Entre els documents dels Arolsen Archives hi ha la fitxa d’ingrés al camp de Mauthausen de Jaume Aguilar Bru, un ciutadà de Cabassers exiliat després de la guerra d’Espanya i deportat al camp pel nacional-socialisme. A la fitxa s’hi llegeix «geb. 8.9.18 zu Cabesars», és a dir, «nascut el 8 de setembre de 1918 a Cabesars». Aquest «Cabesars» és la transcripció de Cabassers. Potser Jaume Aguilar va manuscriure el nom del seu poble en algun imprès, o potser els ho va lletrejar, i el funcionari nazi que va mecanografiar la fitxa hi va escriure el que li va semblar entendre. Així ho indica el fet que el topònim incorpori la R muda. Aguilar va sobreviure a l’internament i fou alliberat del camp el 5 de maig de 1945 per l’11a Divisió Cuirassada de l’exèrcit dels Estats Units d’Amèrica.
Aquesta és la seva fitxa d’ingrés a Mauthausen:
També es coneixen els expedients de dos altres deportats cabasserols (que van morir al subcamp de Gusen) on, als seus certificats de defunció, hi consta el nom del municipi en castellà, Cabacés. Però el cas d’Aguilar és únic, perquè es va endur a l’exili el topònim de Cabassers normalitzat i així el va intentar fer constar fins i tot al seu ingrés a Mauthausen.
En Jaume Aguilar Bru va defensar el nom de Cabassers davant dels nazis. En canvi, l’Ajuntament de «Cabacés», governat per, ERC, el veta el 2026 i prefereix mantenir la grafia imposada per la dictadura. I per acabar-ho d’adobar el govern municipal ha votat en contra d’homenatjar aquests deportats pel nazisme instal·lant llambordes Stolpersteine.
Vergonya li hauria de fer al Govern de la Generalitat continuar tolerant que quatre ajuntaments indignes encara mantinguin la toponímia deturpada pel totalitarisme.
26 de febrer de 2026 | La castellanització de molts senyals de trànsit a les carreteres, incloent la castellantizació dels topònims que s’hi indiquen, ha provocat una onada d’indignació ciutadana. La base jurídica que utilitza el govern espanyol per dur a terme aquestes accions és el Real Decreto 456/2025, que modifica l’article 138 del Reglamento General de Circulación. L’article en qüestió queda redactat d’aquesta manera a la seva part final: «los núcleos de población y demás topónimos serán designados en su denominación oficial y, cuando fuese necesario a efectos de identificación, en castellano.» Això col·lideix frontalment amb l’article 151b de l’Estatut d’Autonomia, que atorga competència exclusiva a la Generalitat sobre la toponímia de Catalunya; amb l’article 18.1 de la Llei 1/1998, de Política Lingüística, que fixa que els topònims de Catalunya només són oficials en català i escrits segons les normes de l’IEC; i amb l’article 6 del Decret 133/2020, que diu que els indicadors de les carreteres han de mostrar els topònims en la seva forma oficial (és a dir, exclusivament la catalana) i que la forma catalana dels topònims de fora de Catalunya també s’hi ha d’usar. La realitat, però, és que els topònims de Catalunya ja apareixen castellanitzats en molts indicadors (Barberá, Cerviá de Ter, etc) i els de fora del Principat també: Francia, Valencia, Perpignan (en francés), Alicante o Algeciras. Fins i tot aquests dos darrers apareixen indicats en àrab en molts trams de l’AP7, situació no emparada per absolutament cap norma de l’ordenament jurídic espanyol ni català.
Fa molts anys que ho avisem: la primera que no fa complir la Llei, i que permet la corrupció a la toponímia catalana, és la mateixa Generalitat de Catalunya. Fa dècades que permet que un municipi del Priorat, Cabassers, tingui el nom oficial en castellà, «Cabacés», encara per imposició del franquisme, tot i que la Llei de Política Lingüística obliga a corregir aquesta cacicada. A banda, hi ha uns quants ajuntaments més que tampoc no volen complir la norma i la Generalitat els deixa tenir com a oficials, il·legalment, formes prenormatives, que no segueixen la normativa lingüśitica de l’IEC: Capdella, Capmany, Figaró-Montmany, Lladó, Massanes, Navàs, Rialp, Tuixent, etc. L’Administració catalana fins i tot s’ha inventat una definició antijurídica per definir aquesta situació: topònims «oficials no normatius«. Això és un oxímoron, ja que la Llei de Política Lingüística deixa clar que els topònims de Catalunya només són oficials en la seva forma normativa. Per tant els topònims «oficials no normatius» no existeixen; són topònims il·legals, tolerats per una Administració corrupta.
Per evitar fer complir la Llei de Política Lingüística a tots aquests ajuntaments nostàlgics i endarrerits, i mantenir la ficció de la toponímia «oficial no normativa», la Generalitat ha arribat a falsejar informes jurídics.
Fa anys que avisem que tolerar aquest incompliment a uns quants ajuntaments tronats sortiria car. I finalment el govern espanyol ha vist l’escletxa i ha començat a passar la factura, castellanitzant a voluntat qualsevol topònim. Amb quina autoritat pot la Generalitat plantar-se davant del govern espanyol i exigir que no castellanitzi els topònims de Catalunya a les carreteres catalanes, quan ella permet que un municipi prioratí tingui el nom oficial en castellà, fins i tot falsificant informes jurídics per evitar el compliment de la Llei?
El preu de mantenir el retard de «Cabacés» perquè quatre cacics no es disgustin ha estat la castellanització massiva de tota la toponímia de Catalunya. I ara tothom posa el crit al cel. Per arreglar-ho cal començar pel principi: la Generalitat ha d’obligar l’Ajuntament de «Cabacés» i els altres ajuntaments corruptes que es neguen a complir la Llei de Política Lingüística a la toponímia a complir-la immediatament.
El 16 de gener de 2026 vam adreçar una sol·licitud a la Direcció General de Memòria Democràtica de la Generalitat de Catalunya perquè incorporés al Cens de simbologia franquista del Memorial Democràtic les deturpacions toponímiques Cabacés, Capmany, Lladó i Rialp, imposades per la repressió franquista el 1939.
El 23 de gener de 2026 vam rebre resposta del Memorial Democràtic , on reconeix que la sol·licitud està «descrita i documentada de forma àmplia», però que «el Memorial Democràtic no té cap mena de competència, per instar o aportar criteris per dir quina és la nomenclatura correcta dels municipis de Catalunya». I que, per tant, «pel que fa la inclusió al Cens de Simbologia Franquista de Catalunya dels cartells municipals de denominació dels municipis de Cabacés, Capmany, Lladó i Rialp, no s’escau considerar-los elements contraris a la memòria democràtica». La negreta és nostra i la usem per assenyalar l’artifici: Memorial Democràtic diu que els cartells moderns que contenen les deturpacions Cabacés, Capmany, Lladó i Rialp no són símbols franquistes, com és obvi per altra banda, i que per això no els incorpora al Cens. Però en cap cas no reclamem la incorporació al cens d’uns cartells actuals, sinó de les deturpacions en sí, usades des de 1939 i fins a l’actualitat per imposició de la dictadura.
És curiós que al Cens de simbologia franquista hi ha plaques de claveguera de Marçà, el Molar i la Vilella Baixa inscrites «Marsá», «Molá» i «Vilella Baja», i el propi Memorial Democràtic les descriu dient que contenen una «inscripció en relleu amb la toponímia franquista del municipi». Les podeu veure aquí:
Tots aquests enllaços estan degudament arxivats a Archive.org per si esborren les fitxes, que és el més probable que facin, ja que la seva presència al catàleg demostra l’arbitrarietat del Memorial Democràtic no volent-hi incloure les deturpacions Cabacés, Capmany, Lladó i Rialp.
Els arts. 3.6, 4.4 i 30 de la Llei 20/2022, de 19 d’octubre, de Memòria Democràtica, i els principis de la justícia transicional, obliguen a reparar la llengua i la cultura catalanes, reconegudes com a víctimes de la repressió franquista per la Llei. Per tant hem adreçat una altra sol·licitud a la Direcció General de Memòria Democràtica reiterant la petició d’inclusió al Cens de simbologia franquista de les deturpacions Cabacés, Capmany, Lladó i Rialp; l’aplicacio sobre aquests topònims de les mesures de reparació que disposa l’art. 30 de la Llei 20/2022 de Memòria Democràtica; i si la Direcció General es considera incompetent per fer-ho, que indiqui a qui hem d’adreçar la sol·licitud pequè aquesta reparació s’executi.
És inacceptable que l’Administració de la Generalitat s’inhibeixi davant de quatre ajuntaments que per ignorància i caciquisme s’entesten a voler mantenir, desacatant les lleis, grafies toponímiques imposades per una dictadura per humiliar la llengua catalana. Aquesta deixadesa de funcions s’ha d’acabar. L’encobriment que la Generalitat comet dels efectes de la repressió de la dictadura sobre la toponímia, no volent afrontar aquesta situació, és impròpia de cap administració democràtica.
El 24 de gener també hem demanat a la Direcció General de Memòria Democràtica que inclogui al Cens de simbologia franquista del Memorial Democràtic les tapes de claveguera de Cabassers amb la toponímia franquista del municipi, «Cabacés», tal com ja hi consten les de «Marsá», «Molá» i «Vilella Baja». El 2022 ja vam demanar la inclusió d’aquestes tapes de «Cabacés» al Cens de simbologia franquista, però finalment Memorial Democràtic no les hi va voler posar, després d’haver admès les de Marçà, el Molar i la Vilella Baixa. L’última cosa que ens en van dir va ser el 5 de setembre de 2022: «la persona responsable d’aquesta gestió és de vacances fins a finals de mes. Us donarem una resposta a la seva tornada». No van respondre cap altre correu dels que els vam enviar.
La Generalitat fa tot el que pot per protegir la toponímia franquista, i nosaltres fem tot el que podem per liquidar-la.
22 de enero de 2026 | Cabassers.org ha presentado una denuncia ante las Naciones Unidas (ONU) contra el Gobierno de España, el Govern de la Generalitat y cuatro ayuntamientos catalanes por la presencia continuada de topónimos deturpados por la represión franquista en Cataluña, y también ha informado de ello a todos los miembros del Parlamento Europeo. La denuncia pone el foco en cuatro municipios que aún mantienen como oficiales las grafías impuestas por la dictadura en 1939 para humillar y desprestigiar la lengua catalana: Cabassers (oficialmente Cabacés), Campmany (Capmany), Lledó d’Empordà (Lladó) y Rialb (Rialp).
El escrito argumenta que el mantenimiento de estas formas ortográficas incumple la Ley de Política Lingüística de 1998, la Ley de Memoria Democrática de 2022 y los principios de la Justicia Transicional. Estas grafías no son simples variantes, sino deturpaciones impuestas por el régimen de Franco para anular la normalización lingüística catalana de la etapa republicana.
La queja pide a las instituciones europeas e internacionales que insten al Estado español y a la Generalitat de Cataluña a cumplir sus propias leyes de memoria y a eliminar cualquier rastro de la intervención franquista en la toponimia.
Esta acción se suma al litigio judicial ya abierto por el caso de Cabassers, cuya sentencia se espera que se dicte durante este mismo año 2026. Los impulsores de la iniciativa consideran que la corrección de estos nombres es un acto necesario de reparación histórica y dignidad democrática.
Restaurar el mapa de Cataluña: la corrección de la toponimia franquista como cuestión de justicia transicional
La plataforma Cabassers.org lidera una campaña para restaurar las grafías normativas catalanas de los topónimos que todavía permanecen deturpados a causa de las imposiciones de la represión franquista. El eje central de este movimiento es el caso de Cabassers, un pueblo cuyo nombre oficial todavía consta con la grafía castellanizada no normativa (Cabacés), desafiando tanto los estándares lingüísticos como la justicia transicional.
Aunque la Ley 1/1998 de Política Lingüística establece que los topónimos de Cataluña deben seguir la normativa del Institut d’Estudis Catalans (IEC), cuatro municipios de Cataluña —Cabacés, Capmany, Lladó y Rialp— continúan utilizando formas oficiales que representan un legado de la represión lingüística del franquismo.
La supervivencia de estas grafías deturpadas no es una cuestión de preferencia local, sino un remanente del intento de la dictadura de des-catalanizar nuestra geografía. Restaurar los topónimos genuinos es un acto esencial de justicia transicional: repara un daño cultural y alinea nuestras instituciones con la legitimidad democrática.
Con la nueva Ley catalana de Memoria Democrática actualmente en debate, la plataforma insta al Parlament de Catalunya a tratar la corrección toponímica no solo como una cuestión lingüística, sino como una reparación obligatoria para las víctimas de la represión cultural.
El conflicto toponímico
El problema: Cuatro municipios catalanes todavía mantienen nombres “oficiales” que fueron escritos incorrectamente por la fuerza como un acto de represión contra la lengua y la cultura catalanas por parte de la dictadura franquista.
Contexto histórico: El Tercer Reich hizo lo mismo con la toponimia francesa de Alsacia-Lorena después de 1940, donde Strasbourg fue cambiado a Straßburg o Mulhouse a Mülhausen; en Luxemburgo, donde los nazis cambiaron Esch-sur-Alzette por Esch-alzig; o en Polonia, donde decenas de topónimos fueron cambiados por la campaña nazi de germanización de la toponimia. El régimen franquista hizo exactamente lo mismo en Cataluña en 1939 para castellanizar los nombres de lugar catalanes.
Marco legal:
Ley 1/1998: Establece que la única forma oficial de los topónimos en Cataluña es la catalana, de acuerdo con la normativa del Institut d’Estudis Catalans.
Ley de Memoria Democrática: Las iniciativas actuales pretenden clasificar estos nombres deturpados como “símbolos franquistas” o “actos de agresión contra la cultura catalana”, exigiendo su eliminación o corrección.
El objetivo: Garantizar que la oficialidad administrativa de un nombre heredado de la dictadura no pueda prevalecer sobre su legitimidad lingüística, democrática e histórica.
Preguntas frecuentes
¿Por qué se considera justicia transicional? La justicia transicional implica medidas judiciales y no judiciales implementadas para reparar legados de abusos contra los derechos humanos. La alteración sistemática de los nombres de lugar catalanes formó parte de una estrategia más amplia de genocidio cultural. Corregir el nombre en Cabassers es una reparación simbólica y jurídica por aquel abuso sistémico.
¿No es una cuestión de autonomía local? Aunque los gobiernos locales tienen autonomía, la ley establece que no pueden optar por ignorar las normas lingüísticas. La toponimia es un patrimonio cultural colectivo de todo el país. El uso de un nombre deturpado es una violación de la Ley de Política Lingüística.
Sobre Cabassers.org
Cabassers.org es una plataforma cívica y un grupo de interés inscrito en el Parlament de Catalunya. Se especializa en la fiscalización jurídica e histórica de la toponimia oficial. La plataforma aboga por la aplicación estricta de las leyes lingüísticas y la restauración de la dignidad en el mapa de Cataluña mediante la eliminación de todos los remanentes administrativos del franquismo.
22 de gener de 2026 | Cabassers.org ha presentat una denúncia davant les Nacions Unides (ONU) contra el Govern d’Espanya, el Govern de la Generalitat i quatre ajuntaments catalans per la presència continuada de topònims deturpats per la repressió franquista a Catalunya, i també n’ha informat tots els membres del Parlament Europeu. La denúncia posa el focus en quatre municipis que encara mantenen com a oficials les grafies imposades per la dictadura el 1939 per humiliar i desprestigiar la llengua catalana: Cabassers (oficialment Cabacés), Campmany (Capmany), Lledó d’Empordà (Lladó) i Rialb (Rialp).
L’escrit argumenta que el manteniment d’aquestes formes ortogràfiques incompleix la Llei de Política Lingüística de 1998, la Llei de Memòria Democràtica de 2022 i els principis de la Justícia Transicional. Aquestes grafies no són simples variants, sinó detupracions imposades pel règim de Franco per anul·lar la normalització lingüística catalana de l’etapa republicana.
La queixa demana a les institucions europees i internacionals que instin l’Estat espanyol i la Generalitat de Catalunya a complir les seves pròpies lleis de memòria i a eliminar qualsevol rastre de la intervenció franquista en la toponímia.
Aquesta acció se suma al litigi judicial ja obert pel cas de Cabassers, la sentència del qual s’espera que es dicti durant aquest mateix any 2026. Els impulsors de la iniciativa consideren que la correcció d’aquests noms és un acte necessari de reparació històrica i dignitat democràtica.
Restaurar el mapa de Catalunya: la correcció de la toponímia franquista com a qüestió de justícia transicional
La plataforma Cabassers.org lidera una campanya per restaurar les grafies normatives catalanes dels topònims que encara romanen deturpats a causa de les imposicions de la repressió franquista. L’eix central d’aquest moviment és el cas de Cabassers, un poble el nom oficial del qual encara consta amb la grafia castellanitzada no normativa (Cabacés), desafiant tant els estàndards lingüístics com la justícia transicional.
Tot i que la Llei 1/1998 de Política Lingüística estableix que els topònims de Catalunya han de seguir la normativa de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), quatre municipis de Catalunya -Cabacés, Capmany, Lladó i Rialp- continuen utilitzant formes oficials que representen un llegat de la repressió lingüística del franquisme.
La supervivència d’aquestes grafies deturpades no és una qüestió de preferència local, sinó un romanent de l’intent de la dictadura de des-catalanitzar la nostra geografia. Restaurar els topònims genuïns és un acte essencial de justícia transicional: repara un dany cultural i alinea les nostres institucions amb la legitimitat democràtica.
Amb la nova Llei catalana de Memòria Democràtica actualment en debat, la plataforma insta el Parlament de Catalunya a tractar la correcció toponímica no només com una qüestió lingüística, sinó com una reparació obligatòria per a les víctimes de la repressió cultural.
El conflicte toponímic
El problema: Quatre municipis catalans encara mantenen noms «oficials» que van ser escrits incorrectament per força com un acte de repressió contra la llengua i la cultura catalanes per part de la dictadura franquista.
Context històric: El Tercer Reich va fer el mateix amb la toponímia francesa d’Alsàcia-Lorena després de 1940, on Strasbourg va ser canviat a Straßburg o Mulhouse a Mülhausen; a Luxemburg, on els nazis van canviar Esch-sur-Alzette per Esch-alzig; o a Polònia, on desenes de topònims van ser canviats per la campanya nazi de germanització de la toponímia. El règim franquista va fer exactament el mateix a Catalunya el 1939 per castellanitzar els noms de lloc catalans.
Marc legal:
Llei 1/1998: Estableix que l’única forma oficial dels topònims a Catalunya és la catalana, d’acord amb la normativa de l’Institut d’Estudis Catalans.
Llei de Memòria Democràtica: Les iniciatives actuals pretenen classificar aquests noms deturpats com a «símbols franquistes» o «actes d’agressió contra la cultura catalana», exigint-ne l’eliminació o correcció.
L’objectiu: Garantir que l’oficialitat administrativa d’un nom heretat de la dictadura no pugui prevaldre sobre la seva legitimitat lingüística, democràtica i històrica.
Preguntes freqüents
Per què es considera justícia transicional? La justícia transicional implica mesures judicials i no judicials implementades per reparar llegats d’abusos contra els drets humans. L’alteració sistemàtica dels noms de lloc catalans va formar part d’una estratègia més àmplia de genocidi cultural. Corregir el nom a Cabassers és una reparació simbòlica i jurídica per aquell abús sistèmic.
No és una qüestió d’autonomia local? Tot i que els governs locals tenen autonomia, la llei estableix que no poden optar per ignorar les normes lingüístiques. La toponímia és un patrimoni cultural col·lectiu de tot el país. L’ús d’un nom deturpat és una violació de la Llei de Política Lingüística.
Sobre Cabassers.org
Cabassers.org és una plataforma cívica i un grup d’interès inscrit al Parlament de Catalunya. S’especialitza en la fiscalització jurídica i històrica de la toponímia oficial. La plataforma advoca per l’aplicació estricta de les lleis lingüístiques i la restauració de la dignitat al mapa de Catalunya mitjançant l’eliminació de tots els romanents administratius del franquisme.
Trobareu l’informe complet sobre les vulneracions en matèria de Memòria Democràtica i Justícia Transicional que causa aquest afer a memeoria.cabassers.org
Podeu usar les imatges de domini públic que ofereix cabassers.org per il·lustrar qualsevol notícia relacionada amb aquesta matèria.
Si necessiteu aclariments ens podeu contactar a info@cabassers.org
Jan. 22, 2026. A formal complaint has been filed with the United Nations High Commissioner for Human Rights against the Spanish and Catalan governments, as well as several local councils, for their continued use of Francoist place names. This legal move, led by Cabassers.org, argues that the preservation of toponymy imposed during the dictatorship of Francisco Franco constitutes a violation of international human rights standards and democratic memory. Despite various laws passed in Spain and Catalonia aimed at removing symbols of the regime, several municipalities continue to use official names that were altered by the dictatorship to suppress local identity and enforce Spanish nationalist ideology.
The submission to the UN highlights that maintaining these names serves as a persistent tribute to a regime responsible for systemic human rights abuses. The complainants argue that the refusal of administrative bodies to revert to original, historical names is not merely a bureaucratic oversight but a breach of the right to truth, justice, and reparation for victims of the dictatorship. By bringing the case to the High Commissioner, advocates seek to exert international pressure on Spanish authorities to comply with their own democratic legislation and international treaties regarding the eradication of fascist symbols from the public sphere.
In a simultaneous effort to internationalize the conflict, a detailed report has also been sent to every member of the European Parliament. This communication informs European legislators of the specific case of Cabassers and other Catalan towns where Francoist linguistic impositions remain officially sanctioned. The report warns that the survival of these names within the European Union contradicts the fundamental democratic values that the bloc represents. By targeting the European Parliament, the organizers aim to spark a debate on how member states handle the legacy of totalitarianism and to ensure that the preservation of Francoist vestiges is recognized as a contemporary democratic deficit that requires urgent European attention.
Restoring Catalonia’s Map: Correcting Francoist Toponymy as a Matter of Transitional Justice
The platform Cabassers.org is leading a legal and historical advocacy campaign to restore the normative Catalan spellings of municipal names that remain «distorted» due to Francoist-era impositions. Central to this movement is the case of Cabassers, a village whose official name is still legally recorded using the non-normative Spanish-style spelling (Cabacés), defying both linguistic standards and Transitional Justice.
Despite the 1/1998 Law on Language Policy stating that Catalan place names must follow the standards of the Institut d’Estudis Catalans (IEC), four municipalities in Catalonia -Cabassers, Capmany, Lladó, and Rialp- continue to use official forms that represent a legacy of linguistic repression.
«The survival of these distorted spellings is not a matter of local preference, but a remnant of the dictatorship’s attempt to de-Catalanize our geography,» states the platform. «Restoring the genuine placenames is an essential act of Transitional Justice: it repairs a cultural harm and aligns our institutions with democratic legitimacy.»
With the new Catalan Law on Democratic Memory currently under debate, the platform urges the Parliament of Catalonia to treat toponymic correction not just as a linguistic issue, but as a mandatory reparation for the victims of cultural erasure.
FACT SHEET: The Toponymy Conflict
The Issue: Four Catalan municipalities still hold «official» names that were forcibly misspelled as an act of repression against Catalan language and culutre by the Francoist dictatorship.
The Third Reich did the same to the French toponymy of Alsace-Lorraine after 1940, where Strasbourg was changed to Straßburg or Mulhouse to Mülhausen; in Luxembourg, where the Nazis changed Esch-sur-Alzette for Esch-alzig; or in Poland, where dozens of placenames were changed by the Nazi campaign of Germanisation of toponymy. The Francoist regime did exactly the same in Catalonia in 1939 to Hispanicize Catalan placenames.
Legal Framework: * Law 1/1998: Establishes that the only official form of place names in Catalonia is the Catalan one, according to Institute for Catalan Studies standards.
Democratic Memory Law: Current initiatives aim to classify these distorted names as «francoist symbols» or «acts of aggression against Catalan culture,» requiring their removal/correction.
The Goal: To ensure that the administrative «officiality» of a name inherited of the dictatorship cannot override its linguistic, democratic and historical legitimacy.
Frequently Asked Questions
Why is this considered «Transitional Justice»? Transitional justice involves judicial and non-judicial measures implemented to redress legacies of human rights abuses. The systematic alteration of Catalan place names was part of a broader strategy of cultural genocide. Correcting the name to Cabassers is a symbolic and legal reparation for that systemic abuse.
Isn’t this a matter of local autonomy? While local governments have autonomy, the law establishes that they cannot choose to ignore linguistic norms. Toponymy is a collective cultural heritage of the entire country. Using a distorted name is a violation of the Law on Language Policy.
About Cabassers.org
Cabassers.org is a civic platform and registered lobby in the Parliament of Catalonia. It specializes in the legal and historical fiscalization of official toponymy. The platform advocates for the strict application of linguistic laws and the restoration of dignity to the Catalan map through the elimination of all administrative remnants of Francoism.
