El 1938 els colpistes van publicar un decret al BOE 534, de 08 d’abril de 1938, que derogava l’Estatut de Catalunya, la legislació del Parlament i la del Govern de la Generalitat. Aquest fou el fonament de la dictadura per desfer tota l’obra normalitzadora que havia fet la Generalitat des de 1931, incloent la regularització toponímica de 1933. A mesura com l’exèrcit feixista anava ocupant Catalunya, als ajuntaments se’ls imposaven un altre cop les formes prenormatives dels seus topònims, és a dir, les que havien estat vigents abans de la normalització de 1933 dels noms de lloc segons l’ortografia catalana que havia fixat l’Insttut d’Estudis Catalans.

Tothom sap que a Catalunya encara hi queden quatre ajuntaments que es resisteixen malaltissament a desfer-se de les faltes d’ortografia que la dictadura va imposar als noms dels seus municipis. I aquesta obsessió que tenen per venerar quelcom que va ser fet per humiliar-los és el gran triomf del franquisme. Són pocs, és cert; dels 947 municipis de Catalunya només 4 pateixen aquesta deficiència. Però el mal que fa aquesta degeneracio a l’honor nacional és immens. Perquè a sobre, la Generalitat sempre s’ha inhibit a favor d’una autonomia municipal que no existeix quan es tracta de determinar l’ortografia dels noms de lloc. A l’aberració de l’actitud d’esclau s’hi suma, a més, la corrupció de la Generalitat, que no vol de cap manera intervenir per fer el que li toca: obligar aquestes administracions deslleials a complir la Llei de Política Lingüística. La Generalitat ha arribat a falsejar informes jurídics per evitar a tota costa que es compleixi la Llei de Política Lingüística i no haver de forçar a semblar normals els ajuntaments que no es volen treure de sobre la marca humiliant de la dictadura.