Toponímia franquista: Lérida (a Móra la Nova)

Al municipi de Móra la Nova hi ha una tapa de claveguera d’època franquista, amb la toponímia franquista de Lleida inscrita, “Lérida”. Això contravé els següents FONAMENTS DE DRET:

a) L’art. 35.2 de la Llei 20/2022, de 19 d’octubre, de Memòria Democràtica, il·legalitza la simbologia franquista, inclosos els topònims relacionats amb la dictadura.

b) L’art. 3.6 reconeix la comunitat, la cultura i la llengua catalanes com a víctimes del franquisme.

c) L’art. 4.4 reconeix la política de repressió i persecució contra la llengua i la cultura catalanes durant la guerra civil i la dictadura.

d) L’art. 30.1 diu que les víctimes definides per aquesta llei tenen dret al reconeixement i a la reparació integral, en les dimensions individuals i col·lectiva, i el 30.1 que l’Administració General de l’Estat desenvoluparà un conjunt de mesures de restitució, rehabilitació i satisfacció, orientades al restabliment dels drets de les víctimes en les seves dimensions individuals i col·lectiva.

Cal entendre, doncs, que la tapa de claveguera de la Móra la Nova amb la toponímia franquista de Lleida vulnera l’art. 35.2 de la Llei 20/2022, a la vegada que és una expressió i producte de la repressió que patí la llengua catalana, reconeguda a l’art. 4.4. La llengua, la cultura i la comunitat catalanes, reconegudes com a víctimes del franquisme per l’art. 3.6, tenen dret a la restitució, rehabilitació i satisfacció orientades als restabliments dels seus drets que reconeix l’art. 30. Per tant, no és procedent que les tapes amb aquesta toponímia inscrita hagin de continuar a l’espai públic, ja que refereixen a la dictadura i a la seva repressió lingüística i cultural.

En aquest sentit, el Cens de Simbologia Franquista de Memorial Democràtic ja inclou peces d’aquest estil, amb la toponímia franquista inscrita de diversos municipis.

Per tot això hem sol·licitat a la Direcció General de Memòria Democràtica que s’inclogui al Cens de Simbologia Franquista de Memorial Democràtic una tapa de claveguera que hi ha al municpi de Móra la Nova amb la inscripció “AYUTAMIENTO LERIDA ALCANTARILLADO”.


Podeu col·laborar en la retirada de la toponímia franquista que encara queda a l’espai públic comunicant l’existència d’elements contraris a la memòria democràtica.

Demanem a ERC que la seva llista al Figueró i Montmany es comprometi a corregir el topònim municipal

El municipi del Figueró i Montmany encara té com a forma oficial del seu topònim la deturpació Figaró-Montmany, contrària a l’article 18.1 de la Llei 1/1998 de Política Lingüística. Tot i que a principis de la dècada de 1980 el consistori acceptà oficialitzar la forma correcta, per pressions de “ciutadans de renombrada influència econòmica i política, així com algun altre reaccionari”, com els descriu la documentació de l’època, s’imposà la forma deturpada del topònim Montmany-Figaró, amb l’ordre dels nuclis canviat el 1994 per Figaró-Momtmany.

El caciquisme i les accions reaccionàries no han de trobar cap defensa en una força política republicana com la vostra, que promou la transformació social i democràtica. El respecte per la Llei de Política Lingüística és també un puntal del republicanisme i de qualsevol força democràtica: la nostra llengua està sotmesa a atacs constants des de 1714, i l’últim que necessita és tenir topònims escrits de forma acientífica, sense seguir les normes de l’idioma. Per això us demanem que garantiu que la vostra llista electoral al Figueró i Montmany es comprometi públicament a corregir el topònim oficial del municipi, acatant plenament la Llei de Política Lingüística.

Si aquesta candidatura es compromet de forma inequívoca i pública amb la correcció toponímica, cabassers.org li donarà suport sense reserves, com fem amb totes les altres llistes que es presenten en municipis amb topònims il·legals i que assumeixen corregir el problema de la toponímia oficial no normativa.


Informació relacionada:
Procediments polítics

Demanem a Junts que la seva llista a Rialb es comprometi a retirar la denominació franquista del municipi

Llegim amb disgust a la premsa que la candidatura d’independents que Junts presenta a Rialb s’anomena “Junts per Rialp”. Rialp és una grafia prenormativa del topònim Rialb, imposada pel franquisme el 1938. Recentment, el Senat va requerir a aquell ajuntament, presidit per la mateixa persona que encapçala aquesta llista, que complís la Llei 20/2022, de Memòria Democràtica, i que retirés el topònim franquista Rialp per a substituir-lo per la forma aprovada per la Generalitat republicana i l’IEC el 1933, Rialb. L’Ajuntament de Rialb va considerar “absurda” la reclamació que li va fer el Senat perquè retirés rèmores de la dictadura.

Que el municipi de Rialb s’anomeni encara oficialment Rialp i que el seu ajuntament es negui rotundament a corregir el topònim també vulnera l’article 18.1 de la Llei 1/1998, de Política Lingüística.

Aquestes mancances democràtiques per part de l’Ajuntament de Rialb, negant-se a complir la legislació lingüística i la de memòria democràtica, són molt greus. El candidat que es presenta per Junts és el mateix batlle que fins ara s’ha negat a corregir i que l’agost de 2022 va arribar a declarar a El Punt Avui que “ni que ens ho demanés la Generalitat no canviaríem el topònim”. Per això hem demanat a Junts que exerceixi la seva potestat política i que exigeixi a la llista que es presenta a Rialb sota les seves sigles que se sotmeti plenament a la legislació vigent, i que es comprometi a corregir el topònim oficial del municipi, suprimint la grafia d’imposició franquista Rialp (justificada amb pseudociència) per la normativa Rialb.

Si aquesta candidatura es compromet de forma inequívoca i pública amb la correcció toponímica, cabassers.org li donarà suport sense reserves, com fem amb totes les altres llistes que assumeixen corregir el problema de la toponímia oficial no normativa.


Informació relacionada:
Procediments polítics

Les dificultats per a obtenir de la Direcció General d’Administració Local l’expedient de canvi de nom de Torrefeta i Florejacs

Actualització 14/04/2023: Reclamació feta sense raó i per no haver sabut veure que la informació sol·licitada ja havia estat facilitada anteriorment, el 23/01/2023, adjuntada amb la Resolució que aprovava la sol·licitud [més informació].

El 23 de desembre de 2022 vam sol·licitar a la Direcció General d’Administració Local còpia de l’expedient de canvi de nom de Torrefeta i Florejacs. El 23/01/2023 una Resolució del Director General d’Administració Local estimava la sol·licitud en aquests termes:

  1. Estimar parcialment la sol·licitud d’accés a informació pública presentada en data 23/12/2022 per la persona sol·licitant.
  2. Subministrar la informació en el format que es va demanar que consta a l’annex d’aquesta resolució.

El 23/03/2023, davant el fet que l’administració encara no havia complert el que va resoldre i no havia facilitat la informació sol·licitada, la vam reclamar davant de la mateixa Direcció General d’Administració Local. Havent-hi, tot i així, manca de resposta, el 06/04/2023 vam presentar una queixa al Síndic de Greuges per l’incompliment de la resolució del 23/01/2023 que aprovava facilitar la informació sol·licitada el 23/12/2022.

Atenent al fet que el termini per a reclamar davant de la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública havia caducat el 23/02/2023 (caduca passat el termini d’un mes des que s’ha esgotat el termini de 30 dies per fer efectiu el lliurament material de la informació), el 6 d’abril de 2023 presentem una nova sol·licitud demanant la mateixa informació ja sol·licitada anteriorment, a l’empara de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern.

Toponímia franquista: Pobla de Masaluca

Al municipi de la Pobla de Massaluca hi ha vint-i-nou tapes de claveguera amb la toponímia franquista del municipi inscrita, “Pobla de Masaluca”.

Això contravé els següents FONAMENTS DE DRET:

a) L’art. 35.2 de la Llei 20/2022, de 19 d’octubre, de Memòria Democràtica, il·legalitza la simbologia franquista, inclosos els topònims relacionats amb la dictadura.

b) L’art. 3.6 reconeix la comunitat, la cultura i la llengua catalanes com a víctimes del franquisme.

c) L’art. 4.4 reconeix la política de repressió i persecució contra la llengua i la cultura catalanes durant la guerra civil i la dictadura.

d) L’art. 30.1 diu que les víctimes definides per aquesta llei tenen dret al reconeixement i a la reparació integral, en les dimensions individuals i col·lectiva, i el 30.1 que l’Administració General de l’Estat desenvoluparà un conjunt de mesures de restitució, rehabilitació i satisfacció, orientades al restabliment dels drets de les víctimes en les seves dimensions individuals i col·lectiva.

Cal entendre, doncs, que les tapes de claveguera de la Pobla de Massaluca amb la toponímia franquista del municipi vulneren l’art. 35.2 de la Llei 20/2022, a la vegada que són una expressió i producte de la repressió que patí la llengua catalana, reconeguda a l’art. 4.4. La llengua, la cultura i la comunitat catalanes, reconegudes com a víctimes del franquisme per l’art. 3.6, tenen dret a la restitució, rehabilitació i satisfacció orientades als restabliments dels seus drets que reconeix l’art. 30. Per tant, no és procedent que les tapes amb aquesta toponímia inscrita hagin de continuar a l’espai públic, ja que refereixen a la dictadura i a la seva repressió lingüística i cultural.

En aquest sentit, el Cens de Simbologia Franquista de Memorial Democràtic ja inclou peces d’aquest estil, amb la toponímia franquista inscrita de diversos municipis.

Per això hem sol·licitat que s’incloguin al Cens de Simbologia Franquista de Memorial Democràtic vint-i-nou tapes de claveguera del municipi de la Pobla de Massaluca:

Transcripció: POBLA DE MASALUCA ALCANTARILLADO


Podeu col·laborar en la retirada de la toponímia franquista que encara queda a l’espai públic comunicant l’existència d’elements contraris a la memòria democràtica.