Principat de Catalunya

Topònims oficials no normatius del Principat de Catalunya

Al Principat de Catalunya encara hi ha nou municipis que tenen com a oficials dels seus topònims formes no normatives (segons recull Optimot). Tots ells entren en contradicció amb la legislació vigent sobre política lingüística i toponímia.

Cabacés (el Priorat)
[forma no normativa i al·lòctona, exònim castellà del topònim Cabassers, imposada pel franquisme]
Forma normativa fixada per l’IEC: Cabassers
Forma oficialitzada pel Decret de Governació de 13/11/1933: Cabassers
Històric de canvis segons el DOGC: Cabassers (1983), Cabacés (1989)
Inscripció al Registro de Entidades Locales del govern espanyol: 21/10/1986
Variació segons el Registro de Entidades Locales: cap
Inscripció al Registre del Sector Públic Local de Catalunya: vegeu les dades
Expedient de canvi de nom oficial: 1980-1989
Requeriment del Senat perquè compleixi la Llei 20/2022 de Memòria Democràtica.
La Ponència del projecte de llei de memòria democràtica de Catalunya, de la Comissió de Justícia del Parlament, va declarar a la seva sessió del 17/11/2023 que la toponímia amb formes prenormatives imposada pel franquisme és simbologia franquista que s’ha de retirar. Més informació.

Afectat per la Ley 20/2022, de 19 de octubre, de Memoria Democrática, que el fa canviar per ser una imposició franquista. Més informació.
El 5 de juliol de 2024 l’Ajuntament de “Cabacés” va anunciar que iniciava el procediment d’oficialització del topònim català, Cabassers, per a complir la Llei de Política Lingüística i la de Memòria Democràtica. Més informació.

El 12 de juliol de 2024 l’Ajuntament de “Cabacés” va organitzar una reunió amb el veïnat on la DGAL va aclarir que l’ortografia i l’obligació de complir la Llei de Política Lingüística no es poden votar; la Generalitat no pot imposar la correcció del topònim però el compliment de la Llei de Política Lingüística és obligatori; i que una administració local ha de complir la llei de motu proprio. Més informació.

El 15 de juliol de 2024 el govern d’ERC de l’Ajuntament de “Cabacés” va trencar l’acord a què havia arribat amb Junts per a corregir el topònim del municipi i, tot i el que va exposar la DGAL el 12/07/2024, va anunciar que faria una consulta popular perquè els veïns decidissin si l’Ajuntament havia de complir la Llei de Política Lingüística o no. Més informació.


-Amigó, R. Nomenclàtor dels noms de lloc de Catalunya. El Punt, 17/02/2004.
-Balañà, P. Garcia, J. Cabassers, un topònim controvertit. Estudi documental, dins Homenatge a la memòria del Prof. Dr. Emilio Sáez: aplec d’estudis del[s] seus deixebles i col·laboradors [Diversos autors],  Barcelona, Universitat de Barcelona, Centre d’Estudis Medievals de Catalunya, Institució Milà i Fontanals (C.S.I.C.), 1989,  pp. 243-254.
-Baselga, J; Boronat, J; Carot, J; Duran, J; Garcia, J; Nogués, P. ¿Con ‘h’ o sin ‘h’? Varias poblaciones conviven con diferentes denominaciones. A Diari de Tarragona, Bloc, Suplement dominical, p. 1-3, 21 de juny de 1998.
-Bella, E. Topònims franquistes?. El Punt Avui, 07/08/2022.
-Biete, Vicenç. Acotacions, de Cabacers estant, a “Toponímia del terme de la Plana d’Ebre” (Ricard Serrano i Ciuraneta. Onomàstica B. I., núm. VIIII). A Butlletí interior, 1983, Núm. 11, p. 10-11.
-Biete, V. El nom del poble. A Cabacés, documents i escrits, p. 91-98. Cabassers, 1985.
-Biete, V. Capítol 62. El nom del poble. A Cabacés un poble al peu de Montsant, p. 341-347. Cabassers, 1991.
-Biete, V. El perquè de Cabacers. Dintre de El Sitjar, núm. 6, p. 4-5, octubre de 1983.
-Biete, V. «Relacions entre la toponímia i la geografia: l’exemple de Cabacés», dins Treballs de la Societat Catalana de Geografia, núm. 24. Barcelona, desembre 1990.
-Biete, V. Toponímia de Cabacers i el seu terme. 1979. Part A – Part B.
-Bofarull i Terrades, Manuel. Origen dels noms geogràfics de Catalunya: pobles, rius muntanyes, p. 41, 1991.
-Bramon, D. Topònims transformats per homofonia: alguns casos procedents de l’àrab andalusí i un de nou al Pla de l’Estany. [PDF] SVMMA. Revista de Cultures Medievals. Núm. 1, p. 1-11. 2013.
-Cavallé, J. Bitllet toponímic. Defensar una erra. A Tarragona Municipal, Butlletí d’Informació de l’Ajuntament, p. 15, 01/11/1988.
-EFE. El pueblo tarraconense con nombre franquista. Diari de Tarragona, 04/10/2022.
-García Sánchez, JJ. “Las lenguas de los topónimos. Su pertinencia y relevancia en el ‘Toponomasticon Hispaniae’“. A Nuevos senderos en la toponimia hispánica (pp.357-370). Pagès Editors. 2023. [PDF complet]
-Masip, A. No és qüestió de noms. Dintre de El Sitjar núm. 18, p. 4, primavera de 1985.
-Masip, A. Per què Cabassers, i no d’una altra manera. Dintre de El Sitjar núm. 4, p. 5, juliol-agost 1983.
-Masip, C. Exposició “La història d’un topònim”. Cabassers.org, 02/10/2022.
-Monzó, Q. Per a ofrenar noves glòries. La Vanguardia, 23/09/2023.
-Moreu-Rey, E. Grafia correcta de “Cabacers”. A Butlletí Interior, Societat d’Onomàstica, XIV, Barcelona 1983, 37-38.
-Navàs, D. Descripció histórica, física y política de Cabacés, 1918.
-Plana, M. Cabacés o Cabassers? El municipi organitza una jornada sobre el topònim. Diari de Tarragona, 07/09/2022.
-Plana, M. Reclamen que Cabacés passi a anomenar-se Cabassers. Diari de Tarragona, 10/12/2021.
-Prats, C. Anàlisi de la resposta de l’Ajuntament de Cabacés al Senat. Cabassers.org, 13/03/2023.
-Prats, C. “Cabacerol” (sic). A El Punt, p. 26, 25 de juliol de 2003.
-Prats, C. “Cabacés” com a exemple del que no s’ha de fer. Cabassers.org, 18/07/2024.
-Prats, C. Cabacés és l’únic municipi de Catalunya que té el seu nom oficial en castellà Cabassers.org, 18/08/2022.
-Prats, C. Cabacés o Cabassers? Quin embolic! A El Punt, p. 21, 13 de juny de 2002.
-Prats, C. D’Avicabescer a Cabassers: l’evolució d’un topònim. 2022.
-Prats, C. El franquisme sociològic a la toponímia: el cas de “Cabacés”. Cabassers.org, 19/11/2022.
-Prats, C. El gentilici “cabacerol”. Cabassers.org, 23/09/2022.
-Prats, C. El Senat demana als ajuntaments dels municipis amb topònims franquistes que compleixin la Llei de Memòria Democràtica. Cabassers.org, 12/02/2023.
-Prats, C. ERC Cabacés trenca l’acord amb Junts Cabassers per a corregir el topònim i ara vol fer votar si s’ha de mantenir la imposició franquista. Cabassers.org, 18/07/2024
-Prats, C. Franquisme persistent a la toponímia: Cabacés, Capmany, Lladó i Rialp. 2023.
-Prats, C. Intromissió a la toponímia dels altres. Cabassers.org, 20/08/2023.
-Prats, C. La grafia “Cabacers”. Cabassers.org, 20/09/2022.
-Prats, C. La grafia Cabacés no es va oficialitzar legalment. Cabassers.org, 15/10/2022.
-Prats. C. La grafia toponímica com a camp de batalla ideològic: Cabacés contra Cabassers. Cabassers.org, 15/02/2024.
-Prats, C. L’Ajuntament de Cabassers acceptà el topònim normalitzat el 1934. Cabassers.org, 11/11/2023.
-Prats, C. L’Ajuntament de Cabassers es va negar a usar la grafia normativa del topònim mentre va ser oficial. Cabassers.org, 16/07/2022.
-Prats, C. L’Ajuntament de Cabassers usava el topònim català el 1979. Cabassers.org, 05/11/2023.
-Prats, C. La poca tradició de la grafia “Cabacés”. Cabassers.org, 29/01/2022.
-Prats, C. Preguntes freqüents. Cabassers.org, 30/09/2021.
-Prats, C. Topònims franquistes. Cabassers.org, 19/01/2022.
-Prats, C. Transcripció de la jornada del 8 de setembre de 2022 a Cabassers. Cabassers.org, 27/10/2022.
-Prats, C. Transcripció de la reunió del 12 de juliol de 2024 a Cabassers. Cabassers.org, 19/07/2024.
-Redacció. Cabacés o Cabassers. A Revista Nord, núm 8, p. 7, setembre 2000.
-Redacció. Editorial. A Revista Nord, núm. 2, p. 3, març de 1999.
-Sastre, M. Cabacés en castellà, o Cabassers en català?. CCMA, 29/11/2021.
-Solà, Joan. Nomenclàtor major de Catalunya. A Avui, Cultura VI, 27 novembre 2003.
-Tedó, X. L’expedient Cabassers. A Nació Digital, 17 de desembre de 2010. [Enllaç trencat, disponible a archive.org i en fitxer PDF]
-Vall, J. Cabacés el meu poble. “El nom del poble”. Ed. de l’autor, p. 7-9.1999.
-Vall, J. Lingüística de Cabacés. “El gentilici”. Ed. de l’autor, p. 11. 2004.
-Sense signatura. De la comarca. Cabassers. A Priorat, 6 d’octubre de 1935, pàg. 10.


Capmany (Alt Empordà)
[forma no normativa, imposada pel franquisme]
Forma normativa fixada per l’IEC: Campmany
Forma oficialitzada pel Decret de Governació de 13/11/1933: Campmany
Històric de canvis segons el DOGC: Campmany (1983), Capmany (1984)
Inscripció al Registro de Entidades Locales del govern espanyol: 27/10/1986
Variació segons el Registro de Entidades Locales: Campmany fins 1857
Inscripció al Registre del Sector Públic Local de Catalunya: vegeu les dades
Expedient de canvi de nom oficial: 1984
Requeriment del Senat perquè compleixi la Llei 20/2022 de Memòria Democràtica.
La Ponència del projecte de llei de memòria democràtica de Catalunya, de la Comissió de Justícia del Parlament, va declarar a la seva sessió del 17/11/2023 que la toponímia amb formes prenormatives imposada pel franquisme és simbologia franquista que s’ha de retirar. Més informació.

Afectat per la Ley 20/2022, de 19 de octubre, de Memoria Democrática, que el fa canviar per ser una imposició franquista. Més informació.


-Artiza, G. Noticies historiques del territori i poble de Capmany. Amb algunes altres conexionades, que ha recollit i publica son fill en Gregori Artiza. Figueres. Imp. “La Veu de l’Empordà”. 1918.
-Bella, E. Topònims franquistes?. El Punt Avui, 07/08/2022.
-Egea, A; Roig, M. Capmany o Campmany? A Quaderns de la Revista de Girona. Campmany, Núm. 61, p. 82-83. 1995.
-Egea, A; Roig, M. Un document sobre Capmany anterior a l’any 1000. A Quaderns de la Revista de Girona. Campmany, Núm. 61, p. 97-98. 1995.
-Monzó, Q. Per a ofrenar noves glòries. La Vanguardia, 23/09/2023.
-Prats, C. Anàlisi de la resposta de l’Ajuntament de Capmany al Senat, Cabassers.org, 16/03/2023.
-Prats, C. Campmany, Cabassers.org, 31/03/2022.
-Prats, C. El Senat demana als ajuntaments dels municipis amb topònims franquistes que compleixin la Llei de Memòria Democràtica. Cabassers.org, 12/02/2023.
-Prats, C. Franquisme persistent a la toponímia: Cabacés, Capmany, Lladó i Rialp. 2023.
-Prats, C. Per llei atàvica, capmanyenc de Capmany. Cabassers.org, 18/03/2023.


Castell-Platja d’Aro (Baix Empordà)
[forma no normativa]
Forma normativa fixada per l’IEC (fins el 2023): Castell i Platja d’Aro
Forma proposada per l’Ajuntament i acceptada per l’IEC: Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró
Històric de canvis segons el DOGC: Castell d’Aro (1983), Castell-Platja d’Aro (1988)
Inscripció al Registro de Entidades Locales del govern espanyol: 25/03/1987
Variació segons el Registro de Entidades Locales: Castillo de Aro fins 18/04/1984
Inscripció al Registre del Sector Públic Local de Catalunya: vegeu les dades
Expedient de canvi de nom oficial: 1980-1985

El 27 de març de 2023 el batlle del municipi, Il·lim. Sr. Maurici Jiménez, anuncia la correcció del topònim i l’adopció de la forma normativa Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró, a més de la regularització de l’escut municipal. Més informació.

El 04 d’abril de 2023 el Butlletí Oficial de la Província de Girona núm. 66 pulica l’Edicte Proposta de modificació del nom del municipi i proposta d’adopció d’escut municipal. Més informació.

El 10 de novembre de 2023 el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya núm. 9038 publica la RESOLUCIÓ PRE/3758/2023, de 7 de novembre, per la qual es dona conformitat al canvi de nom del municipi de Castell-Platja d’Aro, que passa a denominar-se Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró. Més informació.


-Prats, C. Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró pren la iniciativa i corregeix el topònim oficial. Cabassers.org, 27/03/2023.
-Prats, C. Castell i Platja d’Aro. Cabassers.org, 05/08/2022.


Figaró-Montmany (Vallès Oriental)
[forma no normativa]
Forma normativa fixada per l’IEC: el Figueró i Montmany
Històric de canvi segons el DOGC: Montmany (1983), Montmany-Figaró (1985), Figaró-Montmany (1994)
Inscripció al Registro de Entidades Locales del govern espanyol: 03/09/1986
Variació segons el Registro de Entidades Locales: Montmany-Figaró fins 30/12/1984
Inscripció al Registre del Sector Públic Local de Catalunya: vegeu les dades
Expedients de canvi de nom oficial: 1983-1985 i 1994


-Garcia-Pey, E. Figaró-Montmany. Recull onomàstic. 2017.
-Monzó, Q. Per a ofrenar noves glòries. La Vanguardia, 23/09/2023.
-Prats, C. El cas del Figueró. Cabassers.org. 16/11/2022.
-Prats, C. El Figueró i Montmany. Cabassers.org, 04/08/2022.
-Sense signatura. El Figaró mantindrà la grafia actual després de consultar-ho en referèndum als veïns. ccma.cat, 17/10/2004.
-Sense signatura. Els veïns del Figaró decidiran en un referèndum el canvi de nom del municipi pel del Figueró i Montmany. Vilaweb, 06/09/2004.
-Sense signatura. Figaró-Montmany convoca un referèndum popular per escollir el nom del municipi. ccma.cat, 15/10/2004.
-Solà, Joan. Nomenclàtor major de Catalunya. A Avui, Cultura VI, 27 novembre 2003.


Forallac (Baix Empordà)
[forma que no respecta la tradició toponomàstica catalana: mot creuat entre els topònims (Fo)nteta, Pe(ra)tallada i Vulpe(llac)]
Forma normativa fixada per l’IEC: Vulpellac, Fonteta i Peratallada
Històric de canvis segons el DOGC: Forallac (1983)
Inscripció al Registro de Entidades Locales del govern espanyol: 11/09/1986
Variació segons el Registro de Entidades Locales: Forallach fins 18/04/1984
Inscripció al Registre del Sector Públic Local de Catalunya: vegeu les dades


-Prats, C. Forallac, un acrònim toponímic. Cabassers.org, 04/08/2022.


Lladó (Alt Empordà)
[forma no normativa, imposada pel franquisme]
Forma normativa fixada per l’IEC: Lledó d’Empordà
Forma oficialitzada pel Decret de Governació de 13/11/1933: Lledó
Històric de canvis segons el DOGC: Lladó (1983)
Inscripció al Registro de Entidades Locales del govern espanyol: 14/05/1991
Variació segons el Registro de Entidades Locales: cap
Inscripció al Registre del Sector Públic Local de Catalunya: vegeu les dades
Expedient de canvi de nom oficial: 1981-1982
Requeriment del Senat perquè compleixi la Llei 20/2022 de Memòria Democràtica.
La Ponència del projecte de llei de memòria democràtica de Catalunya, de la Comissió de Justícia del Parlament, va declarar a la seva sessió del 17/11/2023 que la toponímia amb formes prenormatives imposada pel franquisme és simbologia franquista que s’ha de retirar. Més informació.

Afectat per la Ley 20/2022, de 19 de octubre, de Memoria Democrática, que el fa canviar per ser una imposició franquista. Més informació.


-Amigó, R. Nomenclàtor dels noms de lloc de Catalunya. El Punt, 17/02/2004.
-Bella, E. Topònims franquistes?. El Punt Avui, 07/08/2022.
-Caixàs, J. El nom de “Lladó”. A El Cornetí, la revista de Lladó. Núm. 4, p. 33, desembre 2010. [comentaris a Notes al marge a l’article de Josep Caixàs «El nom de “Lladó”»]
-Casademont, E. Lladó, el poble que no vol dir-se Lledó. Diari de Girona. 12/07/2009.
-Monzó, Q. Per a ofrenar noves glòries. La Vanguardia, 23/09/2023.
-Prat, L. El priorat agustinià de Santa Maria de Lladó i els seus priors. Dintre de Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, vol. 24, p. 207-226. 1991. [La secció dedicada al topònim “Lladó: el nom” (p. 212) conté falsedats, desmentides en aquest article].
-Prats, C. El Senat demana als ajuntaments dels municipis amb topònims franquistes que compleixin la Llei de Memòria Democràtica. Cabassers.org, 12/02/2023.
-Prats, C. Franquisme persistent a la toponímia: Cabacés, Capmany, Lladó i Rialp. 2023.
-Prats, C. Lledó d’Empordà. Cabassers.org, 15/01/2022.
-Prats, C. Notes al marge a l’article de Josep Caixàs «El nom de “Lladó”». Cabassers.org, 19/02/2023.
-Prats, C. Topònims franquistes. Cabassers.org, 19/01/2022.
-Solà, Joan. Nomenclàtor major de Catalunya. A Avui, Cultura VI, 27 novembre 2003.
-Vayreda i Olivas, P. “Etimologia” (p. 16) i “El nom de Lladó apareix en els diplomes” (p. 24-25), a El Priorat de Lladó i les seves filials, p. 16. 1930.


Massanes (la Selva)
[forma no normativa]
Forma normativa fixada per l’IEC: Maçanes
Històric de canvis segons el DOGC: Maçanes (1983), Massanes (1984)
Inscripció al Registro de Entidades Locales del govern espanyol: 09/10/1986
Variació segons el Registro de Entidades Locales: Massanas fins el 18/04/1984
Inscripció al Registre del Sector Públic Local de Catalunya: vegeu les dades
Expedient de canvi de nom oficial: 1983


-Prats, C. Maçanet Massanes. Cabassers.org, 22/01/2022.


Navàs (Bages)
[forma no normativa]
Forma normativa fixada per l’IEC: Navars
Històric de canvis segons el DOGC: Navàs (1983) [Abans de 1983: Navás]
Inscripció al Registro de Entidades Locales del govern espanyol: 25/02/1988
Variació segons el Registro de Entidades Locales: Navás fins 18/04/1984
Inscripció al Registre del Sector Públic Local de Catalunya: vegeu les dades


-Monzó, Q. Per a ofrenar noves glòries. La Vanguardia, 23/09/2023.
-Prats, C. De Castelladral a Navàs sense passar per Navars. Cabassers.org. 27/01/2022.
-Solà, Joan. Nomenclàtor major de Catalunya. A Avui, Cultura VI, 27 novembre 2003.


Rialp (Pallars Sobirà)
[forma no normativa, imposada pel franquisme]
Forma normativa fixada per l’IEC: Rialb (de Noguera)
Forma oficialitzada pel Decret de Governació de 13/11/1933: Rialb de Noguera
Històric de canvis segons el DOGC: Rialb (1983), Rialp (1985)
Inscripció al Registro de Entidades Locales del govern espanyol: 15/10/1986
Variació segons el Registro de Entidades Locales: cap
Inscripció al Registre del Sector Públic Local de Catalunya: vegeu les dades
Expedient de canvi de nom oficial: 1981-1990
Requeriment del Senat perquè compleixi la Llei 20/2022 de Memòria Democràtica.
La Ponència del projecte de llei de memòria democràtica de Catalunya, de la Comissió de Justícia del Parlament, va declarar a la seva sessió del 17/11/2023 que la toponímia amb formes prenormatives imposada pel franquisme és simbologia franquista que s’ha de retirar. Més informació.

Afectat per la Ley 20/2022, de 19 de octubre, de Memoria Democrática, que el fa canviar per ser una imposició franquista. Més informació.


-Amigó, R. Nomenclàtor dels noms de lloc de Catalunya. El Punt, 17/02/2004.
-Bella, E. Topònims franquistes?. El Punt Avui, 07/08/2022.
-Monzó, Q. Per a ofrenar noves glòries. La Vanguardia, 23/09/2023.
-Prats, C. Anàlisi de la resposta de l’Ajuntament de Rialb al Senat. Cabassers.org, 15/08/2023.
-Prats, C. El Senat demana als ajuntaments dels municipis amb topònims franquistes que compleixin la Llei de Memòria Democràtica. Cabassers.org, 12/02/2023.
-Prats, C. Franquisme persistent a la toponímia: Cabacés, Capmany, Lladó i Rialp. 2023.
-Prats, C. Rialb, un cas de rebuig des de l’origen. Cabassers.org, 18/07/2022.
-Prats, C. Topònims franquistes. Cabassers.org, 19/01/2022.
-Prats, C. Un intent fallit de corregir el nom de Rialb el 1960. Cabassers.org, 30/03/2023.
-Solà, Joan. Nomenclàtor major de Catalunya. A Avui, Cultura VI, 27 novembre 2003.


Roda de Barà (Tarragonès)
[forma no normativa]
Forma normativa fixada per l’IEC: Roda de Berà
Històric de canvis segons el DOGC: Roda de Berà (1983), Roda de Barà (1984), Roda de Berà (2012)
Inscripció al Registro de Entidades Locales del govern espanyol: 09/09/1986
Variació segons el Registro de Entidades Locales: Roda fins 02/07/1916, Roda de Barà 18/04/1984
Inscripció al Registre del Sector Públic Local de Catalunya: vegeu les dades
Expedients de canvis de nom oficial: 1985, 2012-2013

Corregit per la RESOLUCIÓ GRI/2935/2012, de 27 de desembre, per la qual es dóna conformitat al canvi de nom del municipi de Roda de Barà, que passa a denominar-se Roda de Berà.

Torrelavit (Alt Penedès)
[forma que no respecta la tradició toponomàstica catalana procedent de la fusió de Terrassola i Lavit, On. Cat. vol. VII, p. 315, col. a, lín. 23]
Forma normativa fixada per l’IEC: Terrassola i Lavit
Forma oficialitzada pel Decret de Governació de 13/11/1933: Terrassola i Lavit
Històric de canvis segons el DOGC: Torrelavit (1983) [Abans de 1983: Torrelavid]
Inscripció al Registro de Entidades Locales del govern espanyol: 23/10/1986
Variació segons el Registro de Entidades Locales: Torrelavid fins 18/04/1984
Inscripció al Registre del Sector Públic Local de Catalunya: vegeu les dades
Expedients de canvi de nom oficial: 1981, 1983


-Prats, C. El Ple de l’Ajuntament de Torrelavit aprovà canviar el topònim oficial per Terrassola i Lavit el 1981. Cabassers.org, 11/11/2023.
-Prats, C. Terrassola i Lavit. Cabassers.org, 05/08/2022.


Torreflor (la Segarra)
[forma que no respecta la tradició toponomàstica catalana, procedent de la fusió de Torrefeta i Florejacs]
Forma normativa fixada per l’IEC: Torrefeta i Florejacs
Històric de canvis segons el DOGC: Torreflor (1983), Torrefeta i Florejacs (1994)
Inscripció al Registro de Entidades Locales del govern espanyol: 06/10/1986
Variació segons el Registro de Entidades Locales: Torrefeta (1857), Torreflo (1972), Torrefeta i Florejacs (1994)
Inscripció al Registre del Sector Públic Local de Catalunya: vegeu les dades
Expedient de canvi de nom oficial: 1994

Corregit per la Resolució de 29 d’agost de 1994, per la qual es dóna conformitat al canvi de nom del municipi de Torreflor.

Per a determinar si una forma toponímica és una imposició franquista o no, la base és el BOGC, n. 119, 14/11/1933, pàg. 991, que conté la llista de noms oficials dels municipis de Catalunya aprovada el 1933; a la primera columna d’aquesta llista hi ha les formes oficials usades abans de la normativització dels topònims, a les quals retornà el franquisme. Per a un anàlisi més aprofundit de la matèria, visiteu aquest enllaç.

Els canvis de denominació soferts més tard del 1983 per aquests municipis no compten amb cap decret ni resolució publicada al DOGC que els avali, a excepció de Figaró-Montmany (1994), ja que tots els canvis són per formes no normatives. S’autoritzà pel procediment del silenci administratiu, contemplat a l’article 3.4 de la Llei 12/1982, de 8 d’octubre, ja que no es podien justificar lingüísticament decisions polítiques. Per a donar oficialitat als canvis arbitraris de Cabacés, Capmany, Castell-Platja d’Aro, Montmany-Figaró, Massanes, i Rialp, s’aprofità la publicació de la “llista dels noms oficials dels municipis de Catalunya” dels anys 1984, 1985 i 1989, per a incloure-hi les formes no normatives oficialitzades. Forallac, Lladó, Navàs i Torrelavit ja apareguen amb aquestes formes a la primera llista publicada el 1983, i els dos darrers fores catalanitzats, passant de Navás a Navàs, i de Torrelavid a Torrelavit.

Tots aquests municipis, no tenint com a oficial la forma normativa dels seus topònims, incompleixen la Llei 1/1998, de política lingüística, i provoquen frau de llei a l’aplicació del Decret 133/2020, sobre usos de la toponímia, com s’explica detalladament aquí.


Capitals de municipis amb topònims oficials no normatius

A banda, l’Ajuntament de la Torre de Cabdella utilitza la forma incorrecta “la Torre de Capdella” a tort, és a dir, tot i ser oficial la forma normativa del topònim. Aquesta forma toponímica també fou una imposició del franquisme (vegeu BOGC, n. 119, 14/11/1933, pàg. 995). Fins i tot utilitza la forma errònia al domini de la pàgina web de l’ajuntament, torredecapdella.org. Aconseguí, el 2015, oficialitzar la forma incorrecta “Capdella” per al nom del cap de municipi, la Torre de Cabdella; per a la Central de Cabdella; i per al nucli de Cabdella. També féu oficial la forma incorrecta Obeix per al nucli d’Oveix, i intentà canviar, sense èxit, el topònim del nucli Envall pel d’Emball (acta del ple del 4 de novembre de 2013). Guiró també apareix al Nomenclàtor oficial de la toponímia major com Aguiró. El Nomenclàtor conté errors a l’hora d’assenyalar la incorrecció de les formes oficials dels nuclis del muicipi de la Torre de Cabdella que no són normatives, ja que només apareix marcat amb l’asterisc que indica aquesta circumstància el topònim Aguiró, però no Capdella, Obeix i La Torre de Capdella, a la llista dels nuclis de població. No hem sabut documentar quan es produí el canvi de Guiró per Aguiró, tot i que imatges de Google Maps d’agost de 2009 mostren el cartell que indica aquest nucli amb la forma Guiró, guixada, afegint-hi una A amb pintura. La Generalitat no li permeté, en canvi, fer oficial la forma “la Torre de Capdella” com a nom del municipi, tot i haver-li acceptat aquesta incorrecció com a nom de la capital del municipi. L’Ajuntament de la Torre de Cabdella és, sense cap classe de dubte, el que més perjudici ha causat a la toponímia catalana d’ençà la restauració de la Generalitat el 1977, ja que ell sol és el responsable de la corrupció gràfica de cinc topònims majors. La toponímia normativa del municipi de la Torre de Cabdella (i els seus agregats) es pot veure aquí.


Demanem a la Direcció General d’Administració Local que faci complir la legislació en matèria de toponímia als ajuntaments de la Torre de Cabdella i Josa i Tuixén (24/03/2023)
El dia que això passi a Tarrasa, Sardañola o Lérida tot seran plors (13/04/2023)
Envall, no Emball (23/01/2023)
Hem demanat el restabliment de la toponímia normativa a diversos nuclis de Josa i Tuixén i la Torre de Cabdella (11/02/2023)
Les males praxis que cal corregir i evitar (11/05/2022)
No s’ha de premiar l’arbitrarietat ni promoure la ignorància (06/12/2022)


El nucli de Tuixén, al municipi de Josa i Tuixén, és un cas similar al de la Torre de Cabdella, i presenta també una doble denomnació: mentre que el municipi té com a nom oficial el que ja hem dit, Josa i Tuixén, el nucli de Tuixén patí la deturpació Tuixent*. El Dr. Joan Anton Rabella, de l’Oficina d’Onomàstica de l’IEC, explica aquest cas: “Encara que aquest topònim s’hauria de considerar com un veritable monument lingüístic que forma part del nostre patrimoni històric i cultural —ja el trobem documentat des del segle IX, “Tuxen”, a l’acta de consagració de la catedral de la Seu d’Urgell—, des de l’Ajuntament s’ha insistit a emprar la solució no normativa, Tuixent, per la qual cosa l’any 2004 va sol·licitar el canvi de denominació —ja que el nom estava ben escrit també oficialment—, un canvi que, d’acord amb l’informe negatiu redactat des de l’OdO amb data de 5 de febrer de 2004, es va denegar des del Departament de Governació (Decret 397/2004, de 5 d’octubre, pel qual es denega el canvi de nom del municipi de Josa i Tuixén pel de Josa i Tuixent). Tanmateix, posteriorment l’Ajuntament va sol·licitar el canvi de la forma escrita del nom del cap del municipi, un canvi que, per mitjà d’un procediment administratiu que no va tenir en compte les competències de l’IEC, es va acabar con- cedint, de manera que en la segona edició del Nomenclàtor oficial el municipi consta amb el nom de Josa i Tuixén, mentre que el cap del municipi hi apareix amb la forma Tuixent.” (Llengua i ús, 2010, 47: “La segona edició del Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya”, p. 50-51)


Demanem a la Direcció General d’Administració Local que faci complir la legislació en matèria de toponímia als ajuntaments de la Torre de Cabdella i Josa i Tuixén (24/03/2023)
El dia que això passi a Tarrasa, Sardañola o Lérida tot seran plors (13/04/2023)
Hem demanat el restabliment de la toponímia normativa a diversos nuclis de Josa i Tuixén i la Torre de Cabdella (11/02/2023)
Josa i Tuixent, a tort (21/01/2022)



Municipis i nuclis amb cert rebuig a les formes normatives dels seus topònims.

Al municipi de Lles de Cerdanya, al nucli Arànser s’usa la forma no normativa Aransa (fins el 1933, Aransá), i al nucli de Músser es fa anar la forma Mussa (fins el 1933, Musa), tot i que les formes oficials són les correctes. Les formes errònies consten al web de l’Ajuntament, en posició predominant, si bé també s’indiquen les formes oficials.

A Horta de Sant Joan hi ha també una entitat, anomenada “Recuperem Orta“, que promou el canvi de nom oficial per aquesta forma arcaica i no normativa, i algunes empreses locals, i fins i tot el Centre Picasso, utilitzen aquesta forma del topònim. També ho fa l’Ecomuseu dels Ports, especialment a la seva revista, Sovatge.

A Hortoneda, un nucli del municipi de la Conca de Dalt (Pallars Jussà), hom hi defensa l’escriptura sense H del topònim, “Ortoneda” (Segre, 15/01/2010, p. 35). De fet, el cartell oficial que indica el nom del municipi a la carretera que hi porta, s’observa amb la H repintada després que hi fos esborrada, i pocs metres després d’aquest cartell, en un mur de l’església, se’n veu un altre amb la forma “Ortoneda”.

A Saurí, nucli de Sort, l’Ajuntament va aprovar canviar el nom per “Seurí” al ple del 21/05/2024, sense el preceptiu informe de l’Institut d’Estudis Catalans.


Garcia Quera, N. Informe justificatiu de canvi de nomenclatura oficial. De Saurí a Seurí. Pallars Sobirà. 2023.



Correccions a partir de la publicació del Nomenclàtor oficial de la toponímia major de Catalunya

Josep Moran i Anton Rabella, de l’Oficina d’Onomàstica de l’IEC, es lamentaven en un article publicat el 2004, sobre el Nomenclàtor oficial de la toponímia major de Catalunya, que “un altre dels grans objectius d’aquest projecte no s’ha pogut assolir: el plantejament inicial tenia la intenció de permetre, o almenys facilitar, la correcció dels onze noms de municipis de Catalunya que presenten una denominació incorrecta des del punt de vista de la normativa lingüística de l’Institut d’Estudis Catalans. En el desenvolupament d’aquest projecte, però, no s’ha aconseguit la cor recció de cap dels noms d’aquests municipis. Contràriament, la redacció final de la Llei 1/1998, que, en l’article 18, atorga als municipis la competència no solament del nom del municipi –que hauria de fer referència a l’elecció del nom, però no a la seva forma ortogràfica– , sinó també del nom dels nuclis de població de cada terme municipal, ha comportat la inclusió en el nomenclàtor oficial de més de cent cinquanta noms incorrectes ortogràficament o inadequats a la tradició toponomàstica catalana, malgrat que des de l’ O d O es van redactar més de cent informes tècnics sobre les formes toponímiques adequades. D’aquesta manera, tots aquests noms, lingüísticament improcedents, apareixen finalment en el nomenclàtor destacats gràficament amb un asterisc perquè es consideren incorrectes segons els criteris de l’Institut d’Estudis Catalans, o de l’Institut d’Estudis Aranesi en el cas de *Baqueira per Vaquèira.”

El 2012, l’Ajuntament de Roda de Berà decidí oficialitzar la forma correcta del topònim per al municipi i per als nuclis de població, substituint Barà per Berà. És l’únic cas on un ajuntament ha complert la legislació vigent en matèria de toponímia i política lingüística de manera voluntària.

Tots els altres ajuntaments s’han negat, quan el Govern els ho ha proposat, a rectificar les incorreccions lingüístiques de les formes oficials dels seus topònims. Queden doncs, a banda de la judicialització del problema, les vies exposades a lex.cabassers.org per a fer complir la llei als ajuntaments díscols.


Topònims oficials no normatius acceptats per l’IEC.

Caçà de la Selva té com a oficial la grafia Cassà de la Selva, acceptada per l’IEC (sense renunciar a la bona, Caçà) perquè la dècada de 1980 els sistemes informàtics no reproduïen la ç i el nom del lloc hi apareixia de manera malsonant, “Caca de la Selva”.

Caçà de Pelràs, nucli del municipi de Corçà, apareix al Nomenclàtor amb la forma “Cassà de Pelràs”, tot i que consta inscrit a Municat amb el nom oficial correcte, Caçà de Pelràs.

Terraça té com a oficial la forma Terrassa i l’IEC l’accepta sense condicions. Tanmateix la forma que s’adiu a l’etimologia i a la transmissió del nom és Terraça, com s’argumenta en aquest estudi. L’abril de 2024 s’ha obert el debat públic sobre la conveniència del canvi de nom de la ciutat per a oficialitzar la grafia normativa Terraça, amb aportacions del Dr. Alturo.


Altres topònims no normatius d’entitats de població que consten al Nomenclàtor oficial de la toponímia major de Catalunya (s’indica, primer, el municipi al qual pertanyen). En negreta, els nuclis o disseminats històrics, acompanyats de la forma normativa del seu topònim.

-Alamús, els: Vencilló (nucli, Vensilló, documentat al segle XII).

-Alcanar: Alcanar Costa (nucli), Alcanar Platja (nucli), Montecarlo (nucli), Montsià Mar (nucli).

-Alella: Alella Park (nucli), Can Sors (nucli), Ibars-Meia (nucli).

-Alpicat: Graó Park (nucli).

-Ametlla de Mar, l’: l’Hidalgo (nucli).

-Ampolla, l’: Ampollamar (nucli).

-Arenys de Mar: el Cònsul (nucli), Portimar (nucli).

-Argentona: Veïnat de Lladó (nucli).

-Avinyó: Urbisol (nucli).

-Baronia de Rialb, la: Politg (nucli, Polig, documentat al segle XII).

-Begues: Begues Park (nucli).

-Bigues i Riells: Castell-Montbui (nucli).

-Blanes: Blanes Vistamar (nucli).

-Caldes de Malavella: Tourist Club (nucli).

-Calella: Can Carreras (nucli), Quilòmetre 3 (nucli).

-Callús: Buenos Aires (nucli).

-Cambrils: Cambrils Badia (nucli).

-Campdevànol: Sant Quintí de Puigrodon (disseminat, Sant Quintí de Puig-rodon, documentat al segle XI).

-Carme: les Pinedes de l’Armengol (nucli).

-Castellet i la Gornal: Costa-Cunit-Castellet Sector Trencarroques (nucli).

-Cervelló: Grab (nucli).

-Corbera de Llobregat: Ca n’Armengol (nucli).

-Espluga de Francolí, l’: Carreras (nucli).

-Figaró-Montmany* (el Figueró i Montmany): Figaró (nucli, Figueró, documentat al segle XIV).

-Flaçà: Farreres (nucli, Ferreres, documentat al segle XVII).

-Fornells de la Selva: Fornells Park (nucli).

-Gelida: Safari (nucli).

-Gualba: Royal Park (nucli).

-Lladurs: Montpol (nucli, Montpolt, documentat al segle IX).

-Llançà: els Estanys-Sant Genís (nucli).

-Mediona: Can Verdaguer (nucli), Monterrey Park (disseminat).

-Mollet del Vallès: Lourdes (nucli).

-Mont-roig del Camp: Miami Platja (nucli).

-Olost: Santa Creu de Jutglar (nucli, Santa Creu de Joglars, documentat al segle X).

-Pals: Palsmar (nucli).

-Peralada: Urbanització Golf Peralada (disseminat).

-Pineda de Mar: Pinemar (nucli).

-Pont de Vilomara i Rocafort, el: River Park (nucli). NOTA: No apareix a la cartografia ni a la llista de topònims del nomenclàtor, però sí al visor web de l’ICC.

-Premià de Dalt: Barri del Remei-Castell (nucli), Buvisa (nucli), Puig de Pedra-Sot del Pi (nucli), Santa Anna-Tió (nucli).

-Puig-reig: Cal Pons (nucli, en origen fou una colònia industrial fundada el 1875).

-Ribes de Freser: la Massana (nucli, la Maçana, documentat al segle X).

-Riells i Viabrea: Alba de Liste (nucli), Junior Park (nucli), Residencial Riells II (nucli).

-Riudecols: Riu-club (nucli).

-Riudellots de la Selva: Veïnat de Can Buxió (nucli).

-Roda de Berà: Baramar (nucli), Merymar (nucli).

-Sabadell: Avinguda-Eixampla (barri), Torreguitart (barri).

-Sallent: Sallés de la Serra (nucli).

-Sant Adrià de Besòs: Via Trajana-Montsolís (nucli).

-Sant Cebrià de Vallalta: Vistamar (nucli).

-Sant Feliu de Buixalleu: Ducat del Montseny (nucli), Rio Park (nucli), Urbanització Sector Industrial (nucli).

-Sant Feliu de Pallerols: la Torra (nucli, la Torre, documentat al segle X).

-Sant Jaume dels Domenys: el Papagai (nucli).

-Sant Martí Sarroca: Can Cruset de la Carrera (nucli).

-Sant Pere de Ribes: Can Lloses-Can Marcer (nucli).

-Sant Pol de Mar: Urbapol (nucli).

-Sant Quirze Safaja. Pinars del Badó (nucli), Pla del Badó (nucli).

-Sant Quirze del Vallès: los Rosales (nucli), Sant Quirze Jardí (nucli).

-Sant Vicenç de Montalt: Supermaresme-la Ferrera (nucli).

-Santa Coloma de Farners: Can Malladó (nucli).

-Santa Margarida de Montbui: Santa Margarida de Montbui-nucli antic (nucli, documentat al segle X).

-Santa Margarida i els Monjos: Muscarola (nucli), Sardinyola (nucli).

-Santa Susanna: Can Torrent-Alta Maresma (nucli).

-Sils: King Park (nucli).

-Talarn: Central Fecsa-Nerets (nucli).

-Tarragona: Coves del Llorito (nucli), Icomar (nucli).

-Tiurana: Solés de Tiurana (nucli, Solers de Tiurana, documentat al segle XI).

-Tordera: Fibracolor (nucli), Niàgara Parc (nucli).

-Torre de Claramunt, la: les Pinedes de l’Armengol (nucli).

-Torrelles de Foix: Can Cruset (nucli). Cusconar (nucli), Urbanització la Montsarra (nucli).

-Torrelles de Llobregat: Can Guey (nucli).

-Vacarisses: el Fresno (nucli).

-Vallgorguina: Canadà Parc (nucli).

-Vallmoll: Calders-Escales (nucli), Vallmoll Paradís (nucli).

-Vilabella: el Padrós (nucli, el Pedrós, documentat al segle XIV).

A la Val d’Aran:
-Naut Aran: Baqueira (nucli).

Podeu veure la llista completa dels noms dels municipis de Catalunya a la Viquipèdia, amb menció de la comarca de la qual formen part i la seva heràldica si la tenen oficialitzada.

Toponímia menor

-Sant Pere de Rodes (monestir al terme municipal del Port de la Selva), oficial amb aquesta forma, tot i que Coromines defensa Sant Pere de Roda i sobre això a l’OnCat afirma taxativament: “Faig memòria que el nom del monestir és St. P. de Roda, sense -s (el poble empordanès no ho diu ni ho ha dit mai d’altra manera)”. El Dr. Narcís Garolera reclama la restauració de la forma ‘Roda’ des de 2017 i ho argumenta a l’article “En defensa de Sant Pere de Roda“. Tanmateix, el filòleg i paleògraf Jesús Alturo defensa la forma Rodes.