El castell de cartes que va muntar la Generalitat per tolerar topònims il·legals sota l’eufemisme de «toponímia oficial no normativa» s’ensorra. El 12 de juny de 2026 el Departament de Política Lingüística va reconèixer que l’expressió «toponímia oficial no normativa» no és una categoria jurídica i que aquest concepte no està avalat per cap informe ni cap dictàmen. D’aquesta manera, rectificaven el Director General d’Administració Local, que en un escrit de l’11 de juliol de 2025 es referia als «topònims oficials no normatius» i els definia com noms de lloc que «malgrat no seguir la normativa lingüística de l’Institut d’Estudis Catalans o la tradició toponomàstica tenen caràcter oficial». En realitat es tracta de topònims il·legals, ja que només poden ser oficials els topònims que segueixen la normativa lingüística de l’IEC, com disposa l’article 18.1 de la Llei 1/1998, de 7 de gener, de Política Lingüística. La invenció conceptual de «topònim oficial no normatiu» ha estat un mecanisme emprat per l’Administració per descriure situacions de fet, però no constitueix cap categoria jurídica formal creada per llei.

En un escrit de l’1 d’octubre de 2026 el mateix Departament de Política Lingüística reconeixia que la imposició del topònim «Cabacés» i l’omissió de l’article 18.1 de la Llei 1/1998 en un informe jurídic usat per la Generalitat per no corregir els topònims il·legals d’ofici plantejava «una situació que podria resultar contrària a la legalitat». Deia, també, que analitzarien el cas i, respecte a la possibilitat d’iniciar una actuació d’ofici, comunicarien la decisió adoptada.

Mentrestant, en escrit de 2 d’octubre de 2026, el Departament de Justícia reconeixia que Cabacés és «una denominació municipal en castellà». És un reconeixement explícit de vulneració del tantes vegades citat article 18.1 de la Llei de Política Lingüística, que diu que «els topònims de Catalunya tenen com a única forma oficial la catalana d’acord amb la normativa lingüística de l’Institut d’Estudis Catalans».

A la seva reunió del 18 de febrer de 2026 la Comissió de Toponímia encara feia giragonses per intentar salvar els mobles de la toponímia il·legal, afirmant, respecte a una sol·licitud de correció de nom pels túnels del Figuero (encara expressats incorrectament com túnels del Figaró), que «en cas de discrepància entre la forma lingüísticament normativa i la forma oficial d’un topònim, la Comissió de Toponímia considera que cal emprar la primera, llevat dels casos en què sigui preceptiu emprar la segona.» Aquest criteri el coneixíem per sol·licitud d’accés a la informació pública el 20 d’octubre de 2026. I el dia 21 del mateix mes fomulàvem una nova sol·licitud d’informació a la Comissió de Toponímia perquè ens faciliti còpia dels informes, dictàmens, instruccions o qualsevol altre document en què es basi per determinar en quins casos és o pot ser «preceptiu» emprar una forma oficial que no segueixi la normativa lingúística de l’IEC. També li vam demanar els informes jurídics que avalin la compatibilitat d’aquest criteri amb el que disposa l’article 18.1 de la Llei de Política Lingüśitica. La resposta haurà de ser un malabarisme amb triple salt mortal per no reconèixer que els topònims que no segueixen la normativa de l’IEC no són preceptius, sinó il·legals.

La Generalitat està absolutament acorralada i no té cap sortida que no sigui la correcció d’ofici dels topònims il·legals, si vol continuar semblant una Administració democràtica i homologable amb les del seu entorn a la UE. De fet, ja hi ha una primera sol·licitud, del 19 de setembre de 2026, perquè, d’acord amb l’article 151 del Decret Legislatiu 2/2003, executi subsidiàriament la competència municipal de prestació obligatòria de l’Ajuntament de Cabassers d’oficialitzar el seu topònim legal en català, atès que es nega a fer-ho pel procediment ordinari.

Quan caigui el disbarat de «Cabacés», arrossegarà tots els altres topònims il·legals. Per això estan intentant mantenir aquest últim mur de contenció com poden, i sacrificant la seva credibilitat i honorabilitat per fer-ho. És lamentable que la Generalitat s’hagi corromput per defensar que determinats topònims tinguin faltes d’ortografia perquè alguns cacics són incapaços d’acceptar les regles de la democràcia.