La Generalitat reconeix per primer cop que la situació dels topònims deturpats «podria resultar contrària a la legalitat»

El 15 de juny de 2026 vam demanar al Departament de Política Lingüística la revisió de la legalitat dels topònims oficials que no segueixen la normativa de l’IEC mitjançant informe del Gabinet Jurídic de la Generalitat. Pocs dies després, el 27 de juny, vam denunciar davant de l’Oficina de Protecció dels Drets Lingüístics la imposició de la forma il·legal «Cabacés» que comet l’Ajuntament de Cabassers. Transcorreguts tres mesos sense haver rebut resposta a les nostres sol·licitud i denúncia, vam activar el protocol contra el silenci administratiu, sol·licitant certificats d’acte presumpte, còpia de l’expedient de tramitació i la identificació dels responsables d’assignar, tramitar i resoldre les sol·licituds desateses. També vam presentar queixa al Síndic de Greuges per la manca de resposta, ja que l’Administració està obligada a resondre i el silenci administratiu és una simple ficció jurídica que només serveix per obrir la porta als tribunals.

Després d’aquest recorregut, avui hem rebut una comunicació del Subdirector general d’Estratègia i Coordinació de Polítiques Lingüístiques i de Drets Lingüístics fent-nos saber que consideren que tots dos escrits del juny de 2026 són denúncies, ja que s’hi planteja «una situació que podria resultar contrària a la legalitat». Afirmen, també, que analitzaran el cas, i que comunicaran la decisió que adoptin respecte a la possibilitat d’iniciar una actuació d’ofici. Això és important, perquè si acaben reconeixent l’obvietat que els topònims que no compleixen l’article 18.1 de la Llei 1/1998 de Política Lingüística són il·legals, no els quedarà cap més remei que actuar per corregir-los. De moment ja han reconegut que aquests topònims, eufemísticament anomenats amb l’oximoron «oficials no normatius» no tenen cap base legal.

Sembla que finalment comencen a fer el que una administració democràtica i normal hauria fet fa anys. Però la nostra, la de la Generalitat, ha arribat a l’extrem de falsejar informes jurídics per evitar el compliment de la Llei de Política Lingüística, i només ha començat a posar fil a l’agulla -sembla- quan hem demanat que s’identifiqui la responsable d’aquell informe falsejat per demanar-li responsabilitats, a ella i a qui li va donar l’ordre de fer-ho.

Tot i les bones paraules, tenim ben poca confiança en una Administració que ha sigut arbitrària des del mateix moment en què es va promulgar la Llei de Política Lingüísitca i no l’ha volgut fer complir mai a uns quants ajuntaments tronats, que imposen topònims ridículament plens de faltes ortogràfiques, a comportar-se com administracions democràtiques.