Per Carles Prats.

Faltava, fins avui, fer una aproximació a la polèmica que la dècada de 1980 va aixecar l’escriptura del nom de Cabassers des d’una vessant sociològica i política. Unes entrevistes que vaig fer als membres del consell de redacció de la revista El Sitjar el 1998 m’estalviaran gran part de la feina, ja que els seus protagonistes narren a la perfecció què significa Cabacés i què significa Cabassers.

El Sitjar es va publicar de 1983 a 1986, justament els anys en què la polèmica per l’escriptura del nom va ser més crua. El director de la revista, l’Agustí Masip, ja va exposar les raons per a la grafia Cabassers en un article publicat al número 4 (juliol-agost de 1983), poc després que la Generalitat oficialitzés provisionalment aquesta grafia normativa el febrer del mateix any. Dos anys després, al número 18 (primavera de 1985) va tornar a escriure un altre article que narrava l’assemblea caòtica feta al bar el febrer d’aquell mateix any, on es votà a mà alçada quina ortografia havia de tenir el topònim. Després d’aquella votació l’Ajuntament sol·licità a la Generalitat que la grafia imposada pel franquisme el 1939 continués essent oficial, cosa que aquesta concedí vergonyosament el 1989, i d’allí ve que encara sigui tinguda per oficial una forma il·legal del topònim:

Tota la qüestió es pot resumir amb una frase del director d’El Sitjar recollida a l’entrevista que li vaig fer el 14 de juliol de 1998 :

El nom de Cabassers i el nom de Cabacés representen dues ideologies de veure el poble.

Ni més ni menys.

Ressalto alguns fragments de l’entrevista a l’Agustí Masip que evidencien el conflicte ideològic entorn la toponímia que es visqué la dècada de 1980, quan es mantingué la imposició franquista de la grafia Cabacés:

Nosaltres també tenim molt clar que el fet de parlar en català també vol dir normalitzar el català, i normalitzar el català vol dir normalitzar els noms catalans. I bé, és evident… això, això és el mateix que català i valencià. És el mateix idioma, home. A veure, políticament pots discutir el que vulguis, però filològicament no es pot discutir. I amb el nom de Cabassers jo penso que passa tres quarts del mateix. A veure, tu pots discutir si Cabassers va amb dues essas o erra essa, o amb ce i essa final? Ho pots discutir de manera política, de manera que m’agrada o no m’agrada, que em fa mal als ulls o no em fa mal als ulls, però el que no pots criticar és que, el que no pots mai és plantejar-te la incorrecció o la correció d’una cosa. És evidentíssim i està demostrat científicament, que Cabassers va amb erra essa final. Això és que ningú no ho pot dubtar, ningú que hi entengui una miqueta no ho pot dubtar, per tant aquest (“Cabacés”) ja queda desmarcat claríssimament. I l’únic dubte que hi podria haver, que jo accepto aquest dubte, entre les dues essas i la ce, puc acceptar el dubte, però no accepto mai l’absència de la erra essa final. Aleshores, a veure, si l’any 1932 uns senyors tan interessants com el senyor Josep Iglésies i companyia van reescriure el nom de Cabassers correctament amb dues essas i erra essa, el més normal és que nosaltres, un cop recuperem la llibertat i recuperem l’Estatut d’Autonomia, com en aquella època, doncs també recuperem el nom correcte i autèntic, que era aquest. I no em valen els arguments que la gent en aquells moments va utilitzar, de dir: “sempre ho he vist escrit així”. Clar, és una raó, diguem-ne, molt primària aquesta.

Si ens posem ja a analitzar això amb més profunditat, el nom de Cabassers i el nom de Cabacés representen dues ideologies de veure el poble. I és aquesta la realitat, la pura realitat és aquesta, i qui negui això està negant l’evidència. Aleshores és clar, estem parlant d’un poble conservador, d’un poble on res no es mou perquè en el moment en què es mogui la gent tremola, que seria la gent que reivindica el Cabacés amb ce i essa perquè tota la vida ho han vist així. Tota la seva vida, en tot cas. I els qui diuen no, no, Cabassers és un poble que s’ha de modernitzar, s’ha de posar al dia, ha de fer les coses tal com s’han de fer perquè aquest senyor que diu això fa cinquanta anys també llaurava amb la mula i ara llaura amb tractor. Doncs per què ha canviat aquí i, en canvi, no ha canviat amb el nom? Què vol dir això? Vol dir que darrere d’aquest nom hi ha una manera de veure la vida, i aquest és el tema. Aquí hi ha la problemàtica: no es tracta de Cabassers o Cabacés, sinó de què és el que representa això.

El pitjor del tema del nom és que, fixa’t-hi, s’ha portat sempre molt teledirigit. És a dir, a veure, des de l’alcaldia, passant per les escoles, hi ha hagut un bombardeig molt constant a la gent de peu, a la gent normal i corrent. Jo em penso que en principi, la gent normal i corrent, la gent de peu, hagués acceptat perfectament, sense cap mena de problema, la grafia de dues essas i erra essa, i més quan ho diu la Generalitat, i més quan ho diu l’Institut d’Estudis Catalans; doncs és una cosa normal i per tant ho acceptem. Però és clar, quan la cúpula dirigent, diguem-ne, i els seus braços executors, que en aquest cas diguem-ne que és l’escola, treballen en sentit contrari i fan una feina bruta bastant important en aquest sentit que, repeteixo, no és una feina bruta només en qüestió de noms, és ideològica, i aquest és el problema.

Nosaltres sempre hem partit de la llibertat de la gent de dir i pensar el que vulgui. El que passa és que nosaltres ens queixem, ens hem queixat sempre que no ens deixen a nosaltres la llibertat de dir i de fer el que vulguem, aquest és el problema. Si nosaltres sempre hem permès als altres que diguin i que pensin el que vulguin, però el que demanàvem és que els altres ens deixin pensar i dir el que nosaltres pensem. És aquesta la qüestió.

Jo tota la vida me’n recordaré de la reunió que va haver-hi allà baix al Cafè, en la qual, després de l’assemblea aquella, s’havia de decidir en referèndum el canvi del nom. I aleshores allí, en aquella assemblea, allò va ser una olla de grills, més que una assemblea, perquè en lloc de plantejar, per exemple, dos noms, se’n van plantejar tres o quatre, m’entens? Clar, vull dir que estem jugant amb avantatges aqui, no? Després, gent que teòricament s’hagués hagut de mullar més no es va mullar tant, pel que dèiem abans: «jo vinc aquí al poble un mes i no tinc ganes de complicar-me la vida i per tant, què volen els que manen? Això? Doncs endavant». No es van mullar massa i ja està. Jo suposo que va haver-hi una miqueta de tot, no? A veure, el que és molt clar és que els únics que cridaven eren els qui no tenien la raó, com sempre, que eren els qui volien “Cabacés” amb ce i amb essa final, que són els qui cridaven més. Els altres intentàvem aportar arguments. Dic intentàvem, perquè no ens escoltaven, evidentment.

Penso que la solució ha de venir de fora, si no, no en sortirem. I és qüestió de quatre voluntats només; el que passa és que són voluntats molt difícils de tombar perquè estan molt ofuscades.

El setembre de 2022 el mateix Agustí Masip va insistir amb el seu record d’aquella jornada, que ja havia expressat a l’entrevista de 1998:

Algú va dir que als anys vuitanta es va votar el nom de “Cabacés” i això no és del tot cert. Es va fer a mà alçada sense cap mena de control, esporàdicament i sense avisar a tota la població.

Andreu Ferré, en una entrevista feta el 5 d’abril de 1998, resumia així la situació a l’entorn del nom del poble:

Quan nosaltres vam editar la revista, la polèmica del nom de Cabassers ja venia de molts anys enrera. Ja hi havia hagut altra gent que havia manifestat la seva opinió, fins i tot que havien fet passos per catalanitzar el nom de Cabassers. Com a mínim, no catalanitzar el nom de Cabassers sinó escriure’l correctament, només. Ja no es tractava ni de catalanitzar-lo, perquè prou català ja ho és. Simplement escriure’l correctament i s’ha acabat la història. Però sembla ser que a uns sectors més conservadors del poble els hi agradava més la grafia castellana.

També en va parlar Jaume Escoda (entrevista del 21 de setembre de 1998):

I crítiques tenint raó, perquè jo sóc un que rebo correspondència i premsa de fora i sempre hi poso Cabassers, en ss, i no Cabacés. Però és clar, que tot es va respectar; els qui tenien més influència sempre van estar a favor d’escriure Cabacés. Hi havia quatre o cinc maneres d’escriure-ho, i cadascú va tirar per la manera que més li va semblar. I com que alguns tenien més influència que nosaltres, doncs tothom es va decantar per posar el nom com Cabacés, i no hi va haver manera que d’això. Nosaltres sí… però les crítiques eren perquè volien que ho escrivíssim de l’altra manera.

Ferran Miró (entrevista de 5 de desembre de 1998) va dir això al respecte:

Clar, perquè no és una raó que tu em diguis que jo he de dir “Cabacés” i hagi de dir “Cabacés”. Si hi ha uns arguments de molt més fons hem d’agafar-los, no els que es pugui dir en una reunió de poble perquè un et digui “ha de ser Cabacés perquè la meva dona m’ha dit que sigui Cabacés”. No senyor! Si aquí hi ha uns senyors historiadors, que hi ha una documentació i unes coses que van molt més enrere que diuen que aquesta documentació es diu així, això és així, no és aixà. Ara, que tu em diguis “no, no, jo sé de gent que em donarà suport, jo el que digui… si jo dic Cabacés, Cabacés”. No. Això també va ser una cosa que sí que es va entendre: va ser una jugada política com la major part de les coses per les eleccions. Això no es pot acordar en una reunió de poble, si és Cabassers o és Cabacés. Aquí hi ha una documentació, per tant el que val és la documentació, no el que diu la gent del poble. També podíem dir “doncs mira, posem-li Vallclara, eh, ja que es deia això posem-li això”. No ho sé.

El Sitjar va defensar la grafia correcta del topònim fins al darrer número que va editar, fins i tot després que l’Ajuntament demanés a la Generalitat mantenir la grafia franquista com a oficial, que és quan més calia defensar la grafia normativa. El 1985 va editar un calendari i un adhesiu commemoratius del vuitè centenari de la carta de població, que esdevingueren una reivindicació més del topònim correctament grafiat:

En canvi a la mateixa època l’Ajuntament editava materials per a promoure la grafia franquista quan, recordem-ho, encara era oficial la normativa (la franquista no es va reoficialitzar fins 1989):

Podeu trobar les entrevistes completes als membres d’El Sitjar aquí.

La dimensió ideològica de la manera d’escriure el nom del poble no va aparèixer la dècada de 1980, sinó el 1934, i es reflecteix als llibres d’actes de l’Ajuntament. A l’acta del ple del 29 d’abril de 1934 s’usà per primer cop la grafia normalitzada per la Generalitat el novembre de 1933, Cabassers, amb una majoria conservadora al consistori, governat per la Lliga Catalana amb 4 regdiors, i 2 regidors d’ERC a l’oposició. L’ajuntament sorgí de les eleccions municipals catalanes del 14 de gener de 1934, amb aquest resultat: Lliga Catalana 216 vots i 2 paperetes en blanc, 4 consellers municipals (Francesc Gibert Vall, Tomàs Amorós Algueró, Joan Llecha Bartolomé -alcalde- i Josep Queralt Vidal); ERC 208 vots i 2 consellers municipals (Joan Masip Masip i August Vilalta Carnasa). L’ús de la grafia normativa es manté a les actes, amb alguna aparició esporàdica de la forma Cabacés, fins als fets d’octubre de 1934. El 7 d’octubre hi ha tres actes que relaten la presa de l’alcaldia pel Comitè Revolucionari i la constitució d’un nou consistori, integrat tot per membres d’ERC (Vicent Porqueres, Josep Carnasa, Ramon Ferré, August Vilalta, Josep Vilalta i Joan Masip); la proclamació de l’Estat Català dintre de la República Federal; i l’acord de fer un pregó perquè tots els veïns que tinguessin armes i municions les lliuressin. Després del fracàs de la proclamació de l’Estat Català el Comitè Revolucionari retornà el comandament de l’Ajuntament al consistori anterior, governat per la Lliga Catalana. La següent acta és del 14 d’octubre de 1934 i s’hi recull que l’alcalde (el de la Lliga) «califica molt durament els darres esdeveniments revolucionaris acabant per demanar es faci constar en acta la satisfaccó per la rapidesa amb què s’ha portat a cap el restabliment del principi d’autoritat al ensems que l’apoi incondicional al Govern». En aquesta acta encara s’hi usa la grafia Cabassers. A la següent, del 21/10/1934, també; però a partir de l’acta del 28/10/1934 es retorna a la grafia Cabacés, i continua així fins al final del llibre d’actes (podeu veure les actes citades aquí). Formaven el consistori, a partir del 14/10/1934, només els quatre regidors de la Lliga; els 2 d’ERC que hi havia abans dels fets d’octubre de 1934 eren a la presó, pendents d’un judici que se celebrà el 1935 i que els condemnà a penes de presó. No podem dir del cert què va passar a partir de l’última acta, del 2/09/1935, perquè el llibre que continua està desaparegut. El 2009 aquest llibre d’actes era a l’Ajuntament i jo mateix el vaig poder consultar. Ho prova un llibre dedicat a la història de la cooperativa de Cabassers, titulat «75 anys fent camí» escrit per mi i publicat el 2008 per la mateixa cooperativa (a les notes 46 a 49, pàg. 36, cito actes dels plens de 19/10/1936, 01/04/1938, 04/10/1938 i 12/11/1938). El llibre d’actes o s’ha extraviat o l’han robat, i tant una cosa com l’altra és molt greu que passi en un ajuntament. A les actes citades, al llibre que falta, s’hi tornava a usar la grafia Cabassers, perquè tornaren a l’Ajuntament els revolucionaris de 1934 pel Decret de la Conselleria de Seguretat Interior de l’11 d’octubre de 1936, que adaptava la composició dels ajuntaments a la del Consell de la Generalitat de Catalunya. Les emissions de moneda local de febrer de 1937 mostren que l’Ajuntament tornava a usar la grafia normativa:

No cal dir que a partir de l’1 de gener de 1939, amb l’ocupació franquista, tornà la grafia castellana. Per això a la forma «Cabacés» usada a partir de 1939 se la considera un topònim franquista, perquè aquella forma fou imposada per la dictadura quan la Generalitat havia oficialitzat el nom català el 1933. Per als fonaments d’aquesta consideració podeu veure aquest treball.

La situació actualment continua igual d’enquistada, herència de totes les tensions dels anys 30 i 80, i dels quaranta anys de dictadura franquista. La diferència és que qui imposa la grafia castellana avui en dia és un govern municipal d’una llista vinculada a ERC, «Independents per Cabacés – Acord Municipal», que governa l’Ajuntament de Cabassers des de 2019. És curiós veure com aquesta llista es comporta, amb el topònim, just al contrari de com es comportà ERC a Cabassers el 1934. S’ha de dir, però, que ERC no avala el que fa aquesta gent i que els ha reclamat en diverses ocasions -i els ho continua reclamant- que desisteixin d’aquesta actitud absurda. Els personatges que tenen darrere, però, els ho fan molt difícil, arribant a provocar el conflicte amb el partit. Els anys d’adoctrinament que assenyalava Agustí Masip a l’entrevista també han fet efecte, amb sectors joves de la població identificats amb la grafia Cabacés de manera acrítica i per costum, als quals s’ha transmès aquesta mania per haver vist el topònim mal escrit des de l’inici de la seva vida.

L’únic avantatge que presenta la situació actual és que ara la legislació és clara i des de Cabassers.org estem exigint insistentment des de 2021 que es compleixi. Si l’Ajuntament continua negant-se a complir-la els responsables dels fets s’arrisquen a ser inhabilitats per resolució judicial. Perquè acudir a la Fiscalia per nosaltres és la primera opció, abans que un contenciós-administratiu. És una vergonya nacional que el nom oficial de Cabassers encara sigui Cabacés.

Tot bascula al voltant d’un punt d’orgull, d’una cacicada, de la voluntat d’uns d’imposar a uns altres que escriguin el nom del poble segons la seva mania i no com determinen les normes de l’idioma. Al fons no hi ha hagut res més que maniobres populistes a partir de 1980 per a mantenir el poder (poder local ben migrat, tot sigui dit) mitjançant la construcció d’una identitat col·lectiva basada en una aberració ortogràfica imposada pel franquisme, i ara qui usa el populisme per a defensar aquest relat és la candidatura vinculada a ERC, amb els mateixos arguments de la vella política dels vuitanta; imposar un disbarat. A la vegada això fa de filtre: qui combrega amb la roda de molí no representa cap perill per a l’statu quo local, perquè si accepta aquesta corrupció en pot acceptar qualsevol altra sense protestar. Ja ho explicava Masip el 1998: «hi havia por, molta por a la gent d’El Sitjar perquè pensaven, i la gent que pensa és perillosa. És a dir, ‘vuit tios, aquests, ui, ui, ui, aquests faran una candidatura, al final, a la llarga. I per tant no s’han de potenciar, s’han de marcar, perquè si no ens fotran el lloc’ ”.

Alguns dels entrevistats el 1998 ja ho van deixar ben clar, i al fons de la qüestió encara hi ha el mateix pòsit:

I crítiques tenint raó … les crítiques eren perquè volien que ho escrivíssim de l’altra manera [Cabacés].

Jaume Escoda

No és una raó que tu em diguis que jo he de dir “Cabacés” i hagi de dir “Cabacés”; “ha de ser Cabacés perquè la meva dona m’ha dit que sigui Cabacés”.

Ferran Miró

Eels únics que cridaven eren els qui no tenien la raó, com sempre, que eren els qui volien “Cabacés”

Agusti Masip

Sembla ser que a uns sectors més conservadors del poble els hi agradava més la grafia castellana.

Andreu Ferré

Ja ho va dir l’Agustí Masip a l’entrevista del 14 de juliol de 1998: «la solució ha de venir de fora, si no, no en sortirem». I de fora vindrà, ja que si el Govern de la Generalitat no imposa el compliment de la Llei de Política Lingüística, el Govern de l’Estat imposarà el compliment de la de Memòria Democràtica. I tant l’una com l’altra fan retirar la grafia «Cabacés»; la primera per errònia i la segona per franquista. I si cap d’aquests actors no fa res, ho farà una sentència judicial d’un Jutjat Contenciós Administratiu, perquè no hi ha cap motiu pel qual l’Ajuntament de «Cabacés» no hagi de complir la Llei de Política Lingüística. Hauria de ser tot molt més senzill i l’Ajuntament hauria de corregir sol, perquè escriure correctament no és ni de dretes ni d’esquerres; és de persones instruïdes.

Tot el que s’ha escrit sobre la polèmica per l’escriputra del topònim Cabassers:

-Balañà, P. Garcia, J. Cabassers, un topònim controvertit. Estudi documental, dins Homenatge a la memòria del Prof. Dr. Emilio Sáez: aplec d’estudis del[s] seus deixebles i col·laboradors [Diversos autors],  Barcelona, Universitat de Barcelona, Centre d’Estudis Medievals de Catalunya, Institució Milà i Fontanals (C.S.I.C.), 1989,  pp. 243-254.
-Baselga, J; Boronat, J; Carot, J; Duran, J; Garcia, J; Nogués, P. ¿Con ‘h’ o sin ‘h’? Varias poblaciones conviven con diferentes denominaciones. A Diari de Tarragona, Bloc, Suplement dominical, p. 1-3, 21 de juny de 1998.
-Biete, Vicenç. Acotacions, de Cabacers estant, a “Toponímia del terme de la Plana d’Ebre” (Ricard Serrano i Ciuraneta. Onomàstica B. I., núm. VIIII). A Butlletí interior, 1983, Núm. 11, p. 10-11.
-Biete, V. El nom del poble. A Cabacés, documents i escrits, p. 91-98. Cabassers, 1985.
-Biete, V. Capítol 62. El nom del poble. A Cabacés un poble al peu de Montsant, p. 341-347. Cabassers, 1991.
-Biete, V. El perquè de Cabacers. Dintre de El Sitjar, núm. 6, p. 4-5, octubre de 1983.
-Biete, V. «Relacions entre la toponímia i la geografia: l’exemple de Cabacés», dins Treballs de la Societat Catalana de Geografia, núm. 24. Barcelona, desembre 1990.
-Biete, V. Toponímia de Cabacers i el seu terme. 1979. Part A – Part B.
-Bramon, D. Topònims transformats per homofonia: alguns casos procedents de l’àrab andalusí i un de nou al Pla de l’Estany. [PDF] SVMMA. Revista de Cultures Medievals. Núm. 1, p. 1-11. 2013.
-Cavallé, J. Bitllet toponímic. Defensar una erra. A Tarragona Municipal, Butlletí d’Informació de l’Ajuntament, p. 15, 01/11/1988.
-Masip, A. No és qüestió de noms. Dintre de El Sitjar núm. 18, p. 4, primavera de 1985.
-Masip, A. Per què Cabassers, i no d’una altra manera. Dintre de El Sitjar núm. 4, p. 5, juliol-agost 1983.
-Moreu-Rey, E. Grafia correcta de “Cabacers”. A Butlletí Interior, Societat d’Onomàstica, XIV, Barcelona 1983, 37-38.
-Navàs, D. Descripció histórica, física y política de Cabacés, 1918.
-Prats, C. “Cabacerol” (sic). A El Punt, p. 26, 25 de juliol de 2003.
-Prats, C. Cabacés o Cabassers? Quin embolic! A El Punt, p. 21, 13 de juny de 2002.
-Prats, C. D’Avicabescer a Cabassers: l’evolució d’un topònim. 2022.
-Redacció. Cabacés o Cabassers. A Revista Nord, núm 8, p. 7, setembre 2000.
-Redacció. Editorial. A Revista Nord, núm. 2, p. 3, març de 1999.
-Solà, Joan. Nomenclàtor major de Catalunya. A Avui, Cultura VI, 27 novembre 2003.
-Tedó, X. L’expedient Cabassers. A Nació Digital, 17 de desembre de 2010.
-Vall, J. Cabacés el meu poble. “El nom del poble”. Ed. de l’autor, p. 7-9.1999.
-Vall, J. Lingüística de Cabacés. “El gentilici”. Ed. de l’autor, p. 11. 2004.
-Sense signatura. De la comarca. Cabassers. A Priorat, 6 d’octubre de 1935, pàg. 10.

En aquesta web:
–[kaβa’ses] o [kaβa’ses] (01/09/2022)
–Anàlisi de la resposta de l’Ajuntament de Cabacés al Senat (13/03/2023)
–Cabacés és l’únic municipi de Catalunya que té el seu nom oficial en castellà (18/08/2022)
–“Cabacés”, un impediment per a la candidatura del Priorat a Patrimoni Mundial de la UNESCO (10/03/2022)
–Cabassers.org a la revista de la Societat d’Onomàstica (15/01/2022)
–Censuren Òmnium Cultural per escriure “Cabassers” en lloc de “Cabacés” (05/03/2023)
–Com a mínim Lluchmayor no és oficial (04/01/2024)
–Common Voice i els topònims no normatius (23/02/2022)
–Demanem a ERC que la seva llista a Cabassers no usi la denominació franquista del municipi (28/03/2023)
–Demanem la garantia dels drets fonamentals (02/10/2022)
–De(tour)pats (21/07/2022)
–El franquisme sociològic a la toponímia: el cas de “Cabacés” (19/11/2022)
–El gentilici “cabacerol” (23/09/2022)
–El Senat demana als ajuntaments dels municipis amb topònims franquistes que compleixin la Llei de Memòria Democràtica (12/02/2023)
–Exposició “La història d’un topònim” (02/10/2022)
–Fer votar què? (04/12/2021)
–Guerra d’edicions a la pàgina «Cabacés» de la Wikipedia en castellà (22/12/2022)
–Intromissió a la toponímia dels altres (20/08/2023)
–Jornada de toponímia a Cabassers, amb l’IEC i representants del Govern de la Generalitat (31/08/2022)
–L’Ajuntament de Cabassers acceptà el topònim normalitzat el 1934 (11/11/2023)
–La grafia Cabacés no es va oficialitzar legalment (15/10/2022)
–La grafia “Cabacers” (20/09/2022)
–La grafia toponímica com a camp de batalla ideològic: Cabacés contra Cabassers (15/02/2024)
–L’Ajuntament de Cabassers es va negar a usar la grafia normativa del topònim mentre va ser oficial (16/07/2022)
–L’Ajuntament de Cabassers usava el topònim català el 1979 (05/11/2023)
–L’Ajuntament vol fer una consulta ciutadana (02/12/2021)
–La legitimitat democràtica (24/09/2022)
–La poca tradició de la grafia “Cabacés” (29/01/2022)
–Les al·legacions com a forma de participació ciutadana (17/09/2022)
–L’oli d’oliva verge extra Baronia de Cabacés (29/07/2022)
–Preguntes freqüents (30/09/2021)
–Resposta al comunicat de l’Ajuntament de Cabacés (17/06/2022)
–Toponímia franquista: Cabacés (03/04/2023)
–Toponímia i prevaricació (28/07/2023)
–Topònims franquistes? (19/01/2022)
–Transcripció de la jornada del 8 de setembre a Cabassers (27/10/2022)
–Valoració de la jornada “Cabacés o Cabassers?” (09/09/2022)

[15/02/2024]