30
abr., 2026

Demanem al Departament de Cultura que revisi d’ofici i rectifiqui l’informe sobre els topònims oficials no normatius que omet l’art. 18.1 de la Llei de Política Lingüśitica


Hem formulat una sol·licitud al Departament de Cultura en aquests termes:

Sol·licitud de revisió d’ofici i emissió d’addenda rectificativa de la nota jurídica amb referència JU94_K400_006_23, per omissió de normativa imperativa de rang legal.

PRIMER. Que, mitjançant l’exercici del dret d’accés a la informació pública, he tingut coneixement del contingut de la nota jurídica emesa per aquesta Assessoria Jurídica amb referència JU94_K400_006_23, titulada «Nota relativa a la consulta plantejada per la Secretaria de Política Lingüística en relació amb la denominació de 10 topònims que no segueixen la normativa lingüística de l’IEC»i que adjunto a aquesta sol·licitud.

SEGON. Que l’esmentat informe analitza la legalitat de la denominació de deu municipis catalans (Cabacés, Capmany, Castell-Platja d’Aro, Figaró-Montmany, Lladó, Massanes, Navàs, Rialp, Torrelavit i Forallac) que, segons reconeix el propi text, incompleixen la normativa lingüística de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC).

TERCER. Que, tot i que l’informe cita la Llei 1/1998, de 7 de gener, de Política Lingüística, s’ha detectat una omissió documental i jurídica de caràcter essencial: el text de l’informe obvia i no analitza l’article 18.1 d’aquesta llei.

QUART. Que l’article 18.1 de la Llei 1/1998 determina de forma taxativa i imperativa que: «Els topònims de Catalunya tenen com a única forma oficial la catalana d’acord amb la normativa lingüística de l’Institut d’Estudis Catalans, excepte els de la Vall d’Aran, que tenen l’aranesa».

CINQUÈ.Que la manca de consideració d’aquest precepte legal condueix l’informe a una conclusió errònia en dret, segons la qual aquestes denominacions són oficials malgrat incomplir la normativa de l’IEC. Aquesta conclusió vulnera el principi de jerarquia normativa i el de submissió plena de l’Administració a la llei i al dret (art. 103 CE i art. 4.1.a LOAC).

SISÈ. Que l’informe sosté que els informes de l’IEC són «preceptius però no vinculants», una afirmació que ignora la naturalesa reglada de l’oficialitat toponímica establerta per l’esmentat article 18.1, la qual no deixa marge d’arbitrarietat a l’Administració local ni a la de la Generalitat per oficialitzar grafies que incompleixin la normativa lingüística.

SOL·LICITO:

PRIMER. Que es procedeixi a la revisió formal de la nota jurídica JU94_K400_006_23 per tal d’esmenar l’omissió de l’article 18.1 de la Llei 1/1998.

SEGON. Que s’emeti una addenda rectificativa o un nou informe jurídic que contempli la plena aplicació de l’article 18.1 de la Llei 1/1998 en relació amb els topònims que tot i no seguir la normativa lingüística de l’IEC són tinguts per oficials i consten al Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya.

TERCER. Que, a la llum d’aquesta normativa, es reconsideri la conclusió sobre l’oficialitat d’unes grafies que la pròpia llei sectorial catalana prohibeix que siguin tingudes per oficials si no s’adeqüen a la normativa de l’IEC.

QUART. Que se m’informi de la resolució d’aquesta sol·licitud i de qualsevol canvi en la doctrina jurídica del Departament derivat d’aquesta revisió.

Ampliació 3 de maig de 2026: Traslladem la STS 6918/2001 al Departament de Cultura perquè revisi la nota jurídica sobre la correcció d’ofici dels topònims il·legals

30
abr., 2026

Demanem al Departament de Cultura informació sobre l’informe jurídic que obvia l’art. 18.1 de la Llei de Política LIngüística

Hem formulat una sol·licitud d’accés a la informació pública al Departament de Cultura en aquests termes:

Mitjançant sol·licitud d’accés a la informació pública resolta per l’expedient PLG_2024_EXP_SIP001SOL2_00010872 vaig obtenir còpia de l’informe amb referència JU94_K400_006_23, que adjunto, titulat «Nota relativa a la consulta plantejada per la Secretaria de Política Lingüística en relació amb la denominació de 10 topònims que no segueixen la normativa lingüística de l’IEC».

Aquest informe cita la Llei 1/1998, de 7 de gener, de Política Lingüística, però obvia l’article 18.1 de la mateixa llei, que diu literalment: «Els topònims de Catalunya tenen com a única forma oficial la catalana d’acord amb la normativa lingüística de l’Institut d’Estudis Catalans, excepte els de la Vall d’Aran, que tenen l’aranesa».

El text arriba a la conclusió que «En el cas que ens ocupa, es constata que el nom dels 10 municipis està inclòs tant en el Registre d’ens locals de Catalunya com en el Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya, amb la qual cosa, el nom d’aquests 10 municipis, tot i que incompleixin

la normativa lingüística de l’IEC, és l’oficial.» També afirma que «els informes que emet l’Institut són preceptius, però en cap cas, vinculants».

A la vista d’aquestes deficiències en l’anàlisi jurídica, sol·licito:

Identitat i càrrec de la persona o persones que van redactar i validar la nota JU94_K400_006_23

Còpia de qualsevol instrucció, acta de reunió o correu electrònic on s’indiqués la metodologia de l’informe o els criteris per excloure l’aplicació de l’article 18.1 de la Llei 1/1998 en les seves conclusions.

Còpia de qualsevol informe posterior, esmena o diligència que hagi rectificat o complementat la nota JU94_K400_006_23 per tal d’adequar-la al mandat de l’article 18.1 de la Llei 1/1998.

Còpia de qualsevol informe emès pel Departament de Cultura o l’Assessoria Jurídica o qualsevol altre departament o organisme de la Generalita tde Catalunya que contempli la jerarquia de l’article 18.1 de la Llei 1/1998 respecte els topònims que no segueixen la normativa lingüística de l’IEC però, malgrat això, són tinguts per oficials i consten al Nomeclàtor oficial de toponímia major de Catalunya.

Còpia de l’escrit de consulta tramès per la Secretaria de Política Lingüística el 17 de febrer de 2023 que va originar aquesta nota, per verificar els termes exactes en què es va plantejar la qüestió.

29
abr., 2026

Demanem al Departament de la Presidència els informes jurídics i la base legal de la toponíma oficial no normativa

Hem formulat una sol·licitud d’accés a la informació pública al Departament de la Presidència en aquests termes:

La fitxa 6625/4 d’Optimot, el servei de consultes lingüístiques del Departament de Política Lingüística, diu que «A Catalunya hi ha nou noms de municipis que presenten una denominació que no segueix la normativa lingüística de l’Institut d’Estudis Catalans o la tradició toponomàstica, però, en canvi, té caràcter oficial. Es pot consultar en aquest enllaç:

https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=top%F2nims+oficials+no+normatius+&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=14649&idHit=14649&tipusFont=Fitxes+de+l%27Optimot&numeroResultat=1&databases_avansada=&categories_avansada=&clickLink=detall&titol=Top%F2nims+oficials+no+normatius&tematica=&tipusCerca=cerca.fitxes

El 17/07/2025 el Director General d’Administració Local, Sr. Francisco José Belver Vallès, em va adreçar un escrit, per indicació del Conseller de la Presidència, on manifestava que «s’ha de posar de manifest que en el cas de les denominacions de topònims a les que fa esment en el seu escrit, no ens trobem davant topònims il·legals per contradir l’article 18.1 de la Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística, sinó que es tracta de topònims oficials no normatius, que malgrat no seguir la normativa lingüística de l’Institut d’Estudis Catalans o la tradició toponomàstica tenen caràcter oficial.» S’adjunta còpia d’aquest escrit.

Tanmateix, l’article 18.1 de la Llei 1/1998, de 7 de gener, de Política Lingüística, determina que «Els topònims de Catalunya tenen com a única forma oficial la catalana, d’acord amb la normativa lingüística de l’Institut d’Estudis Catalans, excepte els de la Vall d’Aran, que tenen l’aranesa».

Segons la llei citada els topònims només són oficials si són normatius, i en canvi tant Optimot com el Director General d’Administració Local parlen de «topònims oficials no normatius», la qual cosa sembla un oxímoron jurídic, perquè la llei estableix que per a ser oficial un topònim s’ha d’escriure segons la normativa lingüística de l’IEC; és a dir, ha de ser normatiu.

Atesa la contradicció existent entre l’article 18.1 de la Llei 1/1998 -que vincula l’oficialitat exclusivament a la normativa de l’IEC- i l’afirmació del Director General d’Administració Local, que reconeix l’oficialitat de formes no normatives, sol·licito:

1. Còpia dels informes jurídics o dictàmens que serveixen de base legal per a la creació o el manteniment de la categoria jurídica de «topònim oficial no normatiu».

2. Identificació del precepte legal concret (article i llei) que, per sobre de l’art. 18.1 de la Llei 1/1998, permeti que una grafia que incompleix la normativa lingüística de l’IEC pugui mantenir el caràcter d’oficial en el Registre del sector públic local de Catalunya.

27
abr., 2026

Denunciem el Govern de la Generalitat a Antifrau pel manteniment de topònims il·legals al Registre del sector públic local de Catalunya

27 d’abril de 2026 | Hem presentat una denúncia a l’Oficina Antifrau de Catalunya (OAC) contra el Departament de la Presidència de la Generalitat per presumptes irregularitats en la gestió de la toponímia oficial. L’escrit posa el focus en l’ús arbitrari del Registre del sector públic local de Catalunya i la inaplicació sistemàtica de la Llei 1/1998 de Política Lingüística.

La denúncia aporta una prova documental clau: un informe intern del Departament de Cultura obtingut mitjançant peticions de transparència. En aquest document, els serveis jurídics de la Generalitat eviten citar l’article 18.1 de la Llei 1/1998, que estableix que els topònims tenen com a única forma oficial la catalana d’acord amb la normativa lingüística de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC). Segons la denúncia, aquesta omissió no és un error, sinó una instrucció deliberada que prova la doctrina interna d’obstrucció de la Generalitat per mantenir l’oficialitat de formes il·legals, com el cas de «Cabacés» (en lloc de Cabassers) o «Capmany» (en lloc de Campmany).

L’estratègia de la Generalitat fins ara s’havia basat a afirmar que el Registre del sector públic local de Catalunya és purament «declaratiu» i que el Govern no té potestat per corregir les faltes d’ortografia d’un topònim si l’ajuntament no ho demana. No obstant això, la denúncia recorda que l’article 1 del Decret 139/2007 estipula clarament el caràcter constitutiu del Registre: és la inscripció en aquest òrgan el que atorga l’oficialitat al nom. Per tant, la Generalitat és la responsable legal d’inscriure grafies que vulneren la legislació lingüística vigent.

La denúncia es fonamenta en la robusta jurisprudència de la Sentència del Tribunal Suprem 6918/2001. Aquesta sentència, que va resoldre el conflicte sobre el nom de la Corunya, estableix que determinar l’ortografia dels topònims no és una competència municipal i que l’autonomia dels ajuntaments no empara mantenir formes toponímiques amb faltes ortogràfiques. Aquesta sentència obliga a l’Administració autonòmica a corregir d’ofici els topònims per garantir el compliment de la legislació lingüística, que és el que la Generalitat s’està negant a fer.

L’ofensiva jurídica no es limita a un sol municipi, sinó que demana la depuració de tot el Registre del sector públic local de Catalunya. Si Antifrau determina que el Govern ha actuat amb falta d’integritat en permetre l’existència de l’anomenada «toponímia oficial no normativa«, la Generalitat es podria veure forçada a corregir d’ofici tots els topònims il·legals de Catalunya de forma simultània. La «toponíma oficial no normativa» és un concepte inexistent en l’ordenament jurídic, i no és més que la corrupció del llenguatge administratiu per no aplicar la llei: l’art. 18.1 de la Llei de Política Lingüística determina que «els topònims de Catalunya tenen com a única forma oficial la catalana d’acord amb la normativa lingüística de l’Institut d’Estudis Catalans». És a dir, per llei, només els topònims normatius són oficials. Per tant, pretendre que un topònim sigui «oficial no normatiu» és un oxímoron que provoca inseguretat jurídica i que compromet la integritat de l’Administració pública.

Aquesta denúncia a Antifrau podria acabar amb dècades d’arbitrarietat a la toponímia catalana. Històricament, el Departament de la Presidència ha evitat fer complir la Llei de Política Lingüística a la toponímia i ha preferit mantenir una situació d’il·legalitat abans que obrir un conflicte amb alcaldes que defensen grafies no normatives per motius sentimentals, identitaris o ideològics. Fins ara, la Generalitat operava sota el supòsit que ningú portaria aquest assumpte fins a les darreres conseqüències jurídiques i pensava que davant del silenci administratiu o les respostes evasives el ciutadà es cansaria, com porta fent des del mateix moment en què s’aprovà la Llei de Política Lingüística el 1998.

La fi d’aquesta arbitrarietat, però, és el motiu de ser de la plataforma Cabassers.org, creada específicament per combatre la corrupció a la toponímia oficial de Catalunya amb argumentació jurídica pura: no discutim gustos ni manies, sinó si l’Administració compleix o no la llei.

Si Catalunya és una democràcia aquesta denúncia serà el final de la «toponímia oficial no normativa». El Govern no pot apel·lar a un concepte inexistent a l’ordenament jurídic per continuar imposant topònims il·legals com a oficials.

DOCUMENTS ADJUNTS

4
abr., 2026

El deportat que va intentar fer escriure Cabassers en català als nazis

Entre els documents dels Arolsen Archives hi ha la fitxa d’ingrés al camp de Mauthausen de Jaume Aguilar Bru, un ciutadà de Cabassers exiliat després de la guerra d’Espanya i deportat al camp pel nacional-socialisme. A la fitxa s’hi llegeix «geb. 8.9.18 zu Cabesars», és a dir, «nascut el 8 de setembre de 1918 a Cabesars». Aquest «Cabesars» és la transcripció de Cabassers. Potser Jaume Aguilar va manuscriure el nom del seu poble en algun imprès, o potser els ho va lletrejar, i el funcionari nazi que va mecanografiar la fitxa hi va escriure el que li va semblar entendre. Així ho indica el fet que el topònim incorpori la R muda. Aguilar va sobreviure a l’internament i fou alliberat del camp el 5 de maig de 1945 per l’11a Divisió Cuirassada de l’exèrcit dels Estats Units d’Amèrica.

Aquesta és la seva fitxa d’ingrés a Mauthausen:


També es coneixen els expedients de dos altres deportats cabasserols (que van morir al subcamp de Gusen) on, als seus certificats de defunció, hi consta el nom del municipi en castellà, Cabacés. Però el cas d’Aguilar és únic, perquè es va endur a l’exili el topònim de Cabassers normalitzat i així el va intentar fer constar fins i tot al seu ingrés a Mauthausen.

En Jaume Aguilar Bru va defensar el nom de Cabassers davant dels nazis. En canvi, l’Ajuntament de «Cabacés», governat per, ERC, el veta el 2026 i prefereix mantenir la grafia imposada per la dictadura. I per acabar-ho d’adobar el govern municipal ha votat en contra d’homenatjar aquests deportats pel nazisme instal·lant llambordes Stolpersteine.

Vergonya li hauria de fer al Govern de la Generalitat continuar tolerant que quatre ajuntaments indignes encara mantinguin la toponímia deturpada pel totalitarisme.

26
febr., 2026

I de cop tothom s’ha adonat que la corrupció a la toponímia té un preu inassumible

26 de febrer de 2026 | La castellanització de molts senyals de trànsit a les carreteres, incloent la castellantizació dels topònims que s’hi indiquen, ha provocat una onada d’indignació ciutadana. La base jurídica que utilitza el govern espanyol per dur a terme aquestes accions és el Real Decreto 456/2025, que modifica l’article 138 del Reglamento General de Circulación. L’article en qüestió queda redactat d’aquesta manera a la seva part final: «los núcleos de población y demás topónimos serán designados en su denominación oficial y, cuando fuese necesario a efectos de identificación, en castellano.» Això col·lideix frontalment amb l’article 151b de l’Estatut d’Autonomia, que atorga competència exclusiva a la Generalitat sobre la toponímia de Catalunya; amb l’article 18.1 de la Llei 1/1998, de Política Lingüística, que fixa que els topònims de Catalunya només són oficials en català i escrits segons les normes de l’IEC; i amb l’article 6 del Decret 133/2020, que diu que els indicadors de les carreteres han de mostrar els topònims en la seva forma oficial (és a dir, exclusivament la catalana) i que la forma catalana dels topònims de fora de Catalunya també s’hi ha d’usar. La realitat, però, és que els topònims de Catalunya ja apareixen castellanitzats en molts indicadors (Barberá, Cerviá de Ter, etc) i els de fora del Principat també: Francia, Valencia, Perpignan (en francés), Alicante o Algeciras. Fins i tot aquests dos darrers apareixen indicats en àrab en molts trams de l’AP7, situació no emparada per absolutament cap norma de l’ordenament jurídic espanyol ni català.

Fa molts anys que ho avisem: la primera que no fa complir la Llei, i que permet la corrupció a la toponímia catalana, és la mateixa Generalitat de Catalunya. Fa dècades que permet que un municipi del Priorat, Cabassers, tingui el nom oficial en castellà, «Cabacés», encara per imposició del franquisme, tot i que la Llei de Política Lingüística obliga a corregir aquesta cacicada. A banda, hi ha uns quants ajuntaments més que tampoc no volen complir la norma i la Generalitat els deixa tenir com a oficials, il·legalment, formes prenormatives, que no segueixen la normativa lingüśitica de l’IEC: Capdella, Capmany, Figaró-Montmany, Lladó, Massanes, Navàs, Rialp, Tuixent, etc. L’Administració catalana fins i tot s’ha inventat una definició antijurídica per definir aquesta situació: topònims «oficials no normatius«. Això és un oxímoron, ja que la Llei de Política Lingüística deixa clar que els topònims de Catalunya només són oficials en la seva forma normativa. Per tant els topònims «oficials no normatius» no existeixen; són topònims il·legals, tolerats per una Administració corrupta.

Per evitar fer complir la Llei de Política Lingüística a tots aquests ajuntaments nostàlgics i endarrerits, i mantenir la ficció de la toponímia «oficial no normativa», la Generalitat ha arribat a falsejar informes jurídics.

Fa anys que avisem que tolerar aquest incompliment a uns quants ajuntaments tronats sortiria car. I finalment el govern espanyol ha vist l’escletxa i ha començat a passar la factura, castellanitzant a voluntat qualsevol topònim. Amb quina autoritat pot la Generalitat plantar-se davant del govern espanyol i exigir que no castellanitzi els topònims de Catalunya a les carreteres catalanes, quan ella permet que un municipi prioratí tingui el nom oficial en castellà, fins i tot falsificant informes jurídics per evitar el compliment de la Llei?

El preu de mantenir el retard de «Cabacés» perquè quatre cacics no es disgustin ha estat la castellanització massiva de tota la toponímia de Catalunya. I ara tothom posa el crit al cel. Per arreglar-ho cal començar pel principi: la Generalitat ha d’obligar l’Ajuntament de «Cabacés» i els altres ajuntaments corruptes que es neguen a complir la Llei de Política Lingüística a la toponímia a complir-la immediatament.