El Decret 397/2004, de 5 d’octubre, pel qual es denega el canvi de nom del municipi de Josa i Tuixén pel de Josa i Tuixent, i l’ACORD GOV/72/2016, de 7 de juny, pel qual es denega el canvi de nom del municipi de la Torre de Cabdella pel de la Torre de Capdella, no deixen cap marge al dubte. Ambdós deneguen els canvis de grafia oficial dels topònims per “Josa i Tuixent” i “la Torre de Capdella”, sol·licitats pels seus ajuntaments, perquè la pretensió «vulnera el contingut de l’article 18 de la Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística, segons el qual els topònims de Catalunya tenen com a única forma oficial la catalana, d’acord amb la normativa lingüística de l’Institut d’Estudis Catalans». La denegació es fa, en ambdós casos, “d’acord amb l’informe de l’Institut d’Estudis Catalans”.
En canvi, l’informe jurídic JU94_K400_006_23, emès per l’Assessoria Jurídica de la Secretaria General del Departament de Cultura, afirma que «els informes que emet l’Institut són preceptius, però en cap cas, vinculants», i això ho fa després d’amagar l’article 18.1 de la Llei 1/1998, de Política Lingüística, als fonaments de dret que li permeten arribar a aquesta conclusió espúria.
En concordança amb aquest informe, el Director General d’Administració, per indicació del Conseller de la Presidència, sosté en una comunicació d’11 de juliol de 2025 que els topònims inscrits al Registre del sector públic local de Catalunya sense seguir la normativa lingüística de l’IEC en la seva forma no són «topònims il·legals per contradir l’article 18.1 de la Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística, sinó que es tracta de topònims oficials no normatius, que malgrat no seguir la normativa lingüística de l’Institut d’Estudis Catalans o la tradició toponomàstica tenen caràcter oficial». Aquesta afirmació entra en col·lisió directa amb els fonaments de dret del Decret 397/2004 i l’ACORD GOV/72/2016 per denegar els canvis de grafia a Josa i Tuixén i la Torre de Cabdella per, justament, vulnerar l’article 18.1 de la Llei 1/1998.
El Decret i l’Acord citats evidencien un greuge comparatiu i una aplicació desigual de la llei, i mostren una possible prevaricació administrativa o, com a mínim, una vulneració flagrant del principi d’igualtat davant la llei. L’Administració sap perfectament com aplicar la llei (com va fer a Josa i Tuixén i a la Torre de Cabdella), però en el cas dels topònims inscrits al Registre del sector públic local de Catalunya amb formes que no compleixein la Llei de Política Lingüística ha decidit deliberadament no fer-ho. Per tant, la conducta de la Generalitat està creant una situació de desigualtat, on uns municipis estan obligats a complir la llei i altres en són exempts sense cap causa justificada en dret. Si aquí hi afegim la jurisprudència del Tribunal Suprem, que determina que el compliment de la legislació lingüística autonòmica vincula també els ens locals, i que l’aplicació d’ofici per part de l’Administració autonòmica d’aquesta legislació als topònims no és cap vulneració de l’autonomia municipal, la situació dels mal anomenats “topònims oficials no normatius” esdevé insostenible, perquè són il·legals. I la seguretat jurídica de les autoritats i alts càrrecs que s’entesten a protegir aquesta il·legalitat queda seriosament compromesa, perquè s’apropa de manera molt perillosa a la prevaricació.