El conflicte per la restitució de la toponímia oficial i normativa de Cabassers ha fet un pas més i ha assolit dimensió internacional. Aquest 23 d’octubre de 2026 s’ha registrat formalment una denúncia adreçada al Comitè d’Experts de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries (CELRM), òrgan del Consell d’Europa amb seu a Estrasburg (França), per la vulneració continuada i sistemàtica del patrimoni toponímic català a Cabassers.

Un incompliment flagrant dels compromisos internacionals

El Regne d’Espanya va ratificar la Carta Europea l’any 2001, quedant obligat a complir els seus preceptes de protecció lingüística. En concret, l’article 10.2.g) de la Carta imposa als Estats i a les seves Administracions el deure clar de «garantir l’ús o l’adopció de les formes correctes i tradicionals de la toponímia en les llengües regionals o minoritàries».

Malgrat aquest mandat internacional -i en contravenció directa de l’article 18.1 de la Llei 1/1998 de Política Lingüística de Catalunya, que fixa que l’única forma oficial dels topònims és la catalana segons les normes de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC)-, tant l’Ajuntament com la Generalitat de Catalunya mantenen com si fos oficial la grafia castellanitzada i deturpada «Cabacés».

Totes les proves aportades a Estrasburg

La denúncia presentada davant el Secretariat de la Carta compta amb una prova documental incontestable de l’anomalia institucional que es viu a Cabassers:

1. La falta d’ortografia acadèmica: S’aporta la pàgina 54 del Manual d’Ortografia Catalana de l’IEC, on l’autoritat acadèmica cita explícitament la grafia «Cabacés» com a exemple de falta d’ortografia (Cabassers, no *Cabacés).
2. La confessió de la pròpia Administració: S’annexa l’informe oficial del Departament de Justícia i Qualitat Democràtica de la Generalitat de Catalunya (de data 01/10/2026), on l’Administració admet per escrit que la forma «Cabacés» mantinguda al Registre és una «denominació municipal en castellà».
3. El bloqueig i silenci administratiu: Es documenta la passivitat de les autoritats competents que, davant els requeriments legals per corregir aquesta imposició de l’època franquista, s’acullen sistemàticament a la inactivitat o al silenci.

Notificació directa als Departaments de la Generalitat

Perquè la Generalitat de Catalunya no pugui al·legar desconeixement sobre l’escalada internacional del cas, s’ha registrat paral·lelament una còpia d’aquesta denúncia europea davant el Departament de la Presidència i el Departament de Política Lingüística.

En aquests escrits se sol·licita formalment que la notificació d’Estrasburg s’incorpori a l’expedient de l’Oficina de Protecció dels Drets Lingüístics i es traslladi a tots els departaments implicats en la discordança (Cultura, Justícia, i Territori, amb Carreteres i l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya).

Què es demana al Comitè d’Experts?

La sol·licitud registrada al Consell d’Europa requereix al Comitè d’Experts:

• Que admeti la denúncia per la vulneració de l’art. 10.2.g de la Carta a Cabassers.
• Que inclogui aquesta violació de drets lingüístics en el proper informe periòdic d’avaluació i seguiment sobre el compliment de la Carta per part de l’Estat espanyol.
• Que adreci una recomanació formal a les autoritats (Estat i Generalitat) perquè s’adoptin immediatament les mesures legals per corregir la denominació oficial i s’estableixi de manera exclusiva la forma normativa: Cabassers.

L’Administració ja no pot al·legar inèrcia ni distracció burocràtica. El manteniment d’una falta d’ortografia i d’un exònim castellà com a denominació oficial d’un poble català ja és, formalment, un assumpte sota fiscalització internacional.