Com combatre el silenci administratiu

L’Administració sovint s’escuda darrere del silenci administratiu per no resoldre qüestions per motius polítics, complexos o que simplement no li convenen pels seus interessos. Però aquest silenci és una ficció. L’article 53 de la Llei 26/2010, del 3 d’agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya, i l’article 21 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, obliga l’Administració a dictar una resolució expressa a qualsevol sol·licitud en temps i forma. L’article 21.3 de la Llei 39/2015 fixa aquest termini general en tres mesos. Per tant, el silenci administratiu negatiu té el sol efecte de permetre als interessats la interposició del recurs administratiu o contenciós administratiu que escaigui. És a dir, obre legalment la via de recurs. L’article 54.2 de la Llei 26/2010 reitera que l’efecte de la desestimació per silenci administratiu té com a única finalitat permetre a les persones interessades la interposició del recurs administratiu o contenciós administratiu pertinent.

L’Administració juga amb l’avantatge del trampós, perquè sap que un contenciós administratiu és fora de l’abast de la majoria de ciutadans, i, a més, el seu cost sovint fa que surti més a compte deixar córrer les pretensions que reclamar-les per via judicial. Ara bé, darrere de cada decisió hi ha alts càrrecs que donen instruccions als tècnics i funcionaris indicant quines sol·licituds s’han de resoldre i quines no, o que simplement ometen l’obligació de resolre. I no tenen cap mena de cobertura legal per dictar que determinades sol·licituds no es resolguin ni per deixar-les en silenci per omissió. Davant de qualsevol silenci, cal formular una sol·licitud d’accés a la informació pública (SAIP) que demani el següent:

a) Còpia de l’expedient de tramitació de la sol·licitud desatesa.
b) Identificació de l’encarregat de la instrucció i de qui ha de dictar la resolució.

L’objectiu és obrir la via disciplinària contra qui pren la decisió de vulnerar la Llei i decideix que determinada sol·licitud no serà resolta, o de qui negligint les seves obligacions omet resoldre. Aquesta decisió genera responsabilitats per al funcionari o alt càrrec responsable per acció o omissió. Cal, doncs, presentar una denúncia administrativa o queixa formal davant l’òrgan competent per a què s’iniciï, si s’escau, un expedient disciplinari contra el responsable de la infracció.

Proposem aquest model de SAIP per fer la gestió davant de l’òrgan causant del silenci:

Dades d’identificació del sol·licitant:

EXPOSO:

Primer. Dades de la sol·licitud desatesa (feu constar l’organisme al qual s’adreçava, número de registre i data de presentació)

Segon. Que a data d’avui ja han transcorregut els tres mesos que l’art. 21.3 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, fixa per a resoldre el procediment mencionat al primer punt.

Tercer. El «silenci administratiu» és una ficció jurídica, i d’acord amb l’article 53 de la Llei 26/2010, del 3 d’agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya, i l’article 21 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, l’Administració està obligada a dictar una resolució expressa a aquesta sol·licitud en temps i forma.

Quart. D’acord amb l’article 24.1 Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, l’accés a la informació s’ha de concedir encara que contingui dades personals merament identificatives de tipus professional (nom, cognoms, càrrec o cos) de les persones que presten serveis a l’Administració pública i que intervenen en els procediments en virtut de les seves funcions.

Per tot això,

SOL·LICITO:

Primer. Que se m’expedeixi i faciliti una còpia íntegra de tot l’expedient de tramitació corresponent a la sol·licitud esmentada a la part expositiva d’aquest escrit, incloent-hi tots els informes interns, actes, valoracions tècniques o propostes de resolució que s’hagin pogut generar fins a la data.

Segon. Que se’m faciliti la identificació formal (nom, cognoms i càrrec) de l’encarregat de la instrucció i de qui ha de dictar la resolució.

Si l’Administració es nega a identificar el responsable de la infracció caldrà reclamar aquesta informació pública mitjançant denúncia a la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública (GAIP). I quan el responsable estigui identificat, serà el moment de presentar una denúncia administrativa en contra seva.

En cas que calgui una denúncia a la GAIP si es neguen a identificar el responsable, podeu utilitzar aquest model:

[El teu nom i cognoms], major d’edat, amb DNI/NIE número [El teu DNI], i domicili a efectes de notificacions a [Adreça completa, municipi i codi postal], o bé amb canal de notificació electrònica a través de [Adreça electrònica / Bústia ciutadana], en la meva qualitat d’interessat/da en el procediment administratiu de referència, comparec i, com millor escau en dret,

EXPOSO:

Primer. Que en data [Data en què vas presentar la sol·licitud original] vaig presentar una sol·licitud de dret d’accés a la informació pública (SAIP) adreçada a [Nom de l’organisme o departament al qual s’adreçava], la qual va quedar registrada amb el número d’assumpte o de registre d’entrada [Número de registre]. A través d’aquesta sol·licitud es requeria la identificació del responsable d’aquest.

Segon. D’acord amb l’article 24.1 de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, l’accés a la informació s’ha de concedir encara que contingui dades personals merament identificatives de tipus professional (nom, cognoms, càrrec o cos) de les persones que presten serveis a l’Administració pública i que intervenen en els procediments en virtut de les seves funcions. Per tant, la identificació dels responsables de la tramitació o de l’omissió de resoldre és plenament accessible.

Per tot això,

SOL·LICITO:

Primer. Que es tingui per presentada aquesta reclamació davant la GAIP contra la desestimació (per silenci o per denegació expressa) de la meva sol·licitud d’accés a la informació, s’admeti a tràmit i s’iniciï el procediment corresponent.

Segon. Que, previ requeriment a l’organisme afectat i després dels tràmits legals oportuns, es dicti resolució per la qual s’insti la Generalitat / l’organisme reclamat a facilitar-me la identificació formal (nom, cognoms i càrrec) de l’encarregat de la instrucció i de qui ha de dictar la resolució.

A [Municipi], a [Data]

Un cop identificat el responsable, l’escrit formal de denúncia ha de ser una «Sol·licitud d’impuls procedimental i denúncia per dilacions indegudes» adreçada a l’òrgan superior jeràrquic de qui ha de resoldre.

Ha d’incloure:

Advertiment de la infracció de l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic: D’acord amb el Text Refós de la Llei de l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic (TREBEP), els funcionaris tenen el deure estricte d’actuar amb diligència (art. 54).
Petició d’impuls immediat: Sol·licitar que l’òrgan superior dicti una ordre expressa d’impuls al departament corresponent (l’ordre d’un superior és d’obligat compliment sota sanció de falta molt greu segons el TREBEP si s’incompleix).

Aquest és un model de sol·licitud d’impuls i denúncia:

ASSUMPTE: SOL·LICITUD D’IMPULS PROCEDIMENTAL I DENÚNCIA PER DILACIONS INDEGUDES

[El teu nom i cognoms], major d’edat, amb DNI/NIE número [El teu DNI], i domicili a efectes de notificacions a [Adreça completa, municipi i codi postal], o bé amb canal de notificació electrònica a través de [Adreça electrònica / Bústia ciutadana], en la meva qualitat d’interessat/da en el procediment administratiu de referència, comparec i, com millor escau en dret,

EXPOSO:

Primer.- Que en data [Data en què vas presentar la sol·licitud original] vaig presentar davant el/la [Nom del servei, oficina o departament concret on vas fer la sol·licitud] una sol·licitud relativa a [Breu descripció del que demanaves, ex: concessió de l’ajut X / llicència Y], la qual va quedar registrada amb el número d’assumpte o d’expedient [Número d’expedient, si el tens, o número de registre d’entrada].

Segon.- Que el termini legalment establert per a la resolució i notificació d’aquest procediment és de [Número] mesos, d’acord amb la normativa sectorial aplicable. Aquest termini va transcórrer de manera completa en data [Data en què vencia el termini], operant el silenci administratiu sense que aquesta Administració hagi dictat ni notificat la resolució expressa a la qual ve obligada per l’article 21 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del Procediment Administratiu Comú de les Administracions Públiques (LPAC).

Tercer.- Que el retard injustificat en la tramitació i resolució d’aquest expedient constitueix un funcionament anormal dels serveis públics i una dilació indeguda que vulnera flagrantment els principis d’eficàcia, celeritat i bona fe que han de guiar l’actuació administrativa (art. 103 de la Constitució Espanyola i art. 3 de la Llei 40/2015). A més, aquesta paràlisi està causant un perjudici real, efectiu i continuat als drets i interessos d’aquesta part.

Quart. Que mitjançant sol·licitud d’accés a la informació pública amb número d’expedient [Número] se’m va comunicar que l’encarregat de la instrucció / qui ha de dictar la resolució és [nom, cognoms i càrrec del responsable]

Cinquè.- ADVERTIMENT DE LA INFRACCIÓ DE L’ESTATUT BÀSIC DE L’EMPLEAT PÚBLIC (TREBEP). D’acord amb l’article 54 del Text Refós de la Llei de l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic (TREBEP), aprovat pel Reial Decret Legislatiu 5/2015, els empleats públics tenen el deure estricte d’actuar amb diligència, subjecció i observança de la Constitució i de la resta de l’ordenament jurídic, exercint les seves funcions amb celeritat i promovent la resolució dels expedients sense dilacions. La passivitat injustificada i el manteniment prolongat de l’expedient en situació de silenci contravé els deures ètics i de conducta del personal al servei de l’Administració, podent derivar en les responsabilitats disciplinàries corresponents.

Per tot l’exposat, i atès que aquest òrgan al qual m’adreço és el superior jeràrquic de la unitat administrativa encarregada de la tramitació,

SOL·LICITO:

Primer. Que es tingui per presentat aquest escrit, per formulada SOL·LICITUD D’IMPULS PROCEDIMENTAL i per interposada DENÚNCIA PER DILACIONS INDEGUDES contra la inacció de l’encarregat de la instrucció i de qui ha de dictar la resolució de la sol·licitud referenciada.

Segon. PETICIÓ D’IMPULS IMMEDIAT: Que, en exercici de les seves competències de direcció, supervisió i jerarquia, aquest òrgan superior dicti una ordre expressa i immediata d’impuls procedimental adreçada al departament o unitat corresponent, instant-lo a resoldre i notificar de forma expressa i sense més demora el procediment en curs. Tot plegat, sota l’advertiment explícit que l’incompliment de les ordres d’un superior jeràrquic està tipificat com una falta disciplinària molt greu d’acord amb el TREBEP.

Tercer. Que se m’informi per escrit de les mesures adoptades arran d’aquesta sol·licitud d’impuls i de l’estat actual de tramitació de l’expedient.

A [Municipi], a [Data]

Si de la documentació obtinguda a la SAIP es desprèn que hi ha hagut una instrucció verbal o escrita de no resoldre intencionadament per motius polítics o d’interès espuri, cal posar els fets en coneixement de la Fiscalia. Qualsevol perjudici econòmic derivat del retard s’ha de reclamar per la via de la responsabilitat patrimonial, instant a la institució a repetir contra el patrimoni personal del responsable, d’acord amb l’article 36 de la Llei 40/2015. La manca de resolució, l’opacitat en la identificació del responsable i el bloqueig de l’expedient han de ser denunciats a l’Oficina Antifrau de Catalunya com una presumpta conducta contrària a la probitat i al bon govern (Llei 11/2008).