Hem adreçat un escrit al conseller de Política Lingüística comunicant-li la sol·licitud que vam adreçar al Govern el 30/06/2025 demanant-li que compleixi l’obligació que fixa l’article 18.1 de la Llei 1/1998 de Política Lingüística i corregeixi d’ofici els topònims que consten al Registre del sector públic local de Catalunya amb faltes ortogràfiques. Demanem al Departament de Política Lingüística la seva col·laboració per fer que el Govern compleixi la legalitat vigent.

Aquest és el document que hem presentat avui al registre:

Carles Prats, amb DNI XXXXXXXXX i domicili al carrer XXXXXXX, 43373 Cabassers, telèfon XXXXXXXXX i correu electrònic info@cabassers.org, en compliment de l’article 18.2c del Decret 171/2015, de 28 de juliol, sobre el Registre de grups d’interès de l’Administració de la Generalitat i del seu sector públic, informo que estic actuant en nom i representació de la plataforma Cabassers.org, grup d’interès inscrit al registre el 18/01/2023 amb l’identificador únic 4949, que té la finalitat de fiscalitzar la toponímia oficial catalana, amb l’objectiu de l’eliminació de la mal anomenada toponímia oficial no normativa i l’oficialització de les formes normatives dels topònims, com obliga l’article 18.1 de la Llei 1/1998, de 7 de gener, de Política Lingüística, i

EXPOSO

PRIMER. Que el 30 de juny de 2025 vaig adreçar una sol·licitud al Conseller de la Presidència i al President de la Generalitat de Catalunya, amb número de registre 9015-1771827/2025 i que adjunto com a document número 1, perquè compleixin la Llei de Política Lingüística i corregeixin d’ofici les faltes ortogràfiques que hi ha en alguns topònims del Registre del sector públic local de Catalunya.

SEGON. Els fonaments de dret en els quals es basa aquella sol·licitud són els següents:

a) L’article 3.2 de la Constitució disposa, sobre les llengües diferents al castellà, que “serán también oficiales en las respectivas Comunidades Autónomas de acuerdo con sus Estatutos”.

b) L’article 143.1 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya diu que “correspon a la Generalitat de Catalunya la competència exclusiva en matèria de llengua pròpia, que inclou, en tot cas, la determinació de l’abast, els usos i els efectes jurídics de la seva oficialitat, i també la normalització lingüística del català.”

c) Els topònims de Catalunya són competència exclusiva de la Generalitat per l’art. 151 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya.

d) La Llei 8/1991, de 3 de maig, sobre l’autoritat lingüística de l’Institut d’Estudis Catalans diu a l’article 1 que “Es reconeix que l’Institut d’Estudis Catalans és la institució encarregada d’establir i actualitzar la normativa lingüística del català”. A l’article 2 també diu que “L’ús lingüístic dels òrgans de l’Administració de la Generalitat, de les corporacions locals, de l’Administració de l’Estat a Catalunya i de les entitats autònomes, les empreses i les altres entitats i institucions que depenen de les esmentades administracions ha de respectar la normativa establerta per l’Institut d’Estudis Catalans.”

e) L’article 18.1 de la Llei 1/1998 de Política Lingüística diu que “els topònims de Catalunya tenen com a única forma oficial la catalana d’acord amb la normativa lingüística de l’Institut d’Estudis Catalans”.

f) L’atribució de modificar el nom oficial del municipi correspon al Ple de l’Ajuntament per l’art. 123.1e de la Ley 7/1985, de 2 de abril, Reguladora de las Bases del Régimen Local i per l’art. 31.1 del DECRET LEGISLATIU 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya (d’aquí endavant, TRLMC). Tanmateix, no és competència del ple establir l’ortografia dels topònims, que per l’art. 18.1 de la Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística, han de seguir la normativa lingüística de l’IEC.

g) La jurisprudència del Tribunal Suprem (STS 5250/1998, STS 5847/1998, STS 6723/2000, STS 6918/2001) és clara determinant que la correcció ortogràfica d’ofici dels topònims per part de l’administració autonòmica no és cap vulneració de l’autonomia municipal, ja que “el cumplimiento y ejecución in génere de la normativa lingüística de la Comunidad Autónoma vincula también a los entes locales”, i això no planteja cap dubte d’inconstitucionalitat, com avala la Sentència del Tribunal Constitucional 214/1989, de 21 de desembre de 1989.

h) La legislació catalana preveu, a l ‘art. 31.3 del TRLMC, un procediment pel qual el Govern es reserva el dret a resoldre definitivament qualsevol procediment de canvi de nom iniciat per un ajuntament si conté incorreccions lingüístiques.

i) Aquest procediment referit al punt anterior es desenvolupa reglamentàriament a l’art. 4 del DECRET 139/2007, de 26 de juny, pel qual es regulen la denominació, els símbols i el registre d’ens locals de Catalunya. Segons el mateix reglament el Govern també pot proposar als ajuntaments amb topònims que no compleixin la Llei de Política Lingüística que els corregeixin. Tanmateix aquest procediment, regulat als articles 5, 6 i 15 del mencionat Decret 139/2007, disposa que l’ajuntament requerit pot ignorar el requeriment, la qual cosa, de facto, implica que el decret permet vulnerar l’art. 18.1 de la Llei 1/1998, de Política Lingüística. Això és una contradicció interna de la norma que causa inseguretat jurídica, i pel principi de jerarquia normativa (art. 9.3 de la Constitució) aquests articles del Decet 139/2007 són nuls en contradir el que disposa una norma de rang superior (l’art. 18.1 de la Llei 1/1998).

j) En dues ocasions el Govern ha usat la potestat que li confereix l’art. 31.1 del TRLMC, per evitar la inscripció al Registre del sector públic local de Catalunya de formes toponímiques amb faltes ortogràfiques. Es tracta del DECRET 397/2004, de 5 d’octubre, pel qual es denega el canvi de nom del municipi de Josa i Tuixén pel de Josa i Tuixent i de l’ACORD GOV/72/2016, de 7 de juny, pel qual es denega el canvi de nom del municipi de la Torre de Cabdella pel de la Torre de Capdella. Per tant, atenent al principi “Qui potest plus, potest minus”, i veient la jurisprudència citada, és obvi que el Govern, si per l’art. 31.1 del TRLRLMC pot resoldre definitivament qualsevol procediment de canvi de nom iniciat per un ajuntament si conté incorreccions lingüístiques, també ha de resoldre la situació dels topònims que ja estiguin inscrits al Registre del sector públic local de Catalunya amb faltes ortogràfiques o en llengües diferents de la catalana. Perquè l’objectiu d’aquest art. 31.1 és evitar que arribin al registre topònims que no compleixin la Llei de Política Lingüística, i per tant els que ja hi són sense complir-la s’han de corregir.

En conclusió, el Govern ha de garantir que els topònims inscrits al Registre del sector públic local de Catalunya compleixin la Llei 1/1998, i per tant ha de dur a terme d’ofici les correccions necessàries als que hi són inscrits sense respectar-la.

Per tot això

SOL·LICITO

La col·laboració del Departament de Política Lingüística perquè el Govern de la Generalitat de Catalunya compleixi el que disposa l’article 18.1 de la Llei 1/1998, de 7 de gener, de Política Lingüística, i no calgui, amb el compliment de la llei i la correcció d’ofici dels topònims il·legals, iniciar un recurs contenciós administratiu en cas de denegació o desestimació per silenci administatiu de la sol·licitud presentada al Departament de la Presidència.

A l’Hble. Sr. Francesc Xavier Vila, conseller de Política Lingüística.