El 30 d’agost de 2022 Memorial Democràtic va incloure al Cens de simbologia franquista, a sol·licitud nostra, una tapa de claveguera de la Vilella Baixa amb la toponímia franquista del municipi inscrita, “Vilella Baja”.
Podeu col·laborar en la retirada de la toponímia franquista que encara queda a l’espai públic comunicant l’existència d’elements contraris a la memòria democràtica.
[01/04/2023]
El 30 d’agost de 2022 Memorial Democràtic va incloure al Cens de simbologia franquista, a sol·licitud nostra, dues tapes de clavegueres de Marçà amb la toponímia franquista del municipi inscrita, “Marsá”.
Podeu col·laborar en la retirada de la toponímia franquista que encara queda a l’espai públic comunicant l’existència d’elements contraris a la memòria democràtica.
[01/04/2023]
Al municipi de Móra d’Ebre hi ha vint-i-quatre tapes de claveguera amb la toponímia franquista del municipi inscrita, “Mora de Ebro”.
Això contravé els següents FONAMENTS DE DRET:
a) L’art. 35.2 de la Llei 20/2022, de 19 d’octubre, de Memòria Democràtica, il·legalitza la simbologia franquista, inclosos els topònims relacionats amb la dictadura.
b) L’art. 3.6 reconeix la comunitat, la cultura i la llengua catalanes com a víctimes del franquisme.
c) L’art. 4.4 reconeix la política de repressió i persecució contra la llengua i la cultura catalanes durant la guerra civil i la dictadura.
d) L’art. 30.1 diu que les víctimes definides per aquesta llei tenen dret al reconeixement i a la reparació integral, en les dimensions individuals i col·lectiva, i el 30.1 que l’Administració General de l’Estat desenvoluparà un conjunt de mesures de restitució, rehabilitació i satisfacció, orientades al restabliment dels drets de les víctimes en les seves dimensions individuals i col·lectiva.
Cal entendre, doncs, que les tapes de claveguera de Móra d’Ebre amb la toponímia franquista del municipi vulneren l’art. 35.2 de la Llei 20/2022, a la vegada que són una expressió i producte de la repressió que patí la llengua catalana, reconeguda a l’art. 4.4. La llengua, la cultura i la comunitat catalanes, reconegudes com a víctimes del franquisme per l’art. 3.6, tenen dret a la restitució, rehabilitació i satisfacció orientades als restabliments dels seus drets que reconeix l’art. 30. Per tant, no és procedent que les tapes amb aquesta toponímia inscrita hagin de continuar a l’espai públic, ja que refereixen a la dictadura i a la seva repressió lingüística i cultural.
En aquest sentit, el Cens de Simbologia Franquista de Memorial Democràtic ja inclou peces d’aquest estil, amb la toponímia franquista inscrita de diversos municipis.
Per això hem sol·licitat que s’incloguin al Cens de Simbologia Franquista de Memorial Democràtic vint-i-quatre tapes de claveguera del municipi de Móra d’Ebre:
Podeu col·laborar en la retirada de la toponímia franquista que encara queda a l’espai públic comunicant l’existència d’elements contraris a la memòria democràtica.
[01/04/2023]
Al municipi de la Torre de l’Espanyol hi ha quatre tapes de claveguera amb la toponímia franquista del municipi inscrita, “Torre del Español”.
Això contravé els següents FONAMENTS DE DRET:
a) L’art. 35.2 de la Llei 20/2022, de 19 d’octubre, de Memòria Democràtica, il·legalitza la simbologia franquista, inclosos els topònims relacionats amb la dictadura.
b) L’art. 3.6 reconeix la comunitat, la cultura i la llengua catalanes com a víctimes del franquisme.
c) L’art. 4.4 reconeix la política de repressió i persecució contra la llengua i la cultura catalanes durant la guerra civil i la dictadura.
d) L’art. 30.1 diu que les víctimes definides per aquesta llei tenen dret al reconeixement i a la reparació integral, en les dimensions individuals i col·lectiva, i el 30.1 que l’Administració General de l’Estat desenvoluparà un conjunt de mesures de restitució, rehabilitació i satisfacció, orientades al restabliment dels drets de les víctimes en les seves dimensions individuals i col·lectiva.
Cal entendre, doncs, que les tapes de claveguera de la Torre de l’Espanyol amb la toponímia franquista del municipi vulneren l’art. 35.2 de la Llei 20/2022, a la vegada que són una expressió i producte de la repressió que patí la llengua catalana, reconeguda a l’art. 4.4. La llengua, la cultura i la comunitat catalanes, reconegudes com a víctimes del franquisme per l’art. 3.6, tenen dret a la restitució, rehabilitació i satisfacció orientades als restabliments dels seus drets que reconeix l’art. 30. Per tant, no és procedent que les tapes amb aquesta toponímia inscrita hagin de continuar a l’espai públic, ja que refereixen a la dictadura i a la seva repressió lingüística i cultural.
En aquest sentit, el Cens de Simbologia Franquista de Memorial Democràtic ja inclou peces d’aquest estil, amb la toponímia franquista inscrita de diversos municipis.
Per això hem sol·licitat que s’incloguin al Cens de Simbologia Franquista de Memorial Democràtic quatre tapes de claveguera del municipi de la Torre de l’Espanyol:
Podeu col·laborar en la retirada de la toponímia franquista que encara queda a l’espai públic comunicant l’existència d’elements contraris a la memòria democràtica.
La ciutat de Tarragona té un passatge anomenat Soler Morey, marcat amb el codi 3020 al vialer. Antonio Soler Morey va ser una figura prominent del franquisme a les comarques tarragonines: fou president de la Diputació de Tarragona de 1962 a 19651 i procurador a les Cortes Españolas de 1961 a 19642 i de 1964 a 19653. Sota la seva presidència, la Diputació de Tarragona va promoure la construcció del monument d’exaltació feixista que encara es troba al riu Ebre, a la ciutat de Tortosa4.
Això contravé els següents fonaments de dret:
L’art. 35.2 de la Llei 20/2022, de 19 d’octubre, de Memòria Democràtica diu que es consideren elements contraris a la memòria democràtica les referències realitzades al nomenclàtor de carrers a dirigents de la dictadura. L’art. 35.3 de la mateixa Llei estableix que les administracions públiques, en l’exercici de les seves competències, adoptaran les mesures pertinents per a la retirada d’aquests elements.
Per tot això, hem demanat a l’Ajuntament de Tarragona que canviï el nom del passatge Soler Morey per una altra denominació que no vulneri el que disposa l’art. 35 de la Llei 20/2022, de 19 d’octubre, de Memòria Democràtica.
1Boletín Oficial de la Provincia de Tarragona núm. 2, 03/01/1962, pàg. 2, inseció núm. 5322.
2Nomenament BOCE núm. 721, pàgina 15207, baixa a l’última sessió de la legislatura BOCE núm. 845. Jurament BOCE núm. 721, pàgina 15207.
3Alta a la de constitució de legislatura BOCE núm. 846, pàgina 18026. Baixa per cessament BOCE núm. 887, pàgina 18919.
4http://hemeroteca.canal21ebre.com/noticia/La_Diputacio_Tortosa_i_els_ajuntaments_van_pagar_el_monument/4824
Tant Google Maps com el visor de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya mostren que el municipi d’Alfara de Carles té un carrer anomenat Soler Morey. Les imatges registrades per Google Street View el 2009 també mostren que al mateix hi havia encara, quan es van prendre aquelles imatges, una placa ceràmica amb la inscripció “Calle Soler Morey”, com es pot veure en aquest enllaç.
Aquesta és una captura de Google Maps on es mostra una via amb el nom Soler Morey a Alfara de Carles:
La web de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya també mostra un carrer Soler Morey a Alfara de Carles, però més curt i amb el nom “Carrer de la Carretera” al tram fins a la cruïlla amb el carrer de Sant Julià:
En canvi, la cartografia del Cadastre mostra el carrer que als altres mapes hi apareix com a Soler Morey amb el nom de “Carrer Carretera”:
Antonio Soler Morey va ser una figura prominent del franquisme a les comarques tarragonines: fou president de la Diputació de Tarragona de 1962 a 19651 i procurador a les Cortes Españolas de 1961 a 19642 i de 1964 a 19653. Sota la seva presidència, la Diputació de Tarragona va promoure la construcció del monument d’exaltació feixista que encara es troba al riu Ebre, a la ciutat de Tortosa4.
Hem demanat a l’Ajuntament d’Alfara de Carles saber si “Soler Morey” és encara el nom d’algun carrer del municipi o si aquest ja va ser canviat, i també si es conserva a l’espai públic la placa amb la inscripció “Calle Soler Morey” que apareix a les captures de Google Street View de 2009. En cas que aquesta placa es conservés, li hem demanat que la retiri per l’art. 35 de la Llei 20/2022, de 19 d’octubre, de Memòria Democràtica.
El 17/04/2023 l’Ajuntament d’Alfara de Carles confirmà mitjançant que el nom de Soler Morey va ser retirat el 22/08/1984 del nomenclàtor, i que la via s’anomena actualment Carrer Carretera, tot i que encara apareix amb el nom antic als mapes de Google Maps i de l’l’Institut Cartografic i Geològic de Catalunya. Per la seva banda, en la mateixa dat al’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya va obrir un tiquet intern per a corregir l’error a la seva cartografia.
1Boletín Oficial de la Provincia de Tarragona núm. 2, 03/01/1962, pàg. 2, inseció núm. 5322.
2Nomenament BOCE núm. 721, pàgina 15207, baixa a l’última sessió de la legislatura BOCE núm. 845. Jurament BOCE núm. 721, pàgina 15207.
3Alta a la de constitució de legislatura BOCE núm. 846, pàgina 18026. Baixa per cessament BOCE núm. 887, pàgina 18919.
4http://hemeroteca.canal21ebre.com/noticia/La_Diputacio_Tortosa_i_els_ajuntaments_van_pagar_el_monument/4824