El 12 d’agost de 2024 la fins llavors Secretaria de Política Lingüística es va convertir en la Conselleria de Política Lingüística. Entre les seves competències hi ha la implementació de la política lingüística que estableix el Govern, la coordinació de les accions i mesures dels diversos departaments i garantir l´ús del català a les institucions. És, doncs, la Conselleria encarregada d’eliminar l’antijurídica toponímia “oficial no normativa” que contradiu l’article 18.1 de la Llei 1/1998 de Política Lingüística. Aquest article estableix que els topònims són oficials únicament en català i amb la seva forma normativa, per tant aquesta toponímia “oficial no normativa” és un oxímoron condemnat a desaparèixer, ja que els topònims no normatius no són oficials.
Per eliminar aquesta rèmora cal modificar una llei, un decret legislatiu i dos decrets, tot respectant el que estableix la Ley 7/1985, de 2 de abril, Reguladora de las Bases del Régimen Local:
·LLEI 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística.
·DECRET LEGISLATIU 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya.
·DECRET 139/2007, de 26 de juny, pel qual es regulen la denominació, els símbols i el registre d’ens locals de Catalunya.
·DECRET 133/2020, de 17 de novembre, sobre l’establiment i l’ús de la toponímia i sobre la Comissió de Toponímia
En aquest article expliquem amb detall la reforma legislativa necessària perquè sigui la Generalitat qui faci les correccions d’ofici i no calgui acudir a la via del contenciós administratiu:
Qui ha d’eliminar la toponímia oficial no normativa?
Atès que entre les competències de la Conselleria de Política Lingüística hi ha la de coordinar les accions i mesures dels diversos departaments per a implementar la política lingüística del govern (la definida a la Llei 1/1998) correspon a aquesta Conselleria coordinar-se amb la de la Presidència, de qui depèn la Direcció General d’Administració Local, per a implementar la reforma legislativa necessària que garanteixi el compliment de l’article 18.1 de la Llei 1/1998 a l’administració local catalana.
Ens posem a la plena disposició del Conseller de Política Lingüística per col·laborar en la resolució d’aquest problema que fa massa anys que dura. Les administracions, totes, han de complir les lleis, com tothom. Forçar els ciutadans a usar topònims escrits arbitràriament és una vulneració dels drets lingüístics i també dels drets fonamentals, en tant que constitueix una humiliació i un tracte degradant. Tan degradant és que el franquisme usà les deturpacions toponímiques com a instrument de repressió per a menystenir l’idioma i humiliar els parlants. Cal fer acabar aquesta injustícia i ha arribat l’hora de fer-ho.
