La Generalitat fa tot el que pot per protegir la toponímia franquista

El 16 de gener de 2026 vam adreçar una sol·licitud a la Direcció General de Memòria Democràtica de la Generalitat de Catalunya perquè incorporés al Cens de simbologia franquista del Memorial Democràtic les deturpacions toponímiques Cabacés, Capmany, Lladó i Rialp, imposades per la repressió franquista el 1939.

El 23 de gener de 2026 vam rebre resposta del Memorial Democràtic , on reconeix que la sol·licitud està «descrita i documentada de forma àmplia», però que «el Memorial Democràtic no té cap mena de competència, per instar o aportar criteris per dir quina és la nomenclatura correcta dels municipis de Catalunya». I que, per tant, «pel que fa la inclusió al Cens de Simbologia Franquista de Catalunya dels cartells municipals de denominació dels municipis de Cabacés, Capmany, Lladó i Rialp, no s’escau considerar-los elements contraris a la memòria democràtica». La negreta és nostra i la usem per assenyalar l’artifici: Memorial Democràtic diu que els cartells moderns que contenen les deturpacions Cabacés, Capmany, Lladó i Rialp no són símbols franquistes, com és obvi per altra banda, i que per això no els incorpora al Cens. Però en cap cas no reclamem la incorporació al cens d’uns cartells actuals, sinó de les deturpacions en sí, usades des de 1939 i fins a l’actualitat per imposició de la dictadura.

És curiós que al Cens de simbologia franquista hi ha plaques de claveguera de Marçà, el Molar i la Vilella Baixa inscrites “Marsá”, “Molá” i “Vilella Baja”, i el propi Memorial Democràtic les descriu dient que contenen una «inscripció en relleu amb la toponímia franquista del municipi». Les podeu veure aquí:

https://banc.memoria.gencat.cat/ca/results/cens_simbologia/3994

https://banc.memoria.gencat.cat/ca/results/cens_simbologia/3995

https://banc.memoria.gencat.cat/ca/results/cens_simbologia/3996

https://banc.memoria.gencat.cat/ca/results/cens_simbologia/3997

https://banc.memoria.gencat.cat/ca/results/cens_simbologia/3998

https://banc.memoria.gencat.cat/ca/results/cens_simbologia/3999

Tots aquests enllaços estan degudament arxivats a Archive.org per si esborren les fitxes, que és el més probable que facin, ja que la seva presència al catàleg demostra l’arbitrarietat del Memorial Democràtic no volent-hi incloure les deturpacions Cabacés, Capmany, Lladó i Rialp.

Els arts. 3.6, 4.4 i 30 de la Llei 20/2022, de 19 d’octubre, de Memòria Democràtica, i els principis de la justícia transicional, obliguen a reparar la llengua i la cultura catalanes, reconegudes com a víctimes de la repressió franquista per la Llei. Per tant hem adreçat una altra sol·licitud a la Direcció General de Memòria Democràtica reiterant la petició d’inclusió al Cens de simbologia franquista de les deturpacions Cabacés, Capmany, Lladó i Rialp; l’aplicacio sobre aquests topònims de les mesures de reparació que disposa l’art. 30 de la Llei 20/2022 de Memòria Democràtica; i si la Direcció General es considera incompetent per fer-ho, que indiqui a qui hem d’adreçar la sol·licitud pequè aquesta reparació s’executi.

És inacceptable que l’Administració de la Generalitat s’inhibeixi davant de quatre ajuntaments que per ignorància i caciquisme s’entesten a voler mantenir, desacatant les lleis, grafies toponímiques imposades per una dictadura per humiliar la llengua catalana. Aquesta deixadesa de funcions s’ha d’acabar. L’encobriment que la Generalitat comet dels efectes de la repressió de la dictadura sobre la toponímia, no volent afrontar aquesta situació, és impròpia de cap administració democràtica.

El 24 de gener també hem demanat a la Direcció General de Memòria Democràtica que inclogui al Cens de simbologia franquista del Memorial Democràtic les tapes de claveguera de Cabassers amb la toponímia franquista del municipi, “Cabacés”, tal com ja hi consten les de “Marsá”, “Molá” i “Vilella Baja”. El 2022 ja vam demanar la inclusió d’aquestes tapes de “Cabacés” al Cens de simbologia franquista, però finalment Memorial Democràtic no les hi va voler posar, després d’haver admès les de Marçà, el Molar i la Vilella Baixa. L’última cosa que ens en van dir va ser el 5 de setembre de 2022: «la persona responsable d’aquesta gestió és de vacances fins a finals de mes. Us donarem una resposta a la seva tornada». No van respondre cap altre correu dels que els vam enviar.

La Generalitat fa tot el que pot per protegir la toponímia franquista, i nosaltres fem tot el que podem per liquidar-la.

image_pdfPDFimage_printImpressió

Presentada una denuncia ante la ONU y el Parlamento Europeo por la persistencia de toponimia franquista en Cataluña

22 de enero de 2026 | Cabassers.org ha presentado una denuncia ante las Naciones Unidas (ONU) contra el Gobierno de España, el Govern de la Generalitat y cuatro ayuntamientos catalanes por la presencia continuada de topónimos deturpados por la represión franquista en Cataluña, y también ha informado de ello a todos los miembros del Parlamento Europeo. La denuncia pone el foco en cuatro municipios que aún mantienen como oficiales las grafías impuestas por la dictadura en 1939 para humillar y desprestigiar la lengua catalana: Cabassers (oficialmente Cabacés), Campmany (Capmany), Lledó d’Empordà (Lladó) y Rialb (Rialp).

El escrito argumenta que el mantenimiento de estas formas ortográficas incumple la Ley de Política Lingüística de 1998, la Ley de Memoria Democrática de 2022 y los principios de la Justicia Transicional. Estas grafías no son simples variantes, sino deturpaciones impuestas por el régimen de Franco para anular la normalización lingüística catalana de la etapa republicana.

La queja pide a las instituciones europeas e internacionales que insten al Estado español y a la Generalitat de Cataluña a cumplir sus propias leyes de memoria y a eliminar cualquier rastro de la intervención franquista en la toponimia.

Esta acción se suma al litigio judicial ya abierto por el caso de Cabassers, cuya sentencia se espera que se dicte durante este mismo año 2026. Los impulsores de la iniciativa consideran que la corrección de estos nombres es un acto necesario de reparación histórica y dignidad democrática.

Restaurar el mapa de Cataluña: la corrección de la toponimia franquista como cuestión de justicia transicional

La plataforma Cabassers.org lidera una campaña para restaurar las grafías normativas catalanas de los topónimos que todavía permanecen deturpados a causa de las imposiciones de la represión franquista. El eje central de este movimiento es el caso de Cabassers, un pueblo cuyo nombre oficial todavía consta con la grafía castellanizada no normativa (Cabacés), desafiando tanto los estándares lingüísticos como la justicia transicional.

Aunque la Ley 1/1998 de Política Lingüística establece que los topónimos de Cataluña deben seguir la normativa del Institut d’Estudis Catalans (IEC), cuatro municipios de Cataluña —Cabacés, Capmany, Lladó y Rialp— continúan utilizando formas oficiales que representan un legado de la represión lingüística del franquismo.

La supervivencia de estas grafías deturpadas no es una cuestión de preferencia local, sino un remanente del intento de la dictadura de des-catalanizar nuestra geografía. Restaurar los topónimos genuinos es un acto esencial de justicia transicional: repara un daño cultural y alinea nuestras instituciones con la legitimidad democrática.

Con la nueva Ley catalana de Memoria Democrática actualmente en debate, la plataforma insta al Parlament de Catalunya a tratar la corrección toponímica no solo como una cuestión lingüística, sino como una reparación obligatoria para las víctimas de la represión cultural.

El conflicto toponímico

  • El problema: Cuatro municipios catalanes todavía mantienen nombres “oficiales” que fueron escritos incorrectamente por la fuerza como un acto de represión contra la lengua y la cultura catalanas por parte de la dictadura franquista.
  • Contexto histórico: El Tercer Reich hizo lo mismo con la toponimia francesa de Alsacia-Lorena después de 1940, donde Strasbourg fue cambiado a Straßburg o Mulhouse a Mülhausen; en Luxemburgo, donde los nazis cambiaron Esch-sur-Alzette por Esch-alzig; o en Polonia, donde decenas de topónimos fueron cambiados por la campaña nazi de germanización de la toponimia. El régimen franquista hizo exactamente lo mismo en Cataluña en 1939 para castellanizar los nombres de lugar catalanes.
  • Marco legal:
    • Ley 1/1998: Establece que la única forma oficial de los topónimos en Cataluña es la catalana, de acuerdo con la normativa del Institut d’Estudis Catalans.
    • Ley de Memoria Democrática: Las iniciativas actuales pretenden clasificar estos nombres deturpados como “símbolos franquistas” o “actos de agresión contra la cultura catalana”, exigiendo su eliminación o corrección.
  • El objetivo: Garantizar que la oficialidad administrativa de un nombre heredado de la dictadura no pueda prevalecer sobre su legitimidad lingüística, democrática e histórica.

Preguntas frecuentes

¿Por qué se considera justicia transicional? La justicia transicional implica medidas judiciales y no judiciales implementadas para reparar legados de abusos contra los derechos humanos. La alteración sistemática de los nombres de lugar catalanes formó parte de una estrategia más amplia de genocidio cultural. Corregir el nombre en Cabassers es una reparación simbólica y jurídica por aquel abuso sistémico.

¿No es una cuestión de autonomía local? Aunque los gobiernos locales tienen autonomía, la ley establece que no pueden optar por ignorar las normas lingüísticas. La toponimia es un patrimonio cultural colectivo de todo el país. El uso de un nombre deturpado es una violación de la Ley de Política Lingüística.

Sobre Cabassers.org

Cabassers.org es una plataforma cívica y un grupo de interés inscrito en el Parlament de Catalunya. Se especializa en la fiscalización jurídica e histórica de la toponimia oficial. La plataforma aboga por la aplicación estricta de las leyes lingüísticas y la restauración de la dignidad en el mapa de Cataluña mediante la eliminación de todos los remanentes administrativos del franquismo.


Este caso en la prensa

25/08/2025 | ABC. El único pueblo de Cataluña que mantiene su nombre en castellano: cuál es el motivo y dónde está
02/07/2025 | El Mundo. El único pueblo de Cataluña que conserva su nombre en castellano: pocos conocen su historia
17/01/2025 | 3cat.cat. Cabacés o Cabassers: la polèmica pel nom del poble del Priorat arriba als jutjats
26/08/2024 | Diari Ara. “A mi no m’ha votat Pompeu Fabra”: els nou municipis que es neguen a catalanitzar el seu nom
21/02/2023 | La Razón. Los cuatro pueblos catalanes que se resisten a perder su nomenclatura franquista
06/11/2022 | EFE. Los últimos pueblos de España con nombres franquistas
07/08/2022 | El Punt Avui. Topònims franquistes?


Recursos

Encontrarán el informe completo sobre las vulneraciones en materia de Memoria Democrática y Justicia Transiciona que causa este asunto aquí.

Los medios pueden usar las imágenes de dominio público que ofrece cabassers.org para ilustrar cualquier noticia relacionada con este asunto.

Pueden contactar con nosotros en info@cabassers.org

image_pdfPDFimage_printImpressió

Presentada una denúncia davant l’ONU i el Parlament Europeu per la persistència de toponímia franquista a Catalunya

22 de gener de 2026 | Cabassers.org ha presentat una denúncia davant les Nacions Unides (ONU) contra el Govern d’Espanya, el Govern de la Generalitat i quatre ajuntaments catalans per la presència continuada de topònims deturpats per la repressió franquista a Catalunya, i també n’ha informat tots els membres del Parlament Europeu. La denúncia posa el focus en quatre municipis que encara mantenen com a oficials les grafies imposades per la dictadura el 1939 per humiliar i desprestigiar la llengua catalana: Cabassers (oficialment Cabacés), Campmany (Capmany), Lledó d’Empordà (Lladó) i Rialb (Rialp).

L’escrit argumenta que el manteniment d’aquestes formes ortogràfiques incompleix la Llei de Política Lingüística de 1998, la Llei de Memòria Democràtica de 2022 i els principis de la Justícia Transicional. Aquestes grafies no són simples variants, sinó detupracions imposades pel règim de Franco per anul·lar la normalització lingüística catalana de l’etapa republicana.

La queixa demana a les institucions europees i internacionals que instin l’Estat espanyol i la Generalitat de Catalunya a complir les seves pròpies lleis de memòria i a eliminar qualsevol rastre de la intervenció franquista en la toponímia.

Aquesta acció se suma al litigi judicial ja obert pel cas de Cabassers, la sentència del qual s’espera que es dicti durant aquest mateix any 2026. Els impulsors de la iniciativa consideren que la correcció d’aquests noms és un acte necessari de reparació històrica i dignitat democràtica.


Restaurar el mapa de Catalunya: la correcció de la toponímia franquista com a qüestió de justícia transicional

La plataforma Cabassers.org lidera una campanya per restaurar les grafies normatives catalanes dels topònims que encara romanen deturpats a causa de les imposicions de la repressió franquista. L’eix central d’aquest moviment és el cas de Cabassers, un poble el nom oficial del qual encara consta amb la grafia castellanitzada no normativa (Cabacés), desafiant tant els estàndards lingüístics com la justícia transicional.

Tot i que la Llei 1/1998 de Política Lingüística estableix que els topònims de Catalunya han de seguir la normativa de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), quatre municipis de Catalunya -Cabacés, Capmany, Lladó i Rialp- continuen utilitzant formes oficials que representen un llegat de la repressió lingüística del franquisme.

La supervivència d’aquestes grafies deturpades no és una qüestió de preferència local, sinó un romanent de l’intent de la dictadura de des-catalanitzar la nostra geografia. Restaurar els topònims genuïns és un acte essencial de justícia transicional: repara un dany cultural i alinea les nostres institucions amb la legitimitat democràtica.

Amb la nova Llei catalana de Memòria Democràtica actualment en debat, la plataforma insta el Parlament de Catalunya a tractar la correcció toponímica no només com una qüestió lingüística, sinó com una reparació obligatòria per a les víctimes de la repressió cultural.

El conflicte toponímic

  • El problema: Quatre municipis catalans encara mantenen noms “oficials” que van ser escrits incorrectament per força com un acte de repressió contra la llengua i la cultura catalanes per part de la dictadura franquista.
  • Context històric: El Tercer Reich va fer el mateix amb la toponímia francesa d’Alsàcia-Lorena després de 1940, on Strasbourg va ser canviat a Straßburg o Mulhouse a Mülhausen; a Luxemburg, on els nazis van canviar Esch-sur-Alzette per Esch-alzig; o a Polònia, on desenes de topònims van ser canviats per la campanya nazi de germanització de la toponímia. El règim franquista va fer exactament el mateix a Catalunya el 1939 per castellanitzar els noms de lloc catalans.
  • Marc legal:
    • Llei 1/1998: Estableix que l’única forma oficial dels topònims a Catalunya és la catalana, d’acord amb la normativa de l’Institut d’Estudis Catalans.
    • Llei de Memòria Democràtica: Les iniciatives actuals pretenen classificar aquests noms deturpats com a “símbols franquistes” o “actes d’agressió contra la cultura catalana”, exigint-ne l’eliminació o correcció.
  • L’objectiu: Garantir que l’oficialitat administrativa d’un nom heretat de la dictadura no pugui prevaldre sobre la seva legitimitat lingüística, democràtica i històrica.

Preguntes freqüents

Per què es considera justícia transicional? La justícia transicional implica mesures judicials i no judicials implementades per reparar llegats d’abusos contra els drets humans. L’alteració sistemàtica dels noms de lloc catalans va formar part d’una estratègia més àmplia de genocidi cultural. Corregir el nom a Cabassers és una reparació simbòlica i jurídica per aquell abús sistèmic.

No és una qüestió d’autonomia local? Tot i que els governs locals tenen autonomia, la llei estableix que no poden optar per ignorar les normes lingüístiques. La toponímia és un patrimoni cultural col·lectiu de tot el país. L’ús d’un nom deturpat és una violació de la Llei de Política Lingüística.

Sobre Cabassers.org

Cabassers.org és una plataforma cívica i un grup d’interès inscrit al Parlament de Catalunya. S’especialitza en la fiscalització jurídica i històrica de la toponímia oficial. La plataforma advoca per l’aplicació estricta de les lleis lingüístiques i la restauració de la dignitat al mapa de Catalunya mitjançant l’eliminació de tots els romanents administratius del franquisme.


Aquest cas a la premsa

25/08/2025 | ABC. El único pueblo de Cataluña que mantiene su nombre en castellano: cuál es el motivo y dónde está
17/01/2025 | 3cat.cat. Cabacés o Cabassers: la polèmica pel nom del poble del Priorat arriba als jutjats
26/08/2024 | Diari Ara. “A mi no m’ha votat Pompeu Fabra”: els nou municipis que es neguen a catalanitzar el seu nom
21/02/2023 | La Razón. Los cuatro pueblos catalanes que se resisten a perder su nomenclatura franquista
06/11/2022 | EFE. Los últimos pueblos de España con nombres franquistas
07/08/2022 | El Punt Avui. Topònims franquistes?

Trobareu la revista de premsa completa aquí.


Recursos

Trobareu l’informe complet sobre les vulneracions en matèria de Memòria Democràtica i Justícia Transicional que causa aquest afer a memeoria.cabassers.org

Podeu usar les imatges de domini públic que ofereix cabassers.org per il·lustrar qualsevol notícia relacionada amb aquesta matèria.

Si necessiteu aclariments ens podeu contactar a info@cabassers.org

image_pdfPDFimage_printImpressió

Complaint Filed with the UN and European Parliament Over Persistent Francoist Toponymy in Catalonia

Jan. 22, 2026. A formal complaint has been filed with the United Nations High Commissioner for Human Rights against the Spanish and Catalan governments, as well as several local councils, for their continued use of Francoist place names. This legal move, led by Cabassers.org, argues that the preservation of toponymy imposed during the dictatorship of Francisco Franco constitutes a violation of international human rights standards and democratic memory. Despite various laws passed in Spain and Catalonia aimed at removing symbols of the regime, several municipalities continue to use official names that were altered by the dictatorship to suppress local identity and enforce Spanish nationalist ideology.

The submission to the UN highlights that maintaining these names serves as a persistent tribute to a regime responsible for systemic human rights abuses. The complainants argue that the refusal of administrative bodies to revert to original, historical names is not merely a bureaucratic oversight but a breach of the right to truth, justice, and reparation for victims of the dictatorship. By bringing the case to the High Commissioner, advocates seek to exert international pressure on Spanish authorities to comply with their own democratic legislation and international treaties regarding the eradication of fascist symbols from the public sphere.

In a simultaneous effort to internationalize the conflict, a detailed report has also been sent to every member of the European Parliament. This communication informs European legislators of the specific case of Cabassers and other Catalan towns where Francoist linguistic impositions remain officially sanctioned. The report warns that the survival of these names within the European Union contradicts the fundamental democratic values that the bloc represents. By targeting the European Parliament, the organizers aim to spark a debate on how member states handle the legacy of totalitarianism and to ensure that the preservation of Francoist vestiges is recognized as a contemporary democratic deficit that requires urgent European attention.


Restoring Catalonia’s Map: Correcting Francoist Toponymy as a Matter of Transitional Justice

The platform Cabassers.org is leading a legal and historical advocacy campaign to restore the normative Catalan spellings of municipal names that remain “distorted” due to Francoist-era impositions. Central to this movement is the case of Cabassers, a village whose official name is still legally recorded using the non-normative Spanish-style spelling (Cabacés), defying both linguistic standards and Transitional Justice.

Despite the 1/1998 Law on Language Policy stating that Catalan place names must follow the standards of the Institut d’Estudis Catalans (IEC), four municipalities in Catalonia -Cabassers, Capmany, Lladó, and Rialp- continue to use official forms that represent a legacy of linguistic repression.

“The survival of these distorted spellings is not a matter of local preference, but a remnant of the dictatorship’s attempt to de-Catalanize our geography,” states the platform. “Restoring the genuine placenames is an essential act of Transitional Justice: it repairs a cultural harm and aligns our institutions with democratic legitimacy.”

With the new Catalan Law on Democratic Memory currently under debate, the platform urges the Parliament of Catalonia to treat toponymic correction not just as a linguistic issue, but as a mandatory reparation for the victims of cultural erasure.

FACT SHEET: The Toponymy Conflict

  • The Issue: Four Catalan municipalities still hold “official” names that were forcibly misspelled as an act of repression against Catalan language and culutre by the Francoist dictatorship.
  • The Third Reich did the same to the French toponymy of Alsace-Lorraine after 1940, where Strasbourg was changed to Straßburg or Mulhouse to Mülhausen; in Luxembourg, where the Nazis changed Esch-sur-Alzette for Esch-alzig; or in Poland, where dozens of placenames were changed by the Nazi campaign of Germanisation of toponymy. The Francoist regime did exactly the same in Catalonia in 1939 to Hispanicize Catalan placenames.
  • Legal Framework: * Law 1/1998: Establishes that the only official form of place names in Catalonia is the Catalan one, according to Institute for Catalan Studies standards.
    • Democratic Memory Law: Current initiatives aim to classify these distorted names as “francoist symbols” or “acts of aggression against Catalan culture,” requiring their removal/correction.
  • The Goal: To ensure that the administrative “officiality” of a name inherited of the dictatorship cannot override its linguistic, democratic and historical legitimacy.

Frequently Asked Questions

Why is this considered “Transitional Justice”? Transitional justice involves judicial and non-judicial measures implemented to redress legacies of human rights abuses. The systematic alteration of Catalan place names was part of a broader strategy of cultural genocide. Correcting the name to Cabassers is a symbolic and legal reparation for that systemic abuse.

Isn’t this a matter of local autonomy? While local governments have autonomy, the law establishes that they cannot choose to ignore linguistic norms. Toponymy is a collective cultural heritage of the entire country. Using a distorted name is a violation of the Law on Language Policy.

About Cabassers.org

Cabassers.org is a civic platform and registered lobby in the Parliament of Catalonia. It specializes in the legal and historical fiscalization of official toponymy. The platform advocates for the strict application of linguistic laws and the restoration of dignity to the Catalan map through the elimination of all administrative remnants of Francoism.


This issue in the Spanish press

25/08/2025 | ABC. El único pueblo de Cataluña que mantiene su nombre en castellano: cuál es el motivo y dónde está
02/07/2025 | El Mundo. El único pueblo de Cataluña que conserva su nombre en castellano: pocos conocen su historia
19/01/2025 | As. Este es el único municipio de Cataluña que votó para conservar su nombre en castellano heredado del franquismo
21/02/2023 | La Razón. Los cuatro pueblos catalanes que se resisten a perder su nomenclatura franquista
06/11/2022 | EFE. Los últimos pueblos de España con nombres franquistas
04/10/2022 | La Sexta. Estos son los pueblos de España que aún conservan su nombre franquista
04/10/2022 | Telecinco. Los últimos pubelos con nombres franquistas que aún quedan en España


Resources

You can find a detailed report on this issue in transitional.cabassers.org

You can use public domain images offered by cabassers.org to the media to illustrate this story.

You can contact us here: info@cabassers.org

image_pdfPDFimage_printImpressió

Denunciem els governs espanyol i català i els ajuntametns que mantenen topònims franquistes a l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Drets Humans

Hem presentat una denúncia al Relator Especial de les Nacions Unides per la Promoció de la Veritat, la Justícial la Reparació i les Garanties de No-Repetició contra els governs espanyol i català, i contra els ajuntaments de Cabacés, Campany, Lladó i Rialp pel manteniment de toponímia deturpada per la repressió de la dictadura franquista com a eina d’humiliació.

L’escrit enviat a l’ONU recorda que l’any 1933 la Generalitat de Catalunya va oficialitzar les formes normatives basades en els criteris de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC). En aquell moment, Cabassers, Campmany, Lledó d’Empordà i Rialb es van oficialitzar amb la seva grafia correcta.

Aquesta legalitat democràtica, però, va ser esclafada per la Llei de 5 d’abril de 1938 del règim franquista. La dictadura no només va ocupar el territori, sinó que va imposar una castellanització sistemàtica dels noms de lloc per desmantellar la identitat catalana. Aquest procés és equiparable a les campanyes de germanització toponímica dutes a terme pel Tercer Reich. Tot i que després de la dictadura la immensa majoria de municipis de Catalunya van recuperar la grafia normativa aprovada ja el 1933, Cabacés, Capmany, Lladó i Rialp s’hi van negar rotundament i continuen tenint com a grafia oficial dels seus noms les deturpacions imposades pel franquisme.

La denúncia argumenta que la persistència d’aquests noms no és una qüestió menor d’ortografia, sinó una violació de la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea i dels principis de la Justícia Transicional. Mantenir oficialment un nom imposat per humiliar els derrotats d’una guerra és un atac a la integritat moral de les víctimes de la repressió.

Acusem d’inacció i inaplicació dels principis de Justícia Transicional tant als governs espanyol i català com als ajuntaments de Cabacés, Capmany, Lladó i Rialp, davant la inaplicació/desacatament de la Llei 1/1998 de Política Lingüística i la Llei 20/2022 de Memòria Democràtica.

La petició sol·licita al Relator Especial que insti els governs espanyol i català a:

  1. Eliminar immediatament els topònims imposats (Cabacés, Capmany, Lladó i Rialp).
  2. Restaurar l’oficialitat de les formes correctes: Cabassers, Campmany, Lledó d’Empordà i Rialb.
  3. Incloure el concepte de “repressió cultural” en els futurs informes sobre memòria i garanties de no repetició a l’Estat espanyol.

Podeu consultar l’informe jurídic complet a la secció especial a transitional.cabassers.org i podeu llegir la denúncia presentada a l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Drets Humans aquí:

UNComplaint
image_pdfPDFimage_printImpressió

Informem a tots els membres del Parlament Europeu del manteniment de toponímia franquista a Catalunya

Hem enviat una carta a tots els membres del Parlament Europeu informant-los de la situació anòmala que permeten els governs espanyol i català amb la toponímia de Catalunya, on les denominacions de quatre municipis encara tenen com a grafia oficial les detupracions imposades pel franquisme el 1939, en el seu programa de repressió contra la llengua i al cultura catalanes.

Aquesta situació s’hauria hagut de resoldre el 1998, amb la promulgació al Parlament de Catalunya de la Llei de Politica Lingüística. En canvi, l’anomalia va continuar, i el Decret 139/2007 va introduir un frau de llei per evitar al Govern enfrontar-se directament als ajuntaments infractors. Aquest Decret 139/2007 contradiu frontalment l’article 18.1 de la Llei 1/1998 de Política Lingüística, genera inseguretat jurídica i és el que usen tant el Govern com els ajuntaments rebels per mantenir les imposicions de la dictadura a la toponímia.

La promulgació al Congrés espanyol de la Llei de Memòria Democràtica el 2022, que reconeix la llengua i la cultura catalanes com a víctimes del franquisme i n’ordena la reparació, també hauria hagut de fer acabar aquesta injustícia, però l’Administració de l’Estat ni la de la Generalitat no han fet cap pas per obligar els ajuntaments infractors a acatar la norma i oficialitzar els seus topònims amb la correcta ortografia i sense les deturpacions imposades pel feixisme.

Hem posat tots aquests fets en coneixement dels membres del Parlament Europeu, i els hem instat que demanin a la Comissió Europea que es posicioni sobre la violació de la Carta de Drets Fonamentals de la UE, de la Carta Europea per les Llengües Regionals o Minoritàries i per la vulneració de l’Estat de Dret a Catalunya i Espanya que suposa aquesta situació de persistència de la repressió franquista sobre la toponímia.

MEPS
image_pdfPDFimage_printImpressió