«El 22 d’octubre de 2026 vam demanar a l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya que corregís l’exònim castellà «Cabacés» de la cartografia que edita, atès que la pròpia Administració de la Generalitat admet la naturalesa castellana d’aquest nom de lloc. L’organisme ha respost el 28 d’octubre amb una rapidesa inusual, descarregant tota la responsabilitat sobre l’ajuntament, i afegint el que tota l’Administració de la Generalitat reconeix en privat: «Sigui com sigui, som coneixedors dels informes, recent i històrics, emesos per l’IEC a propòsit d’aquest nom, que compartim». És a dir, la direcció de l’ICGC admet per escrit que sap perfectament que «Cabacés» tècnicament i lingüística és incorrecte i que avalen la grafia Cabassers de l’IEC. Tanmateix, s’escuden en el fet que reprodueixen el nom castellà al Nomenclàtor oficial mentre l’Ajuntament no mogui fitxa.
L’ICGC utilitza l’article 18.3 de la Llei 1/1998 per justificar la seva inacció, recordant que la determinació del nom dels nuclis de població correspon legalment als ajuntaments. Utilitzen l’autonomia local (art. 18.3) per esquivar el mandat imperatiu de l’article 18.1 («els topònims de Catalunya tenen com a única forma oficial la catalana»). No obstant això, obliden convenientment la doctrina del Tribunal Suprem (STS 6918/2001) que estableix que l’autonomia municipal no pot servir d’excusa per mantenir una il·legalitat o vulnerar la normativa lingüística. Els ajuntaments poden determinar el nom dels seus municipis, però no decidir en quina llengua s’han d’expressar ni sota quina ortografia, com deixa taxativament clar l’art. 18.1 de la Llei 1/1998.
Aquesta resposta confirma la cadena d’omissions: demostra que tots els organismes de la Generalitat saben perfectament que es manté un exònim il·legal, però s’encobreixen els uns als altres passant-se la pilota, culpant l’ajuntament de la situació. També evidencia la degradació institucional, ja que l’ICGC admet que edita i difon cartografia oficial amb un error reconegut per ells mateixos, simplement per una qüestió de subordinació mecànica a l’arbitrarietat de l’Administració, sense exercir cap mena de filtre de legalitat.