6
juny, 2026

El gran triomf del franquisme és que la Generalitat encara defensi la toponímia franquista

El 1938 els colpistes van publicar un decret al BOE 534, de 08 d’abril de 1938, que derogava l’Estatut de Catalunya, la legislació del Parlament i la del Govern de la Generalitat. Aquest fou el fonament de la dictadura per desfer tota l’obra normalitzadora que havia fet la Generalitat des de 1931, incloent la regularització toponímica de 1933. A mesura com l’exèrcit feixista anava ocupant Catalunya, als ajuntaments se’ls imposaven un altre cop les formes prenormatives dels seus topònims, és a dir, les que havien estat vigents abans de la normalització de 1933 dels noms de lloc segons l’ortografia catalana que havia fixat l’Insttut d’Estudis Catalans.

Tothom sap que a Catalunya encara hi queden quatre ajuntaments que es resisteixen malaltissament a desfer-se de les faltes d’ortografia que la dictadura va imposar als noms dels seus municipis. I aquesta obsessió que tenen per venerar quelcom que va ser fet per humiliar-los és el gran triomf del franquisme. Són pocs, és cert; dels 947 municipis de Catalunya només 4 pateixen aquesta deficiència. Però el mal que fa aquesta degeneracio a l’honor nacional és immens. Perquè a sobre, la Generalitat sempre s’ha inhibit a favor d’una autonomia municipal que no existeix quan es tracta de determinar l’ortografia dels noms de lloc. A l’aberració de l’actitud d’esclau s’hi suma, a més, la corrupció de la Generalitat, que no vol de cap manera intervenir per fer el que li toca: obligar aquestes administracions deslleials a complir la Llei de Política Lingüística. La Generalitat ha arribat a falsejar informes jurídics per evitar a tota costa que es compleixi la Llei de Política Lingüística i no haver de forçar a semblar normals els ajuntaments que no es volen treure de sobre la marca humiliant de la dictadura.

30
març, 2023

Un intent fallit de corregir el nom de Rialb el 1960

A l’expedient de canvi de nom oficail de Rialb per Rialp, fet per aquell ajuntament entre 1981 i 1982 per a demanar a la Generalitat que li mantingués com a oficial la deturpació Rialp hi ha un document del «Instituto de Estudios Ilerdenses» de 1960. S’aporta com a justificació de la grafia «Rialp». Com no pot ser d’altra manera, l’informe és un despropòsit sense cap mena de base, que arriba a l’extrem de fer aquesta afirmació: «la palabra Ri-alp, se ha formado del latín ribus = río, y del celta alp = peña escarpada, significando: río de la peña escarpada o peña escarpada del o en el río, o algo así«. No cal res més per a fer una valoració d’aquest «informe», però tanmateix del document se’n desprèn una notícia interessant: l’Instituto Nacional de Estadística va voler canviar la grafia de «Rialp» per la que fixà l’IEC i aprovà la Generalita tel 1933: Rialb de Noguera.

No consten els motius d’aquesta intenció, ni n’hem trobat cap altra referència que pugui aclarir-ho, però crida l’atenció. És l’únic cas que coneixem en què una institució de la dictadura va intentar oficialitzar un topònim català escrit d’acord amb el criteri de l’Institut d’Estudis Catalans. Potser creava confusió amb la Baronia de Rialb (aleshores escrita Baronia de Rialp), o amb el riu del mateix nom (també escrit llavors Rialp), citats també al text del Instituto de Estudios Ilerdenses. El cas és que sense cap mena de base científica, aquell Instituto de Estudios Ilerdenses va emetre un informe que desaconsellava el canvi, en un paper ben galdós, acientífic i ridícul que va fer. I el topònim es va quedar esguerrat, com encara està.

TRANSCRIPCIÓ DELS DOCUMENTS:

Atendiendo a su solicitud me complezco en adjuntarle informe emitido por esta Secretaría General del Instituto de Estudios Ilerdenses sobre el cambio de denominación del municipio de Rialp.

Dios guarde a V.S. muchos años.

Lérida, 25 de junio de 1960

EL SECRETARIO GENERAL:
Fdo. José. A. Tarragó Pleyán

Vº Bº EL PRESIDENTE
Fdo. Víctor Hellín

Sr. Alcalde Presidente del Ayuntamiento de RIALP

Continua l’informe mencionat:

INFORME AL AYUNAMIENTO DE RIALP SOBRE EL CAMBIO DE DICHO NOMBRE POR EL DE RIALB DE NOGUERA

En cuanto al nombre de Rialp

1º.- Según el Diccionario General Mofológico de la Lengua Española, por Roque Baran, Alpes (montes) y Alp (pueblo de la Cerdaña, provincia de Gerona) vienen del céltico y del griego «alp», que significa roca escarpada. Si es así, la palabra Ri-alp, se ha formado del latín ribus = río, y del celta alp = peña escarpada, significando: río de la peña escarpada o peña escarpada del o en el río, o algo así.

2º.- En el acta de consagración de la Catedral de Seo de Urgel (a. 839) el nombre Rialp figura con el de Rialbo (latín) que significa: Río balndo.

3º.- En el testamento del Vizconde de Castellbó (a. 1141) Rialp se expresa así: rivo dalb, con significado de río blanqueado (dealbatious) o río de blanco (de albo), si no es de río de la peña escarpada (ri-alp).

4º.- En el libro Feudorum Baroniae Montis Catali (s. XIV), se lee «el terme Duliana e de Rialp».

5º.- El Dr. D. Joaquín Rey y Rey, natural de Montuy (Lérida) rector que fué de la Universidad de Barcelona, en Oratiumculae habitea ad academiam cervariensem etc.» latiniza el apellido Rialp con la grafía Rialpius, y no Rialbius o Rialbus; si bien Pericot y García en La Civilización Megalítica Catalana y la Cultura Pirenaica, dice Rialb por Rialp.

Considerando que, por ley general, la toponimia preromana prevalece a la romana, a pesar de las grafías de los núms. 2º y 3º que anteceden, en las cuales parecen apoyarse el Instituto Nacional de Estadística para el cambio propuesto, y el Dr. Pericot en el uso de Rialb por Rialp, creemos que debe continuarse con la grafía Rialp.

En cuanto al nombre compuesto Rialb de Noguera.

Considerando que el nombre de Rialp figura en geografía leridana para designar:

a) Un río procedente de los montes de Gabarra que riega el valle o baronía de Rialp, afluente del Segre en el lugar llamado «Sole del Riu» más abajo de Tiurana y sobre Gualter (Geografía General de Cataluña, Ceferino Rocafort, tomo Lérdia, pág. 30).

b) El predicho valle o baronía de Rialp, nombre que no corresponde a ninguna entidad de población determinada, y comprende las entidades de: Bellfort, Gualter, Politg, S. Cristófol, La Serra, La Torre Vilaplana y los caseríos La Donzell, La Guardia, La Oliva, Palau, Peracolls, Pallerols y Puy: (Geografía General de Cataluña, Ceferino Rocafort, tomo Lérida, pág. 585) y

c) El Rialp de la consulta, no puede confundirse con otro nombre de población homónimo. Por lo cual creemos innecesario el determinativo de «Noguera» que se propone por el Instituto Nacional de Estadística.

Resumiendo: A nuestro juicio no es aconsejable el citado cambio.

Lérdia, 5 de enero de 1960.