El nom del barri barceloní de la Teixonera prové de l’industrial Joaquim Taxonera i Cassà (Arenys de Mar, 1858 – Barcelona, 1934), fabricant de calçat i propietari de les terres de Can Grau d’aquest indret, de les quals sol·licità la urbanització segons un projecte aprovat el 31 de desembre de 1902. Quan un antropònim (en aquest cas, un cognom) esdevé topònim passa a ser un referent geogràfic públic i per tant resta sotmès al que determina l’article 18.1 de la Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística. Per això cal normativitzar-lo en cas que presenti una forma no normativa, perquè, com diu la Llei 1/1998, els topònims de Catalunya tenen com a única forma oficial la catalana d’acord amb la normativa lingüística de l’Institut d’Estudis Catalans.

A banda, el Decret 133/2020, de 17 de novembre, sobre l’establiment i l’ús de la toponímia i sobre la Comissió de Toponímia diu a l’article 4.1 que “els topònims de Catalunya s’utilitzen en la seva forma oficial”. L’article 5.2 encara és més exhaustiu i estableix que “els topònims de Catalunya han de constar en la forma oficial en tots els sistemes d’informació i de comunicació interns o externs, seus i portals d’administració electrònica, recursos i aplicacions informàtiques i altres elements anàlegs, així com també en impresos, capçaleres de tota classe de papers, segells i mata-segells, premsa, publicitat, en qualsevol suport físic o digital, per al seu ús i difusió a Catalunya.”

Tot i això el Districte d’Horta-Guinardó usa extensament a la seva web la forma “Taxonera” i fins i tot la utilitza a la documentació oficial (per exemple, a les convocatòries del Consell de barri de la Teixonera). Per aquest motiu hem demanat formalment a l’Ajuntament de Barcelona i al Discticte d’Horta-Guinardó, mitjançant escrit presentat al registre el 20/06/2024, que s’abstinguin d’usar la forma no reconeguda oficialment “Taxonera” i que facin anar només la denominació oficial del barri, la Teixonera:

[20/06/2024]

PDFImpressió

La Gaceta de Madrid del 28 de febrer de 1860 publicava una Real Orden per la que el ministeri de la Governació donava instruccions als governadors de les províncies perquè els ajuntaments regularitzessin la retolació dels carrers i la numeració de les cases. Es donava difusió a la Real Orden, reproduint-la literalment, al núm. 27 del Boletín Oficial de la Provincia de Tarragona (BOPT) de 27 de març de 1860. L’article 17 deia que “se procurará que en las capitales y poblaciones donde se conserve todavía el uso de algunos ‘dialectos, se reduzcan todos los nombres de las calles á lengua castellana.” 

A la Vilella Baixa no devien trobar la traducció per a la paraula freginals (herreñal, herrenal o herrén). Aquest mon no és al DIEC però si que el recull l’Alcover Moll amb aquesta definició: “Tros de terra situat prop d’una casa o d’una era, i destinat a sembrar-hi farratge (Pla d’Urgell, Segarra, Sta. Col. de Q., Muntanya de Prades, Gandesa)”. El fet, però, és que la placa amb el nom del carrer que feia posar aquella instrucció de 1860 encara es conserva i diu “Calle Freixinál”:

Aquesta forma prenormativa de “freginal” s’ha traslladat a l’hodonímia actual del municipi amb la forma “Carrer Freixinals”, i apareix així a la placa i a tota la cartografia.

Hi ha dos topònims més que oficialment tenen la forma “Freixinals”: una partida del Lloar (el Priorat) i una altra de Vinebre (la Ribera d’Ebre). A molts municipis del sud de Catalunya hi ha carrers i partides anomenades Freginals o Freginal; les partides més septentrionals anomenades Freginals es troben a Foradada (Noguera) i a Lliminiana (Pallars Jussà). Al Montsià hi ha també un municipi amb el nom de Freginals.

[19/06/2024]

PDFImpressió

L’Ajuntament de Tarragona ens ha comunicat que la Comissió del Nomenclàtor va acordar el 15 de maig de 2024, a sol·licitud nostra i en compliment de la Llei 20/2022 de Memòria Democràtica, retirar el nom del passatge Soler Morey. Antonio Soler Morey fou president de la Diputació de Tarragona de 1962 a 1965 i l’impulsor del monument franquista que encara avui és al riu Ebre, a Tortosa. També va ser procurador a Corts franquistes de 1961 a 1965.

El 31 de març de 2023 vam demanar a l’Ajuntament de Tarragona que retirés el seu nom del vialer de la ciutat, i finalment el ple ho acordarà a la sessió d’aquest mes de juny.

[17/06/2024]

PDFImpressió

El 23/01/2023 la Direcció General d’Administració Local (DGAL) responia una consulta nostra on demanàvem si l’Ajuntament de “Cabacés” els havia traslladat l’assumpte de la correcció del seu topònim oficial. A la resposta la DGAL ens deia que sí però que no hi pensava fer res, perquè

A la data de la present Resolució la Direcció General d’Administració Local no ha dut a terme cap actuació en relació amb la denominació del topònim de Cabacés. En aquest sentit, d’acord amb el que disposa el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, és competència dels ens locals aprovar el canvis de denominació i de rectificació del seu nom.

El 15/09/2023 la mateixa DGAL responia un altre escrit nostre de 23/01/2023 (gairebé vuit mesos per a respondre) on demanàvem que s’elimines la inseguretat jurídica causada per la contradicció interna de les normes que regulen la toponímia oficial. La resposta insistia que “el Departament de la Presidència és especialment sensible en relació amb aquesta problemàtica però alhora és coneixedor de quin és el
marc normatiu vigent, segons el qual correspon als ajuntaments adoptar els acords relatius al canvi de denominació dels municipis”, i afegia:

Us informo que, una vegada constituïdes les noves corporacions locals resultants de les eleccions municipals, el Departament de la Presidència té previst iniciar una campanya adreçada a aquells municipis que presenten una denominació oficial no normativa als efectes que procedeixin a la seva rectificació, en el benentès que correspondria finalment als ajuntaments afectats la seva aprovació.

Encara el mateix 15/09/2023 la mateixa DGAL responia un escrit nostre de 10/01/2023, pel qual demanàvem que es declaressin nuls de ple dret els procediments il·legals que van portar a l’oficialització de deturpacions pels noms de diversos nuclis dels municipis de Josa i Tuixén i la Torre de Cabdella. Tornaven a traspassar la responsabilitat als plens dels ajuntaments, i insistien en això:

El Departament de la Presidència té previst iniciar una campanya adreçada a aquells municipis que presenten denominacions oficials no normatives, ja siguin del municipi o de les seves entitats i nuclis de població, als efectes que procedeixin a la seva rectificació.

El 21/11/2023 vam preguntar a la DGAL si ja havia iniciat les actuacions que assegurava que duria a terme als seus escrits anteriors per a fer que els ajuntaments incomplidors corregissin la seva actitud, i el 30/11/2023 ens va respondre que

la Direcció General d’Administració Local no ha iniciat a data d’avui cap actuació adreçada a aquells municipis que presenten una denominació oficial no normativa i que té previst dur-les a terme el primer trimestre de l’any 2024.

El dia 01/01/2024 vam demanar una reunió amb la Consellera de la Presidència, que va delegar la tasca al Secretari de Governs Locals i Relacions amb l’Aran. La reunió tingué lloc el 07/02/2024 i la posició expressada fou que enviarien requeriments als ajuntaments afectats instant-los a corregir els topònims, però insistiren que la responsabilitat última de fer-ho era dels ajuntaments, segons estableix la legislació bàstica de l’estat a la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local. Després d’aquella reunió férem una proposta per a eliminar la inseguretat jurídica de la legislació toponímica catalana, sense que encara n’haguem rebut cap valoració (ni la rebrem).

Finalment, el 08/04/2024 vam tornar a preguntar si ja havien dut a terme les accions que anunciaren als escrits del 15/09/2023 i a la reunió del 07/02/2024, però el 17/04/2024 obtinguérem aquesta resposta:

La sol·licitud d’accés a la informació pública presentada no s’ha admès per ser un supòsit recollit com a causa de no admissió en l’article 64.1 del Decret 8/2021, de 9 de febrer, en remissió a l’article 53, en tant que la informació demanada no té la consideració d’informació pública als efectes de l’article 2.b) de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, atès que no se’n disposa de la informació sol·licitada.

Traduït del bell buroctratès significa que no havien fet res (ni pensaven fer-ho, ja que el 13/03/2024 Aragonès convocà les eleccions del 12/05/2024 al Parlament de Catalunya).

En una cosa sí que té raó el Govern: complir la Llei de Política Lingüística a la toponímia oficial és responsabilitat dels plens dels ajuntaments. I si no ho fan, és feina dels Jutjats fer-los complir la Llei. Tanmateix, és un fet que el Govern no ha fet cap pas per evitar que la solució hagi de ser judicial.

[04/06/2024]

PDFImpressió

Aquests dies, i segons s’ha fet saber per Instagram, a la Vilella Alta l’Ajuntament desbrossa “els detrassos”, és a dir, la part posterior de les cases de diversos carrers que limiten amb la part de fora del nucli urbà, i per tant que toquen a camps i camins. “Detràs” no apareix al diccionari de l’IEC (però sí a l’Alcover Moll) i és la manera com a molts pobles de la comarca del Priorat s’anomena allí on s’acaben les cases i comencen els camps. L’Alcover Moll recull aquesta accepció substantivada per a l’adverbi “detràs” i indica entre parèntesi que l’ús fou recollit a Falset: “Els detrassos: els afores del poble (Falset)”. Cal fer notar, encara, que a Falset anomenen “defora” al terreny del terme municipal, especialment als camps de conreu, i “anar al defora” significa el que a altres pobles de la comarca es coneix com “anar al tros” (anar a feinejar al camp).

Els detrassos és, doncs, una referència geogràfica genèrica pròpia del Priorat, que fins i tot a Cornudella de Montsant s’ha convertit en hodònim oficialitzat al nomenclàtor municipal per a donar nom al carrer dels Detrassos. En una banda del carrer hi ha la part posterior de les cases i, a l’altra, hi comença un camp d’ametllers.

[22/05/2024]

PDFImpressió

L’Ajuntament de Calvià ha eliminat el català com a llengua vehicular, després de derogar un reglament de normalització lingüística aprovat el 1988. L’efecte de la bilingüització (és a dir, de la minorització del català) s’ha fet notar de seguida a la toponímia, com era de preveure. De moment, el compte de Twitter de l’ens ja té aquest nom: “Ajuntament de Calvià – Ayuntamiento de Calviá”. Han traduït el topònim i tot, simplement canviant-li l’accent obert per un de tancat.

A les Illes els municipis no tenen cap competència sobre la seva toponímia, i els canvis els ha d’aprovar el Govern amb l’assessorament de la Universitat de les Illes Balears. Així, l’article 14.1 de la Llei 3/1986, de 29 d’abril, de normalització lingüística a les Illes Balears (modificat per la Llei 1/2016, de 3 de febrer) diu que “Els topònims de les Illes Balears tenen com a única forma oficial la catalana”. Tanmateix l’Ajuntament de Calvià vulnera la norma i utilitza el topònim castellanitzat “Calviá” per dos motius: el primer per a provocar, i els segon perquè la normativa lingüística dels Països Catalans no té capítol coercitiu ni sancionador, la qual cosa promou que davant de les infraccions l’únic que es pugui fer sigui acudir al contenciós administratiu.

A Catalunya la situació és encara més greu, amb la infàmia de la “toponímia oficial no normativa”, és a dir, la complaença feta a alguns ajuntaments perquè puguin mantenir contra la Llei de Política Lingüística, com a forma oficial dels noms dels seus municipis, disbarats ortogràfics, impossibles etimològics, noms en castellà i fins i tot imposicions franquistes. La legislació toponímica més avançada dels Països Catalans és la de les Illes, i tot i així els partits que governen Calvià (PP i VOX) ja la desafien.

Al País Valencià la denominació bilingüe està reconeguda per la seva legislació. La llista de topònims valencians expressats en català i castellà encara és llarga i tremendament ridícula: Alcoi / Alcoy, Alboraia / Alboraya, Alacant / Alicante, etc, i així fins a 33 municipis. El conflicte també està servit, amb astracanades com l’estrafolària (i inútil) consulta popular d’Alfarb, perquè la gent voti si se sent identificada amb la forma correcta del nom, Alfarb, o amb la falta “Alfarp”. El resultat de la consulta no farà canviar el nom oficial, que és el correcte, Alfarb, perquè per a fer qualsevol canvi cal l’informe de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i aquesta ja va dictaminar que la forma correcta és Alfarb i no cap altra.

A Catalunya les dobles denominacions no són legals ni oficials, però n’hi ha de facto, a base de prevaricació i nul·litat de ple dret que cal portar als tribunals perquè es corregeixin: al municipi de la Torre de Cabdella el nom oficial és el correcte, però amb el trilerisme d’haver oficialitzat la deturpació “la Torre de Capdella” per al nom del nucli, per a complaure la cacicada local. Així, als mapes de l’ICGC hi apareixen dos topònims: la Torre de Cabdella (municipi) / la Torre de Capdella (nucli). A Josa i Tuixén hi passa quelcom similar: el nom del municipi, compost, és correcte, Josa i Tuixén. Però també amb trilerisme i prevaricació s’oficialitzà “Tuixent” per al nucli, i es troba així als mapes i a la senyalització de les carreteres. El cas de Cabassers és un dels més vergonyosos. El nom oficial encara és el castellà, Cabacés, imposat pel franquisme el 1939. La Generalitat, alguna vegada, n’ha usat una versió bilingüe: Cabacés/Cabassers. El seu ajuntament, el 18 de març de 2024, va votar en contra de complir la Llei de Política Lingüística i no va voler iniciar els tràmits per a oficialitzar el nom català. De nou -i més enllà del probable delicte de prevaricació comès pels regidors que van rebutjar acatar la llei- cal recórrer al contenciós administratiu perquè la Llei de Política Lingüística no sanciona els infractors.

El que ha fet l’Ajuntament de Calvià obre la porta a moltes més vulneracions a les Illes. Qualsevol ajuntament, si al de Calvià no se’l sanciona, pot començar a usar oficiosament dobles denominacions toponímiques. A Catalunya podem acabar veient el mateix; si el Govern tolera que “Cabacés” tingui el nom oficial en castellà i aquí no passa res, no hi ha cap motiu perquè qualsevol dia la Paeria de Lleida decideixi que és adequat anomenar-se, també, Ayuntamiento de Lérida, com ha fet Calvià a finals de març de 2024 i com fa “Cabacés” des de 1939.

[29/03/2024]

PDFImpressió