A l’expedient de canvi de nom oficail de Rialb per Rialp, fet per aquell ajuntament entre 1981 i 1982 per a demanar a la Generalitat que li mantingués com a oficial la deturpació Rialp hi ha un document del “Instituto de Estudios Ilerdenses” de 1960. S’aporta com a justificació de la grafia “Rialp”. Com no pot ser d’altra manera, l’informe és un despropòsit sense cap mena de base, que arriba a l’extrem de fer aquesta afirmació: “la palabra Ri-alp, se ha formado del latín ribus = río, y del celta alp = peña escarpada, significando: río de la peña escarpada o peña escarpada del o en el río, o algo así“. No cal res més per a fer una valoració d’aquest “informe”, però tanmateix del document se’n desprèn una notícia interessant: l’Instituto Nacional de Estadística va voler canviar la grafia de “Rialp” per la que fixà l’IEC i aprovà la Generalita tel 1933: Rialb de Noguera.
No consten els motius d’aquesta intenció, ni n’hem trobat cap altra referència que pugui aclarir-ho, però crida l’atenció. És l’únic cas que coneixem en què una institució de la dictadura va intentar oficialitzar un topònim català escrit d’acord amb el criteri de l’Institut d’Estudis Catalans. Potser creava confusió amb la Baronia de Rialb (aleshores escrita Baronia de Rialp), o amb el riu del mateix nom (també escrit llavors Rialp), citats també al text del Instituto de Estudios Ilerdenses. El cas és que sense cap mena de base científica, aquell Instituto de Estudios Ilerdenses va emetre un informe que desaconsellava el canvi, en un paper ben galdós, acientífic i ridícul que va fer. I el topònim es va quedar esguerrat, com encara està.
TRANSCRIPCIÓ DELS DOCUMENTS:
Atendiendo a su solicitud me complezco en adjuntarle informe emitido por esta Secretaría General del Instituto de Estudios Ilerdenses sobre el cambio de denominación del municipio de Rialp.
Dios guarde a V.S. muchos años.
Lérida, 25 de junio de 1960
EL SECRETARIO GENERAL: Fdo. José. A. Tarragó Pleyán
Vº Bº EL PRESIDENTE Fdo. Víctor Hellín
Sr. Alcalde Presidente del Ayuntamiento de RIALP
Continua l’informe mencionat:
INFORME AL AYUNAMIENTO DE RIALP SOBRE EL CAMBIO DE DICHO NOMBRE POR EL DE RIALB DE NOGUERA
En cuanto al nombre de Rialp
1º.- Según el Diccionario General Mofológico de la Lengua Española, por Roque Baran, Alpes (montes) y Alp (pueblo de la Cerdaña, provincia de Gerona) vienen del céltico y del griego “alp”, que significa roca escarpada. Si es así, la palabra Ri-alp, se ha formado del latín ribus = río, y del celta alp = peña escarpada, significando: río de la peña escarpada o peña escarpada del o en el río, o algo así.
2º.- En el acta de consagración de la Catedral de Seo de Urgel (a. 839) el nombre Rialp figura con el de Rialbo (latín) que significa: Río balndo.
3º.- En el testamento del Vizconde de Castellbó (a. 1141) Rialp se expresa así: rivo dalb, con significado de río blanqueado (dealbatious) o río de blanco (de albo), si no es de río de la peña escarpada (ri-alp).
4º.- En el libro Feudorum Baroniae Montis Catali (s. XIV), se lee “el terme Duliana e de Rialp”.
5º.- El Dr. D. Joaquín Rey y Rey, natural de Montuy (Lérida) rector que fué de la Universidad de Barcelona, en Oratiumculae habitea ad academiam cervariensem etc.” latiniza el apellido Rialp con la grafía Rialpius, y no Rialbius o Rialbus; si bien Pericot y García en La Civilización Megalítica Catalana y la Cultura Pirenaica, dice Rialb por Rialp.
Considerando que, por ley general, la toponimia preromana prevalece a la romana, a pesar de las grafías de los núms. 2º y 3º que anteceden, en las cuales parecen apoyarse el Instituto Nacional de Estadística para el cambio propuesto, y el Dr. Pericot en el uso de Rialb por Rialp, creemos que debe continuarse con la grafía Rialp.
En cuanto al nombre compuesto Rialb de Noguera.
Considerando que el nombre de Rialp figura en geografía leridana para designar:
a) Un río procedente de los montes de Gabarra que riega el valle o baronía de Rialp, afluente del Segre en el lugar llamado “Sole del Riu” más abajo de Tiurana y sobre Gualter (Geografía General de Cataluña, Ceferino Rocafort, tomo Lérdia, pág. 30).
b) El predicho valle o baronía de Rialp, nombre que no corresponde a ninguna entidad de población determinada, y comprende las entidades de: Bellfort, Gualter, Politg, S. Cristófol, La Serra, La Torre Vilaplana y los caseríos La Donzell, La Guardia, La Oliva, Palau, Peracolls, Pallerols y Puy: (Geografía General de Cataluña, Ceferino Rocafort, tomo Lérida, pág. 585) y
c) El Rialp de la consulta, no puede confundirse con otro nombre de población homónimo. Por lo cual creemos innecesario el determinativo de “Noguera” que se propone por el Instituto Nacional de Estadística.
Resumiendo: A nuestro juicio no es aconsejable el citado cambio.
ERC ha de garantir els valors republicans de la seva llista a l’Ajuntament de Cabassers, i això inclou usar la grafia catalana del topònim d’un municipi que encara arrossega una imposició franquista com a nom oficial. Aquest fet ha estat fins i tot motiu perquè el Senat hagi requerit l’Ajuntament a complir la Llei de Memòria Democràtica, que fa retirar les restes de la dictadura franquista, inclosos els topònims imposats per aquell règim. No és acceptable que al nom de la candidatura s’hi usi la forma “Cabacés”. Si volen fer creïble el que en privat manifesten -que si governen corregiran el topònim oficial durant el proper estiu- n’han de donar mostres clares.
No és vàlida l’excusa que “Cabacés” és encara la forma oficial del topònim per a voler mantenir aquesta deturpació a la denominació de la llista electoral; al nom de la candidatura no hi ha cap obligació d’usar-hi una grafia que, per molt oficial que sigui, és imposada pel franquisme i no compleix la legislació vigent (per exemple, podem citar el cas de CUP el Figueró, que usa la grafia normativa del seu municipi a les llistes electorals i no la deturpació Figaró, que encara és oficial).
Si aquesta candidatura realment vol, com afirma ara, corregir el topònim durant l’estiu, ha de donar mostres de credibilitat, i cap mostra no és millor que trencar el tabú i usar la forma correcta del nom del municipi a la seva pròpia denominació, als materials electorals i a les butlletes.
En definitiva, li demanem a ERC que exigeixi a la llista que presenta a Cabassers sota el seu paraigua que accepti i defensi els valors republicans, que inclouen l’eliminació de qualsevol rèmora del franquisme i el caciquisme, començant pel nom del municipi. Si aquesta candidatura es compromet de forma inequívoca amb la correcció toponímica, cabassers.org li donarà suport públicament i sense reserves, com fem amb totes les altres llistes que assumeixen corregir el problema de la toponímia oficial no normativa.
El títol d’aquest article és la cita literal d’una frase que conté un escrit adreçat per l’Ajuntament de Capmany a Macià Alavedra, Coseller de Governació de la Generalitat de Catalunya, el 20 de març de 1984. Li deien que no volien escriure bé el seu propi nom, que “en sessió extraordinària convocada amb aquest fi el dia 1 de febrer d’enguany, va demostrar-se una vegada més, que la grafia indicada en el Nomenclàtor Oficial no és acceptada per els coetanis actuals -difícilment trobarem a Capmany dues o tres persones partidàries de la nova representació proposada”. Continuaven dient que “per defensar la nostra posició, adjuntem un treball amb dades pouades de les millors fonts descriptives de caire toponímic i històric”. És el treball que comentarem en aquestes línies i que, ho avancem ara, té nul valor científic i és una invenció absurda per a justificar una grafia prenormativa. El propi document de l’Ajuntament ja devia intuir que el treball que li enviaven a Alavedra no valia res, perquè acaben la carta demanant-li que “llegiu aquest treball amb delectança i que volgueu posar-vos del costat de la gent del poble que és, vol ésser i es diu sempre, per llei atàvica, capmanyenc de Capmany“. Una invocació així al primitivisme només es pot fer si se sap que s’està contravenint la raó i el sentit comú. “Per llei atàvica”. Costa de qualificar el saber escriure això en un document oficial. Sorprèn que gosessin esgrimir un argument d’aquest tipus, però encara sorprèn més que la Generalitat consentís que continuessin amb una grafia oficial arcaica basada en arguments igualment arcaics i la negació de la normativa lingüística. No hauria ni de caldre haver de desmentir reculls fantasiosos de les característiques d’aquest que comentarem tot seguit, però lamentablement cal fer-ho perquè aquell Ajuntament encara s’hi recolza.
L’estudi en qüestió el signa “Anna Mª Oliveda Rigau, Regidora de Cultura de l’Ajuntament de Capmany”, i és un despropòsit del principi al final. El mecanografiat original es pot veure aquí, i seguidament comentem els errors que inhabiliten aquest treball.
Els principals suports per a la grafia “Capmany”, a criteri de l’autora d’aquell treball, són els següents:
a) L’epitafi de Ponç de Capmany, a l’església de la Clusa: “TERTIO DECIMO KLS ANNO DOMINI MCC NONAGESIMO PRIMO, OBITT PONCIUS DE CAPITE MAGNO DOMICELLOS CASTRI DE CLUSA. ROGO TE UT ORES PRO ME”.
b) Documents dels segles XVII, XVIII i XIX.
c) L’obra de Salvador Sanpere i Miquell Un estudi de toponomàstica catalana, editada el 1878.
d) L’obra de Gregori Artizà Notícies històriques del territori i poble de Capmany, editada el 1918.
e) Un segell en titna conservat a la biblioteca del Palau de Peralada, a la “Colección de sellos de los ayuntamientos de los pueblos de la provincia de Gerona”, que “es creu qu e és del segle XV” i que està “ortografiat CAPMANY”.
Totes les referències que cita són anteriors a la normativització toponímica que va fer l’Institut d’Estudis Catalans el 1933. Insisteix a no voler tenir en compte l’aplicació de les normes lingüístiques i l’etimologia per a la fixació gràfica del topònim Campmany. En alguns paràgrafs, el text ofereix arguments fantasiosos, més propis dels erudits aficionats del segle XIX que d’una recerca seriosa de finals del XX: “la toponomàstica catalana dóna fe de la unitat de la raça de la península pirinaica, siguent el seu element principal, segons Sanpere, l’èuskar com a íber. Podem pensar que CAPMANY comença, donç amb la història dels íbers en el mateix temps que el poble íber fundava Vic, Tarragona, Girona, Bagur, Empúries, etc, etc. L’èuskar-íber pot haver fundat Capmany. La teoria històrica surt demostrada per la filologia”. El treball continua fent un repàs als monuments prehistòrics del terme municipal, cosa que no té absolutament res a veure amb la seva toponímia, i hi afegeix encara que “a aquestes notícies podem afegir-hi la d’haver-se recollit en el terme de Capmany, alguna destral de pedra pulida que molt bé podria ésser coetània dels monuments megalítics apuntats”. La pregunta que es formula qui ho llegeix és: i què? Què hi tenen a veure dolmens, menhirs i destrals de pedra amb l’etimologia i l’ortografia del topònim Campmany? No cal dir que un recull d’aquestes característiques no pot ser tingut en consideració; tanmateix, l’Ajuntament de Capmany continua volent donar credibilitat a aquests arguments i no al rigor científic de Joan Coromines i l’Institut d’Estudis Catalans.
Per a mirar de justificar l’etimologia Capite Magno (Coromines prova que és un error dels escrivans) es basa no només en el llinatge dels feudals sinó en una idea que recull Artizà:
…esmenar el barbarisme gramatical dels que’ns malmeten el nom, despreciant l’ensenyança dels nostres ascendents, els quals alliçonats pels fundadors, pels monuments antics i per la tradició, han vingut donant constantment a la nostra població el nom llatí de Capite Magno i català de Capmany, per ser el cap o vila gran de les tres viles romanes que li havia, Vilademont, Viladevall i Vilanova. Això no obstant, alguns forasters, volent saber més que’ls de casa, ens claven “Campo Magno” en llatí i “Campmany” en català, suposant-los derivats de camp, sens fonament fidedigne, com penso demostrar, amb l’ajuda de Déu, al tractar del feudalisme capmanyenc.
Aquesta teoria de les tres viles evoluciona al treball d’Oliveda prenent aquesta forma: “la Baronia i Senyoria de Capmany comprenia la Vila d’Amunt, la Vila d’Avall i la Vila Nova. Aquesta darrera, la més recentment fundada, governava les tres aglomeracions. En ella hi residia el Senyor. Era la Vila Magna, la que ostentava la capitalitat del grup, que, com a burg, era el Cap Magne llatinitzat Capite Magno, és a dir, el Capmany dels nostres avantpassats i el Capmany dels coetanis actuals. Avui la Vila Nova i la Vila d’Amunt fan un sol cos. La Vila d’Avall és pràcticament inexistent com a burg”. No cita referències documentals d’aquesta Vila Nova, Vila Magna o Cap Magne. En tot cas, el monogràfic Capmany, de la Revista de Girona, afegeix que la referència documental més antiga a la Vila d’Amunt i a la Vila d’Avall és en un capbreu del 1331. Això genera un problema insalvable per a la teoria que vol identificar una suposada Vila Nova amb la Vila Magna o Capite Magno: si aquesta Vila Nova era “la més recentment fundada”, com s’expliquen les referències a Capite Magno i Campo Magno anteriors a 1331? D’on treu que aquesta Vila Nova era la més recent de les fundacions i la que s’anomenava Capite Magno perquè feia de capital d’uns nuclis situats en un radi de 600 metres? És obvi que ens trobem davant d’una invenció.
Tornant al principi, “per llei atàvica” rebutgen les normes del català modern, i insisteixen a voler mantenir una grafia arcaica, que no respon a l’etimologia del nom de lloc, i la justifiquen perquè la troben escrita en documentació antiga. Cometen el mateix error que Lluís Prat i Josep Caixàs en els seus intents de justificar la grafia Lladó per a Lledó d’Empordà: no voler tenir en compte les normes de l’idioma.
Joan Coromines reblava al tercer volum del seu Onomasticon Cataloniae la situació en què es troba l’Ajuntament de Campmany: “És lamentable que les autoritats locals de Campmany hagin restablert l’absurda grafia Capmany, i es resisteixin rebecament a la bona, adoptada oficialment des de 1933”. A aquell ajuntament li hauria de fer vergonya aparèixer retratat així a l’obra cabdal de la toponímia catalana, però, ben al contrari, continua defensant una grafia que el mateix Coromines qualifica d’absurda perquè ho és, ja que se sustenta només en pseudoetimologies curialesques i disbarats pseudohistoriogràfics. Tot és encara més absurd quan tenim en compte la pronúncia de Campmany (o Capmany, com encara ho fa escriure l’Ajuntament): [‘kam’maɲ]. La M que no representen la pronuncien, geminada, i la P que escriuen, no. Al final resulta que la pronúncia, que sí que és atàvica, els desmenteix.
L’estudi és tan extravagant que considerem convenient reproduir-lo transcrit a continuació, començant per la carta de l’Ajuntament de Capmany* adreçada al conseller Alaverdra que li fa de presentació:
Excm. Sr. La secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans i el Consell Executiu de la Generalitat han proposat com a nom del nostre poble el de “CAMPMANY”, en lloc de CAPMANY topònim Oficial que s’ha usat des de sempre a l’Administració Municipal de la població i el que desitjem seguir matinguent convençuts de la seva verdadera catalanitat. En sessió extraordinaria convocada amb aquest fi el dia 1 de febrer d’enguany, va demostrar-se una vegada més, que la grafia indicada en el Nomenclàtor Oficial no és acceptada per els coetanis actuals -difícilment trobarem a Capmany dues o tres persones partidàries de la nova representació proposada-. Admeten els senyors del Nomenclàtor, que a l’any 1.278 era “CAPITE MAGNO” fins avui, però que avans havia existit com “CAMPO MAGNO”. Realment, si fòs així, set segles de dirne CAPMANY com encara es diu, tenen llur pes i deixen llur emprenta, una emprenta inesborrable. Per defensar la nostre posició, adjuntem un treball amb dades pouades de les millors fons descriptives de valors de caire toponímic i històric. Us demano molt respectuosament en nom propi i en el de la Corporació Municipal, que llegiu aquest treball amb delectança i que volgueu posar-vos del costat de la gent del poble que és, vol ésser i es diu sempre, per llei atàvica, capmanyenc de Capmany. CAPMANY – ALT EMPORDÀ – 20 de març de 1.984 L’Alcalde: Joan Rodà Verdú EXCM. SR. MACIA ALAVEDRA. CONSELLER DE GOVERNACIÓ DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA
La que suscriu, Anna Mª Oliveda Rigau, Regidora de Cultura de l’Ajuntament de Capmany, en representació de la Corporació municipal ha fet un recull de dades dignes de tota fe, seleccionades: 1/ D’estiudis publicats a l’altra banda del Pirineu per autors especialitzats en temes històrics rossellonesos i entre ells, en algun que té conexió directa amb el toponímic CAPMANY així ortografiat. El senuor J.L. Roda Marcó, erudit enginyer i gran afeccionat en aquest temes, va facilitar-no sels esmentats estudis que transcric exactament i que poden servir-nos per demostrar que: EL SENYOR FEUDAL ENS DONA LA CITA TOPONÍMICA Farem referència a unes notícies extretes de “Tours et Châteaux du Vallespir” per Annie de Pous, de “Notice Histórique de Serrallonga” per Alart i del “Dictionnaire des Biographies Roussillonnaises” per Mosén Jean Capeille. Els senyors de la Clusa (el Rosselló a 2 Km. de la frontera) anteriors als segle XI són completament desconeguts. El primer que ha estat citat és Guillem de “ipsa Clusa” que figura entre els executors testamentaris de Bernat Tallaferro, comte de Besalú mort en 1.020. El més antic testimoni feudal del castell de la Clusa que ens ha estat conservat és el de 15 de les nones de mar’del 1.233 -març de 1.234-. En aquella data, Bernat Hug senyor de Serrallonga, sufragani del comte d’Empuries pel castell de la Clusa, va jurar-li fidelitat amb promesa de lliurar-li possessió del castell tantes vegades com en fos requerit. El senyor de la Clusa era sens dubte el cavaller Berenguer de la Clusa, esmentat en un acte de les nones d’octubre del 1.238. Com que el primer senyor de la Clusa que es troba després de Berenguer es deia Ponç de Capmany, mort en 1.292, hi ha lloc de pensar que era fill d’un membre de la familia de Capmany que s’hauria casat amb la filla única de Berenguer. D’una altra part, la senyoria de Capmany (a la ribera esquerra del Llobregat, no lluny de Peralada) es troba ocupada des del 1.307 i almenys fins el 1.366 per una família dita de la Clusa, i aquest nom, seguint un ús prou comú en aquell temps, hauria estat donat a un germà cadell d’en Pon’de Capmany per a continuar un nom de família extingit a la mort de Berenguer. Sigui com sigui, d’aquesta mutació de noms entre aquestes famílies de la Clusa i de Capmany, el senyor era sens dubte el donzell Pon’de Capmany que posseïa el castell de la Clusa en 1.285 quan el rei de França Felip III l’Atrevit, entrà al Rosselló pe ra socórrer al rei Jaume I de Mallorca, cunyat seu, traïdorament atacat per Pere III d’Aragó. Ponç de Capmany, mort intestat, deixava només una filla, Blanca, sota la tutela del seu avi matern, Pere Aldabert, burgès de Perpinyà que reconeix en nom de la seva pupil·la Blanca de Capmany el feu del castell de la Clusa el 13 de les calendes d’abril del 1.292 al seu senyor immediat, el baró de Cabrenys que era aleshores, per dret de confiscació, el rei de Mallorca. Blanca de Capmany va esposar Guillem de Creixell, d’una família de l’Empordà molt coneguda. Va testar a la Clusa el mes d’abril del 1.324 instituint hereu al seu fill Dalmau de Creixell, fill i hereu de Blanca de Capmany -hereu universal-, reconeix el feu del castell de la Clusa a l’infant Ramon Berenguer d’Aragó, esdevingut comte d’Empuries. Mossén Jean Capielle ens ofereix la següent biografia: Ponç de Capmany, donzell que poseïa el castell de la Clusa en 1.285 quan Felip III l’Atrevit, fill de Sant Lluís, rei de França, entrà al Rosselló per a apoderar-se del reialme d’Aragó que el Papa Martí IV n’hi havia fet do després d’haver excomunicat a Pere III. Aquella creuada va fracassar. El paper de Pon’de Capmany en el curs dels esdeveiments que tingueren lloc en aquell període sobre les seves terres ens és enterament desconegut. Tot el que se sap, per la forá mateixa de les coses, és que mentre el seu senyor feudal immediat, el senyor de Serrallonga, sinónim de Cabrenys, tributari del comte d’Empuries, abraçava el partit del rei d’Aragó, Ponç de Capmany fou obligat a rebre en el seu castell de la Clusa una guarnició francesa enviada pel rei de Mallorca que havia esdevingut el seu senyor sufragani per la confiscació de la baronia de Cabrenys. A aquella circumstància degué la conservació dels seus béns. Va morir el 15 de les calendes de març del 1.291 -febrer del 1.292-. Un epitafi en la seva llosa tombal, encara existent avui en l’església de la Clusa, diu així: “TERTIO DECIMO KLS ANNO DOMINI MCC NONAGESIMO PRIMO, OBIIT PONCIUS DE CAPITE MAGNO DOMICELLUS DOMINUS CASTRI DE CLUSA. ROGO TE UT ORES PRO ME”. La toponomàstica catalan dóna fe de la unitat de raça de la península pirinaica, siguent el seu element principal, segons Sanpere, l’èuskar com a íber. Podem pensar que, CAPMANY comença donç amb la història dels íbers en el mateix temps en el que el poble íber fundava Vic, Tarragona, Girona, Bagur, Empúries, etc, etc. L’èuskar-íber pot haver fundat Capmany. La teoria històrica surt demostrada per la filologia. -“L’arqueologia moderna classifica els dólmens i menhirs entre els propis de l’edat de pedra i comuns a tots els pobles de la humanitat” – S. Sanpere. En el terme de Capmany es conserven restes descrits per l’eminent geóleg Lluis Marià Vidal, consisteixen en un DOLMEN situan en la “Vinya Munera” -1- format per tres pedres dretes un xic inclinades cap a dintre i cobertes per atlra pedra. L’estança o cambra oberta al sud té 0’95 m. d’alçada, 1’60 m. d’ample i 1 m. de fondària. Les pedres son de granet i la que fa de coberta té 2 m. de llargada i 1’50 m. d’amplada. -1- A l’any 1.910 Lluis Marià Vidal, propietari de la “Vinya Munera” de l’antiga casa Guinart, feu portar aquest Dolmen al Museu de Ciencies i Arts de Barcelona on encara s’hi conserva. Un altre Dolmen de forma rectangular situan en un bosc a 300 m. de distància de la masia nomenada “Quera Fumat” de l’antiga casa Oliva i compost també per quatre pedres de granet, tres d’elles dretes i l’altra ajeguda a sobre fent de coberta; la cambra s’obre al SE, té 0’90 m. d’alçada i 1’10 m. d’ample i de llarg. La pedra que forma la coberta té 2’70 m. de llargada per 1’40 m. d’amplada. Davant del primer de dits Dolmens i a pocs metres de distància s’aixeca un MENHIR, també de granet de 1’20 m. d’alçada per 0’60 m. d’amplada i 0’30 m. de gruix com per assenyelar -diu el Sr. Vidal- la presència d’aquell monument. Un altre MENHIR entre el Pont de Capmany i els Banys de la Mercé, antic balneari, hotel avui propietat de la família Duran de Figueres. Una pedra socilant a la finca “Rocamala” del capmanyenc Pere Sunye. Altra pedra oscilant a la finca bosc del “Mas Marti” de l’antiga casa Massot, sobre la que hi ha un clot voltat de creus i altres senyals, un regueró amb un clotet i escalonets per a pujar-hi. A aquestes notícies podem afegir-hi la d’haver-se recollit en el terme de Capmany, alguna destral de pedra pulida que molt bé podria ésser coetània dels monuments megalítics apuntats. Vull expressar el nostre agraïment al Sr. Martin Costa Serra i al Sr. Josep Claveguera (Rector de la Parroquia de Llançà), ambdós, eficients bibliotecaris del Palau de Peralada, per les informacions que ens han facilitat. Com a garantia que l’Administració Municipal del poble no ha dubtat mai en escriure així el seu nom, adjuntem uns documents dels segles XVII, XVIII i XIX, que si b é no podem prendre per base, ja que tenim fonts més antigues, valguin per recolzar la nostra posició i els nostres arguments. CAPMANY – Alt Empordà – 6 de febrer de 1.984 Anna Mª Oliveda Rigau Regidora de Cultura de l’Ajuntament de Capmany
TERTIO DECIMO KLS ANNO DOMINI MCC NONAGESIMO PRIMO, OBIIT PONCIUS DE CAPITE MAGNO DOMICELLUS DOMINUS CASTRI DE CLUSA. ROGO TE UT ORES DEUM PRO ME.
El marc d’aquesta inscripció, ornat amb dotze pues pomiformes es troba plaçat a una de les pilastres de la dreta a l’interior de l’Estlésia de la Clusa. Com constaten les fotografies adjuntades, hem visitat l’Església de St. Nazaire de l’Ecluse, joia arquitectònica restaurada fa un any per la “Comission Archéologique de Narbonne” – Palais des Archevêques – Hôtel de Ville. Aquesta organització estatal francesa, va deixar traduït l’escrit de la llosa de marbre en un document guardat a l’Església; diu així: -“Le 15 de mar’de l’an 1.291 est mort Pons signeur de Capmany (village a 2 Km. de l’Ecluse) et seigneur du fortin de l’Ecluse. Je te demande de prier pour moi”. Ponç de Capmany va ésser enterrat dret.
2/ Elements extrets de: “Notícies històriques del territori i poble de Capmany” pel pedagog Capmanyenc Gregori Artizà – 1.839-1.821- obra publicada en 1.918. Imp. La veu de l’Empordà de Figueres. La Baronia i Senyoria de Capmany comprenia la Vila d’Amunt, la Vila d’Avall i la Vila Nova. Aquesta darrera, la més recentment fundada, governava les tres aglomeracions. En ella hi residia el Senyor. Era la Vila Magna, la que ostentava la capitalitat del grup, que, com a burg era el “Cap Magne” llatinitzat “Capite Magno”, és a dir el Capmany dels nostres avantpassats i el Capmany dels coetanis actuals. Avui la Vila Nova i la Vila d’Amunt fan un sol cos. L Vila d’Avall és pràcticament inexistent com a burg. El primer senyor de Capmany, ens diu Artizà, del que se’n té coneixement fou Francesc Ponç de Vilanova, ben conegut com a Ponç de Capmany. Entre els seus antecessors hi hagué Galcerà de Vilanova que el 1.108 va anar a ajudar a foragitar els moros de Barcelona i el 1.114 va anar amb el comte Ramon Berenguer a la conquesta de Mallorca. Francesc Ponç de Vilanova, Senyor del feu de la Clusa, el l’Albera del Rosselló, pel seu matrimoni amb la filla única de Berenguer de la Clusa, és identificat pels historiadors francesos com el propi Ponç de Capmany. Tant Berenguer com Ponç eren sufraganis del comte d’Empuries. El toponímic CAPMANY és doncs evient. La primera Senyoria coneguda com a Baronia es deia de CAPMANY. A l’any 1.821 es va crear el Marquesat de CAPMANY.
3/ Biblioteca del Palau de Peralada MARCA HISPANICA SIVE LIMES HISPANICUS HOC EST Geographica & hiftorica defcriptio Cataloniae Rufienonis & circumjacentium populorum Auctore illuftrissimo vivo PETRO DE MARCA Omnia nunc primum edita PARISIIS Apud Franciscum Huguet Regis & illuftriffimi Privilegio Regis MDCLXXXVII – CVM Escrita a l’any 1.190, “CAPMAYN” amb aquesta grafia queda referenciada en les pàgine snº 392, 567 i 575. Parla dels “castrums” o castells de Rocaberti del que Capmany era feudatari “CAPITE MAGNO” -CAPMAYN- tenia nom de Fort que avui encara conserva i es componia d’una plaça anomenada “Plaça del Fort” envoltada pel Castelli casa Senyorial, l’Església parroquial, la rectoria, algunes cases amb tres torres fortes quadrades, alguna rodona i alguns esclafatestes. El Castell i casa Senyorial era un gran edifici amb torres per a la defensa del castro i habitacle del Senyor. L’Església parroquial era la capella del Castell i en ella s’hi veneraba principalment a Santa Àgata com a patrona i lliuradora dels mal de pits i a Sant Gregori com a salvador dels escarbats de les vinyes i sembrats. Copia fidel a la pàgina 575. Pàg. 575. Gefta Comitum 576 “Sed com Dominus Rex nofter ut praemittitur, ageret extra limites regni fui, Iacobus Rex ipfius avunculus procuravit quod magnus exercitus Galigorum cum eodem Iacobo fimul invaderent terram Comitis Imporiarum & V. de Rocabertine, quarum potentia fuit captum caftrum de Rocaberti & Ionquera & de Roquefem & de Capmayn & de Cantalops & de Cabrera & caftrum de Quermenzo funditus dirutum Item fuit captrum monafterium fancti Cirici de Colera”.
4/ Biblioteca del Palau de Peralada COLECCION DE SELLOS DE LOS AYUNTAMIENTOS DE LOS PUEBLOS DE LA PROVINCIA DE GERONA En el foli nº 6 hi ha el segell original del nostre poble, es creu que és del segle XV. Sobre una rodona de paper blanc, sobresurt al mig com un casquet de cera de color negre de uns 4 mm. d’espesor i 23 mm. de diàmetre, ortografiat CAPMANY de la següent forma:
Un segell de ferro similar al precedent encara existeix en el veïnat de Bosquerós.
5/ Biblioteca del Palau de Peralada UN ESTUDI DE TOPONOMASTICA CATALANA per SALVADOR SANPERE I MIQUEL Va ésser l’obra llorejada en el Certàmen promogut per l’Assocaició d’Excursions Catalana a Barcelona 4 de novembre de 1.878, donant lloc que es presentés un treball d’importància per referir-se a les fons històriques de Catalunya, on hi mancaven en aquelles dates estdis d’investigació històrica i filològica que l’esmentada obra de Sanpere va compensar. “Los Indices del Real Patrimonio en Cataluña, Rosellón y Cerdaña”, recòndits en l’Arxiu de la Corona d’Aragó i l’obra d’en Marca “Marca Hispanica Parisiis 1.688”, han sigut les fons d’on ha tret tot el relatiu als noms dels pobles tal com se troben escrits en documents de l’Edat Mitjana. President del Jurat fou. Anton Bergues de Las Casas Vocals: Lluis Cutchet, Fco. Maria Tubino, Ramon Arabiai Solanas. Secretari: Joseph Balari i Jovany. Judicaren que el mètode de l’obra de Salvador Sanpere es considera rigurosament científic, filològig-històric. En el llibre de Salvador Sanpere es troba CAPMANY. Segons l’estudi de les radicals toponímiques catalanes, CAPMANY es classifica entre els 599 pobles que té Catalunya amb Ajuntament, que tenen o semblen tenir una etimologia catalana que data dels temps anteriors a la història escrita, molt abans de la vinguda dels romans a Catalunya. Fotocopia del llibre. Pàg. 53-54 i 55. CAPMANY nom termenal. Fotocopia del llibre. Pàg. 103-104-105-106-107 i 108. Les fites i mollons cadastrals del terme encara existeixen marcats CAPMANY com descriu molt bé l’autor.
L’Ajuntament de Capmany* ha respost la sol·licitud de remissió d’informe que li formulà el Senat. Un document annex a la resposta conté l’acta del Ple de 23 de febrer de 2023 amb la qual responen el requeriment.
Els arguments d’aquell ajuntament es basen en dues premisses falses:
a) Que Capmany no és una grafia prenormativa d’imposició franquista. b) Que Capmany respon a l’etimologia curialesca Capite Magno, negant l’etimologia Campo Magno, que és la documentada amb més antiguitat i seguretat.
Són fets provats que el 1933 la Generalitat de Catalunya oficialitzà la forma Campmany, d’acord amb el criteri de l’Institut d’Estudis Catalans, i que el 1939 aquesta forma desaparegué de l’ús oficial perquè el franquisme imposà les formes prenormatives anteriors a l’oficialització toponímica de 1933. Al·lega l’ajuntament que la grafia actualment encara oficial del topònim, Capmany, fou aprovada per un Ple d’1 de febrer de 1984, i adjunta en annex l’expedient de canvi de nom oficial de Campmany per Capmany que instruí. Com ja s’ha explicat en altres ocasions, l’Ajuntament es limità a reclamar a la Generalitat que continués essent oficial la deturpació imposada pel franquisme -Capmany- provisionalment substituïda el 1983 per la forma normativa aprovada ja el 1933. Per als detalls d’aquesta circumstància, vegeu aquest article. Per als efectes del franquisme sobre el topònim, vegeu aquest altre text.
L’Ajuntament fa també una interpretació errònia de la Llei de Política Lingüística. Diu literalment que “no se considera que se esté vulnerando la Ley 1/1998 de política lingüística dado que el topónimo Capmany tiene una raíz indudablemente catalana (Cap)”. La Llei de Política Lingüística especifica, a l’article 18.1, que “els topònims de Catalunya tenen com a única forma oficial la catalana d’acord amb la normativa lingüística de l’Institut d’Estudis Catalans”. És obvi que la grafia Capmany no compleix el que aquest article determina, encara que l’Ajuntament vulgui justificar-la amb una etimologia curialesca, “Capite Magno”, desmentida tant per Joan Coromines a l’Onomasticon Cataloniae com per l’Institut d’Estudis Catalans. Per a més informació sobre les qüestions etimològiques i ortogràfiques del topònim Campmany, podeu veure aquest article.
Finalment cal destacar que l’Ajuntament de Capmany cita referències antigues on hi apareix la forma Capmany, totes anteriors a la normativització de l’idioma, que tingué lloc el 1913. Per tant, no té en compte que la fixació gràfica dels topònims es fa d’acord amb la normativa lingüística del català actual.
Insisteix l’Ajuntament a voler basar els seus arguments en un recull de 1984 fet per la regidora de cultura del consistori d’aquell moment, sense cap rigor científic ni cap valor, on s’hi fan afirmacions com aquesta: “La toponomàstica catalana dóna fe de la unitat de raça de la península pirinaica, siguent el seu element principal, segons Sanpere, l’euskar com a íber. Podem pensar que, CAPMANY comença donç amb la història dels íbers en el mateix temps en el que el poble íber fundava Vic, Tarragona, Girona, Bagur, Empúries, etc, etc. L’èuskar-íber pot haver fundat Capmany. La teoria històrica surt demostrada per la filologia”. També, a la resposta al Senat, l’Ajuntament diu que “la Baronía y Señoría de Capmany comprendía la Vila d’Amunt, La Vila d’Avall y la Vila Nova. Esta última, la más recientemente fundada, gobernaba las tres villas. En ella residía el Señor. Era la Villa Magna la que ostentaba la capitalidad del grupo que como burgo era la “Cabeza Magna” latinizado “Capite Magno”, es decir, el Capmany de nuestros antepasados y el Capmany de los coetáneos actuales”. Les primeres referències a les viles d’Avall i d’Amunt són en un caprbreu del 1331. L’argument cau sol: si la primera referència documental a Campmany és del 1186, com prova Coromines, com ha de ser la “Vila Nova” (el pretès “Cabeza Magna”) la més recent i la que donés nom al terme?
Avui el Govern ha presentat la proposició de Llei de Memòria Democràtica de Catalunya, que no contempla la retirada dels topònims d’imposició franquista que encara són oficials. Hem demanat a la CUP, ECP, ERC, Junts i PSC que facin les aportacions necessàries durant el tràmit parlamentari de la Llei per a garantir que retirarà els topònims franquistes Cabacés, Capmany, Lladó i Rialp. Aquest és el text que hem enviat als diputats:
La Ley 20/2022, de 19 de octubre, de Memoria Democrática, reconeix com a víctimes del franquisme la llengua i la cultura catalanes per la repressió que van patir sota la dictadura, i estableix el dret de restauració. També proscriu la toponímia franquista. En base a aquestes disposicions, el Senat ha exigit a quatre ajuntaments catalans amb topònims d’imposició franquista que els retirin i que oficialitzin les formes correctes. Aquests ajuntaments són Cabacés, Capmany, Lladó i Rialp. El 1933 la Generalitat republicana oficialitzà la toponímia catalana d’acord amb les normes de l’idioma, i aquests municipis tingueren les grafies Cabassers, Campmany, Lledó i Rialb. El 1939 la dictadura franquista va derogar la legalitat republicana, i també desnormativitzà els topònims catalans, tornant a les formes arcaiques que havien estat oficials abans de 1933, com a part de la política repressiva contra la llengua catalana.
Amb la recuperació de la Generalitat, la Llei 12/1982 establí que mentre no es produís l’aprovació definitiva per part dels ajuntaments, la toponímia tindria com a forma oficial la seva expressió catalana. Però els ajuntaments de Cabacés, Capmany, Lladó i Rialp van reclamar insistentment per a evitar que les grafies imposades pel franquisme dels topònims deixessin de ser oficials, i ho van aconseguir pressionant la Generalitat. El 1998 el Parlament promulgà la Llei de Política Lingüística, que hauria hagut de resoldre aquest problema i també els dels altres municipis amb noms oficials que no respecten la normativa de l’idioma. Però en canvi, aquests ajuntaments no l’han volgut complir mai, emparats per un decret mal fet premeditadament (el Decret 139/2007) i que contradiu el que disposa la Llei de Política Lingüística.
El passat 25 de gener de 2023 vam demanar a la Consellera de Justícia, Drets i Memòria que la futura Llei de Memòria Democràtica garantís la retirada dels topònims franquistes que encara són oficials, però hem observat que la proposició de llei no incorpora cap article que faci corregir aquesta indignitat. És per això que us demanem que el vostre grup parlamentari aprofiti la tramitació parlamentària de la Llei per a fer-hi les aportacions necessàries per tal que els topònims Cabacés, Capmany, Lladó i Rialp no puguin continuar essent les formes oficials dels noms dels municipis de Cabassers, Campmany, Lledó d’Empordà i Rialb.
No es toleraria que cap capital de comarca tingués encara el nom franquista. Seria impensable que Vich, Seo de Urgel, Villafranca del Panadés o Figueras fossin encara els topònims oficials d’aquells municipis. Cal garantir la igualtat de tots els ciutadans, i no abandonar al caciquisme els qui patim encara la imposició de topònims franquistes per la mania absurda d’uns quants. Som ciutadans com tots els altres i amb els mateixos drets. Us demanem que ens els garantiu per a no continuar veient-nos obligats a patir la humiliació d’haver d’usar noms oficials franquistes en ple segle XXI.
Els partits que presentin llistes a les municipals a Cabacés, Capmany, Lladó i Rialp han de garantir la retirada de la toponímia franquista. Els que ja hi governen, han de posar com a condició de renovació de la confiança a les llistes actuals la correcció immediata.
Qui vulgui defensar la cacicada de quatre ajuntaments per interessos electoralistes, endavant. Però qui ho faci negarà la història i blanquejarà el franquisme per una part dels 1.800 vots que suma el cens d’aquests quatre municipis junts.
A les municipals del 2019 hi va haver aquest percentatge d’abstenció+blancs+nuls:
