25
març, 2023

La devaluació de l’ordenament jurídic català

El 21 de març de 2023 un cartell que havien substituït a l’autovia A2 indicava, a la sortida 517, «Cervera-Norte». Tant ERC com Junts van reclamar al Govern espanyol que es corregís l’indicador amb l’expressió catalana, i l’endemà el cartell ja estava substituït per un altre que diu «Cervera-Nord». Vint-i-quatre hores va tardar el Ministerio de Fomento a complir el Decreto Legislativo 2/2009, de 25 de agosto, por el que se aprueba el Texto refundido de la Ley de carreteras, que a l’article 42 diu que «sin perjuicio de la normativa general aplicable en la materia, los indicadores de señalización de la circulación en las carreteras de Cataluña deben ser, al menos, en catalán».

L’article 18.1 de la Llei 1/1998, de Política Lingüística, estableix que «els topònims de Catalunya tenen com a única forma oficial la catalana, d’acord amb la normativa lingüística de l’Institut d’Estudis Catalans». El Parlament de Catalunya va aprovar aquesta Llei el 7 de gener de 1998, i encara és hora que es compleixi amb el nom de deu municipis i el de més de cent nuclis. Els ajuntaments que la incompleixen al nom municipal són Cabacés, Capmany, Castell-Platja d’Aro, Figaró-Montmany, Lladó, Massanes, Navàs, Rialp, Torrelavit i Forallac. D’aquests, quatre encara aguanten les grafies prenormatives imposades per la dictadura franquista: Cabacés, Capmany, Lladó i Rialp. Entre els noms dels nuclis que tampoc no compleixen la llei de fa vint-i-cinc anys n’hi ha com Royal Park, Tourist Club, Monterrey Park, Alella Park, Begues Park, Miami platja, Júnior Park i un etcètera llarguíssim, fins a més de cent, amb faltes, expressions estrafolàries o noms impropis. Tot això amb la col·laboració necessària de tots els governs de la Generalitat, que han mantingut la cacicada, tolerant-la amb legislació de règim local mal feta a posta, que ve a dir que no passa res si aquests ajuntaments continuen vulnerant la Llei de Política Lingüística. Compte amb el disbarat, que repetim perquè quedi clar i s’entengui bé: la legislació de règim local diu que els ajuntaments que tinguin topònims deformats i esguerrats (fins i tot els que va esguerrar el franquisme per a humiliar l’idioma) poden rebutjar complir la Llei de Política Lingüística en matèria de toponímia i es poden negar a corregir-los. Això, evidentment, no aguantaria en cap jutjat, perquè és una vergonya jurídica de primera magnitud. Si voleu aprofundir en aquesta salvatjada la trobareu ben detallada en aquest article. Aquesta situació no és homologable a l’entorn de l’Europa Occidental, i no és acceptable que la llei es faci a la mida dels interessos d’una minoria i no per a l’interès general. El 23 de gener vam demanar al Govern que ho corregeixi, després de demostrar-li amb un cas pràctic que, si no es corregeix la incoherència de la legislació de règim local, l’única manera de fer que els ajuntaments recalcitrants respectin la Llei de Política Lingüística és que els ho ordeni una sentència judicial.

La Generalitat ha permès i emparat durant dècades que uns quants ajuntaments no compleixin la Llei de Política Lingüística a la toponímia mentre tots els altres sí que ho fan. Riure les gràcies als infractors i generar-los errors legislatius a mida, en lloc d’obligar-los a corregir, amb els tribunals si cal, és un greuge per als qui compleixen i una devaluació inacceptable de l’ordenament jurídic català.

24
març, 2023

Demanem a la Direcció General d’Administració Local que faci complir la legislació en matèria de toponímia als ajuntaments de la Torre de Cabdella i Josa i Tuixén

El 2012, l’Ajuntament de la Torre de Cabdella va sol·licitar un canvi de nom oficial del municipi, pel de «la Torre de Capdella». Aquesta pretensió li va ser denegada per l’ACORD GOV/72/2016, de 7 de juny, pel qual es denega el canvi de nom del municipi de la Torre de Cabdella pel de la Torre de Capdella. El nom oficial d’aquest municipi és «la Torre de Cabdella», com consta al Registre del sector públic local de Catalunya. L’Ajuntament de la Torre de Cabdella usa com a nom del municipi una forma que no és oficial i que és la que li fou denegada per l’ACORD GOV/72/2016: «la Torre de Capdella». Aquest ús es pot observar accedint a la pàgina web del municipi, torredecapdella.org i també a les pàgines vallfosca.net i museuhidroelectricdecapdella.cat, propietat del mateix Ajuntament. També es pot veure l’ús de la forma «la Torre de Capdella» a les actes dels plens publicades a la seu electrònica de l’Ajuntament, a l’encapçalament de la mateixa seu electròncia (https://torredecapdella.eadministracio.cat/), a les insercions que realitza al Butlletí Oficial de la Província de Lleida, i en alguns continguts de la web de la Diputació de Lleida.

El 2004 l’Ajuntament de Josa i Tuixén va sol·licitar el canvi de nom oficial del municipi pel de «Josa i Tuixent», cosa que li fou denegada pel DECRET 397/2004, de 5 d’octubre, pel qual es denega el canvi de nom del municipi de Josa i Tuixén pel de Josa i Tuixent. El nom oficial d’aquest municipi és «Josa i Tuixén», com consta al Registre del sector públic local de Catalunya. L’Ajuntament de Josa i Tuixén usa com a nom del municipi una forma que no és oficial i que és la que li fou denegada pel DECRET 397/2004: «Josa i Tuixent». Aquest ús es pot observar accedint a la pàgina web del municipi, josaituixent.cat i també a les insercions que realitza al Butlletí Oficial de la Província de Lleida.

Als fets anteriors són d’aplicació els següents fonaments de Dret:

1- L’article 18.1 de la Llei 1/1998, de 7 de gener, de Política Lingüística, diu que «els topònims de Catalunya tenen com a única forma oficial la catalana, d’acord amb la normativa lingüística de l’Institut d’Estudis Catalans».

2- El DECRET 133/2020, de 17 de novembre, sobre l’establiment i l’ús de la toponímia i sobre la Comissió de Toponímia, diu a l’article 4.1 que «Els topònims de Catalunya s’utilitzen en la seva forma oficial i, sempre que sigui possible, en la seva forma íntegra». I a l’article 5.1: «Els topònims de Catalunya han de constar en la forma oficial en tots els sistemes d’informació i de comunicació interns o externs, seus i portals d’administració electrònica, recursos i aplicacions informàtiques i altres elements anàlegs, així com també en impresos, capçaleres de tota classe de papers, segells i mata-segells, premsa, publicitat, en qualsevol suport físic o digital, per al seu ús i difusió a Catalunya.»

Per tot l’exposat, resulta de les proves de domini públic vistes anteriorment, que els ajuntaments de la Torre de Cabdella i Josa i Tuixén incompleixen la legislació en matèria de toponímia i actuen arbitràriament i sense respectar el principi de legalitat.

Per tot això, i posant en coneixement de la Direcció General d’Administració Local les infraccions descrites, li hem demanat que dugui a terme les accions administratives i legals necessàries per tal de garantir que els ajuntaments de Josa i Tuixén i la Torre de Cabdella actuïn amb submissió plena a la Llei i al Dret i, per tant, que compleixin la legislació lingüística en matèria de toponímia, que s’abstinguin d’usar formes toponímiques que no són les oficials i que usin exclusivament les que són oficials en tota la documentació en paper i electrònica, cartells i senyals de qualsevol tipus, i a tot arreu on la legislació hi obligui.

16
març, 2023

Anàlisi de la resposta de l’Ajuntament de Capmany al Senat

L’Ajuntament de Capmany* ha respost la sol·licitud de remissió d’informe que li formulà el Senat. Un document annex a la resposta conté l’acta del Ple de 23 de febrer de 2023 amb la qual responen el requeriment.

Els arguments d’aquell ajuntament es basen en dues premisses falses:

a) Que Capmany no és una grafia prenormativa d’imposició franquista.
b) Que Capmany respon a l’etimologia curialesca Capite Magno, negant l’etimologia Campo Magno, que és la documentada amb més antiguitat i seguretat.

Són fets provats que el 1933 la Generalitat de Catalunya oficialitzà la forma Campmany, d’acord amb el criteri de l’Institut d’Estudis Catalans, i que el 1939 aquesta forma desaparegué de l’ús oficial perquè el franquisme imposà les formes prenormatives anteriors a l’oficialització toponímica de 1933. Al·lega l’ajuntament que la grafia actualment encara oficial del topònim, Capmany, fou aprovada per un Ple d’1 de febrer de 1984, i adjunta en annex l’expedient de canvi de nom oficial de Campmany per Capmany que instruí. Com ja s’ha explicat en altres ocasions, l’Ajuntament es limità a reclamar a la Generalitat que continués essent oficial la deturpació imposada pel franquisme -Capmany- provisionalment substituïda el 1983 per la forma normativa aprovada ja el 1933. Per als detalls d’aquesta circumstància, vegeu aquest article. Per als efectes del franquisme sobre el topònim, vegeu aquest altre text.

L’Ajuntament fa també una interpretació errònia de la Llei de Política Lingüística. Diu literalment que «no se considera que se esté vulnerando la Ley 1/1998 de política lingüística dado que el topónimo Capmany tiene una raíz indudablemente catalana (Cap)». La Llei de Política Lingüística especifica, a l’article 18.1, que «els topònims de Catalunya tenen com a única forma oficial la catalana d’acord amb la normativa lingüística de l’Institut d’Estudis Catalans». És obvi que la grafia Capmany no compleix el que aquest article determina, encara que l’Ajuntament vulgui justificar-la amb una etimologia curialesca, «Capite Magno», desmentida tant per Joan Coromines a l’Onomasticon Cataloniae com per l’Institut d’Estudis Catalans. Per a més informació sobre les qüestions etimològiques i ortogràfiques del topònim Campmany, podeu veure aquest article.

Finalment cal destacar que l’Ajuntament de Capmany cita referències antigues on hi apareix la forma Capmany, totes anteriors a la normativització de l’idioma, que tingué lloc el 1913. Per tant, no té en compte que la fixació gràfica dels topònims es fa d’acord amb la normativa lingüística del català actual.

Insisteix l’Ajuntament a voler basar els seus arguments en un recull de 1984 fet per la regidora de cultura del consistori d’aquell moment, sense cap rigor científic ni cap valor, on s’hi fan afirmacions com aquesta: «La toponomàstica catalana dóna fe de la unitat de raça de la península pirinaica, siguent el seu element principal, segons Sanpere, l’euskar com a íber. Podem pensar que, CAPMANY comença donç amb la història dels íbers en el mateix temps en el que el poble íber fundava Vic, Tarragona, Girona, Bagur, Empúries, etc, etc. L’èuskar-íber pot haver fundat Capmany. La teoria històrica surt demostrada per la filologia». També, a la resposta al Senat, l’Ajuntament diu que «la Baronía y Señoría de Capmany comprendía la Vila d’Amunt, La Vila d’Avall y la Vila Nova. Esta última, la más recientemente fundada, gobernaba las tres villas. En ella residía el Señor. Era la Villa Magna la que ostentaba la capitalidad del grupo que como burgo era la «Cabeza Magna» latinizado «Capite Magno», es decir, el Capmany de nuestros antepasados y el Capmany de los coetáneos actuales». Les primeres referències a les viles d’Avall i d’Amunt són en un caprbreu del 1331. L’argument cau sol: si la primera referència documental a Campmany és del 1186, com prova Coromines, com ha de ser la «Vila Nova» (el pretès «Cabeza Magna») la més recent i la que donés nom al terme?

Articles relacionats:
–Campmany
–El Senat demana als ajuntaments dels municipis amb topònims franquistes que compleixin la Llei de Memòria Democràtica
–Per llei atàvica, capmanyenc de Capmany
–Topònims franquistes

7
març, 2023

Demanem a la CUP, ECP, ERC, Junts i PSC que vetllin la retirada de la toponímia franquista a la nova Llei de Memòria Democràtica de Catalunya

Avui el Govern ha presentat la proposició de Llei de Memòria Democràtica de Catalunya, que no contempla la retirada dels topònims d’imposició franquista que encara són oficials. Hem demanat a la CUP, ECP, ERC, Junts i PSC que facin les aportacions necessàries durant el tràmit parlamentari de la Llei per a garantir que retirarà els topònims franquistes Cabacés, Capmany, Lladó i Rialp. Aquest és el text que hem enviat als diputats:

La Ley 20/2022, de 19 de octubre, de Memoria Democrática, reconeix com a víctimes del franquisme la llengua i la cultura catalanes per la repressió que van patir sota la dictadura, i estableix el dret de restauració. També proscriu la toponímia franquista. En base a aquestes disposicions, el Senat ha exigit a quatre ajuntaments catalans amb topònims d’imposició franquista que els retirin i que oficialitzin les formes correctes. Aquests ajuntaments són Cabacés, Capmany, Lladó i Rialp. El 1933 la Generalitat republicana oficialitzà la toponímia catalana d’acord amb les normes de l’idioma, i aquests municipis tingueren les grafies Cabassers, Campmany, Lledó i Rialb. El 1939 la dictadura franquista va derogar la legalitat republicana, i també desnormativitzà els topònims catalans, tornant a les formes arcaiques que havien estat oficials abans de 1933, com a part de la política repressiva contra la llengua catalana.

Amb la recuperació de la Generalitat, la Llei 12/1982 establí que mentre no es produís l’aprovació definitiva per part dels ajuntaments, la toponímia tindria com a forma oficial la seva expressió catalana. Però els ajuntaments de Cabacés, Capmany, Lladó i Rialp van reclamar insistentment per a evitar que les grafies imposades pel franquisme dels topònims deixessin de ser oficials, i ho van aconseguir pressionant la Generalitat. El 1998 el Parlament promulgà la Llei de Política Lingüística, que hauria hagut de resoldre aquest problema i també els dels altres municipis amb noms oficials que no respecten la normativa de l’idioma. Però en canvi, aquests ajuntaments no l’han volgut complir mai, emparats per un decret mal fet premeditadament (el Decret 139/2007) i que contradiu el que disposa la Llei de Política Lingüística.

El passat 25 de gener de 2023 vam demanar a la Consellera de Justícia, Drets i Memòria que la futura Llei de Memòria Democràtica garantís la retirada dels topònims franquistes que encara són oficials, però hem observat que la proposició de llei no incorpora cap article que faci corregir aquesta indignitat. És per això que us demanem que el vostre grup parlamentari aprofiti la tramitació parlamentària de la Llei per a fer-hi les aportacions necessàries per tal que els topònims Cabacés, Capmany, Lladó i Rialp no puguin continuar essent les formes oficials dels noms dels municipis de Cabassers, Campmany, Lledó d’Empordà i Rialb.

No es toleraria que cap capital de comarca tingués encara el nom franquista. Seria impensable que Vich, Seo de Urgel, Villafranca del Panadés o Figueras fossin encara els topònims oficials d’aquells municipis. Cal garantir la igualtat de tots els ciutadans, i no abandonar al caciquisme els qui patim encara la imposició de topònims franquistes per la mania absurda d’uns quants. Som ciutadans com tots els altres i amb els mateixos drets. Us demanem que ens els garantiu per a no continuar veient-nos obligats a patir la humiliació d’haver d’usar noms oficials franquistes en ple segle XXI.