Les mentides de la Memòria del projecte del Decret de Toponímia (133/2020)

La Direcció General de Política Lingüística va emetre una «Memòria d’avaluació d’impacte del Projecte del Decret de Toponímia» el 22/02/2019. Era la memòria d’afectació del que acabaria essent el Decret 133/2020, de 17 de novembre, sobre l’establiment i l’ús de la toponímia i sobre la Comissió de Toponímia. Aquest Decret -ho hem explicat altres vegades– genera frau de llei espontàniament, ja que obliga a usar la forma oficial dels topònims de Catalunya, fins i tot aquelles formes que són oficials contra l’article 18.1 de la Llei 1/1998, de política lingüística, i que per tant són il·legals.

La memòria obvia expressament el problema que suposen els topònims oficials no normatius, és a dir, els que són oficials tot i no poder-ho ser perquè no respecten les normes de la llengua catalana, com exigeix la Llei de Política Lingüística que faci qualsevol topònim per a poder ser oficial. La qüestió és tan ridícula que ha calgut crear aquest oxímoron de «toponímia oficial no normativa» per a definir-la. El cas és que aquell document diu que «no hi ha hagut problemes rellevants en l’ús de les formes oficials dels topònims de Catalunya» quan fins i tot Optimot té una fitxa que parla de la toponímia oficial deturpada. L’informe encara menteix més i afirma això:

Les qüestions que en aquest àmbit onomàstic han comportat alguna dificultat i fins controvèrsia mediàtica, s’han produït per l’ús d’exònims i l’ús d’altres formes oficials de localitats de l’àrea
lingüística catalana, quan aquesta no coincideix amb la forma pròpia del corpus toponímic en
llengua catalana. Aquesta situació afecta noms de localitats d’altres parts del domini lingüístic,
fora de Catalunya.

Aquest Govern nostre de fireta ja ho té això: quan una cosa és un problema fa un informe i diu que no existeix, i així no cal fer res per a solucoinar-ho. És obvi que la situació que descriu el paràgraf citat afecta noms –i no pocs– de localitats del Principat de Catalunya, del territori sota administració de la Generalitat de Catalunya, que té totes les competències sobre toponímia reconegudes estatutàriament.

Negar el problema no el farà desaparèixer. Al contrari, l’ha fet més gran, i la controvèrsia mediàtica ha crescut fins a un nivell que el 2019, quan van elaborar aquella memòria, no es podien ni imaginar. I que s’esperin el que creixerà encara si el Govern continua fent la vista grossa davant dels llunàtics que imposen les seves cacicades a la toponímia oficial.

[20/06/2024]

Demanem a l’Ajuntament de Barcelona i al Discricte d’Horta-Guinardó que usin el topònim oficial de la Teixonera

El nom del barri barceloní de la Teixonera prové de l’industrial Joaquim Taxonera i Cassà (Arenys de Mar, 1858 – Barcelona, 1934), fabricant de calçat i propietari de les terres de Can Grau d’aquest indret, de les quals sol·licità la urbanització segons un projecte aprovat el 31 de desembre de 1902. Quan un antropònim (en aquest cas, un cognom) esdevé topònim passa a ser un referent geogràfic públic i per tant resta sotmès al que determina l’article 18.1 de la Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística. Per això cal normativitzar-lo en cas que presenti una forma no normativa, perquè, com diu la Llei 1/1998, els topònims de Catalunya tenen com a única forma oficial la catalana d’acord amb la normativa lingüística de l’Institut d’Estudis Catalans.

A banda, el Decret 133/2020, de 17 de novembre, sobre l’establiment i l’ús de la toponímia i sobre la Comissió de Toponímia diu a l’article 4.1 que «els topònims de Catalunya s’utilitzen en la seva forma oficial». L’article 5.2 encara és més exhaustiu i estableix que «els topònims de Catalunya han de constar en la forma oficial en tots els sistemes d’informació i de comunicació interns o externs, seus i portals d’administració electrònica, recursos i aplicacions informàtiques i altres elements anàlegs, així com també en impresos, capçaleres de tota classe de papers, segells i mata-segells, premsa, publicitat, en qualsevol suport físic o digital, per al seu ús i difusió a Catalunya.»

Tot i això el Districte d’Horta-Guinardó usa extensament a la seva web la forma «Taxonera» i fins i tot la utilitza a la documentació oficial (per exemple, a les convocatòries del Consell de barri de la Teixonera). Per aquest motiu hem demanat formalment a l’Ajuntament de Barcelona i al Discticte d’Horta-Guinardó, mitjançant escrit presentat al registre el 20/06/2024, que s’abstinguin d’usar la forma no reconeguda oficialment «Taxonera» i que facin anar només la denominació oficial del barri, la Teixonera:

documentpublic

[20/06/2024]

El carrer Freixinals de la Vilella Baixa

La Gaceta de Madrid del 28 de febrer de 1860 publicava una Real Orden per la que el ministeri de la Governació donava instruccions als governadors de les províncies perquè els ajuntaments regularitzessin la retolació dels carrers i la numeració de les cases. Es donava difusió a la Real Orden, reproduint-la literalment, al núm. 27 del Boletín Oficial de la Provincia de Tarragona (BOPT) de 27 de març de 1860. L’article 17 deia que “se procurará que en las capitales y poblaciones donde se conserve todavía el uso de algunos ‘dialectos, se reduzcan todos los nombres de las calles á lengua castellana.” 

A la Vilella Baixa no devien trobar la traducció per a la paraula freginals (herreñal, herrenal o herrén). Aquest mon no és al DIEC però si que el recull l’Alcover Moll amb aquesta definició: «Tros de terra situat prop d’una casa o d’una era, i destinat a sembrar-hi farratge (Pla d’Urgell, Segarra, Sta. Col. de Q., Muntanya de Prades, Gandesa)». El fet, però, és que la placa amb el nom del carrer que feia posar aquella instrucció de 1860 encara es conserva i diu «Calle Freixinál»:

Aquesta forma prenormativa de «freginal» s’ha traslladat a l’hodonímia actual del municipi amb la forma «Carrer Freixinals», i apareix així a la placa i a tota la cartografia.

Hi ha dos topònims més que oficialment tenen la forma «Freixinals»: una partida del Lloar (el Priorat) i una altra de Vinebre (la Ribera d’Ebre). A molts municipis del sud de Catalunya hi ha carrers i partides anomenades Freginals o Freginal; les partides més septentrionals anomenades Freginals es troben a Foradada (Noguera) i a Lliminiana (Pallars Jussà). Al Montsià hi ha també un municipi amb el nom de Freginals.

[19/06/2024]

Aconseguim que l’Ajuntament de Tarragona retiri el nom del passatge Soler Morey

L’Ajuntament de Tarragona ens ha comunicat que la Comissió del Nomenclàtor va acordar el 15 de maig de 2024, a sol·licitud nostra i en compliment de la Llei 20/2022 de Memòria Democràtica, retirar el nom del passatge Soler Morey. Antonio Soler Morey fou president de la Diputació de Tarragona de 1962 a 1965 i l’impulsor del monument franquista que encara avui és al riu Ebre, a Tortosa. També va ser procurador a Corts franquistes de 1961 a 1965.

El 31 de març de 2023 vam demanar a l’Ajuntament de Tarragona que retirés el seu nom del vialer de la ciutat, i finalment el ple ho acordarà a la sessió d’aquest mes de juny.

[17/06/2024]

L’engany del Govern: no ha promogut mai la correcció dels topònims deturpats.

El 23/01/2023 la Direcció General d’Administració Local (DGAL) responia una consulta nostra on demanàvem si l’Ajuntament de «Cabacés» els havia traslladat l’assumpte de la correcció del seu topònim oficial. A la resposta la DGAL ens deia que sí però que no hi pensava fer res, perquè

A la data de la present Resolució la Direcció General d’Administració Local no ha dut a terme cap actuació en relació amb la denominació del topònim de Cabacés. En aquest sentit, d’acord amb el que disposa el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, és competència dels ens locals aprovar el canvis de denominació i de rectificació del seu nom.

El 15/09/2023 la mateixa DGAL responia un altre escrit nostre de 23/01/2023 (gairebé vuit mesos per a respondre) on demanàvem que s’elimines la inseguretat jurídica causada per la contradicció interna de les normes que regulen la toponímia oficial. La resposta insistia que «el Departament de la Presidència és especialment sensible en relació amb aquesta problemàtica però alhora és coneixedor de quin és el
marc normatiu vigent, segons el qual correspon als ajuntaments adoptar els acords relatius al canvi de denominació dels municipis», i afegia:

Us informo que, una vegada constituïdes les noves corporacions locals resultants de les eleccions municipals, el Departament de la Presidència té previst iniciar una campanya adreçada a aquells municipis que presenten una denominació oficial no normativa als efectes que procedeixin a la seva rectificació, en el benentès que correspondria finalment als ajuntaments afectats la seva aprovació.

Encara el mateix 15/09/2023 la mateixa DGAL responia un escrit nostre de 10/01/2023, pel qual demanàvem que es declaressin nuls de ple dret els procediments il·legals que van portar a l’oficialització de deturpacions pels noms de diversos nuclis dels municipis de Josa i Tuixén i la Torre de Cabdella. Tornaven a traspassar la responsabilitat als plens dels ajuntaments, i insistien en això:

El Departament de la Presidència té previst iniciar una campanya adreçada a aquells municipis que presenten denominacions oficials no normatives, ja siguin del municipi o de les seves entitats i nuclis de població, als efectes que procedeixin a la seva rectificació.

El 21/11/2023 vam preguntar a la DGAL si ja havia iniciat les actuacions que assegurava que duria a terme als seus escrits anteriors per a fer que els ajuntaments incomplidors corregissin la seva actitud, i el 30/11/2023 ens va respondre que

la Direcció General d’Administració Local no ha iniciat a data d’avui cap actuació adreçada a aquells municipis que presenten una denominació oficial no normativa i que té previst dur-les a terme el primer trimestre de l’any 2024.

El dia 01/01/2024 vam demanar una reunió amb la Consellera de la Presidència, que va delegar la tasca al Secretari de Governs Locals i Relacions amb l’Aran. La reunió tingué lloc el 07/02/2024 i la posició expressada fou que enviarien requeriments als ajuntaments afectats instant-los a corregir els topònims, però insistiren que la responsabilitat última de fer-ho era dels ajuntaments, segons estableix la legislació bàstica de l’estat a la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local. Després d’aquella reunió férem una proposta per a eliminar la inseguretat jurídica de la legislació toponímica catalana, sense que encara n’haguem rebut cap valoració (ni la rebrem).

Finalment, el 08/04/2024 vam tornar a preguntar si ja havien dut a terme les accions que anunciaren als escrits del 15/09/2023 i a la reunió del 07/02/2024, però el 17/04/2024 obtinguérem aquesta resposta:

La sol·licitud d’accés a la informació pública presentada no s’ha admès per ser un supòsit recollit com a causa de no admissió en l’article 64.1 del Decret 8/2021, de 9 de febrer, en remissió a l’article 53, en tant que la informació demanada no té la consideració d’informació pública als efectes de l’article 2.b) de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, atès que no se’n disposa de la informació sol·licitada.

Traduït del bell buroctratès significa que no havien fet res (ni pensaven fer-ho, ja que el 13/03/2024 Aragonès convocà les eleccions del 12/05/2024 al Parlament de Catalunya).

En una cosa sí que té raó el Govern: complir la Llei de Política Lingüística a la toponímia oficial és responsabilitat dels plens dels ajuntaments. I si no ho fan, és feina dels Jutjats fer-los complir la Llei. Tanmateix, és un fet que el Govern no ha fet cap pas per evitar que la solució hagi de ser judicial.

[04/06/2024]

Els detrassos

Aquests dies, i segons s’ha fet saber per Instagram, a la Vilella Alta l’Ajuntament desbrossa «els detrassos», és a dir, la part posterior de les cases de diversos carrers que limiten amb la part de fora del nucli urbà, i per tant que toquen a camps i camins. «Detràs» no apareix al diccionari de l’IEC (però sí a l’Alcover Moll) i és la manera com a molts pobles de la comarca del Priorat s’anomena allí on s’acaben les cases i comencen els camps. L’Alcover Moll recull aquesta accepció substantivada per a l’adverbi «detràs» i indica entre parèntesi que l’ús fou recollit a Falset: «Els detrassos: els afores del poble (Falset)». Cal fer notar, encara, que a Falset anomenen «defora» al terreny del terme municipal, especialment als camps de conreu, i «anar al defora» significa el que a altres pobles de la comarca es coneix com «anar al tros» (anar a feinejar al camp).

Els detrassos és, doncs, una referència geogràfica genèrica pròpia del Priorat, que fins i tot a Cornudella de Montsant s’ha convertit en hodònim oficialitzat al nomenclàtor municipal per a donar nom al carrer dels Detrassos. En una banda del carrer hi ha la part posterior de les cases i, a l’altra, hi comença un camp d’ametllers.

[22/05/2024]