtica.

1Boletín Oficial de la Provincia de Tarragona núm. 2, 03/01/1962, pàg. 2, inseció núm. 5322.

2Nomenament BOCE núm. 721, pàgina 15207, baixa a l’última sessió de la legislatura BOCE núm. 845. Jurament BOCE núm. 721, pàgina 15207.

3Alta a la de constitució de legislatura BOCE núm. 846, pàgina 18026. Baixa per cessament BOCE núm. 887, pàgina 18919.

4http://hemeroteca.canal21ebre.com/noticia/La_Diputacio_Tortosa_i_els_ajuntaments_van_pagar_el_monument/4824

31
març, 2023

Hem preguntat a l’Ajuntament d’Alfara de Carles si al municipi encara hi existeix el carrer Soler Morey

Tant Google Maps com el visor de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya mostren que el municipi d’Alfara de Carles té un carrer anomenat Soler Morey. Les imatges registrades per Google Street View el 2009 també mostren que al mateix hi havia encara, quan es van prendre aquelles imatges, una placa ceràmica amb la inscripció “Calle Soler Morey”, com es pot veure en aquest enllaç.

Aquesta és una captura de Google Maps on es mostra una via amb el nom Soler Morey a Alfara de Carles:


La web de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya també mostra un carrer Soler Morey a Alfara de Carles, però més curt i amb el nom “Carrer de la Carretera” al tram fins a la cruïlla amb el carrer de Sant Julià:


En canvi, la cartografia del Cadastre mostra el carrer que als altres mapes hi apareix com a Soler Morey amb el nom de “Carrer Carretera”:


Antonio Soler Morey va ser una figura prominent del franquisme a les comarques tarragonines: fou president de la Diputació de Tarragona de 1962 a 19651 i procurador a les Cortes Españolas de 1961 a 19642 i de 1964 a 19653. Sota la seva presidència, la Diputació de Tarragona va promoure la construcció del monument d’exaltació feixista que encara es troba al riu Ebre, a la ciutat de Tortosa4.

Hem demanat a l’Ajuntament d’Alfara de Carles saber si “Soler Morey” és encara el nom d’algun carrer del municipi o si aquest ja va ser canviat, i també si es conserva a l’espai públic la placa amb la inscripció “Calle Soler Morey” que apareix a les captures de Google Street View de 2009. En cas que aquesta placa es conservés, li hem demanat que la retiri per l’art. 35 de la Llei 20/2022, de 19 d’octubre, de Memòria Democràtica.

El 17/04/2023 l’Ajuntament d’Alfara de Carles confirmà mitjançant que el nom de Soler Morey va ser retirat el 22/08/1984 del nomenclàtor, i que la via s’anomena actualment Carrer Carretera, tot i que encara apareix amb el nom antic als mapes de Google Maps i de l’l’Institut Cartografic i Geològic de Catalunya. Per la seva banda, en la mateixa dat al’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya va obrir un tiquet intern per a corregir l’error a la seva cartografia.

1Boletín Oficial de la Provincia de Tarragona núm. 2, 03/01/1962, pàg. 2, inseció núm. 5322.

2Nomenament BOCE núm. 721, pàgina 15207, baixa a l’última sessió de la legislatura BOCE núm. 845. Jurament BOCE núm. 721, pàgina 15207.

3Alta a la de constitució de legislatura BOCE núm. 846, pàgina 18026. Baixa per cessament BOCE núm. 887, pàgina 18919.

4http://hemeroteca.canal21ebre.com/noticia/La_Diputacio_Tortosa_i_els_ajuntaments_van_pagar_el_monument/4824