La ciutat de Lleida té una avinguda anomenada “de l’Exèrcit”. El 17 d’abril de 2023 vam demanar a l’Ajuntament de Lleida, per una petició d’accés a la informació pública, conèixer per què aquesta avinguda té aquest nom i en quina data fou anomenada així. El 25 d’abril de 2023 l’Alcalde de l’Ajuntament de Lleida, dintre de l’expedient núm. G02030601/2023/0029, dictà una resolució estimant la petició formulada i informant que “el dit carrer fou aprovat per la Comissió Permanent de l’Ajuntament de Lleida en data de 18 de juny de 1958 i que aquest es dedicà a l’exèrcit nacional.”

Vistos els antecedents, resulta que el fet que aquesta avinguda s’anomeni “de l’Exèrcit”, en homenatge a l’exèrcit nacional franquista, vulnera l’art. 35.2 de la Llei 20/2022, de 19 d’octubre, de Memòria Democràtica, que diu que es consideren elements contraris a la memòria democràtica les referències realitzades al nomenclàtor de carrers “de la sublevació militar i de la Dictadura, dels seus dirigents, participants en el sistema repressiu o de les organitzacions que van donar suport a la dictadura”. L’art. 35.3 de la mateixa Llei estableix que les administracions públiques, en l’exercici de les seves competències, adoptaran les mesures pertinents per a la retirada d’aquests elements.

Per tot això hem sol·licitat a l’Ajuntament de Lleida que canviï el nom de l’avinguda de l’Exèrcit per una altra denominació que no vulneri el que disposa l’art. 35.2 de la Llei 20/2022, de 19 d’octubre, de Memòria Democràtica.

El 28 d’abril de 2023 el Paer en Cap ha acollit la sol·licitud formulada:

En data 27 d’abril de 2023 ha tingut entrada la vostra proposta de canvi de nom de l’Avinguda de l’Exèrcit, en compliment de la Llei 20/2022, de Memòria Democràtica; us escric per posar-vos en coneixement que el Ple de l’Ajuntament de Lleida, en la sessió de data 27 de gener de 2023, va adoptar l’acord d’aprovar inicialment el Reglament del procediment per a l’assignació de denominacions de vies urbanes i espais públics de la ciutat de Lleida.

En el Ple de 28 d’abril de 2023 de l’Ajuntament de Lleida està prevista l’aprovació definitiva del Reglament.

Així mateix, volem agrair-vos la vostra proposta i expressar la voluntat de la Corporació de recollir totes les sol·licituds i una vegada tinguem aprovat definitivament el reglament,
valorar-les en el Consell Tècnic i la Comissió del Consell de la Ciutat.

[27/04/2023]

Eugeni d’Ors va ser un falangista, una figura prominent del règim franquista i un dirigent de la dictadura. El febrer de 1938 va ser nomenat Jefe del Servicio Nacional de Bellas Artes del Ministerio de Educación Nacional, per decret de Francisco Franco i Pedro Sainz Rodríguez (BOE 478, 11 de febrer de 1938, pàg. 5724). Anteriorment, el 1937, s’afilià a la Falange (com recull nombrosa biblografia i la seva entrada biogràfica a enciclopedia.cat).

L’art. 35.2 de la Ley 20/2022, de 19 de octubre, de Memoria Democrática, diu literalment que “asimismo, serán considerados elementos contrarios a la memoria democrática las referencias realizadas en topónimos, en el callejero o en las denominaciones de centros públicos, de la sublevación militar y de la Dictadura, de sus dirigentes, participantes en el sistema represivo o de las organizaciones que sustentaron la dictadura, y las unidades civiles o militares de colaboración entre el régimen franquista y las potencias del eje durante la Segunda Guerra Mundial”. L’art. 35.3 de la mateixa Llei diu que les administracions públiques adoptaran les mesures necessàries per a la retirada d’aquests elements.

Atenent al fet que Eugeni d’Ors consta al nomenclàtor de diversos municipis i a la denominació de diversos centres educatius públics, hem sol·licitat que s’incloguin al Cens de Simbologia Franquista de Memorial Democràtic, per tal que es dugui a terme el procediment de retirada d’acord amb la Ley 20/2022, de 19 de octubre, de Memoria Democrática, els següents símbols contraris a la Memòria Democràtica:

a) La denominació dels carrers dedicats a Eugeni d’Ors dels següents municipis: Barcelona, Begur, Cadaqués, Caldes de Montbui, Calonge i Sant Antoni, Castell-Platja d’Aro, Fornells de la Selva, Gualba, la Llacuna, Lleida, Llinars del Vallès, Pineda de Mar, Porqueres, Roses, Sant Cugat del Vallès, Sant Feliu de Llobregat, Sant Fruitós de Bages, Sant Pere de Ribes, Santa Margarida i els Monjos, Santa Perpètua de Mogoda, Sentmenat, Terrassa, la Vall d’en Bas, el Vendrell, Vilafranca del Penedès, Vilanova del Camí, Vilanova i la Geltrú.

b) La denominació de la plaça d’Eugeni d’Ors de Vila-seca.

c) La denominació del carrer d’Eugeni d’Ors i Rovira de Lloret de Mar.

d) La denominació dels centres educatius següents:

-Escola Eugeni d’Ors, pl. de l’Estació, 2, Valls, codi del centre 43004633

-Institut Eugeni d’Ors, av. Maresme, 192-212, Badalona, codi del centre 08001443

-Institut Eugeni d’Ors, av. Tarragona, s/n, Vilafranca del Penedès, codi del centre 08031459

-Institut Eugeni d’Ors, c. Vallparda, 32-42, l’Hospitalet de Llobregat, codi del centre 08052921

-CFA Eugeni d’Ors, c. Cedres, 38 1a, Esplugues de Llobregat, codi del centre 08061993

[20/04/2023]

Al municipi de Riudecols hi ha una instal·lació esportiva municipal que porta el nom “Complejo poli deportivo Juan Mestre”.

Juan Mestre Mestre nasqué a Riudecols el 10/02/1908 i va ser procurador a les Corts franquistes de 1967 a 1971 (BOE núm. 265, de 06.11.1967, pàgina 15226 i web del Congreso) i de 1971 a 1977 (BOE núm. 269, de 10.11.1971, página 18057 i web del Congreso).

Aquest complex esportiu que porta el nom de Juan Mestre va ser inaugurat el 8 d’agost de 1971, en un acte on hi assistiren el mateix Mestre, el ministre del govern franquista Enrique Fontana Codina, el governador civil de la província de Tarragona i l’alcalde de Riudecols (PIÑANA EDO, Marcel·lí: Joan Mestre i Mestre. Un cooperativista dins l’estructura franquista. Cossetània, 2012, pàg. 50). La mateixa obra citada afegeix, a la pàg. 51: “Al complex inaugurat se li va posar el nom de Joan Mestre, nom que encara duu en els nostres dies”.

Cal retirar la menció a un dirigent de la dictadura com a denominació d’una instal·lació pública del municipi de Riudecols pels següents fonaments de dret:

a) L’art. 35.2 de la Ley 20/2022, de 19 de octubre, de Memoria Democrática, considera elements contraris a la memòria democràtica les referències a dirigents de la dictadura en denominacions de centres públics.

b) L’art. 35.3 diu que les administracions públiques adoptaran les mesures necessàries per a la retirada d’aquests elements.

Per tot això hem sol·licitat a la Direcció General de Memòria Democràtica que inclogui al Cens de Simbologia Franquista de Memorial Democràtic la denominació del complex esportiu de Riudecols, així com el cartell metàl·lic que hi ha a la porta d’accés d’aquesta instal·lació i que fa constar la denominació del poliesportiu: “Complejo poli deportivo Juan Mestre”.

El 16 d’octubre de 2023 Memorial Democràtic ens fa saber per correu electrònic que “fem arribar, doncs, a l’Ajuntament de Riudecols, aquest incompatibilitat amb la Llei vigent”.

[20/04/2023]

Al municipi de Móra la Nova hi ha una tapa de claveguera d’època franquista, amb la toponímia franquista de Lleida inscrita, “Lérida”. Això contravé els següents FONAMENTS DE DRET:

a) L’art. 35.2 de la Llei 20/2022, de 19 d’octubre, de Memòria Democràtica, il·legalitza la simbologia franquista, inclosos els topònims relacionats amb la dictadura.

b) L’art. 3.6 reconeix la comunitat, la cultura i la llengua catalanes com a víctimes del franquisme.

c) L’art. 4.4 reconeix la política de repressió i persecució contra la llengua i la cultura catalanes durant la guerra civil i la dictadura.

d) L’art. 30.1 diu que les víctimes definides per aquesta llei tenen dret al reconeixement i a la reparació integral, en les dimensions individuals i col·lectiva, i el 30.1 que l’Administració General de l’Estat desenvoluparà un conjunt de mesures de restitució, rehabilitació i satisfacció, orientades al restabliment dels drets de les víctimes en les seves dimensions individuals i col·lectiva.

Cal entendre, doncs, que la tapa de claveguera de la Móra la Nova amb la toponímia franquista de Lleida vulnera l’art. 35.2 de la Llei 20/2022, a la vegada que és una expressió i producte de la repressió que patí la llengua catalana, reconeguda a l’art. 4.4. La llengua, la cultura i la comunitat catalanes, reconegudes com a víctimes del franquisme per l’art. 3.6, tenen dret a la restitució, rehabilitació i satisfacció orientades als restabliments dels seus drets que reconeix l’art. 30. Per tant, no és procedent que les tapes amb aquesta toponímia inscrita hagin de continuar a l’espai públic, ja que refereixen a la dictadura i a la seva repressió lingüística i cultural.

En aquest sentit, el Cens de Simbologia Franquista de Memorial Democràtic ja inclou peces d’aquest estil, amb la toponímia franquista inscrita de diversos municipis.

Per tot això hem sol·licitat a la Direcció General de Memòria Democràtica que s’inclogui al Cens de Simbologia Franquista de Memorial Democràtic una tapa de claveguera que hi ha al municpi de Móra la Nova amb la inscripció “AYUTAMIENTO LERIDA ALCANTARILLADO”.

Podeu col·laborar en la retirada de la toponímia franquista que encara queda a l’espai públic comunicant l’existència d’elements contraris a la memòria democràtica.

[06/04/2023]

Al municipi de la Pobla de Massaluca hi ha vint-i-nou tapes de claveguera amb la toponímia franquista del municipi inscrita, “Pobla de Masaluca”.

Això contravé els següents FONAMENTS DE DRET:

a) L’art. 35.2 de la Llei 20/2022, de 19 d’octubre, de Memòria Democràtica, il·legalitza la simbologia franquista, inclosos els topònims relacionats amb la dictadura.

b) L’art. 3.6 reconeix la comunitat, la cultura i la llengua catalanes com a víctimes del franquisme.

c) L’art. 4.4 reconeix la política de repressió i persecució contra la llengua i la cultura catalanes durant la guerra civil i la dictadura.

d) L’art. 30.1 diu que les víctimes definides per aquesta llei tenen dret al reconeixement i a la reparació integral, en les dimensions individuals i col·lectiva, i el 30.1 que l’Administració General de l’Estat desenvoluparà un conjunt de mesures de restitució, rehabilitació i satisfacció, orientades al restabliment dels drets de les víctimes en les seves dimensions individuals i col·lectiva.

Cal entendre, doncs, que les tapes de claveguera de la Pobla de Massaluca amb la toponímia franquista del municipi vulneren l’art. 35.2 de la Llei 20/2022, a la vegada que són una expressió i producte de la repressió que patí la llengua catalana, reconeguda a l’art. 4.4. La llengua, la cultura i la comunitat catalanes, reconegudes com a víctimes del franquisme per l’art. 3.6, tenen dret a la restitució, rehabilitació i satisfacció orientades als restabliments dels seus drets que reconeix l’art. 30. Per tant, no és procedent que les tapes amb aquesta toponímia inscrita hagin de continuar a l’espai públic, ja que refereixen a la dictadura i a la seva repressió lingüística i cultural.

En aquest sentit, el Cens de Simbologia Franquista de Memorial Democràtic ja inclou peces d’aquest estil, amb la toponímia franquista inscrita de diversos municipis.

Per això hem sol·licitat que s’incloguin al Cens de Simbologia Franquista de Memorial Democràtic vint-i-nou tapes de claveguera del municipi de la Pobla de Massaluca:

Transcripció: POBLA DE MASALUCA ALCANTARILLADO

Podeu col·laborar en la retirada de la toponímia franquista que encara queda a l’espai públic comunicant l’existència d’elements contraris a la memòria democràtica.

[03/04/2023]

Al municipi de Riba-roja d’Ebre hi ha cinquanta-vuit tapes de claveguera amb la toponímia franquista del municipi inscrita, “Ribarroja de Ebro”.

Això contravé els següents FONAMENTS DE DRET:

a) L’art. 35.2 de la Llei 20/2022, de 19 d’octubre, de Memòria Democràtica, il·legalitza la simbologia franquista, inclosos els topònims relacionats amb la dictadura.

b) L’art. 3.6 reconeix la comunitat, la cultura i la llengua catalanes com a víctimes del franquisme.

c) L’art. 4.4 reconeix la política de repressió i persecució contra la llengua i la cultura catalanes durant la guerra civil i la dictadura.

d) L’art. 30.1 diu que les víctimes definides per aquesta llei tenen dret al reconeixement i a la reparació integral, en les dimensions individuals i col·lectiva, i el 30.1 que l’Administració General de l’Estat desenvoluparà un conjunt de mesures de restitució, rehabilitació i satisfacció, orientades al restabliment dels drets de les víctimes en les seves dimensions individuals i col·lectiva.

Cal entendre, doncs, que les tapes de claveguera de Riba-roja d’Ebre amb la toponímia franquista del municipi vulneren l’art. 35.2 de la Llei 20/2022, a la vegada que són una expressió i producte de la repressió que patí la llengua catalana, reconeguda a l’art. 4.4. La llengua, la cultura i la comunitat catalanes, reconegudes com a víctimes del franquisme per l’art. 3.6, tenen dret a la restitució, rehabilitació i satisfacció orientades als restabliments dels seus drets que reconeix l’art. 30. Per tant, no és procedent que les tapes amb aquesta toponímia inscrita hagin de continuar a l’espai públic, ja que refereixen a la dictadura i a la seva repressió lingüística i cultural.

En aquest sentit, el Cens de Simbologia Franquista de Memorial Democràtic ja inclou peces d’aquest estil, amb la toponímia franquista inscrita de diversos municipis.

Per això hem sol·licitat que s’incloguin al Cens de Simbologia Franquista de Memorial Democràtic cinquanta-vuit tapes de claveguera del municipi de Riba-roja d’Ebre:

Transcripció: ALCANTARILLADO RIBARROJA DE EBRO

Transcripció: ALCANTARILLADO RIBARROJA DE EBRO

Transcripció: RIBARROJA DE EBRO ALCANTARILLADO

Transcripció: RIBARROJA DE EBRO ALCANTARILLADO

Transcripció: RIBARROJA DE EBRO ALCANTARILLADO

Transcripció: RIBARROJA DE EBRO AGUAS

Transcripció: RIBARROJA DE EBRO AGUAS

Transcripció: RIBARROJA DE EBRO ALCANTARILLADO

Transcripció: RIBARROJA DE EBRO

Transcripció: RIBARROJA DE EBRO

Podeu col·laborar en la retirada de la toponímia franquista que encara queda a l’espai públic comunicant l’existència d’elements contraris a la memòria democràtica.

[03/04/2023]